"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "54608ddb0a92f4b35e8b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54608ddb0a92f4b35e8b4567" "Can Batlló" "És un antic recinte fabril de manufactura industrial tèxtil construït a finals del segle XIX. Formava junt amb l’Espanya Industrial i el Vapor Vell el cor industrial del sud de Barcelona, i va arribar a acollir fins a 5.000 treballadors arran disposar la família Batlló de la seva pròpia plataforma logística al costat: l’estació de ferrocarril de la Magòria (1912). La superfície emmurallada de Can Batlló es comparable avui amb el Camp Nou o l’Hospital de Sant Pau. A partir de la dècada de 1940 arran la postguerra algunes de les seves naus es van llogar a menestrals i petites corporacions, tot i que es va buidar d’activitat progressivament. El 1976 el Pla General Metropolità va definir el recinte com a zona d’equipaments, habitatges socials i espai verd. No obstant això, la transformació del recinte no s’ha dut a terme. Els veïns, agrupats en la Plataforma "Can Batlló és pel barri", lluiten amb per la transformació de Can Batlló. L'11 de juny de 2011, la mobilització social va ocupar l'espai i van aconseguir la cessió per temps perpetu d’una nau: el Bloc Onze. Des d’aquell veïns i veïnes organitzats assembleàriament alberguen serveis com la Biblioteca Popular Josep Pons, un polivalent Espai de Trobada, un Auditori, i a la planta primera, tallers d’arts plàstiques, escèniques i audiovisuals, i més sales per tallers, representacions i exposicions temporals. Nidifica el xoriguer, que és un petit falcó molt ben adaptat a la ciutat, menja petits animalons com ara ratolins o sargantanes  " "" "http://canbatllo.wordpress.com" "canbatllo.difusio@gmail.com" "https://www.facebook.com/canbatllo" "https://twitter.com/canbatllo" "https://www.facebook.com/canbatllo" "https://www.facebook.com/canbatllo" "Carrer de la Constitució, 19" "Sants - Montjuïc" "La Bordeta" "2,13735110" "41,36977920" "f10" "f01" "a11" "g27" "g24" "" "" "" "54609f620a92f4fd5e8b456a" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54609f620a92f4fd5e8b456a" "Lleialtat Santsenca" "Va ser fundada per quinze socis el 22 d’octubre de 1894 al carrer Callao, quan Sants era un poble independent de Barcelona, en el domicili particular d’un dels seus propulsors. Al cap de sis mesos, quan ja eren una trentena, acordaren traslladar-se al núm. 3 del carrer Olzinelles, una casa de camp voltada per horts i cultius, que la va fer ser coneguda entre els cooperadors barcelonins com la "Cooperativa del Camp". En aquell local, no gaire lluny de l’edifici que ocuparia posteriorment, s’incrementà el número desocis fins a vuitanta. Inicis poc col·lectivistes En uns inicis, els excessos de percepció se’ls repartien entre els socis, sense deixar res per a cap fons col·lectiu de reserva, una pràctica que més tard ells mateixos considerarien, críticament, com a "cooperativisme individualista". Per a ingressar-hi es pagaven 30 pessetes d’entrada, que es retornaven si en menys de sis mesos el soci es donava de baixa, i que en cas de romandre-hi, anaven al fons comú. Durant molts anys, només eren admesos els caps de família, i tant sols podien ingressar, com a sòcies directes de la cooperativa les dones que s’havien quedat vídues. Expansió i mutualisme L’any 1896 la cooperativa es traslladà a una caseta del carrer Dalmau. En els seus baixos hi havia el magatzem de queviures i, al pis de dalt, l’oficina i un cafè. En aquella seu hi estarien gairebé trenta anys. El 1905 eren cent socis, un creixement constant que només s’estancà el 1914. L’any posterior es redactaren uns nous estatuts, que establiren un Fons de Reserva destinat als casos de malaltia i invalidesa, i que generava una suma capaç d’assumir la paga de quatre pessetes diàries pels socis malalts. S’establí, l’any 1923, una quota setmanal de dues pessetes amb l’objectiu de construir un edifici de la seva propietat. Mentrestant, la cooperativa seguí funcionant, ara oberta durant tot el dia, i amb una moneda social pròpia. Aquells canvis els permeteren arribara la xifra de cent setanta socis, àmpliament organitzats, com es veu en el fet que mentre acomplien les seves tasques a la botiga, no podien repartir productes a membres de la seva família. Construcció d’un espai per al barri El 1924 adquiriren uns terrenys adjacents a l’anticdel carrer Olzinelles i tres anys més tard, inauguraren l’edifici de dues plantes i terrat dissenyat per l’arquitecte Josep Alemany. La porta principal donava al carrer Olzinelles 31, a la planta baixa hi havia la botiga de queviures, el magatzem i el forn de pa, i a la planta principal, el cafè, la sala de juntes, el teatre, la secretaria, un petit gimnàs i una biblioteca. Treball cultural i polític Comptaven amb una agrupació cultural que s’encarregava d’organitzar balls i teatre, i el 5 de juliol de 1936, s’hi celebrà el Dia del cooperativisme, organitzat pel Grup de Sants, on es realitzà un “Gran Míting d’Afirmació Cooperatista”, seguit d’una obra de teatre amb el títol significatiu d’Abaix lo existent. Desfeta en temps de Franco i futur incert Després de la Guerra Civil, el 1941 és autoritzada perla Falange, i dos anys més tard fou absorvida per la Flor de Maig, perdent la seva personalitat jurídica. Més tard, durant els anys 50, la cooperativa desaparegué i, en el seu local, s’hi instal·là una fàbrica de torrons a laplanta de baix i la sala de festes Bahia al primer pis. El1988 l’Ajuntament clausurà el local, i estigué abandonatfins el 2006 quan l’okupà temporalment l’Espai Alliberat per la Cultura. En l’actualitat, quan el teixit veïnal de Sants reclama la manca d’espais pel desenvolupament d’activitats socials i autogestionades, aquest edifici -per la seva història cooperativa- hauria de ser retornat al veïnat treballador que el va aixecar." "" "https://lleialtat.cat/" "info@lleialtat.cat" "https://www.facebook.com/lleialtat" "https://twitter.com/Lleialtat" "https://www.facebook.com/lleialtat" "https://www.facebook.com/lleialtat" "Carrer d'Olzinelles, 31" "Sants - Montjuïc" "Sants" "2,13677660" "41,37293600" "g27" "d28" "" "" "" "" "" "" "5af965d824dd5dde478b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5af965d824dd5dde478b4567" "La Borda, cooperativa d'habitatge en cessió d'ús" "Far de Sol sobre la Borda: La Borda: “L’individualisme i el capitalisme cansen molt” El model de cessió d’ús està molt estès en països com Dinamarca o l’Uruguai. Els models Andel i del FUCVAM posen en pràctica el model d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús, en el que la propietat de l’immoble és col·lectiva i recau en la cooperativa. Els i les habitants són socis/es de la cooperativa i poden viure-hi de per vida. La presa de decisions és per assemblea general, el seu principal òrgan sobirà. El bloqueig de la possibilitat d’especular és la principal virtut del model: el soci/a no pot vendre ni llogar el pis per un preu més alt de l’estipulat col·lectivament. L’habitatge en cessió d’ús suposa una aposta pel valor d’ús en comptes d’un bé de consum o valor de canvi, tal i com ha estat sempre en el nostre context més proper. La reinvenció del dret a l’habitatge troba noves fórmules d’accés i gestió comunitària. El 30/11/2015 es constituí un dret de superfície per part de l’Aj. de Barcelona, en favor d’Habitatges La Borda, d’una parcel·la al carrer Constitució, un dels límits de Can Batlló, en sòl qualificat com a Habitatges amb Protecció Oficial (HPO). Aquest dret, de 75 anys de durada, suposa el pagament d’un cànon anual. La qualificació d’HPO en règim general suposa uns topalls màxims de renda per les unitats de convivència potencialment cessiónàries del dret d’ús d’un habitatge promoguts per la cooperativa. També estableix un màxim de quota d’ús associada a l’habitatge, cercant així que siguin assumibles pels sectors populars, un dels objectius centrals de la cooperativa. Disseny participatiu L’autopromoció i la posterior gestió col·lectiva implica que la participació de les futures usuàries en el procés (disseny, construcció i ús) sigui la variable més important i diferencial, generant una oportunitat per a conèixer i projectar amb elles i les seves necessitats concretes. En aquestes fases prèvies de disseny, la participació s’articula a través de les diferents comissions de treball i l’assemblea general. Compta amb un equip tècnic de suport que dinamitza i recull les propostes el que fa a imaginari, programa, estratègies ambientals i de projecte o a les tipologies d’habitatges i d’espais. Idees clau de projecte • participació disseny, construcció i ús • sostenibilitat / vida comunitària • arquitectura popular / corrala • adaptabilitat / infraestructura open building • perspectiva de gènere El programa de l’edifici planteja 28 habitatges de tres tipologies diferents (40, 50 i 76 m2 de mitjana) i tot un seguit d’espais comuns i comunitaris, que han de potenciar la vida comunitària a través de transicions entre l’espai privat i el públic. Tots articulats al voltant d’un pati central, gran espai de relació que remet a les “corralas”, tipologia d’habitatge social i popular. Els habitatges es reparteixen en les diverses plantes de l’edifici, cercant la mescla d’unitats de convivència que consten d’una, dues, tres o més persones. Tots els habitatges tenen una estructura bàsica (50 m2) a les que s’afegeixen un o dos mòduls per generar les tipologies més grans. Aquesta estructuració modular permetrà, en un futur, variar alguns habitatges en funció de les necessitats de les unitats de convivència que hi visquin. Estratègies i accions previstes de sostenibilitat Col·lectivització d’alguns usos (bugaderia, banyera, espai convidats, cuines per grans àpats…). Augmentar l’eficiència – equipament eficient. Aprofitament de recursos locals i reciclatge. Energies renovables. Ús i gestió de l’edifici i les instal·lacions. Serveis i consums associats centralitzats i amb gestió intel·ligent. Materials Optimització de les solucions constructives (menys quantitat per a un mateix servei), ús de materials reciclats/ reciclables i d’origen biosfèric i reutilització de residus. Ús d’elements industrialitzats,estudi i pla de gestió de residus detallat, separació selectiva en obra d’un mínim de 7 fraccions i seguiment acurat. El local inferior l'ocupa l'Economat Social." "" "http://www.laborda.coop/ca/" "info@laborda.coop" "" "" "" "" "Constitució 85-89" "Sants - Montjuïc" "La Bordeta" "2,13485930" "41,36958900" "d01" "d02" "f10" "d26" "" "" "" "" "5b0a88bf24dd5d1c3b8b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b0a88bf24dd5d1c3b8b4567" "Casal Cívic Estació de Magòria" "El tren entrà a la vida quotidiana de Sants l’any 1854 quan es va terminar el tram que anava de Barcelona a Molins de Rei. Dos fets van fer que aquest antic municipi independent fos travessat per nombroses línies fèrries, ser una porta natural d’entrada a Barcelona i la progressiva instal·lació de grans fàbriques als antics terrenys agraris de Sants. Comunicar els centres productius resultava fonamental per als empresaris i per això les línies seguiren creixent. En aquesta lògica es va impulsar la línia dels Ferrocarrils Catalans, llavors Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España, que va enllaçar Barcelona amb Martorell. Per aquell temps la Bordeta i Hostafrancs ja eren nuclis industrials importants. Des del 1880 a la Bordeta ja funcionava la fàbrica tèxtil de Can Batlló i des del 1908 a la zona coneguda com Magòria també es podia trobar la gran industria del Foment d’Obres i Construccions, que explotava les pedreres de Montjuïc i recollia les escombraries de la ciutat. L’any 1912 s’inaugurava l’estació de Magòria. Un edifici que porta el nom del barri veí però que es troba a la banda de la Gran Via que és encara la Bordeta. El projecte va ser encarregat a un arquitecte molt popular al moment, Josep Domènech Estapà, qui va deixar la seva empremta, treballant sol o amb equip, a obres i reformes de molts edificis de la ciutat de Barcelona: l’esglèsia de Sant Andreu de Palomar; l’Acadèmia de Ciències; el Palau de Justicia; el Palau Ramon Montaner (l’actual Delegació del Govern), la Facultat de Medicina, l’Hospital Clínic, l’Observatori Fabra o la Presó Model entre molts d’altres. Podem situar aquest edifici dins de la coneguda arquitectura historicista que tants exemples va deixar a Barcelona a finals del segle XIX i principis del segle XX. L’arquitecte va prendre com a inspiració per a l’edifici l’arquitectura neomudèjar. De fet l’element més característic de l’estació és la seva torre que està inspirada en els minarets de les mesquites. L’any 1926 la inauguració de l’estació subterrània de la plaça d’Espanya va fer que l’Estació de Magòria quedés sense ús per als passatgers i sembla ser que durant la Guerra Civil el perill de bombardeig va fer que es desmuntés part de la torre, per tal de no facilitar referències als pilots italians. De fet no és gens estrany si pensem que durant el conflicte Magòria va ser magatzem de l’exercit republicà.   Després de la guerra però, l’estació encara es va fer servir com a estació de mercaderies fins al 1974. Després de molts anys abandonada l’any 2006 es va convertir en un Casal Cívic de la Generalitat i avui en dia l’edifici es considerat bé cultural d’interès local. Ara una nova estació soterrada n’ha mantingut el servei i el nom, Magòria - la Campana. En el projecte de reforma de la Magòria es preveu que dins el pol d'equipaments socials, sanitaris i esportius es conservarà l'actual hort de Magòria i la zona enjardinada del Casal Cívic. Any 2006" "" "https://crajbcn.cat/cercador_de_salas/casal-civic-estacio-magoria/" "cc.magoria@gencat.cat" "" "" "" "" "Gran Via de les Corts Catalanes, 247" "Sants - Montjuïc" "La Bordeta" "2,14231723" "41,37013094" "f08" "g27" "g07" "" "" "" "" ""