Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

El pardal comú, ocell de l'any del 2016

28-12-2015

El pardal comú és escollit per votació popular l'ocell de l'any 2016. La disminució de les seves poblacions justifiquen l'elecció i pot ser un indicador dels problemes ambientals que afecten les grans ciutats com Barcelona.

El pardal comú, ocell de l'any 2016.

L’ocell de l’any és una iniciativa de la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO / BirdLife) creada el 1988 per la qual, mitjançant votació popular, es tria una espècie per posar de manifest les amenaces que l’afecten. L'espècie s’escull tant pel seu grau d'amenaça com per que resulti representativa d'ecosistemes o comunitats en perill. Enguany s’ha hagut de triar entre tres candidats, tots ells amb problemes de conservació: el pardal comú, el sisó i l’aufrany. El clar guanyador ha estat el pardal comú (Passer domesticus) que pel seu caràcter urbà mereix ser mencionat al Mapa Barcelona més Sostenible. Podria ser un indicador dels problemes ambientals que afecten els medis urbans de la mateixa manera que els canaris que portaven els miners els alertaven de la presència de l'explosiu gas metà a les mines. Al llarg de 2016, SEO / BirdLife organitzarà diferents accions per mostrar la importància de conservar aquesta coneguda espècie al nostre entorn més proper.

Habitual en parcs, fonts o terrasses de grans urbs, el pardal comú conviu amb l'ésser humà des de fa segles i depèn estretament de les nostres activitats per sobreviure. És, potser, l'ocell més estès de tot el planeta en ser adaptable i poc exigent pel que fa al lloc per viure i l'alimentació. Habita tots els continents i gran part de les illes oceàniques, on ha estat introduït involuntàriament. És present en tot tipus d'ambients humanitzats, encara que prefereix zones rurals o urbanes properes a terrenys agrícoles i àrees obertes. Gairebé no existeix o falta per complet en llocs sense població humana, en zones forestals tancades o zones d’alta muntanya.

El pardal comú no migra donat que depèn gairebé exclusivament dels recursos que li ofereixen les activitats humanes presents al llarg de tot l'any.

La seva població s'ha vist disminuïda en els últims anys. A l’Estat Espanyol, les anàlisis indiquen una caiguda de més d'un 10% respecte a 1998, però en altres punts, com és el cas de Londres o Praga, la seva absència resulta preocupant. Les causes del declivi no són clares. A Europa s'estima una població de 54-180 milions de parelles reproductores, de les quals al voltant de 2 o 3 milions viuen a Catalunya.  A diversos països europeus les poblacions s'han reduït considerablement, com al Regne Unit, amb un descens estimat en 5.000.000 de parelles en els últims 30 anys. A l’Estat Espanyol no s'ha donat una gran minva i l'espècie és encara molt abundant, tot i que segons dades del programa SACRE sembla que hi ha una lleugera tendència negativa, que pot estar relacionada amb el despoblament del medi rural, la reducció dels cultius de cereal i el canvi de l’agricultura extensiva a la intensiva. A nivell urbà els factors més importants podrien ser:
  • L’eliminació de punts de nidificació en tapar els forats dels edificis en fer obres de restauració i en la inexistència en les noves construccions.
  • La disminució dels recursos alimentaris per l'augment de la neteja als carrers i parcs o la competència amb altres espècies, com coloms, cotorres de pit gris o tórtores turques.
  • La depredació per gats.
  • La contaminació.
  • Els paràsits o malalties
D'altra banda, en algunes illes mediterrànies i atlàntiques es considera una espècie invasora i en expansió, encara que el procés sembla haver estat afavorit involuntàriament per l'home.

El 20 de març se celebra arreu del món el Dia Mundial del Pardal (World Sparrow Day) una iniciativa de la Nature Forever Society de l'Índia i altres organitzacions conservacionistes de tot el món per cridar l'atenció sobre la preocupant situació de l'espècie.
Diversos estudis destaquen els beneficis de la seva presència en les nostres societats: ajuden a controlar plagues, dispersen llavors i són un excel·lent indicador de la nostra qualitat ambiental. A més, veure el seu característic i nerviós salt o escoltar el seu cant són una de les formes d'interactuar amb el món animal a les nostres rutines diàries.

Pràcticament omnívor, encara que de tendències bàsicament granívores, s'alimenta de tot tipus de llavors, fruites i baies. Sovint inclou aliment d'origen animal en la seva dieta, especialment, insectes que recull a terra, sobre la vegetació o fins i tot al vol. Dins de zones urbanes, la seva alimentació es basa en deixalles de menjar, fruits dels matolls de parcs i jardins, pinso de mascotes, etc. Els pollets són engreixats fonamentalment amb insectes com larves de tota mena, saltamartins, grills i escarabats.

El període reproductor comprèn des d'abril fins a agost. El niu consisteix en una estructura desendreçada i tancada que sovint instal·la en forats o esquerdes de tot tipus d'edificacions, teulades, estàtues, fanals, cartells publicitaris, etc. En ocasions, col·loquen el niu a l'interior d'una construcció més gran, per exemple un niu de rapinyaire o cigonya o cotorra de pit gris. En la seva preparació, la parella utilitza herbes, palla i fines branquetes, així com alguns components més suaus per entapissar la tassa, com plomes, pèl o matèria tèxtil. La posta consta de dos a set ous de color blanc o verdós intensament clapejats, i cada parella acostuma a fer dues o tres postes anuals. La incubació dura entre 11 i 14 dies; en ella participen els dos parers, encara que el mascle en menor mesura, donat que únicament relleva la seva companya durant curtes estones que aquesta fa servir per buscar aliment. L'estada dels pollets en el niu és de 12-16 dies; durant aquest període són encebats per ambdós adults amb la mateixa dedicació. Quan aprenen a volar ja es procuren sols l’aliment la setmana d'abandonar el niu, però reclamaran menjar als pares una setmana més.


Informacions relacionades:

Publicació al web de la SEO de l'elecció del pardal comú com ocell de l'any 2016
Informació sobre el pardal comú al web de la SEO
Informació sobre el pardal comú al web de l'ICO
Notícia al Mapa BCN + Sostenible sobre l'Atles d'ocells nidificants de Barcelona
Projecte nius de l'ICO

 

5528f8a40a92f4711a8b456a
53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568

Darreres Fotografies

Darrers Relats