"Codi" "URL" "Nom" "Descripció" "Telèfon" "Web" "E-mail" "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" "Adreça" "Districte" "Barri" "Longitud" "Latitud" "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" "Etiquetes" "Itineraris" "539884d4c99dc79619560200" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619560200" "Centre Cívic Sant Andreu" "Situat a la zona més tradicional del barri, el Centre Cívic de Sant Andreu està especialitzat en les arts visuals i escèniques, alhora que promou també la cultura i la participació ciutadana a través d' activitats culturals, cursos i exposicions. L'edifici va ser originalment la Fàbrica de Can Balcells i posteriorment les cotxeres i tallers del Tramvia de Foc impulsat per l'empresari Aleix Sujol. El Travia de Foc va ser el primer tramvia del Pla de Barcelona, inaugurat l'any 1877, anava de Sant Andreu del Palomar a l'Arc de Triomf. Va funcionar durant 25 anys i va ser reemplaçat pels trens elèctrics. Els vagons tenien una capacitat de 30 seients. Aquesta infraestructura de comunicació va donar empenta a la instal·lació de noves barriades i serveis com el Col·legi Jesús, Maria i Josep. Entitats col·laboradores El Centre Cívic Sant Andreu acull diverses entitats i associacions per tal que puguin desenvolupar la seva tasca cultural, associativa i de divulgació. ALBA LACTÀNCIA MATERNA Dimecres, d’ 11:00 a 13:00 h Associació formada per mares amb experiència pròpia en lactància materna i formació específica que ofereixen informació i suport a les mares que volen alletar els seus fills. www.albalactanciamaterna.org   ASEM (ASSOCIACIÓ CATALANA DE MALALTIES NEUROMUSCULARS) Dijous, de 18:00 a 20:00 h L’ ASEM està formada per afectats, familiars, metges i altres persones que, de manera desinteressada, duen a terme l’objectiu d’orientar i donar suport a aquells que pateixen alguna malaltia neuromuscular. Grup de teatre – teràpia   CENTRE DE DIA DE SALUT MENTAL DE SANT ANDREU Dijous, de 16:00 a 18:00 h Grup de teatre – teràpia   CLIP TEATRES Grup de teatre amateur amb representacions periòdiques (divendres i dissabtes a les 22:00 h i diumenges a les 18:00 h).   DNIGER.CAT Dijous, de 19:30 a 21:30 h (reunions quinzenals). Associació catalana per la cooperació i el desenvolupament de la població de Níger. www.dniger.cat   GAG – Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals Associació sense ànim de lucre que treballa en defensa dels drets de la població LGBT. El GAG és un grup obert molt actiu que realitza activitats diverses com, per exemple: classes d’anglès i d’autoajuda. Horari d’atenció al públic: dimecres i divendres, d’11 a 14 h. www.amicsgais.org   GRUPO CONSTANCIA Dimecres, de 19:00 a 21:00 h Grup d’aficionats a la creació i la lectura poètica, obert a tothom que vulgui participar. Organitza recitals poètics.   PENYA BLANC I BLAVA DE SANT ANDREU Dimecres, de 17:00 a 19:00 h Penya aficionada al RCD Espanyol de futbol.   ESPORT CICLISTA SANT ANDREU Dimarts, de 20:00 a 21:00 h Grup d’aficionats al ciclisme." "" "http://ccivics.bcn.cat/santandreu" "infoccsa@bcn.cat" "" "" "" "" "Carrer Gran de Sant Andreu, 111" "Sant Andreu" "Sant Andreu" "2,18939540" "41,43084914" "f08" "" "" "" "" "" "" "" "539884d4c99dc79619570200" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619570200" "Parc de la Pegaso" "La portalada situada al carrer Gran de la Sagrera, que fins a la dècada dels setanta donava accés a una antiga fàbrica de camions, avui obre de bat a bat l’entrada d’un dels espais verds més emblemàtics del districte de Sant Andreu, amb gran nombre d’equipaments integrats, i també amb un recorregut accessible. Història Està situat en els terrenys que antigament ocupava la fàbrica de camions d'ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, SA), entre els antics nuclis històrics de Sant Andreu i la Sagrera. El nom del parc prové dels camions Pegaso que es produïen en aquesta fàbrica. Va ser dissenyat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig i va ser inaugurat l'any 1986 Biodiversitat Vora el canal, la vegetació evoca el paisatge de ribera amb desmais (Salix babylonica), àlbers (Populus alba), pollancres del Canadà (Populus x canadensis), paraigüets (Cyperus involucratus) i xiprers dels pantans (Taxodium distichum). Prop de l'aigua també hi ha tamarius gàl·lics (Tamarix gallica), papirs (Cyperus papyrus) i grans grups de bambú (Phyllostachys sp). En aquest parc també trobem bellaombres (Phytolaca dioica), magnòlies (Magnolia grandiflora), margallons (Chamaerops humilis), pebrers bords (Schinus molle), esparmànies o til·lers de saló (Sparmannia africana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i arbres dels escuts (Ginkgo biloba), al costat d'espècies tan mediterrànies com l'alzina (Quercus ilex) o el pi pinyer (Pinus pinea). També s'hi poden veure exemplars de mimosa floribunda (Acacia retinodes), i les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) són les grans protagonistes del passeig que volta el parc. Entre els arbustos hi ha abèlies (Abelia floribunda), baladres (Nerium oleander), troanelles (Ligustrum ovalifolium), pitòspors (Pittosporum tobira) i marfulls (Viburnum tinus). Paisatgisme i disseny Travessada la porta, el primer que hi ha és el parc infantil de trànsit de la Sagrera. Al davant de la portalada hi ha una filera de bancs ombrats amb palmeres datileres, els respatllers dels quals estan guarnits per la verdor de l'heura. A la dreta, un canal comença el seu recorregut cap a dins del parc, i al darrere dels bancs una vegetació frondosa. El parc s’ordena en dos sectors: una esplanada a l'ombra dels plàtans vorejada per troanes i el llac i un sistema de petits turons inspirat en els jardins vuitcentistes de Fontserè. A la part superior del parc hi ha un passeig amb pèrgola que envolta un poliesportiu i les àrees de joc infantils. El canal travessa en diagonal, des de l'entrada pel carrer Gran de la Sagrera fins a l'extrem que voreja el carrer del Pegàs, i l'aigua corre entre una vegetació exuberant i ombrívola que recorda la dels boscos de ribera. Ponts tan originals com un d’estil tradicional japonès creuen el canal en diferents punts del seu recorregut. Art i arquitectura En el paviment d'una petita placeta circular situada en un extrem elevat del parc s'ha reproduït Pegàs, el cavall alat que va ser l'emblema d'ENASA. De l'antiga factoria es conserva la porta d'entrada que ara és l'accés principal del parc, així com l'edifici d'oficines, que ha estat destinat a equipaments del barri. Un record de l'arquitectura industrial de mitjan segle XX. El llac, com a element més singular i eix vertebrador va ser objecte d'una rehabilitació integral el 2011. La intervenció ha resolt els problemes de filtracions i de sanejament que aquesta làmina d'aigua presentava des que es va buidar el 2008 com a conseqüència del decret de sequera. Per això, s'ha impermeabilitzat el vas del llac i s'hi ha instal·lat maquinària nova per a la recirculació dels cabals. A més, s'han deixat les instal·lacions preparades per a la futura connexió amb la xarxa d'aigua freàtica de la Sagrera que s'està desenvolupant. També s'han renovat els brolladors i la seva il·luminació amb làmpades de baix consum. A totes aquestes millores cal afegir que el control de la maquinària es fa de manera telecomandada   Més informació a L'Atles de la Biodiversitat  " "" "http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-pegaso_92086017159.html" "" "" "" "" "" "Carrer Gran de la Sagrera, 179" "Sant Andreu" "La Sagrera" "2,19073260" "41,42705800" "g01" "e10" "g27" "d23" "d22" "" "" "" "539884d4c99dc79619580200" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619580200" "Recinte Fabra i Coats" "A començaments del segle XIX es crea la Fabra i Coats, una de les empreses de filatures més grans d'Europa on van treballar més de 4000 persones i va tancar al 2005. La preservació del patrimoni industrial de Sant Andreu ha dotat al barri de centralitat i l'ha convertit en nou referent d'urbanisme contemporani. Actualment és un conjunt d'equipaments de la ciutat que aposta per la història, l'educació, la creativitat i la cultura. Al Recinte Fabra i Coats hi ha la Biblioteca Ignasi Iglesias, la Sala d'exposicions, un Auditori, l'Oficina d'atenció al ciutadà i el Taller de músics. Al Casal de Barri hi ha més d'una trentena d'associacions, la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers. a l'Edifici d'Entitats hi ha la Federació Catalana d'Escacs, l'Associació catalana de persones amb malalties neuromusculars (ASEM Catalunya), Els Amics de la Fabra i Coats, La Fundació Ambi; i Voluntaris 2000. A l'Antic Edifici d'Oficines es troben els Serveis educatus de districte, el Consorci de Normalització Lingüística, i els alumnes de l'Escola Pont del Dragó. L'antiga impremta de la Fabra i Coats ha estat reformada per acollir l'Escola Bresol La Filadora i els antics espais de ram d'aigua, tint i blanqueig acullen l'Escola Can Fabra. També té la seu el Centre d'Art Contemporani de Barcelona. La Fàbrica de Creació A l'Edifici Can Fontanet es troba el Centre d'Interpretació Els Tres Tombs. L'Agrupament Ferroviari de Barcelona i la Colla Castellera de Barcelona també i tenen la seva seu. Hi ha projectes de construir habitatge social" "" "http://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/centre-cultura-popular/ca//centre-cultural-can-fabra_2029092454" "" "" "" "" "" "Carrer Sant Adrià, 17" "Sant Andreu" "Sant Andreu" "2,19122450" "41,43391390" "f08" "e10" "d22" "g27" "" "" "" "" "539884e3c99dc796191e0300" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884e3c99dc796191e0300" "Casal de Barri Can Portabella" "L'equipament dóna suport i cessió d'espais a les entitats del barri, impulsa projectes comunitaris com el Banc del Temps, l’armari de roba infantil, un grup de fotografia o Sant Andreu en acció, entre d'altres, i on s’hi fan tallers, xerrades, conferencies i espectacles per a totes les veïnes i veïns. Està ubicat en un espai on al S. XIX hi havien indústries dedicades a la fabricació de filats de cotó i lli. Una de les més importants va ser la Sociedad Lanera Barcelonesa, més coneguda amb el nom de Can Portabella. El 2007 se’n van enderrocar les últimes instal·lacions i només se’n va conservar el palauet, que es coneixia popularment com Casa de l’Amo. L’habitatge de 2 plantes es va rehabilitar com a casal de barri i va esdevenir l’equipament actual de Can Portabella. Les obres de rehabilitació han permès fer créixer l’equipament en més de 200 metres quadrats mitjançant la remunta d’una planta i l’ampliació cap a la façana est. A la planta baixa hi ha una sala d’actes per a 75 persones, uns magatzems per a serveis i espais per a l’Associació Veïnal Sant Andreu Sud; la primera planta està preparada per acollir-hi les entitats socials del barri, i a la segona hi ha sales per fer-hi tallers i una terrassa exterior. A més, ara els jardins de l’edifici comuniquen amb la plaça de Can Portabella i hi ha una sortida directa als carrers de Virgili i de Josep Soldevila. A l’interior de l’edifici, la rehabilitació ha deixat un atri obert al centre, amb un lluernari a la façana lateral que li proporciona llum natural i que contribuirà a reduir el consum energètic de l’equipament, en què s’han instal·lat també plaques fotovoltaiques. Esdevé així un equipament totalment sostenible i de baix impacte ambiental." "" "http://www.canportabella.cat" "canportabella@santandreusud.com" "https://www.facebook.com/canportabella/" "" "https://www.facebook.com/canportabella/" "https://www.facebook.com/canportabella/" "Carrer de Virgili, 18" "Sant Andreu" "Sant Andreu" "2,19405000" "41,42908000" "f08" "d04" "b04" "d02" "d21" "e08" "f07" "" "58b951fb24dd5d48658b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58b951fb24dd5d48658b4567" "Seu del districte de Sant Andreu" "L'antic ajuntament de la Vila de Sant Andreu de Palomar és l'actual seu del districte. L'edifici va patir un incendi el 14 d'abril de 1870 provocat pels ciutadans sublevats contra la militarització de molts joves per combatre en les guerres de Cuba i Puerto Rico." "" "http://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca" "" "" "" "" "" "Plaça d'Orfila, 1" "Sant Andreu" "Sant Andreu" "2,19071830" "41,43589690" "g27" "" "" "" "" "" "" "" "5cdbc5ca24dd5d00768b4569" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cdbc5ca24dd5d00768b4569" "Estació de tren de Sant Andreu Comtal" "Aquesta estació de tren rep el seu nom a que va ser emplaçada al costat del Rec Comtal. El Rec Comtal va ser una infraestructura hidràulica per proveir de força motriu als molins, reg a les hortes i aigua a la incipient indústria de Barcelona durant segles. Va ser construït al voltant de l'any 1000. Es diu així perquè es va atribuir el seu impuls al Comte Mir o Miró. Al principi agafava l'aigua del riu Besòs desviada mitjançan un assut, més tard es va nodrir de l'aigua subterrània de l'aqüífer captada a La Mina de Montcada i més endavant també de La Casa e les Aigües de Montcada. Actualment encara queden restes al descobert del Rec Comtal al municipi de Barcelona com el Resurgiment a la superfície, la Plaça Primer de Maig i el Pont de la Vaca i encara rega Horts informals o La Ponderosa. Dins de l barri de Sant Andreu encara queden runes del Mas de Ca l'Oller, però s'han perdut d'altres tant interessants com la Roca foradada. Sant Andreu Comtal (Rodalies) o Sant Andreu (Metro) és un intercanviador ferroviari situat al districte de Sant Andreu de Barcelona. Sant Andreu Comtal (antigament anomenada Barna-San Andrés) és una estació de ferrocarril propietat d'Adif que es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R2 i R2 Nord dels serveis de rodalia de Barcelona i diversos serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Sant Andreu és una estació de la L1 del metro de Barcelona. L'estació de la línia de Granollers o Girona va entrar en servei l'any 1854 quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona (antiga estació de Granollers, substituïda per l'Estació de França) i Granollers Centre. L'any 2016, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 764.000 passatgers i la del Metro va registrar-ne 3.421.770." "" "https://guia.barcelona.cat/es/detall/estacio-de-rodalies-sant-andreu-comtal-de-renfe_92318093149.html" "" "" "" "" "" "Plaça de l'Estació " "Sant Andreu" "Sant Andreu" "2,19267430" "41,43611950" "g27" "" "" "" "" "" "" "" "5cde64af24dd5d67558b4567" "http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cde64af24dd5d67558b4567" "Nau Bostik" "Espai de creació artística La Nau Bostik és un espai de trobada i creació artística autogestionat al barri de la Sagrera de Barcelona. La Nau Bostik pretén ser un referent en l’activitat cultural que es duu a terme al barri de La Sagrera. Amb la intenció de donar cobertura a la necessitat d’espais per a la dinamització social i cultural del barri, es vol oferir un gran lloc de trobada per a entitats i veïns, i molt especialment per a totes aquelles persones que tinguin interès en les manifestacions culturals de tota mena i ganes de compartir-les i exterioritzar-les. El projecte de la Nau Bostik sorgeix amb la voluntat d’impulsar i donar visibilitat a tot tipus d’activitats relacionades amb la cultura i el lleure, tot mantenint els principis de diversitat i sostenibilitat com a línies mestres, i buscant alhora d’erigir-se com a plataforma per a la difusió de la informació i del coneixement.   Visualitzem aquesta nova iniciativa com la consolidació d’un lloc de referència per al veïnat i les entitats de La Sagrera on fomentar i facilitar la seva acció social i cultural, tot implicant-los alhora en la participació i la gestió dels espais. Sempre que sigui possible, volem que la nostra tasca es realitzi en col·laboració amb els actors socioculturals del barri, amb els quals trobarem interessos compartits. Aquest esforç comú ajudaria a l’enriquiment del moviment associatiu de La Sagrera, amb l’oferta de noves i diverses opcions a tots els veïns.   El nostre origen i arrelament sagrerencs, però, no són impediments per a la projecció que volem donar a tot el seguit d’iniciatives que impulsem.   Els continguts i els valors que volem difondre tenen un abast tan extens que esperem esdevenir, amb els anys, una opció i una referència per a Barcelona i tota Catalunya. L'Horstik és un hort en recipient a la coberta-  És a un terrat de les naus industrials i el cultiva en jardineres d'autoconstrucció fetes amb "palets" d'agricultura ecològica. El dinamitzen dues persones voluntàries. La collita es comparteix amb les persones que fan alguna activitat a La Bostik i s'empra en dinars comunitaris. Patrimoni industrial Recuperar la memòria històrica de Barcelona és recuperar part del seu patrimoni urbanístic fabril. Una de les assignatures pendents de la ciutat és fer valdre el que un dia van ser el motor de la revolució industrial al sud d’Europa. Entre 1830 i 1980 Barcelona va esdevenir una gran fàbrica que convivia amb l’espai residencial, places i carrers. Aquesta realitat posa sobre la taula la trista desaparició de moltíssimes fàbriques o espais industrials que eren part del paisatge natural de Barcelona durant més d’un segle. La seva desaparició respon a múltiples factors; la manca de planificació d’unes polítiques dedicades a conservar el patrimoni fabril i la forta onada especulativa per part dels propietaris de les fàbriques en son dos dels més importants. Fàbriques que estaven situades als ravals de Barcelona van anar incorporant-se a l’entramat urbanístic, pel mateix creixement de la ciutat, convertint Barcelona en una de les primeres ciutats europees incorporades al procés industrial, i capdavantera com a motor econòmic de Catalunya. Barris com el Poblenou o Sant Martí dels Provençals es van arribar a conèixer com el “Manchester català”. Les grans transformacions urbanes a partir dels anys 80 del segle passat vinculades a les transformacions preolímpiques van fer tabula rasa amb barris que havien estat centres de treball, tallers, magatzems, i petites i mitjanes indústries. Només fruit d’una creixent sensibilització social i, molt important, llargues lluites del moviment veïnal barceloní, algunes de les moltíssimes fàbriques que configuraven el paisatge natural de la Barcelona als segles XIX i part del XX s’han preservat i reconvertit en escoles, fundacions, institucions i equipaments principalment.  " "" "http://naubostik.com/" "" "https://www.facebook.com/labostik/" "https://twitter.com/Naubostik" "https://www.facebook.com/labostik/" "https://www.facebook.com/labostik/" "Carrer Ferran Turné, 11" "Sant Andreu" "La Sagrera" "2,19304600" "41,42452860" "f10" "g27" "g07" "g17" "d21" "b04" "" ""