Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris
539884d4c99dc796194c0200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796194c0200 "Parc de la Ciutadella" "Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?
El traçat en part sinuós i en part clàssic i geomètric. Hi ha una cascada, un llac navegable a rem, amb abundàcia d'ocells aquàtics, i una glorieta de música. La plaça d'Armes (1916) per J.C.N. Forestier és rectangular amb un estany el·líptic.
Molta vegetació és de final del XIX. Museu a l'aire lliure d'escultures i un arborètum de més d'un centenar d’espècies.
Hi ha til·lers (Tilia X europaea i T. tomentosa i T. X euchlora), magnòlies (Magnolia grandiflora), àlbers (Populus alba i P. alba ""pyramidalis"") i plàtans (Platanus X hispanica). Els lledoners (Celtis australis) abunden a la glorieta d'Aribau i a la zona del llac; i prop de l'Umbracle, paulònies (Paulownia tormentosa) i Prodocarpus neriifolius, i al costat del mamut arbres sagrats (Ginkgo biloba).
Altres espècies són l'acàcia (Robinia pseudoacacia), els xiprers (Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens), el pi australià (Casuarina cunnighamiana), la bellaombra (Phytolacca dioica), els castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum).
Destaquen les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les datileres (Phoenix dactylifera) i les iuques (Yucca elephatipes), i les palmeres blaves (Brahea armata). D’arbustos hi ha llorers (Laurus nobilis), tamarius (Tamarix gallica), baladres (Nerium oleander), i tanques de pitòspor (Pittosporum tobira) i d'evònim del Japó (Euonymus japonicus).
D’Arbres d'Interès Local de Barcelona hi ha una acàcia de Constantinopla (Albizia julibrissin), un taronger de Luisiana (Maclura pomifera), un pi australià (Casuarina cunninghamiana) i un Quercus polymorpha, plantats al final del XIX, i els xiprers calbs (Taxodium distichum) que hi ha al llac, plantats a principis del XX i un pitòspor (Pittosporum tobira).
S’han vist més de 100 espècies d’ocells i una gran colònia de bernats pescaires. Població d'eriçó.
Declarat monument historicoartístic el 1951, amb obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Eusebi Arnau (bust de Marià Aguiló), Josep Clarà (nu dedicat als Voluntaris Catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení El desconsol), Pau Gargallo (bust de Lleó Fontoba), Manuel Fuxà (bustos de Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Joaquim Vayreda, i figura de Bonaventura Carles Aribau) i Eduard B. Alentorn (grup La cigonya i la guineu), entre d'altres.
La dama del paraigües (Joan Roig Soler) és a sobre una font ornamental de Fontseré. La Junta de Ciències Naturals va instal·lar al 1907 un mamut de pedra a mida natural.
La Cascada Monumental és de Fontseré (1881)
De l'antiga ciutadella militar del 1715 queden la capella, de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador, avui Institut Verdaguer i l'edifici de l'arsenal, actualment Parlament de Catalunya.
La resta d'edificis són de finals del XIX, com el Museu Martorell de Geologia de l'any 1879 d’Antoni Rovira i Trias.
De l'Exposició Universal del 1888 es conserva l'Umbracle, de Fontseré (1883), l'Hivernacle, de Josep Amargós (1884) i el restaurant, de Domènech i Muntaner, conegut com el Castell dels Tres Dragons i seu del Museu de Zoologia, des de l'any 1934 fins el seu trasllat al Museu Blau del Fòrum.
El parc és on Felip V va fer construir una ciutadella militar per controlar la ciutat, després de rendir-la l'11 de setembre de 1714. També va enderrocar part de les muralles i 1.262 cases del barri de la Ribera.
L'any 1869 el general Prim va lliurar la ciutadella a Barcelona amb la condició que es fes un parc. Brigades de voluntaris van enderrocar la fortalesa.
El traçat es va modificar per acollir l'Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el Zoo.
Hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Fort Pius.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-ciutadella_92086011921.html "Passeig Picasso, 1" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18447005 41,38944063 g01 g03 d22 g24 g31 d28 Música2017,AiguArt20 "Refugis Climàtics 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
539884f9c99dc79619890300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619890300 "Museu d'Arqueologia de Catalunya" "A Catalunya l’any 2013 hi havia 13.226 jaciments inventariats, més que Andalusia i Holanda. S’ha intervingut en 8.344, més de la meitat i per això s’han creat dipòsits arqueològics a Cervera, Pedret (Girona) i als museus. Dels jaciments, 258 són bé nacional d’interès cultural, i patrimoni mundial, la Tàrraco romana i els abrics d’art rupestre de l’Arc Mediterrani.
Institucions arqueològiques:
Instituts de recerca de la Generalitat: l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català de Paleontologia (ICP) i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).
De l’Estat depenent del CSIC: l’lnstitut Milà i Fontanals.
A Catalunya hi ha 181 jaciments visitables (28 associats a un museu o a un centre d’interpretació). Hi ha 10 centres museístics exclusivament d’arqueologia i 46 amb col∙leccions arqueològiques. 17 tenen col∙leccions considerats pel Registre de Museus, exclusivament amb objectes arqueològics i 13 amb mostres que contenen objectes arqueològics. La Generalitat disposa del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El MAC és una plataforma de museus i jaciments esparsos per tot el territori. Consta de 66 museus, centres d’interpretació i jaciments de diferent titularitat
El MAC-Barcelona, el MAC-Girona, el MAC-Ullastret, el MAC-Empúries, el MAC-Olèrdola, seus territorials del MAC i part orgànica del Museu. El Centre d’Arqueologia Subaquàtica i el Centre Iberia Graeca, principals centres de recerca del MAC, i part orgànica també del Museu. L’Arqueoxarxa, formada per museus municipals d’arqueologia i pels jaciments que gestionen els seus propis municipis. La Ruta dels Ibers, integrada per una selecció de 26 jaciments dels períodes més significatius i que es troben adaptats a la visita, perfectament senyalitzats. La Ruta de l’Art Rupestre, formada pels tres centres d’interpretació de l’art rupestre, dos de municipals, Montblanc i Ulldecona, i un de la Generalitat, el Cogul." http://www.mac.cat/ "Passeig Santa Madrona, 39" "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15768710 41,36984690 c01 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "
561502550a92f45f378b456b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/561502550a92f45f378b456b "Institut Milà i Fontanals" "https://jardineriamf.wixsite.com/milabcn" http://insmilabcn.cat/ https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ https://twitter.com/insmilabcn https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ https://www.facebook.com/Milabcn.cat/ "Plaça Josep M. Folch i Torres, 1" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16685710 41,37656260 d02 e10 d21 f01 d19 g07 g18 g09 g06 c08 e08 EmbolcallsES1819 08013196
56cc8a3224dd5d80298b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc8a3224dd5d80298b456c "Parc del Castell de l'Oreneta" "Quan es va al parc del Castell de l'Oreneta val la pena planificar una sortida festiva de dia sencer. Es tracta d'una excursió en un bosc dins la ciutat, on la intervenció municipal hi ha millorat la xarxa de camins, hi ha fet zones de descans i àrees per al joc infantil, la més gran amb taules de ping-pong.
Un altre aspecte destacat són les zones de pícnic, especialment la que hi ha a la part més alta del parc. Les taules gaudeixen de l'ombra d'un gran garrofer, i s'hi pot contemplar una excepcional vista panoràmica de Barcelona, des de Sant Adrià de Besòs fins al Prat de Llobregat. Hi ha un bar on fan pollastres a l'ast, entre altres menjars. Al costat del parc hi ha les piscines públiques de Can Caralleu, ideals per arrodonir un dia d'estiu.
El tren i els ponis
Dos dels principals atractius d'aquest parc són viatjar muntats en els vagons d'un tren en miniatura i, els més petits, passejar en poni. El del Castell de l'Oreneta és un dels millors ferrocarrils reduïts a escala i tripulats d'Europa.
Inaugurat l'any 1981, al llarg d'un recorregut de 636 m amb tres amples de via d'entre 5 i 10 polzades, el tren travessa tres túnels, dos ponts i un viaducte metàl·lic. També disposa d'una estació i un baixador. Compta amb 12 locomotores, entre elèctriques, de vapor i dièsel, i 12 vagons.
Els diumenges, els visitants del parc poden viatjar en aquest tren des de les onze del matí fins a les dues de la tarda. Tot plegat és possible gràcies als socis del Centre d'Estudis-Modelisme Vapor Barcelona i Sabadell.
Vegetació
El parc del Castell de l'Oreneta conserva com a bosc urbà gairebé intacta la seva vegetació primigènia de tipus mediterrani, amb espècies molt característiques de la serralada de Barcelona. La vegetació és, de fet, el seu principal atractiu, que configura un espai sorprenent a la ciutat.
Hi ha pins blancs i pins pinyers, alzines i roures, voltats d'un sotabosc molt ric en arbustos, com la ginesta, el boix, el marfull, l'arboç i el llentiscle. D'aquestes dues darreres espècies, n'hi ha exemplars centenaris. També abunden les plantes aromàtiques, com la farigola, el llorer i l'espígol. La presència de tarongers, nesprers, ametllers, oliveres i algun magraner ens recorden el passat agrícola de bona part d'aquest lloc.
Amb els anys, al parc del Castell de l'Oreneta s'hi han plantat noves espècies, com són l'eucaliptus, el xiprer, el cedre i el lledoner, que han contribuït a la frondositat que el caracteritza.
Arbres catalogats
En aquest parc hi destaquen dos arbres que, per la seva excepcionalitat, han entrat a formar part del Catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona: un enorme eucaliptus que trobarem, amb la ciutat als seus peus, en un dels revolts del camí que porta el nom d'aquesta espècie arbòria, i un cirerer de Santa Llúcia a prop de les quadres dels ponis.
Art i arquitectura
A les cotes més altes de l'actual parc, l'any 1910 s'hi va construir un castell que fou destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del qual encara en queden una torre, una escala i algunes parets.
Disseminats entre el bosc hi ha una font ornamental datada el 1863, i una antiga era, un safareig i sistemes de reg mig enterrats que ens recorden el passat agrícola de l'indret.
Història
El parc del Castell de l'Oreneta està situat en els terrenys ocupats antigament per dues finques: la masia de Can Bonavia, de la família del comte Milà, i la del Castell de l'Oreneta, de la família Tous, que va construir-hi el castell que dóna nom al parc.
Durant molts anys, els terrenys van ser propietat de la Creu Roja, que hi volia construir un hospital, un projecte que finalment no es va dur a terme. És per aquest motiu que l'espai va romandre tancat i aïllat de la ciutat, fins que va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que el va obrir al públic com a parc l'any 1978.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-castell-de-l-oreneta_92086011933.html "Carrer Montevideo, 45" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,11403770 41,39895090 g01 g04 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
5774fa4024dd5d33148b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5774fa4024dd5d33148b4567 "L'Estadi Olímpic" "L’Estadi Olímpic, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, va ser inaugurat el 20 de maig de 1929 en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona. Considerat aleshores el segon estadi més gran del món, estava destinat a allotjar els Jocs Olímpics del 36, però la situació política del moment ho va impedir i poc a poc va caure en desús. Mig segle més tard gràcies a la candidatura olímpica de Barcelona, l’Estadi va tornar a ser viu gràcies a l’equip d’arquitectes format per Gregotti, Correa, Milà, Margarit i Buixadé. A l’any 1985 es van iniciar les obres de remodelació total de l’Estadi dotant-lo d’equipaments i serveis per rebre uns jocs olímpics. Tot l’estadi va ser remodelat exceptuant la seva façana que conserva encara el seu aspecte original.
La inauguració del nou Estadi Olímpic va tenir lloc el 8 de setembre de 1989 amb motiu de la V Copa del Món d’Atletisme. Aquesta competició va suposar una gran prova a nivell organitzatiu en tant era el primer gran esdeveniment que posava a prova les noves instal·lacions i valorar la capacitat de l’Estadi per a rebre grans esdeveniments esportius. Des d’aleshores s’hi ha succeït infinitat d’esdeveniments esportius de tot tipus. El 31 de març de 2001 va ser batejat amb el nom Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys, en honor del que fou president de la Generalitat de Catalunya.
L’Estadi Olímpic és un recinte polivalent apte per a rebre qualsevol tipus d’esdeveniment. Així ho demostra el seu currículum d’esdeveniments durant tots els anys d’història després dels Jocs Olímpics de 1992. Esdeveniments esportius, musicals, activitats familiars i actes corporatius han format part del ventall de possibilitats que ofereix l’estadi." http://www.estadiolimpic.cat/ "Passeig Olímpic, 15-17 " "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15448013 41,36480231 b03 b04 e10 d13 g24
5950f72424dd5d2c708b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5950f72424dd5d2c708b4567 "Basetis - Base Technology & Information Services" "Basetis, Base Technology and Information Services, és una equip de persones amb una marcada voluntat de transformació social que ofereix serveis i solucions tecnològics i de consultoria en camps com la gestió de dades, el desenvolupament i implementació d’aplicacions, software, disseny, sistemes informàtics i serveis professionals. Fundada el 2009, compta amb més de 360 persones i actualment la seva seu és a la Casa Milà (La Pedrera d'Antoni Gaudí)." https://www.basetis.com/ https://www.facebook.com/BaseTISBCN/ https://twitter.com/baseTIS https://www.facebook.com/BaseTISBCN/ https://www.facebook.com/BaseTISBCN/ "Passeig de Gràcia, 92 1er 2a" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16194042 41,39508960 b01 b04 EiESos,EmpresaBS
59e9a4e324dd5de5538b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/59e9a4e324dd5de5538b4567 "Escola Milà i Fontanals" http://www.xtec.cat/centres/a8001820 https://twitter.com/escolamilaifont "Carrer dels Àngels, 1" "Ciutat Vella" "El Raval" 2,16841790 41,38177280 c03 e10 d19 g17 g07 g18 c09 c08 e08 "Sssplau1819,actualització2122,millora21-22,actualització22_23,millora22_23,ems_es22_23 ppr_es22_23,tlm_22_23 aas_22_23,dn_22_23,compost22_23" "Títol del projecte: VIDA I LLAVOR
Tipus de projecte: Millora
Curs: 22-23
" 08001820
5cdd724a24dd5d5b378b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cdd724a24dd5d5b378b4567 "Fundació El Milà" "La Fundació El Milà es va constituir a finals de l’any 2015, amb la voluntat de poder donar suport i engegar petits projectes que fomentin la reflexió i l’acció al voltant del medi ambient i el territori. L'entitat, sense afany de lucre, està dirigida a la creació de projectes innovadors d'art, educació i medi ambient.
Desenvolupen el projecte 'Los cuentos de ninots' adreçat a la infància i que busca fomentar de forma entretinguda la reflexió i l’empoderament de l’infant respecte a les problemàtiques socioambientals que vivim a la ciutat per a centres educatius, centres oberts, casals o per a la teva família. " http://www.fundacioelmila.org https://twitter.com/fundacioelmila "Jonqueres, 16 16planta" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,17397500 41,38860530 b04 EiESos,EntitatBS