Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris
539884d1c99dc796193c0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796193c0100 "Parc de la Creueta del Coll" "La gran plaça, delimitada en part per una pèrgola i protegida al fons per les parets del que va ser una pedrera, ens dóna la benvinguda si accedim a l'espai des de l'avinguda de la Mare de Déu del Coll. Està envoltada de plàtans, alzines i arbres de l'amor, i al mig hi ha una gran esplanada de sauló on s'han situat els jocs infantils. Uns quants xiprers i un parterre de gespa amb grups de flors en un extrem hi donen un toc de color.
Llocs d'estada i d'esbarjo
Si els bancs que hi ha al voltant de la gran plaça són un lloc ideal per passar-hi una bona estona, a sobre de l'estany hi ha una graderia des de la qual es pot contemplar tot el que passa dins i fora de l'aigua. Una mica més amunt se succeeixen dues llargues terrasses ombrejades per acàcies. A la dreta de la segona terrassa, una rampa condueix a dues pistes de botxes.
Els camins van pujant enmig d'una vegetació frondosa d'arbres i arbustos. Dalt de tot, ja a la part forestal del parc, s'arriba a una zona de pícnic. És una petita esplanada tranquil·la, amb taules, bancs i una font, que està guarnida per la verdor dels pins a una banda, i la vegetació que ha anat creixent i que acoloreix les parets de l'antiga pedrera del Coll a l'altra. Ho complementa una vista notable de Barcelona.
Turó amunt
A dalt de tot dels murs de pedra, avui colonitzats per arbustos mediterranis entre els quals destaca la ginesta, hi ha una barana de fusta que delimita l'espai del parc i el separa del vessant forestal o bosc urbà del turó del Coll, encarat cap a la serra de Collserola. Un petit sender permet anar vorejant la part de dalt de la pedrera. S'hi pot accedir des del passatge de Manlleu. A l'hora de tornar, si ens estimem més tirar avall per aquest costat del turó, arribarem al barri de la Taxonera, ja al districte d'Horta-Guinardó.
Vegetació
Juntament amb les acàcies que hi ha a les zones de repòs, i la pineda i els arbustos mediterranis que hi ha a la zona de pícnic, al parc de la Creueta del Coll hi destaquen les palmeres que hi ha a la illeta que s'endinsa dins la làmina d'aigua del parc de la Creueta del Coll. Per la seva raresa, val la pena fixar-se en una palmera datilera (Phoenix dactylifera) amb dos estípits.
Hi ha un llentiscle catalogat com arbre d'interès local.
La part assilvestrada del parc inclou prats d'albellatge (Hyparrhenia hirta), que és un hàbitat prioritari per la UE.
Art i arquitectura
Si hi accedim per l'entrada principal -a l'avinguda de la Mare de Déu del Coll, just al costat del carrer de Castellterçol-, hi trobem un monòlit de ferro, alt i esvelt. Es tracta de l'Escultura, d'Ellsworth Kelly.
Al fons de la piscina, en una làmina d'aigua a part molt més petita i una mica elevada, situada entre les parets de l'antiga pedrera i un muret de formigó, hi trobem un dels elements més preuats d'aquest parc, l'Elogi de l'aigua, una colossal escultura d'Eduardo Chillida feta amb formigó i d'un pes que supera les 50 tones. Suspesa damunt l'aigua, és sostinguda per quatre cables d'acer ancorats a la roca, la qual cosa confereix a l'enorme escultura l'aspecte d'una lleugeresa sorprenent.
Història
El parc de la Creueta del Coll és fruit de l'aprofitament d'un espai que durant molts anys va estar dedicat a una activitat ben diferent de l'actual. Es tracta de l'antiga pedrera del Coll, situada a la falda d'un dels turons que configuren la part alta de Barcelona. Aquest origen és el que dóna caràcter i una forta personalitat a aquest espai verd.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-creueta-del-coll_92086020872.html "Pg. Mare de Déu del Coll, 77" Gràcia "El Coll" 2,14825180 41,41873610 g01 g04 g13 d22 Música2017,TresTurons "Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
539884d1c99dc796195c0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796195c0100 "Park Güell" "L’Ajuntament de Barcelona, conscient dels greus problemes que comporta l’elevat pas de visitants al parc, tant pel que fa a la conservació de l’espai i del seu llegat artístic i cultural d'Antoni Gaudí com pel que fa a la millora de la qualitat de vida dels veïns, va decidir tirar endavant un pla de regulació de la zona per solucionar els diferents conflictes generats per la massificació a la qual està subjecta. Tenint molt en compte les diferents sensibilitats i intentant beneficiar a tots els col·lectius afectats per la mesura. L'any 2013, per encàrrec de l'Ajuntament B:SM va iniciar la regulació d'aquest espai monumental tant emblemàtic, garantint l’oci i el lleure als veïns i usuaris així com la qualitat de la visita dels turistes que hi accedeixen.
L’any 2015, el Park Güell ha rebut 2.761.626 usuaris, xifra que queda lluny de la forquilla de 8-9 milions de l’any 2012. Actualment hi ha 49.010 carnets expedits que faciliten el trànsit i mobilitat diària de veïns i escolars, amb un trànsit total aproximat de 138.000 persones. Hi ha una App gratuïta disponible en 7 idiomes que facilita la visita a la Zona Monumental del parc i també s'ofereixen visites guiades que incrementen la nostra oferta cultural.
Obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, fou un encàrrec del seu mecenes, el comte Eusebi Güell, per a construir una urbanització residencial a l'estil de les ciutats-jardí angleses. Se situa al Turó del Carmel, al barri de la La Salut. El projecte no va tenir èxit, ja que de 60 parcel·les en què es dividí el terreny tan sols es va vendre una. Malgrat això, es van construir els accessos al parc i les àrees de serveis, i es van acondicionar els terrenys. Era un indret escarpat, amb forts desnivells que Gaudí sortejà amb un sistema de viaductes integrats al terreny. Del parc destaca l'entrada monumental, amb dos pavellons d'accés destinats a porteria i administració, rodejats d'un mur de mamposteria i ceràmica vidriada policromada; passats els pavellons es troba una escalinata que condueix als nivells superiors, decorada amb unes fonts esculpides on destaca un drac (o salamandra); aquesta escala condueix a la Sala Hipòstila, que hauria servit de mercat de la urbanització, feta amb grans columnes d'ordre dòric; per damunt d'aquesta sala es troba una gran plaça en forma de teatre grec, amb el famós banc corregut revestit de ceràmica trossejada (trencadís), obra de Josep Maria Jujol. La casa de mostra del parc, obra de Francesc Berenguer, fou residència de Gaudí de 1906 a 1926, i actualment acull la Casa Museu Gaudí. Als anys 1960 s'afegí al parc el Jardí d'Àustria, obra de Lluís Riudor. El 1984 la Unesco va incloure al Parc Güell dins del Patrimoni de la Humanitat. En aquest parc hi ha diversos arbres inclosos al Catàleg dAarbres d'Interès Local: garrofer dels viaductes, garrofer rebrotat, Ullastre, i llentiscle.
D'altra banda, s'ha dissenyat un itinerari de biodiversitat pel parc
Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per Col·legi Jesuïtes de Gràcia - Kostka
Aquesta organització està adherida al compromis per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.
" http://www.parkguell.cat/ "Carrer Olot, s/n" Gràcia "La Salut" 2,15312927 41,41344028 g03 g04 g13 g08 g27 a16 e14 d23 d22 b04 d11 g16 g24 a15 TresTurons,EiESos,EmpresaBS
539b2ea60a92f43a6b8b45a2 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2ea60a92f43a6b8b45a2 "Parc del Guinardó" "La zona urbana del Parc
Prové de la remodelació del 1997 de la part inferior del parc, que va ser ampliada i es va enllaçar amb la plaça del Nen de la Rutlla. Està formada per terrasses situades a diferents nivells separades per talussos amb gespa, arbres i arbustos.
El parc històric
Està format per un jardí frondós i rústic, que s'enfila per la muntanya per l'eix d'un torrent mitjançant terrasses comunicades per camins i escales. Dalt de tot hi ha un safareig amb magnífiques vistes.
A la part central de la pujada hi ha murets de pedra solcats per petits canals per on corre l'aigua que baixa des del safareig, tot formant cascades que omplen estanyols.
El parc forestal
El bosc urbà, de fort pendent, està constituït per una important arbreda que circumda la part més alta de la zona històrica i es va estenent turó avall. Tot és ple de camins que s'encreuen.
És destacable el mirador de la Mitja Lluna.
Un espai d'altura
També és preciosa la vista des del mirador de Sant Joan. Com que l'alçada de la zona forestal és considerable, a l'estiu és agradable fer un berenar-sopar a la zona de pícnic.
Vegetació
A la part urbana hi destaquen els grans pins blancs i les tipuanes, que, a l'estiu, s'omplen de flors grogues. Els arbres de l'amor, les moreres, els oms i les oliveres són altres arbres d’aquesta zona.
La zona històrica és plena de grans tanques vegetals als camins. Són abundants els arbustos, com el pitòspor, el llorer i el baladre, i les plantes aromàtiques, com el romaní i l'espígol. També hi ha molts garrofers, xiprers, cedres, mimoses i alzines, la majoria de grans dimensions.
Als petits hi ha Lobelia laxiflora, i a les placetes que s’enfilen per la muntanya, sòfores, mimoses sempre-en-flor i tarongers amargs.
A dalt de tot s'obre un bosc espès, molt natural i espontani, amb pins blancs i en alguns llocs també cedres, i un sotabosc molt mediterrani.
Art i arquitectura
A la zona històrica hi ha una de les fonts més populars del barri: la font del Cuento, nom derivat de que rajava poc, i la gent, mentre s'esperava, feia petar la xerrada tot explicant “cuentos”. Pels volts de la font també hi solia haver parelles, i per això es deia que era una font amb molt de “cuento”.
L'escultura més popular del barri del Guinardó és el Nen de la Rutlla, Joaquim Ros i Bofarull de l'any 1961.
Història
Aquest parc prové de les reserves de sòl que es van establir a principis del segle XX. Està encarat al mar i és de propietat municipal des del 1910. Primer es va fer la part històrica, obra de Jean-Claude-Nicolas Forestier en col·laboració amb Nicolau M. Rubió i Tudurí.
Nom de guineu...
El nom Guinardó ve d’un antic mas: el Mas Guinardó, actualment Casal d'Entitats del districte. Hi ha, però, moltes més coses al darrere d'aquest nom, tal com explica Joan Corbera i Palau, del Grup d'Història del Guinardó de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda.
Etimològicament Guinardó procedeix probablement de guinarda, guineu en català antic. Aquesta no és, però, l'única explicació. N'hi ha una altra entre la història i la llegenda.
...o de bandoler?
Quan Miguel de Cervantes va venir a Barcelona va estar en aquest mas, que sembla que pertanyia al famós bandoler en Perot Rocaguinarda, d’on provindria el nom de Guinardó.
Es parla de passadissos secrets, llargs i laberíntics, que permetien a Rocaguinarda escapolir-se quan era assetjat per les tropes del virrei, ja que comunicaven el mas amb l'interior de l'antiga Barcelona emmurallada.
""Perot lo Lladre""
Rocaguinarda, fill d'Oristà i conegut com ""Perot lo Lladre"", va assolir tal anomenada que fins i tot Cervantes se'n féu ressò en el Quixot. Fou membre de la bandositat dels nyerros, en una època -el segle XVI- en què el bandolerisme tenia més a veure amb pertànyer a un ""bàndol"" que amb el lladregueig.
Més que malfactors, els bandolers van ser el fruit dels enfrontaments entre feudals, instruments per dirimir els plets entre les persones més influents de l'època i que van desaparèixer quan va caldre fer front comú en la Guerra dels Segadors.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-guinardo_92086011954.html "Carrer de Garriga i Roca, 1-13" "Horta - Guinardó" "El Guinardó" 2,17074565 41,41916967 g03 g01 g04 TresTurons "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
54cff64c0a92f4827a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54cff64c0a92f4827a8b4567 "Aula Ambiental Bosc Turull" "Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB).
El Bosc Turull és una antiga finca privada de propietat municipal que té una aula ambiental. Forma part del node on convergeix el corredor verd que vol acabar unint els turons del Putxet, el Parc Güell i Collserola, amb el corredor que uneix els Tres Turons (del Coll, Carmell i de la Rovira).
L'equipament municipal d'educació ambiental forma part de la xarxa d'espais comunitaris ja que està gestionat i dinamitzat per una associació, la Societat Catalana d'Educació Ambiental.
L’Aula Ambiental Bosc Turull busca ser un espai de referència en la promoció de l’educació ambiental i la sostenibilitat, promovent la participació veïnal, d’entitats ambientalistes i socials del districte, escoles del barri i el treball en xarxa, amb la finalitat de facilitar que infants, joves i la ciutadania en general pugui accedir a informació, coneixements i pràctiques ambientals de referència.
Es pretén crear nous vincles socials centrats en la sostenibilitat urbana, la conservació de la biodiversitat i el treball en xarxa tot vinculant l’educació ambiental amb els projectes comunitaris i de transformació social.
A l’Aula Ambiental hi ha 16 parcel·les d'horts municipals, comunitaris i algunes parcel·les d'horts escolars i d'entitats:
- L'Escola La Farigola de Vallcarca disposa d'un hort a Turull. L'hort a Turull el gestionen els nens i nenes de 4t de primària, és un hort ecològic on es cultiva enciam, remolatxa, entre d'altres hortalisses i es rega amb manguera
- L'Escola Montseny disposa d'una parcel·la de 70 m2 al Bosc de Turull. És un hort ecològic amb un sistema de reg manual i on es cultiven calçots, patates de temporada, pèsols, faves i carbasses. També hi ha un espai de plantes aromàtiques per espantar els insectes. Disposa d'un jardí de papallones i d'un hotel d'insectes.
També diversos projectes permanents de diferents entitats i col·lectius: viver de l'Associació Depana, espai d'aprenentatge de les Cases d'Oficis de Barcelona Activa, espai d'experimentació permacultural, compostador comunitari municipal de l'Aula i també el compostador comunitari del Punt Verd de Vallcarca, colònia de gats... Entre totes mantenim l'espai i vetllem pel seu funcionament.
L'Aula obre 21 hores setmanals i ofereix una programació d'activitats trimestral per a la ciutadania, activitats autoguiades per escoles i grups de lleure i criança, i la cessió d'espais i materials de descoberta.
Més informació: www.boscturull.cat
Segueix-nos! Facebook: Aula Ambiental Bosc Turull // twitter: @boscturull
" http://www.boscturull.cat https://twitter.com/boscturull "Passeig de Turull, 2-34" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14747210 41,41354540 c04 g07 g15 d21 f07 f10 g04 g31 g09 e10 Signants_EA,AiguArt20,HortsComunitaris,TerraTecaTraca,XEAB "Xarxa d'Equipaments d'Educació Ambiental de Barcelona (XEAB) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539494ae0a92f4366a8b458c ), Horts i jardins urbans de Gràcia ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/54b10d760a92f4d34a8b4568 ), Pinya: Portes obertes de Barcelona + Sostenible ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/55682c5b0a92f4d8588b4567 ), Resiliència urbana als barris del Coll i Vallcarca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/572203fd24dd5ddd418b4567 ), Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), Compostatge comunitari a Barcelona ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a8bdeb224dd5dd17f8b4567 ), Terra, Teca, Traca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6178fdbc940cd79a278b456d ), Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/61d80985940cd744548b4569 ), Setmana Sense Soroll 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6253ff1a940cd7eb248b4567 ), Passejades 22 Mou-te pel clima. Cultivem la ciutat ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fac8d940cd7690a8b4567 ), Passejades 22 Mou-te pel clima. L'Ànima del bosc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fb34c940cd7e80a8b4569 ), "
56b9d8f624dd5d0e1d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56b9d8f624dd5d0e1d8b4567 "Parc del Pla de Fornells" "Tot enfilant-se per la falda de la serra de Collserola, el Parc del Pla de Fornells combina el seu caràcter eminentment forestal amb un traçat de disseny molt actual. Al seu voltant hi ha diferents equipaments, entre els quals destaca l'escola de circ Rogelio Rivel.
Aquest espai verd té el seu inici en una placeta pavimentada. Al centre hi ha un petit estany amb plantes aquàtiques, i al voltant, parterres amb arbres, arbustos i grups de flors. Una escala dóna accés als diferents nivells, que van guanyant alçada mitjançant grans replans comunicats per rampes. Són zones d'estada, que miren cap a la ciutat i que en les cotes més altes n'ofereixen bones vistes.
A dalt de tot hi ha un gran talús amb vegetació forestal, que ocupa més de la meitat de la superfície del parc. El pendent es va aprofitar per construir-hi un amfiteatre, on sovint se celebren actes.
Vegetació
La vegetació mediterrània omple el gran talús superior del parc. De fet, és una extensió de la serra de Collserola, i hi dominen les alzines (Quercus ilex), els pins blancs (Pinus halepensis) i els pins pinyers (Pinus pinea). Els replans estan ombrejats per plàtans (Platanus x hispanica), pins pinyers i pebrers bords (Schinus molle). Al parc també hi ha tipuanes (Tipuana tipu) i a la placeta de l'accés principal, eucaliptus (Eucalyptus globulus), xiprers (Cupressus sempervirens), acàcies (Robinia pseudoacacia) i sòfores (Sofora japonica).
Història
El Parc del Pla de Fornells va permetre relligar i ordenar un gran espai existent entre els darrers contraforts urbans dels barris de Roquetes i la Trinitat Nova amb el vessant inferior de la serra de Collserola.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-pla-de-fornells_98294121049.html "Carrer dels Nou Barris, 21" "Nou Barris" "Les Roquetes" 2,17799160 41,44808400 g01 g04 g09 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
56c2f98224dd5dfc2a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c2f98224dd5dfc2a8b4567 "Parc del Mirador del Migdia" "Aquest parc té unes vistes excepcionals de Barcelona. Per als que tinguin ganes de caminar, és ple de senders que permeten passejar pel vessant sud de la muntanya de Montjuïc.
La vocació paisatgística d'aquest parc es tradueix en una imatge més forestal que no pas de jardí. El sol hi toca de ple, la llum és intensa i els camins, tot fent ziga-zaga, s'enfilen, pugen i baixen pel pendent del terreny, unint els balcons-mirador que permeten gaudir de magnífiques vistes panoràmiques de Barcelona.
Aquest parc és un molt bon lloc per anar-hi a passejar i també per passar-hi un dia de descans, ja que compta amb un gran espai de pícnic sota l'ombra dels pins i un bar des d'on es poden contemplar unes postes de sol excepcionals.
Per a qui vulgui caminar
El Parc del Mirador del Migdia està situat en un dels dos extrems d'una sèrie de parcs i jardins que van resseguint la muntanya de Montjuïc entre la Zona Franca, el barri de la Marina del Port i el barri del Poble-sec. Així, si anem en aquesta direcció -cap al Poble-sec-, al costat del Parc del Mirador del Migdia el primer que trobem és el Jardí Botànic de Barcelona. El segueixen la part nova del Viver Tres Pins, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Brossa, amb els Jardins del Mirador de l'Alcalde just a sobre. Una bona excursió que, en tot cas, jo suggeriria de fer-la just en el sentit contrari: començant al Mirador de l'Alcalde i acabant amb un bon pícnic al Parc del Mirador del Migdia.
Vegetació
La vegetació la componen bàsicament espècies autòctones, i en aquelles àrees que ho permetien s'hi han aclimatat espècies d'arbrat centreeuropeu. Així, el Parc del Mirador del Migdia és ric en pins blancs (Pinus halepensis) i pins pinyers (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i xiprers (Cupressus sempervirens). Al Parc del Mirador del Migdia també hi ha oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia) i eucaliptus (Eucalyptus globulus), freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), pollancres (Populus nigra 'Italica'), tipuanes (Tipuana tipu) i arbres de l'amor (Cercis siliquastrum).
Montjuïc és terra de figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i de ginesta (Spartium junceum), i el Parc del Mirador del Migdia n'és un bon exemple i en molts llocs del parc hi creixen ufanosos els baladres (Nerium oleander), grans amants del sol. Pel que fa a les palmeres, n'hi ha unes quantes; sobretot destaca la filera de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que voreja el mirador del Migdia, molt llarg i amb una vista impressionant de Barcelona.
Història
El Parc del Mirador del Migdia ocupa un dels últims sectors que restava per urbanitzar a finals del segle XX al vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Va ser planificat al mateix temps que es va projectar l'Anella Olímpica dels Jocs de Barcelona 92, situada en aquesta muntanya.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-migdia_1116122215.html "Carrer del Foc/Passeig Olímpic" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15174010 41,36012336 g01 g04 d21 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
56cc8a3224dd5d80298b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc8a3224dd5d80298b456c "Parc del Castell de l'Oreneta" "Quan es va al parc del Castell de l'Oreneta val la pena planificar una sortida festiva de dia sencer. Es tracta d'una excursió en un bosc dins la ciutat, on la intervenció municipal hi ha millorat la xarxa de camins, hi ha fet zones de descans i àrees per al joc infantil, la més gran amb taules de ping-pong.
Un altre aspecte destacat són les zones de pícnic, especialment la que hi ha a la part més alta del parc. Les taules gaudeixen de l'ombra d'un gran garrofer, i s'hi pot contemplar una excepcional vista panoràmica de Barcelona, des de Sant Adrià de Besòs fins al Prat de Llobregat. Hi ha un bar on fan pollastres a l'ast, entre altres menjars. Al costat del parc hi ha les piscines públiques de Can Caralleu, ideals per arrodonir un dia d'estiu.
El tren i els ponis
Dos dels principals atractius d'aquest parc són viatjar muntats en els vagons d'un tren en miniatura i, els més petits, passejar en poni. El del Castell de l'Oreneta és un dels millors ferrocarrils reduïts a escala i tripulats d'Europa.
Inaugurat l'any 1981, al llarg d'un recorregut de 636 m amb tres amples de via d'entre 5 i 10 polzades, el tren travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic. També disposa d'una estació i un baixador. Compta amb 12 locomotores, entre elèctriques, de vapor i dièsel, i 12 vagons.
Els diumenges, els visitants del parc poden viatjar en aquest tren des de les onze del matí fins a les dues de la tarda. Tot plegat és possible gràcies als socis del Centre d'Estudis-Modelisme Vapor Barcelona i Sabadell.
Vegetació
El parc del Castell de l'Oreneta conserva com a bosc urbà gairebé intacta la seva vegetació primigènia de tipus mediterrani, amb espècies molt característiques de la serralada de Barcelona. La vegetació és, de fet, el seu principal atractiu, que configura un espai sorprenent a la ciutat.
Hi ha pins blancs i pins pinyers, alzines i roures, voltats d'un sotabosc molt ric en arbustos, com la ginesta, el boix, el marfull, l'arboç i el llentiscle. D'aquestes dues darreres espècies, n'hi ha exemplars centenaris. També abunden les plantes aromàtiques, com la farigola, el llorer i l'espígol. La presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres i algun magraner ens recorden el passat agrícola de bona part d'aquest lloc.
Amb els anys, al parc del Castell de l'Oreneta s'hi han plantat noves espècies, com són l'eucaliptus, el xiprer, el cedre i el lledoner, que han contribuït a la frondositat que el caracteritza.
Arbres catalogats
En aquest parc hi destaquen dos arbres que, per la seva excepcionalitat, han entrat a formar part del Catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona: un enorme eucaliptus que trobarem, amb la ciutat als seus peus, en un dels revolts del camí que porta el nom d'aquesta espècie arbòria, i un cirerer de Santa Llúcia a prop de les quadres dels ponis.
Art i arquitectura
A les cotes més altes de l'actual parc, l'any 1910 s'hi va construir un castell que fou destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del qual encara en queden una torre, una escala i algunes parets.
Disseminats entre el bosc hi ha una font ornamental datada el 1863, i una antiga era, un safareig i sistemes de reg mig enterrats que ens recorden el passat agrícola de l'indret.
Història
El parc del Castell de l'Oreneta està situat en els terrenys ocupats antigament per dues finques: la masia de Can Bonavia, de la família del comte Milà, i la del Castell de l'Oreneta, de la família Tous, que va construir-hi el castell que dóna nom al parc.
Durant molts anys, els terrenys van ser propietat de la Creu Roja, que hi volia construir un hospital, un projecte que finalment no es va dur a terme. És per aquest motiu que l'espai va romandre tancat i aïllat de la ciutat, fins que va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que el va obrir al públic com a parc l'any 1978.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-castell-de-l-oreneta_92086011933.html "Carrer Montevideo, 45" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,11403770 41,39895090 g01 g04 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
56dfeeae24dd5d76668b456d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d "Parc de Collserola" "La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola.
Història
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Biodiversitat
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (Quercus ilex) i els roures (Quercus robur), trobarem aurons blancs i negres (Acer campestre i Acer monspessulanum) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes (Fraxinus angustifolia). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (Corylus avellana), el magraner (Punica granatum) i el cirerer silvestre (Prunus avium). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (Vitex agnus-castus), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus), el lligabosc (Lonicera japonica) i l’heura (Hedera helix).
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.
La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el Parc d'Atraccions del Tibidabo, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.
Paisatgisme i disseny
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.
Rutes guiades amb bicicleta elèctrica
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html "Carretera de l'Església, 92" "Sarrià - Sant Gervasi" "Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes" 2,09951020 41,41919060 g01 g04 g08 g14 g13 ParcCollserola
56e03e4624dd5d441e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e03e4624dd5d441e8b4567 "Parc de la Plaça de les Glòries" "El 6 d’abril del 2019 es va obrir a la ciutadania la primera part del nou parc de les Glòries, amb 20.400m2 de superfície verda. És el nou pulmó verd de la ciutat, que ocupa part de l’espai que antigament estava dedicat completament al trànsit rodat. Ara, aquesta zona està dominada per la Gran Clariana, una gran esplanada de gespa d’1,1 hectàrees que permetrà gaudir del verd al bell mig de la ciutat.
El parc de les Glòries és un espai pensat per fomentar la biodiversitat, i té certes peculiaritats que el fan diferent d’altres parcs de Barcelona. En aquesta primera fase, els ciutadans poden trobar:
La Gran Clariana: Una hectàrea de gespa que convida a gaudir de la natura i a relaxar-se és un espai polivalent, obert i d’estada per a la ciutadania. A causa de l’arrelament de la gespa, aquesta àrea encara romandrà tancada unes setmanes més.
Els nodes de biodiversitat: Són petits refugis de la natura. Aquests espais reprodueixen els hàbitats d’un bosc mediterrani a petita escala i estan especialment pensats per dotar d’una gran biodiversitat el parc, tant pel que fa a espècies vegetals com animals. En aquest primer àmbit del parc es poden trobar tres nodes de biodiversitat.
Jardins de pluja: El parc està envoltat de parterres i zones amb arbres i arbustos. Entre ells es poden trobar diversos jardins de pluja, amb gramínies, plantes vivaces i arbustives que, a més de donar vistositat al parc, recullen l’aigua de pluja i l’infiltren lentament en el subsòl constituïnt el que s'anomena un Sitema Urbà de Drenatge Sostenible (SUD).
Espai lúdic: És una zona de prop de 1.200m2 destinada al lleure dels nens i les nenes, amb un gran espai revestit de cautxú que es doblega i s’ondula, que juga amb diverses alçades i amb espais destinats a diverses edats que van dels 0 als 12 anys.
Rambla dels Encants: Una gran rambla per passejar i descansar que recorre el parc seguint el carrer Cartagena entre Consell de Cent i Diagonal.
Àrea per a gossos: El nou parc de les Glòries també compta amb una zona dedicada als gossos, on podran jugar i gaudir d’un espai pensat especialment per a ells.
Espai Joventut: És una zona dedicada als joves, que podran jugar a diversos jocs esportius en una àrea polivalent de grans dimensions.
A més d’aquests àmbits, la primera fase del parc de les Glòries també compta amb una caseta per als jardiners que es fan càrrec de la gestió d’aquesta zona verda, el dipòsit per emmagatzematge d'aigües freàtiques més gran de la ciutat, un viver provisional que acull diversos arbres que es plantaran a les properes fases del parc, i dues guinguetes amb servei de bar.
Si voleu conéixer les activitats ambientals que es fan al Parc cliqueu aquí.
Més informació sobre biodiversitat a L'Atles de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/glories/nou-parc-de-les-glories/ "Plaça de les Glòries Catalanes " Eixample "Fort Pienc" 2,18635361 41,40371642 g01 g31 g04 d13 RefugideBiodiversitat "Poblenou, la ciutat productiva ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/56fd16e924dd5d1e648b4569 ), Setmana Sense Soroll 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6253ff1a940cd7eb248b4567 ), "
56e821e624dd5d513b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e821e624dd5d513b8b4567 "Jardins de Joan Brosa" "És mig parc forestal mig jardí. La part més natural és la inferior amb una passera elevada de fusta com un balcó.
Dues rampes enllacen amb el recorregut principal. Es conserven alguns trams de les escales de pedra de l'antic parc d'atraccions, amb bancs de pedra encastats al pendent. A la zona superior de l'antic teatre hi ha un mirador amb grades de formigó.
Just a sobre hi ha el jardí del Mirador de l'Alcalde, i a banda i banda els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i el Jardí de Petra Kelly - Viver Tres Pins i el Jardí Botànic de Barcelona.
Hi ha tres àrees de joc: un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l'or. En el camí que travessa el parc hi ha ""coixins musicals"" que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc hi ha dues estructures de fusta: una mena d'orgue i un balancí-teclat. També hi ha una zona amb tirolines i jocs d'enfilar-se.
A sobre del parc hi ha una immensa esplanada amb plàtans molt grans, un bar i algunes taules de pícnic.
Biodiiversitat
Bona part de la vegetació es va plantar quan es va construir el parc d'atraccions. Hi ha coníferes, com els pins blanc (Pinus halepensis), insigne (Pinus radiata), de l'Himàlaia (Pinus wallichiana), i marítim (Pinus pinaster), cedres com els de l'Atles (Cedrus atlantica i Cedrus atlantica glauca), de l'Himàlaia (Cedrus deodara), del Líban (Cedrus libani), i xipressos com (Cupressus sempervirens), d'Arizona (Cupressus glabra) i de Monterrey (Cupressus macrocarpa i Cupressus macrocarpa 'Golden').
Altes arbres són l'olivera (Olea europaea), l'alzina (Quercus ilex) i el tamariu (Tamarix gallica), la mimosa (Acacia dealbata), la sòfora (Styphnolobium=Sophora japonica), la magnòlia (Magnolia grandiflora) i l'acàcia (Robinia pseudoacacia, Robinia pseudoacacia 'Pyramidalis' i Robinia pseudoacacia 'Umbraculifera').
De palmeres hi ha washingtònies (Whasingtonia filifera i Washingtonia robusta), palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i margalló (Chamaerops humilis).
A la zona alta del Parc s'han instal·lat Refugis d'abelles. En alguns punts es formen tolls temporals i es reprodueixen els amfibis.
Art i arquitectura
A l'accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el poema de Joan Brosa Música d'arpa: ""Ocell:/ crec que és millor que obris els ulls/ i fugis de la meva espatlla. Aprofita avui per a creuar extensions marines/ i encendre't d'estrelles."" A l'interior dels jardins hi ha un poema visual d'aquest mateix autor.
Resten escultures del parc d'atraccions: El pallasso Charlie Rivel, de Joaquim Ros i Sabaté (1972); Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966); Charlot, de Núria Tortras (1972), i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966).
El quiosc Damm i el Para-sol, de Lluís Riudor i Carol i Antoni M. Riera Clavillé del 1965, són els dos edificis conservats del parc d'atraccions.
El quiosc Damm és de formigó, circular amb pilars que suporten una gran coberta de volta catalana. Actualment acull celebracions i convencions. Al centre de la part superior s'han conservat els vitralls de Joan Miras de l'any 1965.
El Para-sol també és de formigó amb una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar.
De l'antic polvorí Álvarez Castro es conserva la façana principal de la xarxa de túnels i cambres d'emmagatzemament. Es tracta d'un mur d'un metre de gruix i uns 7 m d'alt, que el parc d'atraccions feia servir de túnel del terror amb un carrilet que entrava i sortia per les obertures i circulava per les galeries.
Història
Entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona va tenir ús militar construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.
L'any 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. El Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas es va inaugurar l'any 1966. Va tenir més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure. L'any 1998 va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament va decidir construir-hi els actuals Jardins de Joan Brossa que abasten gran part d’aquests terrenys.
Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Bosc de Montjuïc.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g04 g24 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), "
56e959cc24dd5da7688b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568 "Parc de Montjuïc" "La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.
Parc del Mirador del Poble Sec
Parc de la Primavera
Jardins de Joan brossa
Mirador del Migdia
Parc de la Font Florida
Els Jardins de Laribal
Jardins del Teatre Grec
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins
Els jardins de Joan Maragall
Jardí Botànic de Barcelona
El fossar de la Pedrera
Hort municipal Masia Can Mestres
Parc Botànic Històric de Barcelona
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.
Zones forestals
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.
El penya-segat de Montjuïc
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.
Herbassars
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Passeig Migdia, 147" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16032810 41,36162130 g01 g03 g04 g06 g08 g13 g16 g19 g24
56f1804c24dd5daa0f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1804c24dd5daa0f8b4567 "Jardins de Rosa de Luxemburg" "Els jardins de Rosa Luxemburg limiten d’una banda per equipaments escolars, als quals els serveix de segon pati de luxe, i de l’altra banda, per les avingudes de l’Estatut de Catalunya, del Cardenal Vidal i Barraquer i la continuació del carrer de Jorge Manrique. Aquest jardí és un espai verd la frondositat del qual destaca i llueix enmig dels espais oberts que l’envolten.
Biodiversitat
Té una gran quantitat i varietat d'arbres, molts d'ells fruiters, encara que també n'hi ha de florals, característica amb la qual s'ha volgut donar un caire agrícola que ret homenatge al passat pagès del barri, encara present als seus voltants. Els jardins estan dividits en terrasses que salven el desnivell de 15 metres que hi ha entre la part superior i la inferior. La connexió entre aquestes terrasses es fa la majoria de les vegades mitjançant petites escales, però el recinte és totalment accessible gràcies a un camí principal que el recorre. A la part inferior hi ha un bosc amb una gran varietat d'arbres i un sotabosc ple d'arbustos. Les terrasses estan delimitades per talussos enjardinats amb arbres. En alguns hi ha també plantes aromàtiques. Especialment a la primavera, quan la vegetació és en el seu clímax, és un lloc agradable per al passeig i per a la lectura en algunes de les seves zones d'estada. Té també una gran àrea per a gossos, separada de la resta del recinte i tancada amb una porta. I com no podia ser d'altra manera, ja que és just al costat d'una escola bressol, té una àrea de jocs infantils.
Per més informació podeu visitar L'Atlas de la Biodiversitat
" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-rosa-luxemburg_99112134143.html "Av Cardenal Vidal Barraquer, 50" "Horta - Guinardó" "La Vall d'Hebron" 2,15191450 41,43273520 g01 g04 d23
56f1923f24dd5dc80f8b456e http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1923f24dd5dc80f8b456e "Parc del Turó de la Peira" "La seva privilegiada alçada i situació el converteixen en l'únic parc de Barcelona amb vistes a Collserola i al mar. És com un oasi amb una gran varietat vegetal que destaca pel seu verd i contrasta amb els edificis que l’envolten.
El del Turó de la Peira és un lloc per al passeig a través dels amplis camins que el recorren en un itinerari que té com a objectiu principal arribar al cim, situat a uns 140 metres d’altitud, on es troba el mirador.
També és un parc per contemplar les vistes des de qualsevol de les seves zones d’estada, perquè els nens es diverteixin en algunes de les tres àrees de jocs infantils que hi ha i per fer pícnics o jugar a cartes o a dominó sobre les taules que hi ha per tot el recinte.
Història
El parc del Turó de la Peira s'estén sobre una superfície de 7,71 hectàrees que formaven part d'una antiga pedrera, propietat de la marquesa de Castellvell. L'espai va passar a mans municipals durant la Segona República i es va inaugurar com a parc públic l'any 1936, si bé s'hi van anar incorporant nous terrenys fins al 1977, any en què es va inaugurar la primera remodelació. El 2007 es va fer una rehabilitació integral que en va restituir l'aspecte general i en va actualitzar les instal·lacions.
Biodiversitat
La gran pineda catalogada, formada per pins blancs (Pinus halepensis) i pinyoners (Pinus pinea), inunda tot el parc, però es concentra especialment a la zona forestal o bosc urbà, situada al vessant nord. A part dels pins, hi ha oliveres (Olea europaea), xiprers (Cupressus sempervirens) i para-sols de la Xina (Firmiana simplex). Per contra, el vessant més de solell té un disseny més enjardinat i acull arbustos i més varietats vegetals, entre les quals destaquen els grups de figueres de moro (Opuntia ficus-indica)
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-turo-de-la-peira_92086011958.html "Passeig Fabra i Puig, 396-408" "Nou Barris" "El Turó de la Peira" 2,16344320 41,43345120 g01 g04 "Itinerari ornitològic per Nou Barris ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/59f09f6e24dd5ddd7d8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
5880c6af24dd5d42158b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5880c6af24dd5d42158b4567 "Bosc de Can Turull" "Zona forestal del Park Güell, entre els carrers Coll del Portell, Poretell, Torrent del Remei i Passeig Turull. Antics terrenys de la masia de Can Turull, encara existent." http://www.boscturull.cat/ "Passeig Turull, 40" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14834670 41,41324870 g04
5a3e988224dd5dd2348b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3e988224dd5dd2348b4568 "Can Mandó" "Ens apropem al final del nostre itinerari, i després de passar ben aprop de la Font de la Budellera, i deixar-la enrrere amb un punt de recança (ja no tenim temps!), ens apropem a la Finca de Can Mandó. Al bell mig de Collserola, ens trobem amb en Damià un dels productors de tomàquet Mandó, autòcton de Collserola, i proveïdor d'ous de gallina d'una raça antiga. Aquest pagès, produeix i ven a cooperatives de consum del seu entorn" "Carrer del Parc de la Budellera" "Sarrià - Sant Gervasi" "Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes" 2,11335600 41,41943390 g04 b02 "Itinerari guiat per iniciatives agroecològiques a Vallvidrera ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a47757224dd5d48418b4567 ), "
5a3ea23d24dd5d7c3b8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ea23d24dd5d7c3b8b456a "Un clot que ha inspirat a artistes de tota mena." "El parc de la Pedrera del Coll, és un espai desconegut per molta gent, per bé que tant a dins com al seu voltant també podeu gaudir-hi de formes diverses d’art. Sense cap dubte l’obra més popular és la d’Eduardo Chillida: l’Elogi de l’aigua o també anomenada Narcís. Una pesada massa de més de 50 tones de formigó penjada cap per avall, sospesa sobre la bassa mirant-se a sí mateixa sobre el mirall que li fa l’aigua. Us convidem a seguir el recorregut proposat per la carena del parc buscant els racons on veure millor aquesta imatge sobre l’aigua.
Sabríeu dir-nos el perquè dels noms de la peça?
Aquesta obra es troba en l’ubicació actual després de cauré del lloc on es trobava l’any 98.
També hi trobem més desapercebuda, tot i fer 10 metres d'alçària, una peça de l'artista Ellsworth Kelly, just a l’entrada de l’esplanada.
Pels curiosos encara trobareu al inici del recorregut, just abans de començar a pujar les escales a la part del darrera, les restes tapades d’una caseta que allotjava fins al inici del parc, un pessebre cèlebre de Josep Pinyol. Tant ho era que va captar l’admiració de Dalí fins fer-se grans amics.
Si sou amants de l’arquitectura o la geologia us recomanem visitar uns metres més amunt del parc, just seguint el carrer principal, la Casa de la família SanSalvador, avui Museu Arxiu Històric del Barri, on Josep Maria Jujol ens encisa amb formes, materials i formes de base natural i un subsòl ple de túnels amb molta història." " Pg Mare de Déu del Coll 77 " Gràcia "El Coll" 2,14681220 41,41866080 g14 g27 g11 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), "
5a3eacbf24dd5d7c3b8b4570 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eacbf24dd5d7c3b8b4570 "Un turó ple de sabors i olors intensos esperant-nos." "Som mediterranis i això vol dir també que els aromes i sabors intensos de les plantes formen part de la nostra cultura natural.
Si sou curiosos podeu dedicar el temps al llarg del passeig a trobar un llarg seguit de plantes de tota mena –herbes, arbustos o arbres- que ens diuen qui són tot just tocar-les o tastant-les. Des de ruda a llentiscle moltes de les plantes del parc omplen l’aire dels seus aromes agradables o no.
Us n’nesenyem una de ben particular. Sembla un trèvol ben carnós, per bé que no ho és. Tasta sense por una fulla, una tija o una de les seves flors grogues o rosades. Quin gust té?
Et donarem una pista: un dels seus noms en català és Agrella (Oxalis pes-caprae) i en castellà Vinagrera.
El seu gust fortament fresc i àcid és deu al àcid oxàlic que hi conté i que dona nom a la seva família de plantes: les oxalidàcies! Una planta que podem menjar sense por de fer malbé l’entorn doncs com moltes altres que veurem són plantes invasores que poden desplaçar les espècies locals per tant pot ser un bon ingredient per fer-ne una amanida, una decoració per un plat o fins un còctel. Aquesta és procedeix del sud de l’Àfrica.
" https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Pg Mare de Déu del Coll 77" Gràcia "El Coll" 2,14578223 41,41924007 g14 g04 g01 g08 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), "
5a3eb0ad24dd5da53e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eb0ad24dd5da53e8b4567 "Segurament mirant amb atenció aquesta planta descobrim que el canvi climàtic ja ha arribat." "Les figues de moro (Opuntia ssp.) són plantes que des de fa uns quans segles formen part del paisatge quotidià de Barcelona a molts indrets: Collserola, Montjuïc, ... doncs les varem dur principalment de Nord d’Amèrica.
Què creieu que li passa a aquesta planta?
Des de fa pocs anys algunes espècies estan molt malaltes i es possible que el motiu sigui que el planeta té una mica de febre.
Cada any els hiverns són més càlids i algunes espècies amants de la calor són cada cop més abundants provinents del llocs més càlids. Si mireu amb detall les branques de la planta veureu que són plenes d’una capa blanquinosa i farinosa. Es tracta de la femella d’un insecte -las cotxinilla de la figa de Moro- que des de fa poc les han envaït xuclant la seva sàvia, arribant a matar-les. Si en toqueu una, veure-ho que el seu cos desprèn un líquid vermell que encara avui és usat com a colorant natural: el roig de cotxinilla!
Sembla que ens esperen temps complexos pel que fa al clima. Com creieu que serà el futur d’aquesta planta i d’aquest animal?" "Pg Mare de Déu del Coll 77" Gràcia "El Coll" 2,14733791 41,41984348 g14 g13 g08 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), "
5a3eb31324dd5db03c8b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eb31324dd5db03c8b456b "Algunes plantes estimades al passat avui són un problema mundial: cal anar amb compte!" "El nostre paisatge natural també és un reflex de la societat on vivim i les plantes del nostre entorn ens mostren la diversitat de flora del planeta amb més diversitat que segurament mai abans hauríem pogut imaginar.
Si poseu atenció en aquest indret de la part alta del Turó i en tot l’entorn a prop de la Creu baixant cap al carrer hi podreu veure moltes plantes ben diferents entre elles. Moltes amb flors o aparences molt diferents a les que estem acostumats al Mediterrani. Algunes són plantades provinents dels jardins particulars, d’altres hi han arribat per raons diverses. D’entre elles veure-hi que n’hi ha que creixent desmesuradament ocupant cada cop més l’espai on viuen i desplaçant altres plantes que hi vivien. Les anomenem plantes invasores!
Són plantes de tots els orígens del planeta: Senecis de Sud Àfrica (Senecio angulatus), Flors de nit (Mirabilis jalapa), Figues de Moro (Opuntia ssp.), canyes (Arundo donax), campanetes de Jardí (Ipomoea acuminata) per posar alguns exemples.
Avui sabem són la segona causa de pèrdua de diversitat al planeta i per tant cal vigilar i procurar que no s’escampin fora del lloc on es poden controlar! " "Pg Mare de Déu del Coll 77" Gràcia "El Coll" 2,14765978 41,41992393 g14 g13 g08 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), "
5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574 "Mirant carrers que ens parlen de l’història de les migracions a Barcelona." "Barcelona és i ha sigut una terra de benvinguda de persones d’arreu. El paisatge humà i les seves construccions també ens parlen de l’adaptació dels nous ciutadans a condicions de vida que en altres temps han sigut més difícils. Les vivendes del entorn immediat en són un bon exemple.
Us convideu a tornar pel carrer de Morató i després pel passatge de Taradell fins tornar pel Carrer de Castellterçol fins al punt d’inici vorejant el turó per la part més obaga, tot posant atenció a les construccions que hi trobem als primers carrers. Com us sembla que són els materials, arquitectura, serveis bàsics o l’estat dels carrers?
Imaginant una mica, és possible que trobeu que aquestes vivendes foren construïdes als anys 50 i 60 fruit de l’ocupació d’espais encara no urbanitzats de la ciutat, com també ho han sigut altres turons propers o Montjuïc.
Els materials de construcció molt elementals, l’arquitectura poc definida i molt diversa, juntament amb uns serveis encara bàsics, segurament ens parlen de zones que en altres temps foren ocupades per vivendes d’autoconstrucció fetes per solventar necessitats econòmiques dels qui les varen construir. Avui són un paisatge urbà que ens parla d’un passat amb ciutadans vinguts d’altres indrets per millorar les seves condicions de vida. " "Carrer Taradell, 31" Gràcia "El Coll" 2,14687464 41,42054106 g14 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), "
5e857674940cd75b608b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e857674940cd75b608b4567 "Parcs i Jardins de Barcelona" "La conservació de la qualitat dels parcs i jardins de Barcelona comporta la realització d'un seguit de treballs de manteniment a les zones verdes, que es van succeint al llarg de l'any en funció del cicle vegetatiu de les diferents espècies. Així, les feines tenen com a objectiu tant els aspectes estètics de la vegetació -com pot ser el retall de les tanques vegetals- com el seu bon estat estructural i fitosanitari.
Cada parc i cada jardí és diferent i, per tant, requereix un manteniment específic. Hi ha parcs molt arbrats i altres on els arbustos o les tanques vegetals representen una part importantíssima de la vegetació. Les superfícies dels parterres de gespa varien, com també varia la quantitat de grups de flor i, evidentment, les espècies que enjardinen cadascun d'aquests espais verds.
Un altre aspecte que determina el manteniment és la tipologia del parc o jardí. No és el mateix cuidar un parc o un jardí històric que cuidar un parc forestal o un parc urbà. Cadascun té importants especificitats. És per aquest motiu que Parcs i Jardins elabora plans de manteniment específics per a cadascun dels parcs i jardins de Barcelona, amb especial atenció als històrics, molt més fràgils que la resta i en els quals cal conservar l'estructura paisatgística originària.
Aquests plans de manteniment permeten optimitzar i planificar els recursos, tant humans com tècnics i materials, i per elaborar-los es procedeix a la realització d'un estudi exhaustiu de les tasques i les necessitats.
Gestió medioambiental
El model de gestió dels parcs i jardins -i de tot el verd urbà de Barcelona- es fonamenta en l'aplicació de criteris de sostenibilitat que tenen com a eixos principals la racionalització de les tasques de manteniment, l'optimització del reg i la selecció d'espècies vegetals que s'adaptin al clima de la ciutat.
Des de l'any 2001, Parcs i Jardins disposa de la certificació ISO 14001 en la conservació i la gestió dels espais verds i de l'arbrat viari públic. Aquesta certificació acredita el desenvolupament d'uns processos productius -en aquest cas, de serveis dins l'àmbit del verd urbà- seguint un sistema de gestió mediambiental.
Això comporta un cicle continu de planificació, acció, revisió i millora de l'actuació mediambiental de Parcs i Jardins i un sistema voluntari de gestió i auditoria, que es fa anualment.
L’Atles de Biodiversitat és un conjunt de mapes que mostren algunes de les dades més rellevants de la biodiversitat de Barcelona: els parcs, els jardins, les places i les espècies vegetals que hi viuen, els arbres dels carrers i els ocells que fan niu a la ciutat. " https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins 0,00000000 0,00000000 g03 g04 g05 g06 g08 g09 g15 g16 g19 g24 g28
5ecfe6c6940cd7c34e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ecfe6c6940cd7c34e8b4567 "Zona verda per afavorir la biodiversitat" "En una zona de transició, al límit de la trama urbana de la ciutat amb el Parc Natural de Collserola, aquest espai verd es gestiona, ja des de fa anys, de manera que sigui un punt on s'afavoreixi la vida silvestre, amb actuacions poc intensives i prioritzant l'evolució natural de la vegetació, per oferir així hàbitats i recursos interessants per augmentar la biodiversitat.
" https://www.facebook.com/Naturalwalks https://twitter.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks https://www.facebook.com/Naturalwalks "Passeig Vall d’Hebron 203" "Horta - Guinardó" Horta 2,15156600 41,43793310 g04 g31
60d07ea8940cd77f118b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60d07ea8940cd77f118b4567 "Els colors del bosc" "Aquest punt d’interès forma part de l’itinerari Endinsa’t al bosc, que vincula l’art i la natura activitats del projecte Desperta, Art i natura a la ciutat de Barcelona #despertabarcelona.
Et convidem a gaudir-lo i a conèixer el Bosc Turull a través dels 6 punts, i les 6 càpsules de vídeo. T'acompanyem a descobrir aquest espai, i a inspirar-te per a crear una obra d’art.
1. Els colors del bosc
Ens endinsem al bosc. És de diferents colors: verds, grocs, marrons, taronges,… depenent de l’estació de l’any.
Aquesta parada ens permet submergir-nos al bosc, descobrir la seva paleta de tonalitats, sentint que els arbres i les plantes ens envolten.
Si t’hi fixes, trobaràs coses que mai havies vist. Mira els troncs, les fulles, el terra, al cel.
Observem entre els arbres, entre les branques. Potser podem trobar algun ocell, i amb molta sort un esquirol.
Durant tot l’any aquest bosc ens regala diferents vistes. A la primavera i l’estiu els verds guanyen. A la tardor, els arbres li donen la benvinguda amb les fulles tenyides de de groc i taronja.
Les fulles d’alguns arbres canvien de color, i cauen a terra. Altres segueixen verdes tot l’any, i alguns arbres no les perden, i van del groc, al taronja, i finalment al vermell. Quin color té ara el bosc turull?
Tot el bosc és un conjunt d’elements de flora i fauna, que interaccionen i depenen els uns dels altres. Nosaltres podem endinsar-nos al bosc, però sempre amb cura i respecte, cuidant el seu equilibri.
Però al bosc hi ha un gegant, i sabeu què vigila? Seguiu aquest itinerari al punt 2. El gegant que vigila
Altres punts de l'itinerari Endinsa't al bosc
3. Aquarel·la del so
4. Formes aromàtiques
5. Patrons de vida
6. Camins i possibilitats
Quan finalitzis l'itinerari, si t'inspires i fas una creació, et convidem a compartir-la en un relat o fotografia del punt del mapa, i a les xarxes etiquetant a l'instagram @desperta_artinatura @animal_latitude @boscturull i amb l'etiqueta #desperta_artinatura #mapabarcelonamessostenible
El vídeo es va gravar en els mesos de maig i juny de 2021, així que depenent de l'època de l'any us podeu inspirar de diferents elements d'aquest punt.
Més informació del projecte a la web Desperta Art i Natura." https://www.facebook.com/animallatitude/ https://twitter.com/animallatitude https://www.facebook.com/animallatitude/ https://www.facebook.com/animallatitude/ "Passeig Turull, 2-34" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14744133 41,41286198 e10 e11 e12 g04 g31 g24 g29 "Endinsa't al bosc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/60d20aa8940cd787368b4579 ), "
60d08829940cd7a6128b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60d08829940cd7a6128b4567 "Formes aromàtiques" "Aquest punt d’interès forma part de l’itinerari Endinsa’t al bosc, que vincula l’art i la natura activitats del projecte Desperta, Art i natura a la ciutat de Barcelona #despertabarcelona.
Et convidem a gaudir-lo i a conèixer el Bosc Turull a través dels 6 punts, i les 6 càpsules de vídeo. T'acompanyem a descobrir aquest espai, i a inspirar-te per a crear una obra d’art.
4. Formes aromàtiques
Les plantes aromàtiques que trobem a Turull són diverses, i en aquest punt en podem trobar moltes.
I també podem observar els horts que les envolten i fan companyia.
Observem les seves formes. Fulles petites, arrodonides, allargades, curtes, ovalades...
Les petites flors ens saluden a la primavera, i viuen envoltades de borinots, abelles i altres insectes pol·linitzadors.
A l’hivern reposen, i es fan més petites. Les formes de les flors desapareixen.
Si podem tocar les aromàtiques, amb calma i suavitat, i després ens olorem les mans, el seu aroma ens acompanya.
Podem notar les formes punxegudes, arrodonides, els nervis de les arrels o els troncs de les plantes.
Petites, boniques, vulnerables… ens inspiren tendresa i fragilitat.
En aquest punt hi podem estar estona, buscant també el nom de les plantes i quines propietats té cadascuna.
La farigola, la lavanda, la menta, el romaní… i moltes més per descobrir a Turull.
Les seves formes amaguen secrets, atrauen als insectes, i a nosaltres.
Però… d’on venen els insectes que veiem per aquí? Si ens acompanyeu al següent punt, el cinqué d'aquest itinerari, us descobrirem les vides dels animals de Turull.
Altres punts de l'itinerari Endinsa't al bosc
1. Els colors del bosc
2. El gegant que vigila
3. L'aquarel·la del so
6. Camins i possibilitats
Quan finalitzis l'itinerari, si t'inspires i fas una creació, et convidem a compartir-la en un relat o fotografia del punt del mapa, i a les xarxes etiquetant a l'instagram @desperta_artinatura @animal_latitude @boscturull i amb l'etiqueta #desperta_artinatura #mapabarcelonamessostenible
El vídeo es va gravar en els mesos de maig i juny de 2021, així que depenent de l'època de l'any us podeu inspirar de diferents elements d'aquest punt.
Més informació del projecte a la web Desperta Art i Natura." https://www.facebook.com/animallatitude/ https://twitter.com/animallatitude https://www.facebook.com/animallatitude/ https://www.facebook.com/animallatitude/ "Passeig Turull, 2-34" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14752555 41,41362758 g24 g29 g31 e10 e11 e12 g04 g07 g19 "Endinsa't al bosc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/60d20aa8940cd787368b4579 ), "
60d08a45940cd7a6128b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60d08a45940cd7a6128b4569 "Camins i possibilitats" "Aquest punt d’interès forma part de l’itinerari Endinsa’t al bosc, que vincula l’art i la natura activitats del projecte Desperta, Art i natura a la ciutat de Barcelona #despertabarcelona.
Et convidem a gaudir-lo i a conèixer el Bosc Turull a través dels 6 punts, i les 6 càpsules de vídeo. T'acompanyem a descobrir aquest espai, i a inspirar-te per a crear una obra d’art.
5. Camins i possibilitats
Cada cop que visitem un espai verd, un entorn ple de natura, sempre, és diferent.
Depenent de l’època de l’any el bosc Turull ens regala diferents paletes de colors.
Els seus arbres ens conviden a dansar amb el moviment del vent.
Un vent que amb el temps ha anant creant formes, com les branques de les oliveres i els altres arbres que les acompanyen.
Veiem formes de tot tipus, de la natura i nostres.
Hi ha una passarel·la de fusta que ens fa pensar que hi ha diferents camins, diferents possibilitats. A la vida i a l’art.
La natura ens pot inspirar de tantes maneres i formes, que podem crear infinites obres d’art. I l’art ens permet utilitzar diferents eines per a fer-ho.
El collage, el fang, l’aquarel·la, la música, l’escriptura… molts camins i moltes possibilitats per a seguir creant junt amb la natura.
Us convidem a fer aquest itinerari de nou, i segur que observareu nous detalls, i tindreu noves inspiracions. Desperta amb la natura, connecta i flueix. Desperta Barcelona.
Altres punts de l'itinerari Endinsa't al bosc
1. Els colors del bosc
2. El gegant que vigila
3. L'aquarel·la del so
4. Formes aromàtiques
5. Patrons de vida
Quan finalitzis l'itinerari, si t'inspires i fas una creació, et convidem a compartir-la en un relat o fotografia del punt del mapa, i a les xarxes etiquetant a l'instagram @desperta_artinatura @animal_latitude @boscturull i amb l'etiqueta #desperta_artinatura #mapabarcelonamessostenible
El vídeo es va gravar en els mesos de maig i juny de 2021, així que depenent de l'època de l'any us podeu inspirar de diferents elements d'aquest punt.
Més informació del projecte a la web Desperta Art i Natura." https://www.facebook.com/animallatitude/ https://twitter.com/animallatitude https://www.facebook.com/animallatitude/ https://www.facebook.com/animallatitude/ "Passeig Turull, 2-34" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14742899 41,41282296 e10 e11 e12 g04 g29 g24 "Endinsa't al bosc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/60d20aa8940cd787368b4579 ), "