Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Què fem amb les cotorres?

13-07-2017

Els mètodes "tous" de control de poblacions d'espècies invasores són ineficaços i els "durs" impopulars. Com hem d'actuar?

S’ha desfermat una polèmica a Sevilla per la mesura que volia adoptar el consistori per controlar el nombre de cotorres. A Sevilla, com a Barcelona, hi ha dues espècies en grans nombres, es tracta de la cotorra de Kramer (Psittacula krameri) i la de pit gris o argentina (Myiopsitta monachus). De la primera en tenen més de 2000 i de la segona alguns centenars. A Barcelona és a la inversa, unes 6000 de pit gris (dades de l’últim cens de la Societat Espanyola d’Ornitologia) i unes 200 de Kramer. Totes dues són invasores i concretament la cotorra de Kramer és una de les 100 pitxors a nivell mundial però, què és una espècie invasora? Una espècie és invasora quan:
  • perjudica a espècies autòctones per modificació de l’ambient, depredació, competència, hibridació, etc.
  • és susceptible de transmetre malalties a la fauna, la flora o els humans,
  • provoca danys econòmics o d’altre tipus.
Des del 2011 està prohibit seu el comerç.
Totes dues són considerades plagues agrícoles. La cotorra de pit gris fa estralls als camps del delta del Llobregat, tal com fa la cotorra de Kramer amb els cultius de gira-sol a Sevilla. Poden ser reservoris de psitacosi, una malaltia transmissible a les persones. Tots els psitàcids (família dels  lloros) nien a forats, excepte la cotorra de pit gris, que apila comunitàriament branques que delimiten cavitats per a cada parella de la colònia. Els seus nius poden pesar centenars de Kg, amb risc de caiguda sobre els vianants. A Barcelona no s’ha comprovat cap repercussió negativa de la cotorra de pit gris sobre espècies autòctones, a banda de l’afecció sobre l’arbrat en treure branques. El que sí s’ha vist és que el bernat pescaire li roba material pel seu propi niu i arriba a depredar alguns polls. En canvi, la cotorra de Kramer sí que afecta a altres animals que nien a forats. És greu l’efecte sobre el nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus), ratpenat en perill d’extinció amb la major colònia urbana coneguda al parc de María Luisa (Sevilla). Les cotorres els fan fora i els agredeixen fins la mort. També disputen el forats en edificis als xoriguers petits (Falco naumanni), una altra espècie amenaçada. A Barcelona no es té constància encara d’afectacions de la cotorra de Kramer sobre la fauna autòctona, però hi ha espècies, de les quals les poblacions de la ciutat són significatives a nivell català, i que podrien ser susceptibles, com la gralla (Corvus monedula) o el ballester (Tachymarptis melba). La cotorra de pit gris no s’allunya dels nius i baixa a terra amb freqüència a menjar. La cotorra de Kramer no baixa gairebé mai a terra i pot allunyar-se força del seu niu per alimentar-se.
En vista d’aquests problemes s’imposa la cerca de solucions. L’ajuntament de Sevilla va encarregar un estudi al CSIC que conclou que tots les sistemes “tous” provats a tot el món contra aquestes espècies han fracassat (desniar, anticonceptius o captura en viu) i l’únic mètode que ha estat exitós és la caça d’exemplars adults amb escopeta d’aire comprimit. A Saragossa van passar de 1710 exemplars a només 8 en dos anys. L’ajuntament de Sevilla va intentar posar en pràctica aquesta opció i les queixes dels grups animalistes han aconseguir suspendre temporalment la mesura. Algú té alguna idea lluminosa per solucionar-ho?

Més informació:
Comunicado CSIC Kramer
El Ayuntamiento reduce drásticamente las cotorras eliminando ejemplares adultos
Sevilla decide tirotear en las calles a las cotorras exóticas
Disparan a las cotorras por nuestra culpa 
 

53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568
5528f8a40a92f4711a8b456a

Darreres Fotografies

Darrers Relats