Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Parc de la Pegaso

Carrer Gran de la Sagrera, 179
Sant Andreu
08027
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-pegaso_92086017159.html


Latitude: 2.1907326
Longitude: 41.427058



  • Parc o jardí públic
  • WIFI municipal gratuït


La portalada situada al carrer Gran de la Sagrera, que fins a la dècada dels setanta donava accés a una antiga fàbrica de camions, avui obre de bat a bat l’entrada d’un dels espais verds més emblemàtics del districte de Sant Andreu, amb gran nombre d’equipaments integrats, i també amb un recorregut accessible.

Història
Està situat en els terrenys que antigament ocupava la fàbrica de camions d'ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, SA), entre els antics nuclis històrics de Sant Andreu i la Sagrera. El nom del parc prové dels camions Pegaso que es produïen en aquesta fàbrica. Va ser dissenyat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig i va ser inaugurat l'any 1986

Biodiversitat
Vora el canal, la vegetació evoca el paisatge de ribera amb desmais (Salix babylonica), àlbers (Populus alba), pollancres del Canadà (Populus x canadensis), paraigüets (Cyperus involucratus) i xiprers dels pantans (Taxodium distichum). Prop de l'aigua també hi ha tamarius gàl·lics (Tamarix gallica), papirs (Cyperus papyrus) i grans grups de bambú (Phyllostachys sp). En aquest parc també trobem bellaombres (Phytolaca dioica), magnòlies (Magnolia grandiflora), margallons (Chamaerops humilis), pebrers bords (Schinus molle), esparmànies o til·lers de saló (Sparmannia africana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i arbres dels escuts (Ginkgo biloba), al costat d'espècies tan mediterrànies com l'alzina (Quercus ilex) o el pi pinyer (Pinus pinea). També s'hi poden veure exemplars de mimosa floribunda (Acacia retinodes), i les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) són les grans protagonistes del passeig que volta el parc. Entre els arbustos hi ha abèlies (Abelia floribunda), baladres (Nerium oleander), troanelles (Ligustrum ovalifolium), pitòspors (Pittosporum tobira) i marfulls (Viburnum tinus).

Paisatgisme i disseny
Travessada la porta, el primer que hi ha és el parc infantil de trànsit de la Sagrera. Al davant de la portalada hi ha una filera de bancs ombrats amb palmeres datileres, els respatllers dels quals estan guarnits per la verdor de l'heura. A la dreta, un canal comença el seu recorregut cap a dins del parc, i al darrere dels bancs una vegetació frondosa. El parc s’ordena en dos sectors: una esplanada a l'ombra dels plàtans vorejada per troanes i el llac i un sistema de petits turons inspirat en els jardins vuitcentistes de Fontserè. A la part superior del parc hi ha un passeig amb pèrgola que envolta un poliesportiu i les àrees de joc infantils. El canal travessa en diagonal, des de l'entrada pel carrer Gran de la Sagrera fins a l'extrem que voreja el carrer del Pegàs, i l'aigua corre entre una vegetació exuberant i ombrívola que recorda la dels boscos de ribera. Ponts tan originals com un d’estil tradicional japonès creuen el canal en diferents punts del seu recorregut.

Art i arquitectura
En el paviment d'una petita placeta circular situada en un extrem elevat del parc s'ha reproduït Pegàs, el cavall alat que va ser l'emblema d'ENASA. De l'antiga factoria es conserva la porta d'entrada que ara és l'accés principal del parc, així com l'edifici d'oficines, que ha estat destinat a equipaments del barri. Un record de l'arquitectura industrial de mitjan segle XX. El llac, com a element més singular i eix vertebrador va ser objecte d'una rehabilitació integral el 2011. La intervenció ha resolt els problemes de filtracions i de sanejament que aquesta làmina d'aigua presentava des que es va buidar el 2008 com a conseqüència del decret de sequera. Per això, s'ha impermeabilitzat el vas del llac i s'hi ha instal·lat maquinària nova per a la recirculació dels cabals. A més, s'han deixat les instal·lacions preparades per a la futura connexió amb la xarxa d'aigua freàtica de la Sagrera que s'està desenvolupant. També s'han renovat els brolladors i la seva il·luminació amb làmpades de baix consum. A totes aquestes millores cal afegir que el control de la maquinària es fa de manera telecomandada
 
 

Parc de la Pegaso

Carrer Gran de la Sagrera, 179
Sant Andreu / La Sagrera
08027 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-pegaso_92086017159.html
La portalada situada al carrer Gran de la Sagrera, que fins a la dècada dels setanta donava accés a una antiga fàbrica de camions, avui obre de bat a bat l’entrada d’un dels espais verds més emblemàtics del districte de Sant Andreu, amb gran nombre d’equipaments integrats, i també amb un recorregut accessible.

Història
Està situat en els terrenys que antigament ocupava la fàbrica de camions d'ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, SA), entre els antics nuclis històrics de Sant Andreu i la Sagrera. El nom del parc prové dels camions Pegaso que es produïen en aquesta fàbrica. Va ser dissenyat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig i va ser inaugurat l'any 1986

Biodiversitat
Vora el canal, la vegetació evoca el paisatge de ribera amb desmais (Salix babylonica), àlbers (Populus alba), pollancres del Canadà (Populus x canadensis), paraigüets (Cyperus involucratus) i xiprers dels pantans (Taxodium distichum). Prop de l'aigua també hi ha tamarius gàl·lics (Tamarix gallica), papirs (Cyperus papyrus) i grans grups de bambú (Phyllostachys sp). En aquest parc també trobem bellaombres (Phytolaca dioica), magnòlies (Magnolia grandiflora), margallons (Chamaerops humilis), pebrers bords (Schinus molle), esparmànies o til·lers de saló (Sparmannia africana), eucaliptus (Eucalyptus globulus), cedres de l'Himàlaia (Cedrus deodara), xicrandes (Jacaranda mimosifolia) i arbres dels escuts (Ginkgo biloba), al costat d'espècies tan mediterrànies com l'alzina (Quercus ilex) o el pi pinyer (Pinus pinea). També s'hi poden veure exemplars de mimosa floribunda (Acacia retinodes), i les palmeres datileres (Phoenix dactylifera) són les grans protagonistes del passeig que volta el parc. Entre els arbustos hi ha abèlies (Abelia floribunda), baladres (Nerium oleander), troanelles (Ligustrum ovalifolium), pitòspors (Pittosporum tobira) i marfulls (Viburnum tinus).

Paisatgisme i disseny
Travessada la porta, el primer que hi ha és el parc infantil de trànsit de la Sagrera. Al davant de la portalada hi ha una filera de bancs ombrats amb palmeres datileres, els respatllers dels quals estan guarnits per la verdor de l'heura. A la dreta, un canal comença el seu recorregut cap a dins del parc, i al darrere dels bancs una vegetació frondosa. El parc s’ordena en dos sectors: una esplanada a l'ombra dels plàtans vorejada per troanes i el llac i un sistema de petits turons inspirat en els jardins vuitcentistes de Fontserè. A la part superior del parc hi ha un passeig amb pèrgola que envolta un poliesportiu i les àrees de joc infantils. El canal travessa en diagonal, des de l'entrada pel carrer Gran de la Sagrera fins a l'extrem que voreja el carrer del Pegàs, i l'aigua corre entre una vegetació exuberant i ombrívola que recorda la dels boscos de ribera. Ponts tan originals com un d’estil tradicional japonès creuen el canal en diferents punts del seu recorregut.

Art i arquitectura
En el paviment d'una petita placeta circular situada en un extrem elevat del parc s'ha reproduït Pegàs, el cavall alat que va ser l'emblema d'ENASA. De l'antiga factoria es conserva la porta d'entrada que ara és l'accés principal del parc, així com l'edifici d'oficines, que ha estat destinat a equipaments del barri. Un record de l'arquitectura industrial de mitjan segle XX. El llac, com a element més singular i eix vertebrador va ser objecte d'una rehabilitació integral el 2011. La intervenció ha resolt els problemes de filtracions i de sanejament que aquesta làmina d'aigua presentava des que es va buidar el 2008 com a conseqüència del decret de sequera. Per això, s'ha impermeabilitzat el vas del llac i s'hi ha instal·lat maquinària nova per a la recirculació dels cabals. A més, s'han deixat les instal·lacions preparades per a la futura connexió amb la xarxa d'aigua freàtica de la Sagrera que s'està desenvolupant. També s'han renovat els brolladors i la seva il·luminació amb làmpades de baix consum. A totes aquestes millores cal afegir que el control de la maquinària es fa de manera telecomandada