Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Font del Gat (Estàtua)

Passeig de Santa Madrona, 28
Sants - Montjuïc
08038
Barcelona



Latitude: 2.1575958
Longitude: 41.3678275



  • Font ornamental


Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

La Font del Gat és una font inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està ubicada dins dels Jardins de Laribal, al pendent que va des de la part més alta dels jardins fins al passeig de Santa Madrona.
La font es troba dins d'una arcada de pedra tosca. Com a sortidor té el cap d'un gat esculpit en pedra per Josep Antoni Homs. Sembla que ja des de feia segles que s'hi situava una font ubicada al mateix emplaçament.

Gàrgola al restaurant de la Font del Gat
Els Jardins de Laribal són un dels primers jardins públics en comprar-lo l’Ajuntament al 1908. Ja des de principis del segle XX era un dels berenadors més freqüentats amb la Font del Gat com a centre de les trobades. Posteriorment, entre el 1916 i el 1919, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí reestructuren el jardí
El jardí Laribal comprèn tres sectors amb diferències de nivell i topogràfiques: al nivell més baix hi ha els jardins de Josep Amargós on hi ha el Teatre Grec, al sector intermedi hi trobem la Font del Gat i la zona anomenada de la Colla de l'Arròs, en el nivell més alt trobem l'enjardinament raticular.
Posteriorment, cap el 1925, Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la font un restaurant on hi podien tenir lloc grans celebracions familiars com batejos o comunions. L'espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s'accedeix a través d'una portalada amb un arc de mig punt al final d'unes llargues escales. Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres, a la tarja hi trobem la inscripció "1884" i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch.
L'edifici va ser restaurat el 2002. A principis del segle XXI torna a tenir la funció de restaurant i va allotja la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis. Actualment és seu del Centre d'Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica.
El periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: La Marieta de l'ull viu, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol.
Efectivament, la font del gat brolla al fons d'una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu.
A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta, i, segons la llegenda urbana freqüentaven l'indret soldats i criades i tot tipus de nois i noies de classe treballadora, ja que els burgesos amb els seus carruatges podien anar més en fora. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell. La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l'arròs va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font.
 

Font del Gat (Estàtua)

Passeig de Santa Madrona, 28
Sants - Montjuïc / El Poble Sec
08038 - Barcelona
Com s'hi va?

Visitable dins el Programa Com Funciona Barcelona?

La Font del Gat és una font inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està ubicada dins dels Jardins de Laribal, al pendent que va des de la part més alta dels jardins fins al passeig de Santa Madrona.
La font es troba dins d'una arcada de pedra tosca. Com a sortidor té el cap d'un gat esculpit en pedra per Josep Antoni Homs. Sembla que ja des de feia segles que s'hi situava una font ubicada al mateix emplaçament.

Gàrgola al restaurant de la Font del Gat
Els Jardins de Laribal són un dels primers jardins públics en comprar-lo l’Ajuntament al 1908. Ja des de principis del segle XX era un dels berenadors més freqüentats amb la Font del Gat com a centre de les trobades. Posteriorment, entre el 1916 i el 1919, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí reestructuren el jardí
El jardí Laribal comprèn tres sectors amb diferències de nivell i topogràfiques: al nivell més baix hi ha els jardins de Josep Amargós on hi ha el Teatre Grec, al sector intermedi hi trobem la Font del Gat i la zona anomenada de la Colla de l'Arròs, en el nivell més alt trobem l'enjardinament raticular.
Posteriorment, cap el 1925, Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la font un restaurant on hi podien tenir lloc grans celebracions familiars com batejos o comunions. L'espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s'accedeix a través d'una portalada amb un arc de mig punt al final d'unes llargues escales. Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres, a la tarja hi trobem la inscripció "1884" i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch.
L'edifici va ser restaurat el 2002. A principis del segle XXI torna a tenir la funció de restaurant i va allotja la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis. Actualment és seu del Centre d'Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica.
El periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: La Marieta de l'ull viu, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol.
Efectivament, la font del gat brolla al fons d'una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu.
A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta, i, segons la llegenda urbana freqüentaven l'indret soldats i criades i tot tipus de nois i noies de classe treballadora, ja que els burgesos amb els seus carruatges podien anar més en fora. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell. La seva fama fou tan gran que la popular Colla de l'arròs va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font.