"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "539884d3c99dc79619f80100" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d3c99dc79619f80100" "Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona" "L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és en origen la institució encarregada de la custòdia, tractament i difusió de la documentació generada o rebuda per l'administració de la ciutat des de la creació del règim municipal barceloní a mitjan segle XIII fins la revolució liberal de mitjans segle XIX. A l'entorn d'aquest riquíssim nucli inicial, s'hi han anat incorporant altres materials arxivístics, bibliogràfics i hemerogràfics considerats d'interès per al coneixement de la història de la ciutat sense límits cronològics. El diversificat patrimoni generat per aquesta dinàmica converteix l'AHCB en un dels centres arxivístics més importants del país, de consulta imprescindible per estudiar molts aspectes de la història, no sols de Barcelona, sinó també de Catalunya. Els Fons i Col·leccions de l'AHCB estan estructurats en tres seccions d'acord amb les característiques i tipologia dels materials aplegats: - La secció de Fons Documentals, que conserva la documentació de caràcter arxivístic i està integrada pels àmbits d' Arxiu Medieval i Modern, de Gràfics i de Fons Orals . - La secció de Biblioteca, amb un important fons bibliogràfic especialitzat en història de Barcelona i de Catalunya, enriquit amb col·leccions privades d'altres temàtiques. - La secció d' Hemeroteca , que aplega les publicacions periòdiques editades a la ciutat des del segle XVII fins a l'actualitat. Per fomentar el coneixement del patrimoni documental i de la història de la ciutat, l'AHCB disposa del Seminari d'Història de Barcelona, que és el marc preferent d'organització d' Activitats i d'edició de Publicacions . Per garantir la protecció, la preservació i la conservació de la documentació, l'Arxiu compta també amb dos serveis tècnics específics: - El Servei de Conservació i Restauració, responsable de mantenir la documentació en les condicions de conservació òptimes. Amb aquesta finalitat, aquest servei coordina, supervisa i gestiona les polítiques i les actuacions de preservació i de restauració dels documents que són necessàries. - El Servei de Reprografia i Noves Tecnologies, responsable de l'execució de les polítiques de reproducció dels documents amb la finalitat de crear còpies de seguretat i de consulta. D'altra banda, també és el servei encarregat de l'establiment de les estratègies d'actuació en relació a les tecnologies aplicades als arxius, especialment en tot allò relacionat amb la reproducció digital. La Casa de l'Ardiaca La seu de l'AHCB és el resultat de la refosa d'un conjunt d'edificis construïts sobre un segment de la muralla romana, conegut amb el nom de Casa de l'Ardiaca en al·lusió al canonge Lluís Desplà (1444-1524), que n'ocupà una part i li donà la seva fesomia goticorenaixentista. L'AHCB ocupa l'edifici des de la seva creació el 1920-1924, quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir reorganitzar l'arxiu municipal i segregar els fons antics, sense valor administratiu però amb forta càrrega simbòlica, per formar l'Arxiu Històric de la Ciutat. Un dels principals artífexs i impulsors de l'AHCB ha estat Agustí Duran i Sanpere, primer director de la institució fins el 1957. Entre 1991 i 1998 es portà a terme una remodelació integral de l'edifici que va permetre disposar d'uns equipaments i unes instal·lacions modernitzades i adequades a les necessitats de consulta, gestió i preservació dels fons conservats." "" "http://w110.bcn.cat/portal/site/ArxiuHistoric/" "" "" "" "" "" "Carrer de Santa Llúcia, 1" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17574630" "41,38409460" "g27" "e10" "d22" "" "" "" "" "" "539884eec99dc79619560300" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884eec99dc79619560300" "Centre Cívic Pati Llimona" "El Pati Llimona és un centre cívic especialitzat en fotografia, audiovisuals i paraula, i ubicat el Gòtic sud. Es va inaugurar l’any 1991 i, des de llavors, ofereix la possibilitat de gaudir d’un espai de relació, formació i d’intercanvi dirigit a la població del barri Gòtic, del Districte de Ciutat Vella i de la ciutat de Barcelona.La superfície total del centre cívic és de 2.881,31 m2  dels quals 1.900 m2 aproximadament són superfície útil. El centre compta amb tres sales d’actes, tres sales d’exposicions, sis despatxos (tres destinats a suport entitats), una sala de reunions, nou tallers, dos aules multimèdia, un gimnàs, una cuina, una sala d’expressió, quatre sales de joc d’infantil i d’adolescents, un laboratori i un plató  fotogràfic. L’horari d’informació i atenció al públic és de dilluns a divendres de 9 a 21.30  hores i dissabtes de 10 a 14 i de 16 a 20 hores" "" "http://www.patillimona.net" "ccpatillimona@patillimona.net" "https://www.facebook.com/ccpatillimona" "https://twitter.com/patillimona" "https://www.facebook.com/ccpatillimona" "https://www.facebook.com/ccpatillimona" "Carrer Sant Simplici, 5" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17904680" "41,38169790" "f08" "e10" "b04" "" "" "" "" "" "539884f9c99dc79619a10300" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619a10300" "Santa Església Catedral Basílica de Barcelona" "La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional. La catedral està dedicada a la Santa Creu, la seva advocació principal, i a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, una jove verge que, d'acord amb la tradició cristiana, va sofrir el martiri durant l'època romana. La dedicació del temple a la Santa Creu, molt poc habitual, és una de les més antigues del món cristià i probablement es remunta a mitjan segle VII. La dedicació a Santa Eulàlia es coneix des del 877, quan el bisbe Frodoí va localitzar les restes de la santa i les va traslladar solemnement a la catedral Aquesta organització està adherida al compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.  " "" "https://catedralbcn.org/" "turisme@catedralbcn.org " "" "" "" "" "Plaça Seu, 3" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17615755" "41,38426513" "g27" "a15" "b04" "" "" "" "" "" "5398b372c99dc70540740600" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b372c99dc70540740600" "Plaça Sant Felip Neri" "La plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l'església d'estil barroc que la presideix. És al barri Gòtic, a Ciutat Vella, i més concretament al barri del Call i Sant Felip Neri. La plaça s'erigeix sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruït durant la guerra Civil. Es pot accedir a la plaça primer prenent el carrer de Sant Felip Neri i posteriorment, el carrer de Sant Sever. L'església de Sant Felip Neri té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori, a la qual també es pot accedir des de la mateixa plaça. La plaça de Sant Felip Neri és envoltada de cases d'estil renaixentista. També és la seu de les antigues cases dels gremis de Calderers i Sabaters, aquesta última seu del Museu del Calçat. Al centre de la plaça hi sobreïx una font d'aigua amb una base octagonal. A la paret de l'església de Sant de Felip Neri encara es poden veure els reductes de la metralla d'una bomba llançada per l'aviació del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser el 30 de gener de 1938 quan l'artefacte va esclatar on ara hi ha la plaça i va provocar quaranta-dues víctimes mortals, la majoria d'elles nens que s'havien anat a refugiar al soterrani de l'església i que moriren a causa de la deflagració. A banda de les morts, també van quedar destruïdes totalment les cases adjacents a la plaça. L'arquitecte municipal, Adolf Florensa i Ferrer, va ser l'encarregat del projecte de reconstrucció i va decidir recrear una plaça; també va decidir adaptar dues façanes renaixentistes de dos edificis que no havien estat reconstruïts per poder crear dos accessos a la plaça des de l'avinguda de la Catedral i des de la Via Laietana. Finalment, es va recercar la façana de l'entrada del carrer de Sant Felip Neri aprofitant elements dels antics edificis Més informació aquí " "" "" "" "" "" "" "" "Plaça de Sant Felip Neri," "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17501850" "41,38345090" "d11" "" "" "" "" "" "" "" "544a22de0a92f42a598b4568" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/544a22de0a92f42a598b4568" "Centre Ocupacional Sínia" "El Centre Ocupacional Sínia és una entitat de titularitat pública que depèn del Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Està gestionat per la cooperativa: COGD CIUTAT VELLA SCCL. Té com a finalitat oferir una atenció diürna inclusiva, el servei de teràpia ocupacional a les persones amb diversitat funcional que assisteixen al centre que per el seu grau de discapacitat no poden incorporar-se al mercat laboral ordinari.   L'objectiu és millorar la seva qualitat de vida afavorint la màxima autonomia possible i oferir projectes per desenvolupar les seves inquietuds. Projectes de caire social centrats  en diferents col·lectius i la diversitat poblacional. Aquí teniu algunes de les coses que oferim:    " "" "http://www.cosinia.cat/" "" "https://www.facebook.com/centre.sinia" "" "https://www.facebook.com/centre.sinia" "https://www.facebook.com/centre.sinia" "Carrer dels Banys Nous, 16" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17458680" "41,38265630" "e10" "f04" "b05" "g27" "" "" "" "" "5729bf8c24dd5d47328b456a" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5729bf8c24dd5d47328b456a" "Germanes Garcia S.C." "Botiga centenària en el centre de Barcelona d'àmbit familiar que va passar d'empresaris a empleats i d'aquests a la seva descendència. Hi ha constància de la botiga de mitjans del segle XIX. En l'actualitat el negoci és regentat per dues germanes, Anna i Maria, que duen en el negoci mes de 30 anys. Tenim una àmplia varietat de productes, cistelleria tradicional, mobles de tot tipus i articles de regal. Contem amb artesans que poden fer peces a mida, ja siguin cistells, cubetes ,expositors de pa, mobles, etc. Cortines, persianes, hamaques, llenyers, robers, safates, cubetes de vímet i altres materials, cabassos per a la compra, paraigüers, penjarobes, llums, raconeres ....un gran sortit de cadires i butaques, totes elaborades de forma artesanal i amb fibres naturals." "" "" "" "" "" "" "" "Carrer Banys Nous, 15" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17478940" "41,38244760" "a04" "" "" "" "" "" "" "" "5729c13b24dd5dd7328b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5729c13b24dd5dd7328b4567" "Església Santa Maria del Pi" "Santa Maria del Pi és una església ubicada a la Plaça del Pi de la ciutat de Barcelona d'estil gòtic català declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1931. La construcció de l'actual temple gòtic es deu a la primeria del segle XIV. Consta el 1321 l'existència ja de la capella de Sant Climent i de Sant Llorenç i el 1332 es treballava en el quart tram de la nau, que fou coberta a la segona meitat del segle XIV. Pere el Cerimoniós féu donacions l'any 1379 per començar el campanar, que s'acabà durant les obres que va dirigir el mestre major Bartomeu Mas, entre 1460 fins a la seva mort l'any 1497. El terratrèmol de Catalunya de 1428 va causar seriosos danys a l'església, sobretot a la façana. Consta d'una sola nau de grans dimensions (54 metres de longitud per 17,50 metres d'amplada i l'alçada de 27 metres), amb absis poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts gòtics. L'absis és cobert per una volta radial que agafa també el primer tram de les capelles, set voltes més hi ha a la resta de la nau. Als peus del temple es troba el cor. La façana principal, té damunt de la portalada, una gran rosassa de dotze braços del segle XIV, destruïda en l'incendi del 1936 i reconstruïda l'any 1943 per l'arquitecte Josep Maria Jujol, basant-se en fotografies i també en l'estudi de les rosasses dels monestirs de Pedralbes i de Sant Cugat. La façana és presidida per dues torres octogonals, una a cada costat. També de planta octogonal és l'enorme campanar al costat meridional de la capçalera, de cos exempt, de 54 metres d'altura i amb murs que a la base tenen un gruix de 3,55 metres. A la banda contraria, hi ha la façana lateral i l'absis que presenten un mur continu amb finestrals entre els contraforts, sobre aquests es veu una torreta vuitavada que conté una escala de cargol que permet l'accés a la coberta. Sobre els contraforts de la façana lateral encara es poden contemplar les restes dels campanars de cadireta, on devien ser les campanes abans de la construcció del campanar actual. En aquest edifici hi nidifica una parella de xoriguer, que és un petit falcó molt ben adaptat a la ciutat, menja petits animalons com ara ratolins o sargantanes. Per més informació teniu la guia de la biodiversitat" "" "https://basilicadelpi.cat/ca/visites/" "" "" "" "" "" "Plaça del Pi" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17377520" "41,38238140" "g27" "e10" "g24" "" "" "" "" "" "5729c49124dd5dff328b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5729c49124dd5dff328b4567" "La Manual Alpargatera" "La Manual Alpargatera va començar com a taller d’espardenyeria tot just acabada la guerra civil (anys 40) combinant una tradició artesana mil·lenària amb les tendències capdavanteres en la moda del vestir d’aquella época, donant lloc a una nova alternativa en el sector dels complements. I ho va fer en un espai (la botiga) situat a prop de la Catedral, del Palau de la Generalitat i de les Rambles.. I decorat amb una exquista col·lecció d’elements tradicionals disposats segons la funcionalitat pròpia de l’època. A la Botiga podran gaudir dels nostres models clàssics i de fantasia per dona, home i nens. En poc temps, la seva façana es va convertir en un dels símbols característics de la nostra ciutat. Tant és així que no fa gaire temps va arribar una carta en la que, per cadascuna de les adreçes, existia un dibuix de la façana de la botiga i escrit “Barcelona”. Actualment és parada obligada per a viatgers informats, de pas a casa nostra i cita anual per a un gran nombre de barcelonins. Nombrosos guardons Internacionals, comentaris elogiosos de les més prestigioses publicacions a nivell mundial i visites de personalitats de tot el món, avalen aquestes paraules. La espardenya és un calçat ecològic fet amb materials naturals, on la sola és de fibra vegetal: cànem, jute, espart… i l’empenya de cotó, lli, etc .. És un calçat amb una gran tradició. Al Museu Arqueològic Nacional s’hi conserva una espardenya que fou trobada a la Cova dels Ratpenats d’Albuñol (Granada) calçant a les restes humanes a les que se’ls atribueix uns 4000 anys d’antiguitat. Aquesta tradició s’ha conservat durant segles, amb algunes variations, però contínua igual en allò considerat fonamental, aconseguint un calçat còmode que s’adapta al peu. Per a una bona conservació cal utilitzar-les, en la mesura de lo possible, en sòl sec ja que la fibra vegetal de la sola s’empapa amb l’aigua (pluja) i el pes del cos deforma la sola mullada. Si això succeeix, cal rentar-les quan abans millor, amb aigua i sabó, ja sigui a mà o a màquina (si han estat cosides a mà). Sí es renten a mà, cal aclarir-les bé, amb molta aigua i assecar-les bé quan abans millor, ja que al ser de fibra vegetal, podrien podrir-se. Si és renten a màquina, cal utilitzar un programa curt i aigua freda. Les espardenyes blanques o de color cru a vegades, al assecar-se abans la lona que la sola, la primera absorbeix un color groguenc. Una vegada seca, s’hi pot posar una mica de lleixiu (color) rebaixat amb aigua per deixar-la blanca." "" "https://lamanual.com" "manualp@mac.com" "https://www.facebook.com/ManualAlpargatera/?rf=135019093221236" "https://twitter.com/@lamanual" "https://www.facebook.com/ManualAlpargatera/?rf=135019093221236" "https://www.facebook.com/ManualAlpargatera/?rf=135019093221236" "Carrer Avinyó, 7" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17601470" "41,38159950" "a04" "e10" "" "" "" "" "" "" "5729cd5e24dd5d56348b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5729cd5e24dd5d56348b4567" "Sombrereria Obach" "A la nostra botiga ens dediquem a la venda de barrets en varietat de models i talles. Visiti'ns i serà rebut amb un tracte personal. Som barrets Obach, una empresa familiar de gran prestigi i amb una reeixida trajectòria en la venda de barrets, gorres, boines i barretines. Atenem a persones de totes les edats i especialment a senyors de més de 40 anys. Sempre hem rebut als clients amb un tracte professional i directe a la botiga. Per això, estem considerats a la zona com una barreteria de tota la vida. Fundada el 1924, la nostra botiga està avui regentada per la tercera generació i la quarta ja hi treballa. En reconeixement a l'esforç de diverses generacions, l'Ajuntament ens va atorgar un diploma i una placa a la campanya "Barcelona posa't guapa" de 1994." "" "http://www.barretsobach.com/" "sombrereriaobach@gmail.com" "" "" "" "" "Carrer Call, 2 " "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17558980" "41,38180880" "e10" "" "" "" "" "" "" "" "5729d99d24dd5d02378b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5729d99d24dd5d02378b4567" "Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor" "La Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es troba a la plaça Sant Just de Barcelona, amagada entre la traça d’alguns dels carrers més antics de la ciutat vella, al costat de la Plaça de Sant Jaume. Les recents troballes arqueològiques han permès aprofundir en l’origen de l’església i concloure que a Sant Just, com a la Catedral, hi hauria hagut un culte cristià ininterromput des del segle IV. A la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor es viu una presència continuada de pregària i d’acollida als pobres i als pelegrins a cura de la Comunitat de Sant Egidio. Cada vespre es troba per la pregària i per la litúrgia eucarística dominical. L’església s’obre d’una manera molt especial als pobres el 25 de desembre en el tradicional dinar de Nadal. La Comunitat de Sant Egidio ha recuperat aquesta antiquíssima tradició cristiana a la basílica de Santa Maria in Trastevere des de 1982 i a Barcelona se celebra des de 1989." "" "http://basilicasantjust.cat/" "" "" "" "" "" "Plaça de Sant Just, 2" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17818981" "41,38287654" "e10" "" "" "" "" "" "" "" "5729dc8724dd5d02378b4568" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5729dc8724dd5d02378b4568" "Plaça dels Traginers" "En aquesta plaça de Barcelona es barreja l'ambient bohemi, amb el turista i el veïnal. Aquesta plaça és freqüentada per pintors, músics i veïns. Els dissabtes laplaça es transforma enun lloc per pintar a l'aire lliure. Hi ha 4 bars que comparteixen terrassa a la plaça. Hi ha restes de la primera muralla de Barcelona, ​​la romana. .  " "" "" "" "" "" "" "" "Plaça dels Traginers" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" "2,17994500" "41,38207840" "e10" "" "" "" "" "" "" ""