24-08-2018
El crac blau és una espècie nouvinguda que ja està present a dos dels aiguamolls més importants de Catalunya, els deltes de l'Ebre i Llobregat.
El cranc blau (
Callinectes sapidus)
és una espècie invasora relativament recent i que s’ha estès molt ràpidament per la costa catalana. Va ser
citat per primera vegada al Delta de l’Ebre al 2012. En només 6 anys s’ha estès per bona part de la costa i ha remuntat el riu Ebre fins l’assut de Xerta, el que demostra una gran adaptabilitat a salinitats molt diferents.
Pot assolir 1 kg de pes, tot i que el normal són 300-400 g. També està
present al Delta del Llobregat i als Aiguamolls de l'Empordà.
Aquests crancs
creixen a temperatures compreses entre 15 i 30ºC, per sota de 10ºC no poden mudar i si baixen
a menys de 5ºC provoquen la hivernació. Per aquesta raó són abundants a la primavera i l’estiu. La salinitat no condiciona la seva distribució després del període larvari.
Tenen
l’últim parell de potes en forma d’aletes i són nedadors actius. Arriben a la maduresa sexual al 2n any.
Les femelles només fresen una vegada a la vida, però poden pondre de 2 a 8 milions d’ous. Les larves requereixen una salinitat mínima del 20‰, però juvenils i adults poden viure d’aigües dolces a hipersalines.
Se sap que
menja mol·luscs, crustacis i peixos i es un gran depredador. Se l’ha filmat mentre menjava musclos de muscleres i ha sigut la raó de deixar de criar cloïsses al Delta de l’Ebre.
Als llocs d’origen condiciona l’abundància de musclos, cloïsses i ostres. D’altra banda,
té gran valor gastronòmic, tant a la seva àrea de distribució natural com al Delta de l’Ebre, on alguns restaurant ja l’han inclòs a la seva carta. Per primera vegada,
la Generalitat ha concedit enguany drets de pesca per aquesta espècie.
Des del punt de vista ecològic
la seva aparició és massa recent per saber quines conseqüències tindrà. Per semblança amb el que ha passat amb el cranc verd europeu (
Carcinus maenas, molt similar al mediterrani), que s’ha convertit en una espècie invasora a algunes zones d’Amèrica del Nord, però ha estat frenat pel cranc blau a les zones on aquest és abundant, s’intueix que
pot ser un potencial competidor i depredador de l’autòcton cranc verd mediterrani (
Carcinus aestuarii). També ha aparegut
a la desembocadura del Guadalquivir. Allí
l'invasor cranc vermell (Procambarus clarkii) s’explota econòmicament i els mariscador temen que pugui acabar ràpidament amb aquesta indústria. Més a prop nostre sembla que
és un voraç consumidor d’un altre invasor deltaic, el
cargol poma o maçana (
Pomacea maculata). Als EEUU s’ha vist que també ataca a una altra espècie molt temuda a l’Ebre,
musclo zebrat (
Dreissena polymorpha), tot i que encara no s’ha constatat al nostre país. Sembla que no només menja invertebrats i peixos, donat que s’han trobat restes de serp escurçonera devorats pel cranc blau. Presumiblement també exercirà pressió sobre amfibis i insectes aquàtics.
Es desconeixen els canvis i desacoblaments que podrà ocasionar a les xarxes tròfiques dels nostres aiguamolls.
Més informació:
VIDEO El cranc blau remunta el riu Ebre a tota velocitat
La llotja de la Ràpita comercialitza el cranc blau, el nou invasor de la mar de l’Ebre
El Departament d'Agricultura atorga les primeres autoritzacions per a la pesca de cranc blau a les Terres de l'Ebre
“El cranc blau ha arrasat el cultiu de cloïssa a la badia del Fangar”
El cranc blau americà s’introdueix als espais naturals del Prat
Indian River Lagoon Species Inventory: Callinectes sapidus Rathbun, 1896
Biotic resistance to invasion: native predator limits abundance and distribution of an introduced crab
Biotic resistance on the increase: native predators structure invasive zebra mussel populations
The trophic position of the Atlantic blue crab Callinectes sapidus Rathbun 1896 in the food web of Parila Lagoon (South Eastern Adriatic, Croatia): a first assessment using stable isotopes
