Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

La zona de fractura entre el Carbonífer i el Devonià al Park Güell

Avinguda del Coll del Portell, 130
Gràcia
08024
Barcelona



Latitude: 2.1514235793762
Longitude: 41.415140633215



  • Espai d'interès geològic


Descripció
Aflorament format per dues parets de roca que formen un passatge (av. Coll del Portell) de més de 50 m de llargada on es poden observar tres zones: a la reixa d’entrada al passatge aflores roques calcàries compactes i de color clar del Devonià i a la sortida del passatge s’observen roques que corresponen a gresos (grans de sorra  litificats) de color gris amb passades microconglomeràtiques (roques detrítiques) del Carbonífer. La part central està formada per uns 20 m de roques molt esmicolades que localment tenen aspecte farinós o laminat, pertanyents a les dues unitats esmentades.

L’ull del geòleg
Les roques del Devonià estan deformades i mostren un plec d’ordre mètric. Els materials de la part central de l’estructura corresponen a una zona de fractura que, en conjunt, té una inclinació d’uns 30o cap al sudest. És una estructura de tipus fràgil que posa en contacte roques d’edat més vella (Devonià) sobre roques més joves (Carbonífer), per això s’anomena falla inversa.

Els materials de la zona de fractura o falla tenen diferents graus de trituració. Els de mida de mida dels grans més fina reben el nom de farina de falla, mentre que els de mida més gran s’anomenen bretxa de falla.

Internament, s’observa un conjunt d’estructures menors que donen idea de la direcció i sentit de desplaçament relatius dels blocs implicats.

Interès
L’observació en superfície d’aquest tipus d’estructura és un fet excepcional i de suma importància, donat que proporciona informació sobre la història geològica de la zona. En aquest cas permet saber que en un temps donat es va produir un moviment compressiu que va col·locar roques més joves al damunt de roques més velles. Aquesta informació és imprescindible i necessària a l’hora d’escometre obres d’enginyeria com pot ser la construcció de la xarxa de metro d’una ciutat perquè les zones de falla representen zones de debilitat de la roca que fàcilment poden cedir i col·lapsar.
 

La zona de fractura entre el Carbonífer i el Devonià al Park Güell

Avinguda del Coll del Portell, 130
Gràcia / La Salut
08024 - Barcelona
Com s'hi va?

Descripció
Aflorament format per dues parets de roca que formen un passatge (av. Coll del Portell) de més de 50 m de llargada on es poden observar tres zones: a la reixa d’entrada al passatge aflores roques calcàries compactes i de color clar del Devonià i a la sortida del passatge s’observen roques que corresponen a gresos (grans de sorra  litificats) de color gris amb passades microconglomeràtiques (roques detrítiques) del Carbonífer. La part central està formada per uns 20 m de roques molt esmicolades que localment tenen aspecte farinós o laminat, pertanyents a les dues unitats esmentades.

L’ull del geòleg
Les roques del Devonià estan deformades i mostren un plec d’ordre mètric. Els materials de la part central de l’estructura corresponen a una zona de fractura que, en conjunt, té una inclinació d’uns 30o cap al sudest. És una estructura de tipus fràgil que posa en contacte roques d’edat més vella (Devonià) sobre roques més joves (Carbonífer), per això s’anomena falla inversa.

Els materials de la zona de fractura o falla tenen diferents graus de trituració. Els de mida de mida dels grans més fina reben el nom de farina de falla, mentre que els de mida més gran s’anomenen bretxa de falla.

Internament, s’observa un conjunt d’estructures menors que donen idea de la direcció i sentit de desplaçament relatius dels blocs implicats.

Interès
L’observació en superfície d’aquest tipus d’estructura és un fet excepcional i de suma importància, donat que proporciona informació sobre la història geològica de la zona. En aquest cas permet saber que en un temps donat es va produir un moviment compressiu que va col·locar roques més joves al damunt de roques més velles. Aquesta informació és imprescindible i necessària a l’hora d’escometre obres d’enginyeria com pot ser la construcció de la xarxa de metro d’una ciutat perquè les zones de falla representen zones de debilitat de la roca que fàcilment poden cedir i col·lapsar.