Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Parc de Collserola

Carretera de l'Església, 92
Sarrià - Sant Gervasi
08017
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html


Latitude: 2.0995101999999
Longitude: 41.4191906



  • Parc o jardí públic
  • Parc o jardí forestal o assilvestrat
  • Espai d'interès natural
  • Sender, pista o itinerari de natura
  • Vista panoràmica


La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola.

Història
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Biodiversitat
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (Quercus ilex) i els roures (Quercus robur), trobarem aurons blancs i negres (Acer campestre i Acer monspessulanum) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes (Fraxinus angustifolia). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (Corylus avellana), el magraner (Punica granatum) i el cirerer silvestre (Prunus avium). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (Vitex agnus-castus), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus), el lligabosc (Lonicera japonica) i l’heura (Hedera helix).
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.

La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el Parc d'Atraccions del Tibidabo, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.

Paisatgisme i disseny
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.

Rutes guiades amb bicicleta elèctrica

Parc de Collserola

Carretera de l'Església, 92
Sarrià - Sant Gervasi / Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
08017 - Barcelona
 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html
La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola.

Història
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.

Biodiversitat
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (Quercus ilex) i els roures (Quercus robur), trobarem aurons blancs i negres (Acer campestre i Acer monspessulanum) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes (Fraxinus angustifolia). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (Corylus avellana), el magraner (Punica granatum) i el cirerer silvestre (Prunus avium). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (Vitex agnus-castus), l’arç blanc (Crataegus monogyna), l’arboç (Arbutus unedo), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus), el lligabosc (Lonicera japonica) i l’heura (Hedera helix).
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.

La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el Parc d'Atraccions del Tibidabo, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.

Paisatgisme i disseny
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.

Rutes guiades amb bicicleta elèctrica