Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.
Puede obtener más información o bien conocer cómo cambiar la configuración de su navegador.   Política de Cookies

Font de la Diana

Gran Via de les Corts Catalanes amb carrer de Roger de Llúria
Eixample
08010
Barcelona



Latitude: 2.1711818
Longitude: 41.3913835



  • Fuente ornamental


Es pot visitar dins del Programa Com Funciona Barcelona?

Obra de l'escultor Venanci Vallmitjana i Barbany del 1898 i instal·lada a la seva ubicació el 1919. Inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1446.

Història i descripció
Encarregada a Vallmitjana el 1913 per a la cruïlla de la Gran Via amb el carrer del Bruc. Va aprofitar una estàtua de la deessa romana de la caça Diana que tenia ja feta d'anys abans, i que ja havia presentat a la IV Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898. Inicialment, aquesta estàtua presentava a la deessa nua, però al consistori conservador presidit per l'alcalde Joaquim Sagnier i Villavecchia, no el va agradar i l'escultor la va haver de modificar i afegir una túnica que li cobrís el cos. També van canviar l'emplaçament, que es va moure del Carrer Bruc al de Roger de Llúria, on el 1919 es va construir l'Hotel Ritz, l'autor del qual, Eduard Ferrés, va guanyar aquell any el premi d'arquitectura atorgat per l'Ajuntament. La font es va inaugurar el 12 de desembre de 1919.
La font es trobava inicialment al mig d'un ampli parterre a la cruïlla dels dos carrers, el qual va ser retallat als anys 1950 per afavorir el trànsit. Actualment la font s'aixeca sobre un petit estany circular amb base de rocalla, sobre el que s'alça un pedestal amb dos basaments —un quadrat i altre circular— decorats amb grans petxines als seus quatre costats. Sobre aquest es troba la figura de Diana, asseguda en posició expectativa amb l'arc a la mà, a la recerca d'alguna presa, com correspon a la deessa caçadora. A més de l'arc només porta una petita lluna al cap. El moment escollit és al temps de quietud i acció, ja que és el moment previ a posar-se en marxa, el que denota una tensió que fa palesa la influència de Miquel Àngel, especialment en la configuració de braços i cames, situats en un cert contrapposto. Igualment, l'expressió facial també denota l'influx buonarrotià, ja que mitjançant la tensió del cap i la força dels ulls aconsegueix traslluir l'ànima de la figura, de forma semblant al David del geni florentí, fet pel que es podria afirmar que aquesta és una de les obres més aconseguides de Vallmitjana.
La font va ser restaurada el 1987, i va ser reinaugurada per l'alcalde Pasqual Maragall el 16 de novembre d'aquell any.

Font de la Diana

Gran Via de les Corts Catalanes amb carrer de Roger de Llúria
Eixample / Dreta de l'Eixample
08010 - Barcelona
¿Como llegar?

Es pot visitar dins del Programa Com Funciona Barcelona?

Obra de l'escultor Venanci Vallmitjana i Barbany del 1898 i instal·lada a la seva ubicació el 1919. Inscrita com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) a l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi 08019/1446.

Història i descripció
Encarregada a Vallmitjana el 1913 per a la cruïlla de la Gran Via amb el carrer del Bruc. Va aprofitar una estàtua de la deessa romana de la caça Diana que tenia ja feta d'anys abans, i que ja havia presentat a la IV Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898. Inicialment, aquesta estàtua presentava a la deessa nua, però al consistori conservador presidit per l'alcalde Joaquim Sagnier i Villavecchia, no el va agradar i l'escultor la va haver de modificar i afegir una túnica que li cobrís el cos. També van canviar l'emplaçament, que es va moure del Carrer Bruc al de Roger de Llúria, on el 1919 es va construir l'Hotel Ritz, l'autor del qual, Eduard Ferrés, va guanyar aquell any el premi d'arquitectura atorgat per l'Ajuntament. La font es va inaugurar el 12 de desembre de 1919.
La font es trobava inicialment al mig d'un ampli parterre a la cruïlla dels dos carrers, el qual va ser retallat als anys 1950 per afavorir el trànsit. Actualment la font s'aixeca sobre un petit estany circular amb base de rocalla, sobre el que s'alça un pedestal amb dos basaments —un quadrat i altre circular— decorats amb grans petxines als seus quatre costats. Sobre aquest es troba la figura de Diana, asseguda en posició expectativa amb l'arc a la mà, a la recerca d'alguna presa, com correspon a la deessa caçadora. A més de l'arc només porta una petita lluna al cap. El moment escollit és al temps de quietud i acció, ja que és el moment previ a posar-se en marxa, el que denota una tensió que fa palesa la influència de Miquel Àngel, especialment en la configuració de braços i cames, situats en un cert contrapposto. Igualment, l'expressió facial també denota l'influx buonarrotià, ja que mitjançant la tensió del cap i la força dels ulls aconsegueix traslluir l'ànima de la figura, de forma semblant al David del geni florentí, fet pel que es podria afirmar que aquesta és una de les obres més aconseguides de Vallmitjana.
La font va ser restaurada el 1987, i va ser reinaugurada per l'alcalde Pasqual Maragall el 16 de novembre d'aquell any.