This site uses our own and third party cookies to improve our services. If you continue to browse, consider accepting its use. 
You can get more information or how to change your browser settings.   Cookies Policy

Creuers, els monstres contaminants

18-01-2018

Els creuers produeixen grans beneficis econòmics per a les multinacionals i repercuteixen els costos ambientals i socials sobre les poblacions locals i Barcelona n'és un exemple.

Barcelona és el 1r port de creuers d'Europa i 4rt mundial. Al món s’ha passat de 9,3 milions de creuristes/any al 2003 a 23,2 al 2015, i s’arribarà als 33,5 al 2026. Es discuteix sobre els beneficis econòmics locals i els perjudicis socials i ambientals. Als creuers hi ha oferta d’oci. Molts passatgers ni desembarquen, i els que ho fan, contracten activitats a les navilieres. L’11 de setembre passat van arribar a Barcelona 28.110 creueristes. Inunden barris del port i zones turístiques, com la Sagrada Família i potencien la gentrificació per turisme.

És una activitat de capitals internacionals que aclapara beneficis i externalitza costos socials i ambientals. Segons l'Organització Mundial del Turisme, el 88% de l'oferta mundial és de 3 companyies: Carnival Corporation & PLC, Royal Caribbean Ltd i Star Cruises. Sovint els vaixells es registren en paradisos fiscals i utilitzen banderes de conveniència per evitar normatives laborals i ambientals i evadir impostos.

Un creuer mitjà (de 2-3000 passatgers) gasta l’energia de 12000 cotxes, i fa servir un fuel prohibit a terra 100 vegades més tòxic que el dièsel d’automoció i amb 3.500 vegades més sofre.

L’Harmony of the Seas, el creuer més gran del món, ve els diumenges a Barcelona, ​​el seu port base. Té capacitat per a 10.800 passatgers i instal·lacions d'oci grans consumidores d'energia. Gasta un 35% més que els creuers antics, uns 2.500.000 l de fuel/dia.

Els creuers segueixen la costa pel que afecten més la salut i ecosistemes que els vaixells que naveguen en ultramar. A port cremen fuel per mantenir les seves instal·lacions. Segons dades del Port de Barcelona del 2013 es van emetre 5.548,8 tones de NOx i 505,68 tones de PM10, el 46% i el 52% de les de la ciutat. Més del 90% són dels vaixells. Alguns creuers tenen netejadors de gasos ineficaços per a les partícules ultrafines. L’Harmony of the Seas el té, però sense filtres de partícules.

Sovint les aigües residuals s’aboquen a alta mar.
Barcelona incompleix els llindars de la UE de qualitat de l'aire, més permissius que els de l'OMS, el que afecta més a nens i gent gran. Estudis de l’ISGlobal estimen que a l'àrea metropolitana de Barcelona s’evitarien 3.500 morts/any si l’exposició a PM10 fos màxim la de l'OMS (20 mg/m). Hi ha oberts dos processos d'infracció a Europa el que obliga les administracions a reduir les emissions del port. La Plataforma per a la Qualitat de l'Aire va pressionar per a que el Port presentés la seva estratègia en la 4a reunió de la Taula de Qualitat de l'Aire de la Conurbació de Barcelona al 2015. Les actuacions principals van ser:
 
  • Bonificació a les naus més netes. Els impostos sobre les emissions són efectius per reduir-les. S’hauria d’exigir, com fan al ports del Nord d’Europa, l’ús de combustibles menys contaminants (el doble de cars que el fuel pesat) i de filtres de partícules i catalitzadors per reduir òxids de nitrogen.
  • Subministrament de gas natural liquat (GNL). En tot el món només cent vaixells utilitzen GNL. Els creuers assoleixen una vida útil de 40 anys, per la qual cosa no incidirà a curt i el mitjà termini.
A Barcelona s’ha descartat pel seu cost l'electrificació dels molls perquè els vaixells es connectin.
Calen models de contaminació atmosfèrica per limitar les activitats del Port si es demostra l’afectació a la salut. Manca una regulació internacional del sector dels creuers i el marítim en general. S'estima que les emissions en els ports es multiplicaran per 4 fins al 2050.

L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible de Barcelona i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire es relacionen amb d'altres de la Mediterrània per compartir experiències i cercar un front comú. També es vol que els ajuntaments defineixin la política de creuers. Cal regular aspectes econòmics, fiscals, socials i ambientals; i establir límits en la mida i el nombre de creuers segons la capacitat de càrrega de la ciutat.

Més informació aquí.

En el Mapa:
Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA)

5528f8a40a92f4711a8b456a
53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568

Latest Pictures

Recent Stories