Les ciutats més verdes es tornen més injustes

21-07-2016

Un projecte de l'ICTA-UAB analitzarà la "gentrificació verda" o substitució de pobres per rics quan es creen zones verdes en les ciutats.

Les ciutats que augmenten les infraestructures verdes contribueixen amb el temps a l'exclusió de col·lectius socials més vulnerables, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderat per la sociòloga i geògrafa Isabelle Anguelovski.
L'estudi mostra que la construcció i recuperació d'espais verds no beneficien a tothom per igual. Es tracta de l'anomenat "gentrificació verda" per la qual la població d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per habitants amb major poder adquisitiu atrets per noves zones verdes, i per habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i venda d'habitatges s’incrementa, el que fa que els col·lectius més vulnerables no el puguin pagar i marxin a zones amb una qualitat de vida més baixa.
"La nostra hipòtesi és que les ciutats més verdes es tornen més desigualitàries i injustes" explica Isabelle Anguelovski, coordinadora d'un projecte científic que aprofundeix i avalua l'impacte social de la introducció de la naturalesa en els barris. "Cal millorar la qualitat ambiental dels barris, verdificar-los, però no a qualsevol preu", comenta Anguelovski qui insisteix que s’ha d’acompanyar de polítiques contra l'especulació immobiliària, promoció d’habitatge social, límits a les llicències de lloguer de curt termini i foment de la creació de xarxes de suport entre els veïns i entre comerços locals.
Per a la realització del seu projecte Greenlulus (Green Locally Unwanted Land Uses), Anguelovski ha rebut una subvenció de 1,5 milions d'euros de la UE (Starting Grant de l'European Research Council). Durant els propers cinc anys, un ampli equip coordinat per Anguelovski compararà la situació de 20 ciutats d'Europa i altres 20 d'Estats Units.
Aquest projecte compta ja amb un estudi pilot fet a la ciutat de Barcelona que evidencia la "gentrificació verda". L'estudi Avaluant els impactes de la gentrificació ambiental en els barris històricament vulnerables de Barcelona va analitzar com ha variat el perfil socioeconòmic de les persones residents al costat de 18 parcs i jardins creats a Barcelona entre 1992 i principis de la dècada del 2000, a Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Ciutat Vella i Horta-Guinardó. Els resultats mostren com la millora ambiental de l'entorn ha provocat una revalorització dels habitatges que ha acabat per expulsar les classes més vulnerables en favor de les rendes més altes.
L'estudi utilitza sis indicadors: inquilins amb títol universitari; immigrants no comunitaris, immigrants procedents de països del Nord; residents majors de 65 anys sols; increment de la renda dels habitants i el valor de l'habitatge. Els investigadors consideren que es produeix "gentrificació verda" quan es detecten tres d'aquests paràmetres de forma simultània. Així succeeix en els parcs de Poblenou i Nova Icària, tots dos a Sant Martí, i als jardins Príncep de Girona, a Horta.
Aquest fenomen es notari a les rodalies del parc de Poblenou, on els veïns amb una o més llicenciatures que viuen a menys de 100 metres han augmentat en un 689% enfront del 139% de la mitjana de Sant Martí. L'increment també va ser significatiu en els parcs de les Cascades, Port Olímpic, Nova Icària i Carles I.
Els ingressos de les famílies de zones properes als parcs van créixer considerablement (20,5% al ​​Poblenou) i la presència d'estrangers de països del nord es va disparar fins al 3791% als voltants del parc de Poblenou, front al 228% de tot el conjunt de Sant Martí, mentre que els estrangers procedents de països del sud va descendir. Per contra, en altres barriades de Nou Barris o Sant Andreu sense "verdificació" s'han incrementat les famílies de col·lectius més vulnerables. Si bé aquestes zones es beneficien de nous espais verds, en algunes falta dinamitzar el teixit comercial local, millorar la qualitat de les escoles, i crear nous motors d'activitat econòmica.

Contacte: