Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 5391df040a92f43d0a8b469a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df040a92f43d0a8b469a "CEE Guru" http://www.xtec.es/centres/a8014140/ "Carrer Bisbe Català, 38" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,11547290 41,39681760 d02 e10 d21 d19 g07 g07 g18 g06 c09 e08 f09 "Títol del projecte: Volem posar cada residu al seu lloc
Tipus de projecte: Continuïtat
Curs: 2020-2021

" 08014140 5391df050a92f43d0a8b46e8 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df050a92f43d0a8b46e8 "EBM Xiroi" http://www.bcn.cat/escolabressol/xiroi "Carrer Anglesola, 50" "Les Corts" "Les Corts" 2,13326590 41,38851600 d02 e10 e11 a14 d19 g17 g07 g18 g06 c08 e14 e08 08073235 5391df090a92f43d0a8b47be http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df090a92f43d0a8b47be "Institut Ferran Tallada" "https://ferrantallada.wordpress.com/" http://www.bcn.es/ferrantallada https://www.facebook.com/ferrantallada https://twitter.com/Ferrantallada https://www.facebook.com/ferrantallada https://www.facebook.com/ferrantallada "Carrer Gran Vista, 54" "Horta - Guinardó" "El Carmel" 2,16353160 41,42040170 d04 e10 d21 f01 d19 g07 g06 c09 c08 c08 e08 f09 EHMT,EHMT1617,Sssplau1415,Sssplau1516,Sssplau1617,MapaSoroll1617,embolcallsES 08014115 5391df090a92f43d0a8b47c2 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df090a92f43d0a8b47c2 "Institut Pedralbes" http://www.institutpedralbes.cat/ "Avinguda Esplugues, 40" "Les Corts" Pedralbes 2,10710090 41,38771420 d02 e10 d21 f01 d19 g07 g18 g06 e08 Sssplau1516,PPR_ES1819,EmbolcallsES1920 08076391 539884d1c99dc79619580100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619580100 "Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López" "Els Jardins de l'Ecòleg Ramon Margalef i López, abans Jardins d'Aclimatació, el va fer al 1930 Rubió i Tudurí, l'any següent de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, al terreny on s'havien situat els pavellons d'Itàlia i Suècia. L'objectiu era l'aclimatació d'espècies foranes dels cinc continents que es van portar per a l'exposició ampliades fins al 1937 i interrumpudes per la Guerra Civil. Al 1945 l'arquitecte Lluís Riudor i el botànic Joan Pañella van reprendre els treballs de plantació fins als anys 1980. Aquest jardí alberga al voltant de 230 espècies de plantes. Els arbres estan prou separats entre sí per poder conèixer les possibilitats de desenvolupament en el clima de Barcelona.
La superfície dels jardins es divideix en dos nivells de gran extensió comunicats per escales de pedra. Al nivell superior, molt ombrívol, hi ha pèrgoles de pedra per a les espècies enfiladisses.
Els camins són de sauló amb bancs. Molts exemplars estan identificats amb el nom científic, el nom comú i la zona d'on són originaris.

Vegetació
Hi ha espàcies destacables, ja sigui per la seva raresa, o per l'excepcionalitat del peu. El més ressenyable és un exemplar immens de sapindal (Koelreuteria paniculata), situat a prop de l'entrada del jardí, un gran ginjoler (Ziziphus jujuba) i els que són inclosos al Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona com un exemplar de Siris blanc (Albizia procera); un Molle o huingan (Schinus longifolia); o l'Eucaliptus tuart (Eucalyptus gomphocephala).
Entre els exemplars únics o gairebé únics es troben l'arbre del safrà (Elaedendron crocem); el salze australià o arbre de la menta per l'olor (Agonis flexuosa); la picònia excelsa (Ealeodendron capense), amb fruits que semblen olives; l'arbre del corall (Erytrina cristagalli); l'aromer de Xile (Acacia caven); l'arbre de la cera del Japó (Toxicodendron succedaneum); la sòfora de Dot (Styphonolobium japonicum); el pitòspor pèndul (Pittosporum angustifolium), un arbust que en aquest jardí els anys i la poda li han conferit un port arbori, i la prunera de Natal (Carissa macrocarpa). Als jardins també hi ha coníferes exòtiques, com el pi de Turquia o pi de Xipre (Pinus brutia).
Quant a les enfiladisses, cal destacar el lligabosc gegant (Lonicera hildebrandiana), d'espectacular floració taronja, la rosella de Coutter (Romenya coutter), i enfilant-se per les columnes de la pèrgola, un gran exemplar de Pereskia aculeata. Es tracta d'una cactàcia enfiladissa que sembla llenyosa perquè suberifica les tiges, fa fulles i té als nusos agrupacions de punxes amb les quals cal anar molt amb compte!

Art i arquitectura
A proposta de l'ONG Projecte dels Noms es va inaugurar en aquest jardí el Memorial de la Sida inaugurat l'any 2003 i dissenyat per Lluís Abad. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, s'aixeca en un parterre amb lloses allargades de pedra en el seu interior, on s'ha inscrit un poema de Miquel Martí i Pol.

Història
Aquest jardí és un dels assajos d'aclimatació més importants fets a Barcelona des de la dècada dels 30 fins a la dels 80, amb l'objectiu de diversificar la flora de la ciutat. Va ser creat per Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any següent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 a la parcel·la que havien ocupat els pavellons d'Itàlia i Suècia.
Les primeres plantacions es van fer amb exemplars dels cinc continents que havien enjardinat el recinte de l'exposició, i fins l'any 1937 Rubió n'hi va afegir de noves.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, Lluís Riudor, director dels espais verds públics de Barcelona, i Joan Panyella, tècnic botànic i professor de l'Escola de Jardineria de la ciutat, van reiniciar les plantacions, que es van perllongar fins a finals dels anys 80. Durant aquest període, al Jardí d'Aclimatació també es van plantar espècimens aconseguits a partir de les llavors de l'Índex Seminum de Barcelona.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-d-aclimatacio-de-montjuic_92086011925.html "Carrer l'Estadi, 42" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15296250 41,36607060 g01 g06 d22 g31 Caminades19 "L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), " 539884f9c99dc79619870300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619870300 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Jardí Botànic de Barcelona" "Història
Diversos espais han actuat com a jardins botànics, el primer d’Espanya a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres són el marquès de la Ciutadilla vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests són els jardins històrics.

Es troba a la muntanya de Montjuïc, i fou creat el 1999 per ser el principal jardí botànic de la ciutat, ja que el Jardí Botànic Històric era de reduïdes dimensions gràcies a l'impuls de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic i de l'Institut Botànic. Els autors foren Carlos Ferrater, Artur Bossy, Joan Pedrola i Bet Figueras.

Biodiversitat vegetals
En total es cataloguen unes 7000 espècies vegetals, agrupades en plataformes triangulars disposades en terrasses per a salvar el desnivell del terreny. El jardí compta a més amb zones de vivers, així com un laboratori botànic. Alguns exemples de plantes i arbres són l’arbre ampolla (Brachychiton populneus), l’eucaliptus (Eucalyptus ficifolia), algunes varietats d’acàcies (Acacia brachystachya) o arbustos arboris com la dicksònia (Dicksonia antarctica), de la família de les falgueres.
També hi ha altres espècies com el boldo (Peumus boldus) o el pebrer fals (Schinus molle) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (Argania spinosa), els baladres (Nerium oleander) o la goma aràbiga (Acacia nilòtica) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (Cedrus atlantica, C. deodara i C. libani) o els podocarps (Podocarpus latifolia).
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB d'aquest parc.

Paisatgisme i disseny
Està dedicat a espècies de clima mediterrani de tot el món, agrupades en cinc zones fitogeogràfiques: Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, a més del Mediterrani. També hi ha algunes espècies homoclimàtiques, procedents de Xina i Japó. En vuit fitoepisodis o escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.

Art i arquitectura
Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
 

Més informació a L'Atles de Biodiversitat" http://museuciencies.cat/visitans/jardi-botanic/ "Carrer Doctor Font Quer, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15875440 41,36409390 g01 g06 c01 c05 c07 c06 g24 561502550a92f45f378b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/561502550a92f45f378b456b "Institut Milà i Fontanals" "https://jardineriamf.wixsite.com/milabcn" http://insmilabcn.cat/ https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ https://twitter.com/insmilabcn https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ "Plaça Josep M. Folch i Torres, 1" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16685710 41,37656260 d02 e10 d21 f01 d19 g07 g18 g09 g06 c08 e08 EmbolcallsES1819 08013196 56bb1b3724dd5da9298b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56bb1b3724dd5da9298b456b "Viver Municipal de Plantes Tres Pins" "El Viver Tres Pins es troba al vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc i es fan servir les terrasses i talussos a la reproducció de plantes per enjardinar Barcelona.

A la part més antiga hi ha hivernacles, umbracles i espais d'entestat, i a la part nova hi ha grans terrasses per als estocs de planta, i també parcel·les dedicades a l'experimentació. La recerca d'espècies de gespa amb baixes necessitats hídriques i de varietats de rosers que s'adaptin bé a la ciutat en són dos exemples.

Al Viver Tres Pins es produeixen unes 225.000 plantes/any arbustives i vivaces a partir d'esqueixos i llavors, com ara pitòspors, cràssules, heures, esparregueres i troanes. També hi ha dos túnels: un destinat a produir plantes, i l'altre a guardar els estocs.

Un viver-jardí

La extensa part nova té una estructura regular i endreçada que es va enfilant muntanya amunt.

Una ampla carretera fa ziga-zagues entre les terrasses d'emmagatzematge de planta, molt grans i rematades amb talussos coberts de gespa, on creixen arbres d'espècies molt variades.

Els arbres dels talussos i els testos amb plantes que omplen les terrasses ofereixen un espectacle acolorit i molt viu.

El Jardí de Petra Kelly

Cap a la meitat de la part nova hi ha el Jardí de Petra Kelly (ecologista alemanya fundadora del Verds). Pujant, a la dreta, hi ha una petita bola de terracota amb una figura femenina abraçant-la. Va ser col·locada en aquest lloc el Dia de la Terra de 1993, i al darrere s'hi va plantar l'arbre preferit de Kelly: un cirerer.

Just al davant hi ha un petit monòlit de pedra dedicat a l'escultor Joseph Beuys, alemany que va incorporar els principis de l'ecologia a la seva obra. Darrera el monòlit hi ha una alzina i al costat un dels arbres més valuosos, per edat i raresa, del Viver Tres Pins: una Melaleuca nesophila d'uns 500 anys aproximadament.

Reg sostenible

L'aigua de xarxa ha estat substituïda per aigua del freàtic que es bombegen fins des del punt de captació que hi ha a l'alçada del Liceu. El Viver és el punt d'emmagatzematge i distribució de l'aigua per al reg d'altres parcs i jardins de la muntanya de Montjuïc.

Vegetació

La varietat d'espècies és molt gran doncs s'hi emmagatzemen les destinades als espais verds de Barcelona. Destaca també la vegetació que ""enjardina"" el Viver.

A la part més antiga hi ha grans palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), ailant (Ailanthus altissima), morera (Morus alba), llorer (Laurus nobilis), acàcia (Robinia pseudoacacia), xiprer (Cupressus sempervirens) i om (Ulmus pumila). Destaquen dos arbres: un Ulmus sieboldii i un Rhus typhyna, i per les seves dimensions, un pitòspor (Pittosporum tobira) gegantí.

Els arbres que ornamenten els parterres atalussats de la part nova del viver són una bona mostra dels que hi ha als carrers de Barcelona, i també als parcs i jardins de la ciutat. Així, aquesta part és rica en pins pinyers (Pinus pinea) i pins blancs (Pinus halepensis), alzines (Quercus ilex), tipuanes (Tipuana tipu), sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), plàtans (Platanus X hispanica), Prunus cerasifera atropurpurea, desmais (Salix babylonica), lledoners (Celtis australis), acàcies (Robinia pseudoacacia) i Ginkgo biloba, entre molts d'altres.

Basses naturalitzades
Lloc pioner en la conservació d'amfibis a la ciutat.

Història

El Viver Tres Pins rep aquest nom per tres pins pinyoners molt vells que hi havia a la zona de la muntanya de Montjuïc on ara hi ha l'actual viver municipal. A principis del segle XX, aquest lloc era un berenador anomenat la Font dels Tres Pins -font que encara raja dins el viver-, on es reunien les famílies per passar-hi un dia a l'aire lliure o celebrar-hi festes populars, com l'enterrament de la sardina. Al voltant dels anys 20 s'hi va crear un espai destinat a proveir Barcelona de plantes per a l'Exposició Universal del 1929. Posteriorment es va convertir en el primer viver municipal dedicat a la producció de planta destinada a les zones verdes de la ciutat, i actualment és l'únic que resta a Barcelona.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/viver-municipal-de-plantes-tres-pins_99400092552.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g06 g09 g13 BassesNaturalitzadesenParcs 56c34c8a24dd5d3d2d8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c34c8a24dd5d3d2d8b4567 "Parc de Cervantes" "Audio descriptiu del Roserar de Cervantes
Visita 3D de Vivir los parques
Passeig virtual
El Parc de Cervantes es troba a l’antic torrent Estela, que drenava Sant Pere Màrtir.
Hi ha una plaça amb jocs infantils, ping-pong i una font. A prop hi ha una zona de pícnic i sovint es practica tai-txi.
Dins es troba El Roserar de Cervantes amb uns 10.000 rosers d'unes 2.000 espècies i varietats que entre maig i juliol poden assolir les 150.000 roses obertes alhora. Una gran pèrgola i petites arcades de troncs suporten rosers enfiladissos de 233 varietats. Un espai està dedicat als rosers aromàtics de 235 varietats. Hi ha l'escultura d'una dona i sis oliveres i ben a prop uns til·lers.
Des de l'any 2001 el parc acull al maig el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Ha esdevingut un gran aparador per obtentors d'arreu
A les plantes creades per hibridacions i selecció els hi cal temps per mostrar les seves característiques. Calen molts anys fins aconseguir una varietat per presentar a concursos.
Ja entre els anys 1929 i 1936 es va celebrar un concurs internacional al Palau de Pedralbes en el qual van participar els millors especialistes del món.
A finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s'hi van celebrar concursos populars de roses, que després del seu èxit van decaure per la dificultat de conrear la quantitat necessària de rosers als escassos jardins privats de Barcelona.
L'actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d'aquest més que notable passat històric.
Un circuit botànic pel roserar permet viatjar per Àsia, l'Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres d’espècies silvestres, agrupades segons el seu origen, altres de rosers híbrids antics, que ja van cultivar egipcis, grecs i romans i uns altres d’híbrids moderns.
Els híbrids antics estan agrupats per procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses te i els híbrids perpetus. Els híbrids moderns, estan agrupats segons el seu obtentor, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d'Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre altres.
 
Biodiversitat
Els arbres creixen en parterres de gespa i arbustos com els baladres (Nerium oleander).
De les 27 espècies arbòries destaquen oms de Sibèria (Ulmus pumila), tipuanes (Tipuana tipu), til·ler (Tilia europaea), acàcies de Constantinoble (Albizia julibrissin), alzines (Quercus ilex), pins pinyers (Pinus pinea), pins blancs (Pinus halepensis), cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xiprer (Cupressus sempervirens), xiprer d'Arizona (Cupressus glabra 'Glauca') i xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa), oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia), pebrers bords (Schinus molle), mèlies (Melia azederach), castanyers bords (Aesculus hippocastanum), tuia gegant (Calocedrus decurrens) i arbres del coral (Erythrina crista-galli), cirerer del Japó (Prunus serrulata), el perer (Pyrus communis), el caqui (Diospyros kaki), la pomera (Pyrus malus), el codonyer (Cydonia oblonga), la prunera (Prunus cerasifera) i el ginjoler (Ziziphus jujuba), palmeres de dàtils altes (Phoenix dactylifera), potes de vaca (Bauhinia grandiflora), teixos (Taxus baccata), xiprers (Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), oms de Sibèria (Ulmus pumila) i arbres del paradís (Elaeagnus angustifolia), bellaombra (Phytolacca dioica).
Al parc també hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor i baladres (Nerium oleander).
S'han detectat esquirols.

Art i arquitectura
Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits dedicats a l'escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet i a l’escriptora Concha Espina, fets per Jaume Monràs i Juan Díaz de la Campa respectivament.
A la zona del roserar hi ha dues escultures, Rombes bessons (1977) d'Andreu Alfaro, i el nu femení Serenitat (1964), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-cervantes_92086010721.html "Av. Diagonal 708-716" "Les Corts" Pedralbes 2,10861480 41,38400480 g01 g06 g24 g31 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56e959cc24dd5da7688b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568 "Parc de Montjuïc" "La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.
Parc del Mirador del Poble Sec
Parc de la Primavera
Jardins de Joan brossa
Mirador del Migdia
Parc de la Font Florida
Els Jardins de Laribal
Jardins del Teatre Grec
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins
Els jardins de Joan Maragall
Jardí Botànic de Barcelona
El fossar de la Pedrera
Hort municipal Masia Can Mestres
Parc Botànic Històric de Barcelona
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.

Zones forestals
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.

El penya-segat de Montjuïc
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.

Herbassars
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Passeig Migdia, 147" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16032810 41,36162130 g01 g03 g04 g06 g08 g13 g16 g19 g24 56e95fbf24dd5ddc688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95fbf24dd5ddc688b4567 "Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer" "Situat en un lleuger pendent. És un jardí temàtic.
A l'entrada principal, a l'avinguda de Miramar hi ha un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per magnòlies.
Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una gran catifa verda que va pujant suaument, formada per les praderies del jardí.

La col·lecció
Tulipes, narcisos, jacints, nimfes, lliris d'aigua i altres espècies bulboses, rizomatoses i aquàtiques formen la seva col·lecció plantades en 2.800 m2 de parterre.
Cada any es planten uns 80.000 bulbs. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.

Els safareigs
A la part de dalt hi ha la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques, situades en una trentena de safareigs connectats banda i banda d'una escalinata.
L'aigua baixa des d'un estanyol situat davant una paret de rocalla amb una cascada amb un pont de fusta. Més amunt destaca un grup de coníferes, i escales avall, un llac i una immensa praderia amb grans arbres esparsos.
Animals aquàtics
Hi viuen nodrides poblacions de granotes verdes (Pelophylax perezi), permanentment als safareigs, i reinetes (Hyla meridionalis) camuflades entre la vegetació i que només s’atansen en els moment de la reproducció. També són freqüents els nedadors d’espatlles (Notonecta glauca) i les larves de libèl·lules i espiadimonis.

Vegetació
La col·lecció de bulboses i rizomatoses es presenta combinada amb altres plantes herbàcies que mantenen l'interès del jardí quan les bulboses reposen vegetativament. Algunes es mantenen en vegetació tot l'any, com l'agapant (Agapanthus sp.), els hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (Hemerocalis sp.), que resten plantats permanentment. Altres, que s'han de replantar cada temporada, reposen a l'estiu i a la tardor, com les tulipes (Tulipa sp.) els jacints (Hyacinthus sp.), els narcisos (Narcissus sp.), el safrà (Croccus sp.), les anèmones (Anemone sp.), els ranuncles (Ranunculus sp.) i les calabruixes (Muscari sp.), que floreixen a la sortida de l'hivern i de la primavera; les dàlies (Dhalia sp.) o les canyes d'Índia (Canna indica) floreixen a l'estiu i a l'inici de tardor i descansen a l'hivern.
Els arbres també són molt importants en aquests jardins. Just a sobre de l'escalinata de l'entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (Tipuana tipu), i prop del llac hi ha magnífics exemplars d'eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), un petit bosc d'àlbers piramidals (Populus alba 'Pyramidalis'), desmais (Salix babylonica) i cedres de l'Himàlaia 'Pendula' (Cedrus deodara 'Pendula'). Altres espècies arbòries presents als jardins són un Ginkgo (Ginkgo biloba) -n'hi ha un que pertany al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona-, el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), un nombre important de grans de magnòlies (Magnolia gradiflora), xiprers dels pantans (Taxodium distichum), sòfores o acàcies del Japó (Styphnolobium=Sophora japonica 'Columnaris') i diverses espècies de pollancres (Populus alba, Populus 'Campeador' i Populus x canadensis).

Art i arquitectura
En aquest parc hi ha dues escultures de dona: Noia dels lliris, de Ramon Sabi (1970), i Maternitat, de Sebastià Badia (1970). La primera, situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: ""Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any"". La segona està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d'una dona mirant-se el fill que té a la falda.
Història
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.
 
Itinerari inclós en l'app ""rutesbcnverda""

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-mossen-cinto-verdaguer_92090124057.html "Av. Miramar, 236" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16339381 41,36875056 g01 g09 g06 g24 g31 BassesNaturalitzadesenParcs 56f11f8c24dd5de7068b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f11f8c24dd5de7068b4569 "Jardins Mossèn Costa i Llobera" "És un dels jardins especialitzats en cactus i plantes suculentes més important d’Europa.

Història
Els Jardins Costa i Llobera (1970) de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor i del mestre de jardineria Joan Pañella. El germen va ser un fons d'espècies de les Canàries, Andalusia i d'altres vivers de ciutats mediterrànies així com de la col·lecció Pallanca des d'Itàlia. Són 3,16 hectàrees de viatge a les zones subdesèrtiques, desèrtiques i tropicals, però també en zones d’alta muntanya.
Els hivern de 1985 i 1987 dues grans gebrades van suposar una reducció en gairebé un 40% del nombre d'espècies. Durant prop d'una setmana la ciutat va enregistrat temperatures de menys sis graus de forma sostinguda.
 
Biodiversitat
Destaquen exemplars d'aloe (Aloe ferox) i dents de Cocodril (Aloe brevifolia) sud-africans, Cylindropuntia rosea mexicanes, aïzoàcies africanes, exemplars de Xanthorrhoea australians, Euphorbia resinifera del Marroc, Cereus jamacaru brasilers de gran mida o els cactus barril com els Ferocactus glaucescens de l'estat mexicà de Querétaro, entre d'altres. Hi ha una amplia col·lecció de cactus del gènere Echinopsis, com els Echinopsis santiaguensis, d'Argentina, Xile, Equador, Bolívia, Brasil, Uruguai i Paraguai. Creixen en terrenys sorrencs i de graves i destaquen per la grandària i bellesa de les seves flors. Poden presentar una forma arbòria o de globus i tenen un tub floral especialment alt. Són remarcables els exemplars del gènere Echinocactus. Són cactus mexicans i del sud dels Estats Units amb una mena de llana a la part superior. Aquí neixen les flors amb coloració llampant que va del groc al rosa porpra. El seu nom evoca els eriçons de mar (Echinus). Hi ha exemplars d'Astrophytum miryostigma, per la seva forma estrellada, des d'on irradia flors grogues. Hi ha una àmplia representació dels Ferocactus, coneguts com cactus de barril. Són dels deserts de Califòrnia i la Baixa Califòrnia, Arizona, el sud de Nevada i Mèxic. Són cactus amb forma d'una bota de vi d’adult. El gènere Mammillaria té més de 350 espècies que creixen en forma de tubercles. Poden tenir forma cònica, cilíndrica, piramidal o rodona. Són de Mèxic, el sud dels Estats Units i el Carib. Entre les suculentes més grans del parc hi ha exemplars de més de cinc metres d'alçada d'Euphorbia de zones tropicals i subtropicals d'Àfrica o Madagascar. Presents també els drago de Canàries (Dracaena draco), l'atzavara (Agave americana) o les figues de moro o figues de pala (Opuntia ficus-indica). Les atzavares són originàries de Mèxic. S'han adaptat al clima mediterrani. Les figues de moro són de Mèxic, Perú o l'Argentina, però creixen espontàniament al litoral mediterrani. També hi ha una àmplia varietat d'arbres mediterranis, com ara garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), arbusts com ara ficus (Ficus sp), arbres ampolla (Brachychiton populneus), roures australians (Grevillea robusta), potes de vaca (Bauhinia grandiflora). S'hi poden trobar 12 espècies de palmeres com la Phoenix dactylifera, la palmera datilera, de família de les Arecàcies d'Aràbia i el Nord d'Àfrica o també exemplars de Phoenix canariensis, Wasinghtonia filifera i Washingtonia robusta, i com no, l'única espècie de palmera autòctona d'Europa, el margalló Chamaerops humilis

Paisatgisme i disseny
L’any 1987 el New York Times el va incloure en el top ten dels deu millors jardins del món. L’any 1987 va patir una duríssima gebrada, tot just quan es recuperaven dels efectes d’una altra de l’hivern del 1985. Quan l’espai als setanta, hi creixien unes vuit-centes espècies. L’hivern de 1985, durant prop d’una setmana, la ciutat va enregistrar temperatures de menys sis graus de manera sostinguda. La segona gelada va suposar la mort per a moltes de les plantes i va reduir-ne la varietat en gairebé un 40 %. Incloses moltes que havien estat reposades. I fins i tot amb aquest panorama, poc afalagador, va merèixer la consideració d’un dels deu millors jardins del planeta.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-mossen-costa-i-llobera_99400181025.html "Ctra Miramar, 38" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17119040 41,36830600 g01 g06 579a1c9924dd5d38318b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a "Jardí Botànic Històric de Barcelona" "L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc.
La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica.
Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (Tipuana tipu), les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) o l'ombú o bellaombra (Phytolacca dioica). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un caforer, un freixe de fulla estreta, un freixe de Pensilvània , un fals plàtan i una noguera amb ales.
Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc

Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…

Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.

Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html "Carrer Doctor i Font Quer, 6" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15865082 41,36393880 g01 g03 g06 g07 Caminades19,HortsComunitaris "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5e857674940cd75b608b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e857674940cd75b608b4567 "Parcs i Jardins de Barcelona" "La conservació de la qualitat dels parcs i jardins de Barcelona comporta la realització d'un seguit de treballs de manteniment a les zones verdes, que es van succeint al llarg de l'any en funció del cicle vegetatiu de les diferents espècies. Així, les feines tenen com a objectiu tant els aspectes estètics de la vegetació -com pot ser el retall de les tanques vegetals- com el seu bon estat estructural i fitosanitari.
Cada parc i cada jardí és diferent i, per tant, requereix un manteniment específic. Hi ha parcs molt arbrats i altres on els arbustos o les tanques vegetals representen una part importantíssima de la vegetació. Les superfícies dels parterres de gespa varien, com també varia la quantitat de grups de flor i, evidentment, les espècies que enjardinen cadascun d'aquests espais verds.
Un altre aspecte que determina el manteniment és la tipologia del parc o jardí. No és el mateix cuidar un parc o un jardí històric que cuidar un parc forestal o un parc urbà. Cadascun té importants especificitats. És per aquest motiu que Parcs i Jardins elabora plans de manteniment específics per a cadascun dels parcs i jardins de Barcelona, amb especial atenció als històrics, molt més fràgils que la resta i en els quals cal conservar l'estructura paisatgística originària.
Aquests plans de manteniment permeten optimitzar i planificar els recursos, tant humans com tècnics i materials, i per elaborar-los es procedeix a la realització d'un estudi exhaustiu de les tasques i les necessitats.

Gestió medioambiental
El model de gestió dels parcs i jardins -i de tot el verd urbà de Barcelona- es fonamenta en l'aplicació de criteris de sostenibilitat que tenen com a eixos principals la racionalització de les tasques de manteniment, l'optimització del reg i la selecció d'espècies vegetals que s'adaptin al clima de la ciutat.
Des de l'any 2001, Parcs i Jardins disposa de la certificació ISO 14001 en la conservació i la gestió dels espais verds i de l'arbrat viari públic. Aquesta certificació acredita el desenvolupament d'uns processos productius -en aquest cas, de serveis dins l'àmbit del verd urbà- seguint un sistema de gestió mediambiental.
Això comporta un cicle continu de planificació, acció, revisió i millora de l'actuació mediambiental de Parcs i Jardins i un sistema voluntari de gestió i auditoria, que es fa anualment.
L’Atles de Biodiversitat és un conjunt de mapes que mostren algunes de les dades més rellevants de la biodiversitat de Barcelona: els parcs, els jardins, les places i les espècies vegetals que hi viuen, els arbres dels carrers i els ocells que fan niu a la ciutat. " https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins 0,00000000 0,00000000 g03 g04 g05 g06 g08 g09 g15 g16 g19 g24 g28