"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "5a3ea23d24dd5d7c3b8b456a" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ea23d24dd5d7c3b8b456a" "Un clot que ha inspirat a artistes de tota mena." "El parc de la Pedrera del Coll, és un espai desconegut per molta gent, per bé que tant a dins com al seu voltant també podeu gaudir-hi de formes diverses d’art. Sense cap dubte l’obra més popular és la d’Eduardo Chillida: l’Elogi de l’aigua o també anomenada Narcís. Una pesada massa de més de 50 tones de formigó penjada cap per avall, sospesa sobre la bassa mirant-se a sí mateixa sobre el mirall que li fa l’aigua. Us convidem a seguir el recorregut proposat per la carena del parc buscant  els racons on veure millor aquesta imatge sobre l’aigua. Sabríeu dir-nos el perquè dels noms de la peça? Aquesta obra es troba en l’ubicació actual després de cauré del lloc on es trobava l’any 98. També hi trobem més desapercebuda, tot i fer 10 metres d'alçària, una peça de l'artista Ellsworth Kelly, just a l’entrada de l’esplanada. Pels curiosos encara trobareu al inici del recorregut, just abans de començar a pujar les escales a la part del darrera, les restes tapades d’una caseta que allotjava fins al inici del parc, un pessebre cèlebre de Josep Pinyol. Tant ho era que va captar l’admiració de Dalí fins fer-se grans amics. Si sou amants de l’arquitectura o la geologia us recomanem visitar uns metres més amunt del parc, just seguint el carrer principal, la Casa de la família SanSalvador, avui Museu Arxiu Històric del Barri, on Josep Maria Jujol ens encisa amb formes, materials i formes de base natural i un subsòl ple de túnels amb molta història." "" "" "" "" "" "" "" " Pg Mare de Déu del Coll 77 " "Gràcia" "El Coll" "2,14681220" "41,41866080" "g14" "g27" "g11" "g04" "" "" "" "" "5a3ea85024dd5db03c8b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ea85024dd5db03c8b4567" "Un clot que està de celebració ple de terra de colors al cor de Barcelona." "L’explotació de la pedra per fer-ne material de construcció és l’origen d’aquesta pedrera. Sabem que es va comprar l’any 39 i fou fins a inicis dels 70 que la dinamita fou la manera d’esbotzar la pedra més dura feta per l’empresa Piedras y Derivados. La lluita dels veïns durant deu anys, feu que finalment enlloc de vivendes com proposava el llavors alcalde Porcioles, es convertís en un parc urbà en la línea d’altres de la zona -com el Carmel, el Parc Güell o el Putxet- per fer una corona de parcs proposada pel mestre jardiner Rubió i Tudurí. Foren els Arquitectes Josep Martorell & David Mackay qui el Maig de l’any 87 deixaren enllestida l’obra, ara fa 30 anys. Els orígens de la pedra els hem de buscar en sediments molt antics, anomenada l’era paleozoica que forma part de la serralada litoral i que com altres turons de la zona, provenien de les restes de les petxines i closques d’un mar antic que per la forta pressió d’una bossa de magma que va pujar es varen convertir en pissarres avui molt desfetes transformades en gresos o argiles.  Un camí on si anem atents podem descobrir-hi diversos colors –gris/blavosos, ocres, rogencs o grisos/argentats- fruit del pas de temps, formació o alteració. Quan en sou capaços de trobar tot caminant? També hi trobareu formes curioses de les capes, com aquests plegaments que teniu al davant que mostren quina força pot tenir la terra per capgirar-ne el sentit de les capes. Què creieu que hi devia passar en aquest lloc?" "" "" "" "" "" "" "" "Pg Mare de Déu del Coll 77" "Gràcia" "El Coll" "2,14553547" "41,41890216" "g13" "g14" "g11" "" "" "" "" "" "5a3eaabb24dd5dd2348b456e" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eaabb24dd5dd2348b456e" "Una sabana africana que fa de barret a la pedrera." "Just sota la plantació de pins pujant o bé al cap de munt sota la Creu del Coll, el paisatge vegetal és on es torna més autèntic. Quines plantes series capaç de reconèixer més pròpies del mediterrani i l’entorn de la ciutat? Potser n’hi ha una de més dominant que et crida l’atenció i que en fa especial el paisatge: és l’albellatge o fanal (Hyparrhenia hirta). Es tracta d’una herba senzilla –una gramínia- en forma de ventall vista des de terra. És molt abundant a la zona i forma prats d’herba seca de fins un metre i mig d’alçada. Les seves espècies germanes viuen en entorn similars al bell mig de l’Àfrica: formen els prats de la sabana o també anomenats prats sabanoides. Doncs aquí teniu un petit racó del cor d’Àfrica a Barcelona, amb espècies úniques com ara un saltamartí o una xinxa, que no us poden fer cap mal. Són prats molt mediterranis que depenen de l’estassada o crema per mantenir-se com els veieu ara en el futur, encara que no ho pugui semblar. Amb tot, com creieu que serà el futur de la zona si no intervinguéssim? Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" "" "https://ajuntament.barcelona.cat/ecAtologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona" "" "" "" "" "" "Pg Mare de Déu del Coll 77" "Gràcia" "El Coll" "2,14543891" "41,41857230" "g01" "" "" "" "" "" "" "" "5a3eacbf24dd5d7c3b8b4570" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eacbf24dd5d7c3b8b4570" "Un turó ple de sabors i olors intensos esperant-nos." "Som mediterranis i això vol dir també que els aromes i sabors intensos de les plantes formen part de la nostra cultura natural. Si sou curiosos podeu dedicar el temps al llarg del passeig a trobar un llarg seguit de plantes de tota mena –herbes, arbustos o arbres- que ens diuen qui són tot just tocar-les o tastant-les. Des de ruda a llentiscle moltes de les plantes del parc omplen l’aire dels seus aromes agradables o no. Us n’nesenyem una de ben particular. Sembla un trèvol ben carnós, per bé que no ho és. Tasta sense por una fulla, una tija o una de les seves flors grogues o rosades. Quin gust té? Et donarem una pista: un dels seus noms en català és Agrella (Oxalis pes-caprae) i en castellà Vinagrera.  El seu gust fortament fresc i àcid és deu al àcid oxàlic que hi conté i que dona nom a la seva família de plantes: les oxalidàcies! Una planta que podem menjar sense por de fer malbé l’entorn doncs com moltes altres que veurem són plantes invasores que poden desplaçar les espècies locals per tant pot ser un bon ingredient per fer-ne una amanida, una decoració per un plat o fins un còctel. Aquesta és procedeix del sud de l’Àfrica. " "" "https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona" "" "" "" "" "" "Pg Mare de Déu del Coll 77" "Gràcia" "El Coll" "2,14578223" "41,41924007" "g14" "g04" "g01" "g08" "" "" "" "" "5a3eb0ad24dd5da53e8b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eb0ad24dd5da53e8b4567" "Segurament mirant amb atenció aquesta planta descobrim que el canvi climàtic ja ha arribat." "Les figues de moro (Opuntia ssp.) són plantes que des de fa uns quans segles formen part del paisatge quotidià de Barcelona a molts indrets: Collserola, Montjuïc, ... doncs les varem dur principalment de Nord d’Amèrica. Què creieu que li passa a aquesta planta? Des de fa pocs anys algunes espècies estan molt malaltes i es possible que el motiu sigui que el planeta té una mica de febre. Cada any els hiverns són més càlids i algunes espècies amants de la calor són cada cop més abundants provinents del llocs més càlids. Si mireu amb detall les branques de la planta veureu que són plenes d’una capa blanquinosa i farinosa. Es tracta de la femella d’un insecte -las cotxinilla de la figa de Moro- que des de fa poc les han envaït xuclant la seva sàvia, arribant a matar-les. Si en toqueu una, veure-ho que el seu cos desprèn un líquid vermell que encara avui és usat com a colorant natural: el roig de cotxinilla! Sembla que ens esperen temps complexos pel que fa al clima. Com creieu que serà el futur d’aquesta planta i d’aquest animal?" "" "" "" "" "" "" "" "Pg Mare de Déu del Coll 77" "Gràcia" "El Coll" "2,14733791" "41,41984348" "g14" "g13" "g08" "g04" "" "" "" "" "5a3eb31324dd5db03c8b456b" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3eb31324dd5db03c8b456b" "Algunes plantes estimades al passat avui són un problema mundial: cal anar amb compte!" "El nostre paisatge natural també és un reflex de la societat on vivim i les plantes del nostre entorn ens mostren la diversitat de flora del planeta amb més diversitat que segurament mai abans hauríem pogut imaginar. Si poseu atenció en aquest indret de la part alta del Turó i en tot l’entorn a prop de la Creu baixant cap al carrer hi podreu veure moltes plantes ben diferents entre elles. Moltes amb flors o aparences molt diferents a les que estem acostumats al Mediterrani. Algunes són plantades provinents dels jardins particulars, d’altres hi han arribat per raons diverses. D’entre elles veure-hi que n’hi ha que creixent desmesuradament ocupant cada cop més l’espai on viuen i desplaçant altres plantes que hi vivien. Les anomenem plantes invasores! Són plantes de tots els orígens del planeta: Senecis de Sud Àfrica (Senecio angulatus), Flors de nit (Mirabilis jalapa), Figues de Moro (Opuntia ssp.), canyes (Arundo donax), campanetes de Jardí (Ipomoea acuminata) per posar alguns exemples. Avui sabem són la segona causa de pèrdua de diversitat al planeta i per tant cal vigilar i procurar que no s’escampin fora del lloc on es poden controlar!  " "" "" "" "" "" "" "" "Pg Mare de Déu del Coll 77" "Gràcia" "El Coll" "2,14765978" "41,41992393" "g14" "g13" "g08" "g04" "" "" "" "" "5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574" "Mirant carrers que ens parlen de l’història de les migracions a Barcelona." "Barcelona és i ha sigut una terra de benvinguda de persones d’arreu. El paisatge humà i les seves construccions també ens parlen de l’adaptació dels nous ciutadans a condicions de vida que en altres temps han sigut més difícils. Les vivendes del entorn immediat en són un bon exemple. Us convideu a tornar pel carrer de Morató i després pel passatge de Taradell fins tornar pel Carrer de Castellterçol fins al punt d’inici vorejant el turó per la part més obaga, tot posant atenció a les construccions que hi trobem als primers carrers. Com us sembla que són els materials, arquitectura, serveis bàsics o l’estat dels carrers? Imaginant una mica, és possible que trobeu que aquestes vivendes foren construïdes als anys 50 i 60 fruit de l’ocupació d’espais encara no urbanitzats de la ciutat, com també ho han sigut altres turons propers o Montjuïc. Els materials de construcció molt elementals, l’arquitectura poc definida i molt diversa, juntament amb uns serveis encara bàsics, segurament ens parlen de zones que en altres temps foren ocupades per vivendes d’autoconstrucció fetes per solventar necessitats econòmiques dels qui les varen construir. Avui són un paisatge urbà que ens parla d’un passat amb ciutadans vinguts d’altres indrets per millorar les seves condicions de vida.    " "" "" "" "" "" "" "" "Carrer Taradell, 31" "Gràcia" "El Coll" "2,14687464" "41,42054106" "g14" "g04" "" "" "" "" "" ""