Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 5391defe0a92f43d0a8b458b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391defe0a92f43d0a8b458b "Associació d'Amics del Jardí Botànic" "L'Associació d'Amics del Jardí Botànic de Barcelona (AAJBB) és una associació privada sense afany de lucre, constituïda el 21 de juliol de 1993, que té com a objectiu donar suport al Jardí Botànic de Barcelona i al Jardí Botànic Històric de Barcelona. Per tant, la seva finalitat és vetllar per la conservació de la riquesa del patrimoni natural i, en concret, de la realitat vegetal de dins i fora del nostre país, sensibilitzant el ciutadà cap a unes actituds d'estima i respecte cap a les plantes.

Els mitjans que utilitza l'Associació per a aconseguir les seves finalitats, segons els seus estatuts socials, són: 

Agrupar en el seu sí totes les persones interessades en donar tot el suport necessari al Jardí Botànic de Barcelona i difondre els objectius d'aquest equipament
Instrumentar mecanismes de col·laboració entre les institucions implicades en la difusió del centre
Organitzar i col·laborar en activitats i manifestacions socials, culturals i mediambientals d'interès general
Estimular el patrocini i mecenatge a favor del Jardí Botànic
Coordinar l'activitat del voluntariat que pugui i vulgui oferir els seus serveis i el seu temps en favor del Jardí Botànic

A la pràctica, l'Associació ha concretat la seva finalitat en una sèrie d'activitats i actuacions destinades a difondre el nou Jardí Botànic, inaugurat a la primavera de 1999, entre els ciutadans, mantenint l'interès social entre entitats, associacions i institucions públiques de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana." http://www.amicsjbb.org "Avinguda Doctor Font i Quer, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15875440 41,36409390 b04 f06 f05 Signants_EA,EiESos,EntitatBS 5391df020a92f43d0a8b4658 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4658 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu blau" "El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una institució amb més de 130 anys d’història que conserva un patrimoni de més de tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica.
Aquest valuós fons  s’ha anat enriquint any rere any amb espècimens obtinguts gràcies a donacions particulars, a convenis amb el Parc Zoològic i els parcs naturals de Catalunya, i també per la pròpia recerca del Museu.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…

Biodiversitat al voltant del Museu Blau." http://museuciencies.cat/ https://www.facebook.com/museuciencies https://twitter.com/museuciencies https://www.facebook.com/museuciencies https://www.facebook.com/museuciencies "Plaça Leonardo da Vinci, 4-5" "Sant Martí" "El Besòs i el Maresme" 2,22084500 41,41090370 c01 c04 c07 b04 d28 EiESos,AdministracioBS "Refugis Climàtics 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5391df090a92f43d0a8b47ba http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df090a92f43d0a8b47ba "Institut Ernest Lluch" http://www.insernestlluch.cat "Carrer Diputació, 15" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,15099430 41,37846220 c03 d04 e10 e12 a14 d19 e14 embolcallsES,EmbolcallsES17-18,EmbolcallsES1819,PPR_ES1819,EmbolcallsES1920,PPR_ES1920,actualització2122,continuïtat21-22,EMS_ES2122,actualització22_23,continuïtat22-23,compost22_23 "Títol del projecte:  E+S i reconstrucció jardí botànic
Tipus de projecte: Continuïtat
Curs: 22-23
" 08043462 539884d1c99dc79619580100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619580100 "Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López" "Els Jardins de l'Ecòleg Ramon Margalef i López, abans Jardins d'Aclimatació, el va fer al 1930 Rubió i Tudurí, l'any següent de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, al terreny on s'havien situat els pavellons d'Itàlia i Suècia. L'objectiu era l'aclimatació d'espècies foranes dels cinc continents que es van portar per a l'exposició ampliades fins al 1937 i interrumpudes per la Guerra Civil. Al 1945 l'arquitecte Lluís Riudor i el botànic Joan Pañella van reprendre els treballs de plantació fins als anys 1980. Aquest jardí alberga al voltant de 230 espècies de plantes. Els arbres estan prou separats entre sí per poder conèixer les possibilitats de desenvolupament en el clima de Barcelona.
La superfície dels jardins es divideix en dos nivells de gran extensió comunicats per escales de pedra. Al nivell superior, molt ombrívol, hi ha pèrgoles de pedra per a les espècies enfiladisses.
Els camins són de sauló amb bancs. Molts exemplars estan identificats amb el nom científic, el nom comú i la zona d'on són originaris.

Vegetació
Hi ha espàcies destacables, ja sigui per la seva raresa, o per l'excepcionalitat del peu. El més ressenyable és un exemplar immens de sapindal (Koelreuteria paniculata), situat a prop de l'entrada del jardí, un gran ginjoler (Ziziphus jujuba) i els que són inclosos al Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona com un exemplar de Siris blanc (Albizia procera); un Molle o huingan (Schinus longifolia); o l'Eucaliptus tuart (Eucalyptus gomphocephala).
Entre els exemplars únics o gairebé únics es troben l'arbre del safrà (Elaedendron crocem); el salze australià o arbre de la menta per l'olor (Agonis flexuosa); la picònia excelsa (Ealeodendron capense), amb fruits que semblen olives; l'arbre del corall (Erytrina cristagalli); l'aromer de Xile (Acacia caven); l'arbre de la cera del Japó (Toxicodendron succedaneum); la sòfora de Dot (Styphonolobium japonicum); el pitòspor pèndul (Pittosporum angustifolium), un arbust que en aquest jardí els anys i la poda li han conferit un port arbori, i la prunera de Natal (Carissa macrocarpa). Als jardins també hi ha coníferes exòtiques, com el pi de Turquia o pi de Xipre (Pinus brutia).
Quant a les enfiladisses, cal destacar el lligabosc gegant (Lonicera hildebrandiana), d'espectacular floració taronja, la rosella de Coutter (Romenya coutter), i enfilant-se per les columnes de la pèrgola, un gran exemplar de Pereskia aculeata. Es tracta d'una cactàcia enfiladissa que sembla llenyosa perquè suberifica les tiges, fa fulles i té als nusos agrupacions de punxes amb les quals cal anar molt amb compte!

Art i arquitectura
A proposta de l'ONG Projecte dels Noms es va inaugurar en aquest jardí el Memorial de la Sida inaugurat l'any 2003 i dissenyat per Lluís Abad. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, s'aixeca en un parterre amb lloses allargades de pedra en el seu interior, on s'ha inscrit un poema de Miquel Martí i Pol.

Història
Aquest jardí és un dels assajos d'aclimatació més importants fets a Barcelona des de la dècada dels 30 fins a la dels 80, amb l'objectiu de diversificar la flora de la ciutat. Va ser creat per Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any següent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 a la parcel·la que havien ocupat els pavellons d'Itàlia i Suècia.
Les primeres plantacions es van fer amb exemplars dels cinc continents que havien enjardinat el recinte de l'exposició, i fins l'any 1937 Rubió n'hi va afegir de noves.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, Lluís Riudor, director dels espais verds públics de Barcelona, i Joan Panyella, tècnic botànic i professor de l'Escola de Jardineria de la ciutat, van reiniciar les plantacions, que es van perllongar fins a finals dels anys 80. Durant aquest període, al Jardí d'Aclimatació també es van plantar espècimens aconseguits a partir de les llavors de l'Índex Seminum de Barcelona.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-d-aclimatacio-de-montjuic_92086011925.html "Carrer l'Estadi, 42" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15296250 41,36607060 g01 g06 d22 g31 Caminades19 "L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), " 539884d4c99dc79619320200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619320200 "Laboratori de Natura - Castell dels Tres Dragons" "És troba a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella, una de les seus científiques del Museu que custodia les col·leccions de zoologia i properament també les de geologia (situades actualment al Museu Martorell). Centralitza bona part de l’activitat de recerca científica i gestió dels fons de les col·leccions, així com els serveis necessaris per preservar, documentar i estudiar aquest ric patrimoni.
El Castell dels Tres Dragonsés obra de Lluís Domènech i Montaner i va ser projectat com a cafè-restaurant per a l’Exposició Universal de 1888. Destaca pel seu valor arquitectònic i artístic. Durant el primer terç del segle XX va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals. Des d’aleshores s’ha dedicat exclusivament a la zoologia.
També acull una biblioteca especialitzada en aquestes disciplines científiques.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
 " "Passeig de Picasso, s/n" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18350664 41,38815392 c01 c07 c05 c06 g27 539884d4c99dc796193d0200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796193d0200 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell" "Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el Parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…" https://museuciencies.cat/el-nat/les-seus/museu-martorell/ "Passeig Picasso, 11" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18420889 41,38720972 c01 539884f9c99dc79619870300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619870300 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Jardí Botànic de Barcelona" "Història
Diversos espais han actuat com a jardins botànics, el primer d’Espanya a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres són el marquès de la Ciutadilla vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests són els jardins històrics.

Es troba a la muntanya de Montjuïc, i fou creat el 1999 per ser el principal jardí botànic de la ciutat, ja que el Jardí Botànic Històric era de reduïdes dimensions gràcies a l'impuls de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic i de l'Institut Botànic. Els autors foren Carlos Ferrater, Artur Bossy, Joan Pedrola i Bet Figueras.

Biodiversitat vegetals
En total es cataloguen unes 7000 espècies vegetals, agrupades en plataformes triangulars disposades en terrasses per a salvar el desnivell del terreny. El jardí compta a més amb zones de vivers, així com un laboratori botànic. Alguns exemples de plantes i arbres són l’arbre ampolla (Brachychiton populneus), l’eucaliptus (Eucalyptus ficifolia), algunes varietats d’acàcies (Acacia brachystachya) o arbustos arboris com la dicksònia (Dicksonia antarctica), de la família de les falgueres.
També hi ha altres espècies com el boldo (Peumus boldus) o el pebrer fals (Schinus molle) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (Argania spinosa), els baladres (Nerium oleander) o la goma aràbiga (Acacia nilòtica) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (Cedrus atlantica, C. deodara i C. libani) o els podocarps (Podocarpus latifolia).
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB d'aquest parc.

Paisatgisme i disseny
Està dedicat a espècies de clima mediterrani de tot el món, agrupades en cinc zones fitogeogràfiques: Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, a més del Mediterrani. També hi ha algunes espècies homoclimàtiques, procedents de Xina i Japó. En vuit fitoepisodis o escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.

Art i arquitectura
Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
 

Més informació a L'Atles de Biodiversitat" http://museuciencies.cat/visitans/jardi-botanic/ "Carrer Doctor Font Quer, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15875440 41,36409390 g01 g06 c01 c05 c07 c06 g24 539b2cf90a92f43a6b8b459d http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2cf90a92f43a6b8b459d "Jardí Ferran Soldevila de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona" "El conjunt de jardins de la Universitat de Barcelona fou creat al mateix temps que l'edifici, el 1859, obra de l'arquitecte Elies Rogent. Està format pels espais enjardinats dels claustres laterals de l'edifici, així com —en la seva major extensió— el jardí botànic ubicat a la part posterior del conjunt arquitectònic. El seu objectiu original era el d'un jardí posat a disposició dels estudiants, tot i que el 1995 fou obert al públic en general, data en la qual els jardins van ser dedicats a l'historiador Ferran Soldevila. És un indret íntim, de recolliment, un oasis enmig de l'urbanisme circumdant. A més de la magnífica col·lecció de plantes i espècies exòtiques que posseeix, al seu recinte es troba un hivernacle, que acull les espècies més delicades. També conté un estany amb peixos i granotes, i diverses fonts i brolladors, pel que la presència de l'aigua és primordial en tot el conjunt. El jardí té més de cent cinquanta espècies vegetals entre les quals alguns dels arbres més antics de la ciutat. Entre els arbres més vells destaquen dos exemplars inclosos al catàleg d'arbres d'interès de la ciutat: un ginkgo i un teix.

Podeu passejar pel jardí i consultar in situ les fitxes descriptives de les diferents espècies vegetals capturant els codis QR dels rètols amb un telèfon intel·ligent. Trobaràs més informació d'algunes de les espècies en els Didalets de botànica.
Just davant d'una de les entrades a la Universitat hi ha un plàtan d'ombra també catalogat per la seva extranyesa genètica.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=ad50bbb98466a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=6de179583ad1a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES "Carrer de la Diputació, 230" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,16355777 41,38771929 g03 g01 g16 56c2f98224dd5dfc2a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c2f98224dd5dfc2a8b4567 "Parc del Mirador del Migdia" "Aquest parc té unes vistes excepcionals de Barcelona. Per als que tinguin ganes de caminar, és ple de senders que permeten passejar pel vessant sud de la muntanya de Montjuïc.

La vocació paisatgística d'aquest parc es tradueix en una imatge més forestal que no pas de jardí. El sol hi toca de ple, la llum és intensa i els camins, tot fent ziga-zaga, s'enfilen, pugen i baixen pel pendent del terreny, unint els balcons-mirador que permeten gaudir de magnífiques vistes panoràmiques de Barcelona.

Aquest parc és un molt bon lloc per anar-hi a passejar i també per passar-hi un dia de descans, ja que compta amb un gran espai de pícnic sota l'ombra dels pins i un bar des d'on es poden contemplar unes postes de sol excepcionals.

Per a qui vulgui caminar

El Parc del Mirador del Migdia està situat en un dels dos extrems d'una sèrie de parcs i jardins que van resseguint la muntanya de Montjuïc entre la Zona Franca, el barri de la Marina del Port i el barri del Poble-sec. Així, si anem en aquesta direcció -cap al Poble-sec-, al costat del Parc del Mirador del Migdia el primer que trobem és el Jardí Botànic de Barcelona. El segueixen la part nova del Viver Tres Pins, els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i els Jardins de Joan Brossa, amb els Jardins del Mirador de l'Alcalde just a sobre. Una bona excursió que, en tot cas, jo suggeriria de fer-la just en el sentit contrari: començant al Mirador de l'Alcalde i acabant amb un bon pícnic al Parc del Mirador del Migdia.

Vegetació

La vegetació la componen bàsicament espècies autòctones, i en aquelles àrees que ho permetien s'hi han aclimatat espècies d'arbrat centreeuropeu. Així, el Parc del Mirador del Migdia és ric en pins blancs (Pinus halepensis) i pins pinyers (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i xiprers (Cupressus sempervirens). Al Parc del Mirador del Migdia també hi ha oliveres (Olea europaea), acàcies (Robinia pseudoacacia) i eucaliptus (Eucalyptus globulus), freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), pollancres (Populus nigra 'Italica'), tipuanes (Tipuana tipu) i arbres de l'amor (Cercis siliquastrum).

Montjuïc és terra de figueres de moro (Opuntia ficus-indica) i de ginesta (Spartium junceum), i el Parc del Mirador del Migdia n'és un bon exemple i en molts llocs del parc hi creixen ufanosos els baladres (Nerium oleander), grans amants del sol. Pel que fa a les palmeres, n'hi ha unes quantes; sobretot destaca la filera de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) que voreja el mirador del Migdia, molt llarg i amb una vista impressionant de Barcelona.

Història

El Parc del Mirador del Migdia ocupa un dels últims sectors que restava per urbanitzar a finals del segle XX al vessant sud de la muntanya de Montjuïc. Va ser planificat al mateix temps que es va projectar l'Anella Olímpica dels Jocs de Barcelona 92, situada en aquesta muntanya.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-migdia_1116122215.html "Carrer del Foc/Passeig Olímpic" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15174010 41,36012336 g01 g04 d21 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 56e821e624dd5d513b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e821e624dd5d513b8b4567 "Jardins de Joan Brosa" "És mig parc forestal mig jardí. La part més natural és la inferior amb una passera elevada de fusta com un balcó.
Dues rampes enllacen amb el recorregut principal. Es conserven alguns trams de les escales de pedra de l'antic parc d'atraccions, amb bancs de pedra encastats al pendent. A la zona superior de l'antic teatre hi ha un mirador amb grades de formigó.
Just a sobre hi ha el jardí del Mirador de l'Alcalde, i a banda i banda els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer i el Jardí de Petra Kelly - Viver Tres Pins i el Jardí Botànic de Barcelona.
Hi ha tres àrees de joc: un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l'or. En el camí que travessa el parc hi ha ""coixins musicals"" que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc hi ha dues estructures de fusta: una mena d'orgue i un balancí-teclat. També hi ha una zona amb tirolines i jocs d'enfilar-se.
A sobre  del parc hi ha una immensa esplanada amb plàtans molt grans, un bar i algunes taules de pícnic.

Biodiiversitat
Bona part de la vegetació es va plantar quan es va construir el parc d'atraccions. Hi ha coníferes, com els pins blanc (Pinus halepensis), insigne (Pinus radiata), de l'Himàlaia (Pinus wallichiana), i marítim (Pinus pinaster), cedres com els de l'Atles (Cedrus atlantica i Cedrus atlantica glauca), de l'Himàlaia (Cedrus deodara), del Líban (Cedrus libani), i xipressos com (Cupressus sempervirens), d'Arizona (Cupressus glabra) i de Monterrey (Cupressus macrocarpa i Cupressus macrocarpa 'Golden').
Altes arbres són l'olivera (Olea europaea), l'alzina (Quercus ilex) i el tamariu (Tamarix gallica), la mimosa (Acacia dealbata), la sòfora (Styphnolobium=Sophora japonica), la magnòlia (Magnolia grandiflora) i l'acàcia (Robinia pseudoacacia, Robinia pseudoacacia 'Pyramidalis' i Robinia pseudoacacia 'Umbraculifera').
De palmeres hi ha washingtònies (Whasingtonia filifera i Washingtonia robusta), palmera excelsa (Trachycarpus fortunei) i margalló (Chamaerops humilis).
A la zona alta del Parc s'han instal·lat Refugis d'abelles. En alguns punts es formen tolls temporals i es reprodueixen els amfibis.

Art i arquitectura
A l'accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el poema de Joan Brosa Música d'arpa: ""Ocell:/ crec que és millor que obris els ulls/ i fugis de la meva espatlla. Aprofita avui per a creuar extensions marines/ i encendre't d'estrelles."" A l'interior dels jardins hi ha un poema visual d'aquest mateix autor.
Resten escultures del parc d'atraccions: El pallasso Charlie Rivel, de Joaquim Ros i Sabaté (1972); Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966); Charlot, de Núria Tortras (1972), i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966).
El quiosc Damm i el Para-sol, de Lluís Riudor i Carol i Antoni M. Riera Clavillé del 1965, són els dos edificis conservats del parc d'atraccions.
El quiosc Damm és de formigó, circular amb pilars que suporten una gran coberta de volta catalana. Actualment acull celebracions i convencions. Al centre de la part superior s'han conservat els vitralls de Joan Miras de l'any 1965.
El Para-sol també és de formigó amb una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar.
De l'antic polvorí Álvarez Castro es conserva la façana principal de la xarxa de túnels i cambres d'emmagatzemament. Es tracta d'un mur d'un metre de gruix i uns 7 m d'alt, que el parc d'atraccions feia servir de túnel del terror amb un carrilet que entrava i sortia per les obertures i circulava per les galeries.

Història
Entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona va tenir ús militar construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.
L'any 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. El Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas es va inaugurar l'any 1966. Va tenir més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure. L'any 1998 va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament va decidir construir-hi els actuals Jardins de Joan Brossa que abasten gran part d’aquests terrenys.

Hi ha un hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Bosc de Montjuïc.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html "Avinguda de Miramar, s/n" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16476710 41,36895990 g01 g04 g24 "Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), " 56e959cc24dd5da7688b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568 "Parc de Montjuïc" "La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (Monticola solitarius).
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.
Parc del Mirador del Poble Sec
Parc de la Primavera
Jardins de Joan brossa
Mirador del Migdia
Parc de la Font Florida
Els Jardins de Laribal
Jardins del Teatre Grec
Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera
Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins
Els jardins de Joan Maragall
Jardí Botànic de Barcelona
El fossar de la Pedrera
Hort municipal Masia Can Mestres
Parc Botànic Històric de Barcelona
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.

Zones forestals
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.

El penya-segat de Montjuïc
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.

Herbassars
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Passeig Migdia, 147" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,16032810 41,36162130 g01 g03 g04 g06 g08 g13 g16 g19 g24 56faa37a24dd5df3398b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa37a24dd5df3398b4567 "Freixe Antic Jardí Botànic (Arbre d'interès local)" "Freixe (Fraxinus pensylvanica)
Situació: Antic Jardí Botànic (av. dels Montanyans s/n)
UTM (x,y): 429175:4580051
Núm. de catàleg: 0055-03-94
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Privat
Característiques:
Alçària: 30 m
Volta de canó a 1,3 m.: 3,10 m.
Capçada (diàmetre): 22 m.
Any de catalogació: 1994
Data aproximada de naixement: 1924
Valoració:
Aquest freixe comparteix les excel·lents condicions climàtiques del clot de l'antic Jardí Botànic Històric. És un exemplar d'ombra, ben desenvolupat i molt erecte. Pertany a una varietat no gaire corrent a la ciutat." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Avinguda dels Montanyans, 26 (Antic Jardí Botànic)" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15220332 41,36722339 g16 ArbreCatalogat 56faa4df24dd5df3398b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa4df24dd5df3398b4568 "Carp Antic Jardí botànic (Arbre d'interès local)" "Carp (Carpinus betulus)
Situació: Antic Jardí Botànic (av. dels Montanyans s/n)
UTM (x,y): 429152:4580077
Núm. de catàleg: 0054-03-94
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Privat
Característiques:
Alçària: 18 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,16 m.
Capçada (diàmetre): 11 m.
Any de catalogació: 1994
Data aproximada de naixement: 1924
Valoració:
Situat darrere del Palau Nacional, en una antiga pedrera. El carp no té una bona adaptació a les condicions climàtiques de l'àrea mediterrània, de manera que és poc corrent, però aquest gaudeix d'un microclima que li permet sobreviure." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Av. del Montanyans, 26" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15110830 41,36776610 g16 ArbreCatalogat 56faa73724dd5dfb398b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56faa73724dd5dfb398b456a "Camforer del Antic Jardí Botànic" "Camforer (Cinnamomum camphora)
Situació: Antic Jardí Botànic (av. dels Montanyans s/n)
UTM (x,y): 429288:4580074
Núm. de catàleg: 0024-03-93
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Privat
Característiques:
Alçària: 15 m
Volta de canó a 1,3 m.: 3,30 m.
Capçada (diàmetre): 13 m.
Any de catalogació: 1993
Data aproximada de naixement: 1933
Valoració:
Exemplar únic als jardins de la ciutat, de bell port i gran desenvolupament. Fou l'arbre productor de la càmfora natural -totes les fulles exhalen aquesta aroma- fins que no es va sintetitzar químicament. Originari de les terres tropicals i subtropicals del Japó, la Xina meridional i Malàisia, on forma densos boscos, és la viva imatge arbòria de l'època, en part ja passada, de més intensa explotació vegetal amb finalitats químico-industrials." https://www.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/arboles-de-interes-local/arbre-d-interes-local-camforer-antic-jardi-botanic-av-dels-montanyans-sn_99400455032.html "Avinguda dels Montanyans, 30 (Antic Jardí Botànic)" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15272880 41,36732370 g16 ArbreCatalogat 579a1c9924dd5d38318b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a "Jardí Botànic Històric de Barcelona" "L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc.
La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica.
Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (Tipuana tipu), les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) o l'ombú o bellaombra (Phytolacca dioica). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un caforer, un freixe de fulla estreta, un freixe de Pensilvània , un fals plàtan i una noguera amb ales.
Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc

Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.

Les seus del Museu 
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…

Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.

Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html "Carrer Doctor i Font Quer, 6" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15865082 41,36393880 g01 g03 g06 g07 Caminades19,HortsComunitaris "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5ab2899124dd5db91e8b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ab2899124dd5db91e8b4569 "Jardins de la Rambla de Sants" "Obra d'Ana Molino i Sergi Godia, van ser inaugurats el 20 d'agost de 2016. Els jardins se situen en una plataforma elevada situada sobre la vies de tren i metro, en un tram de 760 metres lineals i una amplària mitjana de 30. Per facilitar la mobilitat disposen de rampes, ascensors i escales mecàniques. Considerats com la «primera rambla aèria de Barcelona», els jardins es troben a una altura d'entre 6 i 14 metres sobre el nivell del carrer. Han estat dissenyats amb criteris de sostenibilitat, amb il·luminació de leds, energia fotovoltaica i reg per aigües freàtiques. Per a la vegetació s'han escollit preferentment espècies autòctones, que estan senyalitzades amb cartells disposant un recorregut botànic. En la part final del recorregut, en el límit amb l'Hospitalet de Llobregat, s'ha disposat un «jardí didàctic» que mostra com era la zona al segle XVIII. Inclouen una font ornamental de diversos brolladors i llums led, un umbracle que genera un espai polivalent de 660 m², una àrea infantil, aparells de fitness, lavabos, un bar i un biblioparc.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-de-la-rambla-de-sants_99400457299.html "C/ Antoni de Capmany s/n " "Sants - Montjuïc" Sants 2,13304630 41,37310180 g01 d04 d13 d11 g18 5cebc99924dd5d215a8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cebc99924dd5d215a8b4568 "Noguera alada de Montjuïc (Pterocarya × rehderiana)" "Noguera alada de Montjuïc (Pterocarya × rehderiana)
Catàleg: 0169-03-15
Característiques:
Alçària: 36 m
Volt de canó a 4,1 m.
Capçada (diàmetre): 30 m.
Any de catalogació: 2015
Data aproximada de naixement:
La noguera amb ales (Pterocarya × rehderiana) és un híbrid de dos tipus de nogueres al·lòctones, la noguera del Caucas (Pterocarya fraxinifolia), originària del Caucas i la  noguera de la Xina (Pterocarya stenoptera), originària de la Xina.  Aquest arbre ja era plantat quan, l'any 1930, es va iniciar la plantació del Jardí Botànic Històric dirigida pel Dr. Pius Font i Quer. Ha assolit unes grans dimensions ja que les condicions que es donen a la zona ""enclotada"" del Jardí Botànic Històric l’han afavorit, és una espècie de climes humits. És l’arbre més gros del seu entorn i probablement de tot el terme municipal de Barcelona. Capçada molt frondosa i que toca amb altres arbres; té les primeres branques a 2,5 m.

 " "https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ " "Montanyans, 30 (Jardí Botànic Històric)" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15285710 41,36729910 g16 ArbreCatalogat 5e6b3b68940cd7040f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e6b3b68940cd7040f8b4567 "AC Gavà Mar" "L'AC Hotel Gavà Mar és un hotel urbà amb 69 habitacions completament equipades. Podrà celebrar esdeveniments, reunions de negocis o cerimònies privades en una de les cinc sales de reunions d'exquisida decoració, que es troben en una ubicació sense igual al costat de la platja. Podrà donar-se un bany en la piscina a l'aire lliure per a relaxar-se i trobar la pau després d'un atrafegat dia. L'hotel compta amb ràpides vies d'accés al centre històric de la ciutat, al Museu i Jardí Botànic de Gavà, al Parc Arqueològic Mines de Gavà, al centre financer i a l'aeroport de Barcelona.

Aquesta organització està adherida al Compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere." https://www.espanol.marriott.com/hotels/travel/bcnga-ac-hotel-gava-mar-airport/ "Carrer de Telleinaires, 33-35" 0,00000000 0,00000000 b04 a15 EiESos,EmpresaBS 5e8eadbb940cd733048b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e8eadbb940cd733048b4567 "Fals plàtan" "Flas plàtan (Acer pseudoplatanus)
Catàleg: 0170-03-15
Característiques:
Alçària: 28 m
Volt de canó a 1,4 m.
Capçada (diàmetre): 20 m.
Any de catalogació: 2015
Data aproximada de naixement:

El fals plàtan és un arbre habitual en l’arbrat urbà de la majoria de ciutats europees de clima més continental. A la nostra ciutat és molt difícil de trobar, sobretot amb les dimensions d’aquest exemplar. El microclima que es forma a la zona on s’ubica, a la part més fonda del Jardí Botànic Històric, segurament ha contribuït al seu bon desenvolupament.

Automatically translated with Google Translate API." https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/ "Av Montanyans, 30" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15284011 41,36731263 g16 5e97e86d940cd7034e8b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e97e86d940cd7034e8b4568 "Freixe de fulla estreta del Jardí Botànic Històric" "Freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia)
Catàleg: 0171-03-15
Característiques:
Alçària: 32 m
Volt de canó a 2,2 m.
Capçada (diàmetre): 17 m.
Any de catalogació: 2015
Data aproximada de naixement:
El freixe de fulla petita és un arbre autòcton que creix de forma natural als boscos de ribera. Aquest exemplar, de notables dimensions, creix a la part més fonda del Jardí Botànic Històric, a la muntanya de Montjuïc." "Av Montanyans, 30" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15258933 41,36748071 g16 ArbreCatalogat 5efc4f65940cd7452e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5efc4f65940cd7452e8b4567 "Gestió Natural" "Gestió Natural és una entitat que us ofereix eines, recursos, experiència i il·lusió per ajudar a millorar l'entorn natural i el medi ambient, integrant aquests valors des dels vessants tant socials, culturals com econòmics.
Catàleg de propostes, serveis i assessorament:
-estan adaptades al nostre clima (temperatura, pluja, etc),
-són més resistents i no necessiten un manteniment elevat (insecticides, adobs).
.... plantant i recuperant el bosc i la vegetació en general, compensant les emissions de CO2
.... netejant de deixalles els espais naturals,
.... per arrelar -als participants-  a la terra i implicar-los en la protecció i estima del territori
" http://gestio-nat.cat/ https://www.facebook.com/gestio.natural/ https://www.facebook.com/gestio.natural/ https://www.facebook.com/gestio.natural/ 0,00000000 0,00000000 f06 "projectes@gestio-nat.cat
629 583 094" 66152aa0940cd7216a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/66152aa0940cd7216a8b4567 "Jardí de Francesc Masclans i Girvès" "Aquest jardí està dedicata Francesc Masclans i Girvès (1905-2000) que va exercir de docent durant 40 anys. Com a botànic, va ser l'autor de la Guia per a conèixer els arbres (1958), de la Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1963) i d’Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954), manuals amb què molts excursionistes han après a reconèixer les espècies vegetals que troben per la muntanya. El 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
La vegetació arbòria està representada per polancres (Populus nigra), àlberts (Populus alba), lledoners (Celtis australis), Arbre ampolla (Brachychiton populneus), Perera de Callery (Pyrus calleryana 'Chanticleer'), pruner vermell (Prunus cerasifera 'Pissardii'), taronger amarg (Citrus × aurantium), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xipreres (Cupressus sempervirens), magnòlies (Magnolia grandiflora), negundos (Acer negundo), tipuana (Tipuana tipu), Pi australià (Casuarina cunninghamiana) ailant (Ailanthus altissimus) i Washingtònia de Califòrnia (Washingtonia filifera).
L'Àrea infantil té paviment continu de cautxú que es combina amb zones de sorra i sauló compactat. Entre els jocs hi ha  una estructura multijoc amb forma de vaixell veler, pensada per a infants d’entre 3 i 12 anys. També hi ha un gronxador amb base circular i una taula sorral, amdues per a les mateixes franges d’edat que l’anterior. Finalment, l’excavadora fixa i manual és per a nens i nenes de 3 a 9 anys.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat." "Jardí de Francesc Masclans i Girvès" "Sants - Montjuïc" "La Bordeta" 2,13270823 41,36724291 g01 g05