Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Plaça de Gaudí

Plaça de Gaudí
Eixample
08013
Barcelona



Latitude: 2.1757737
Longitude: 41.4046225


Twitter
Instagram

  • Parc o jardí públic
  • Compostatge comunitari i escolar


L'emprempta de Nicolau Maria Rubió i Tudurí com a paisatgista a la ciutat de Barcelona és evident, sobretot als jardins de Montjuïc on va treballar a la vora de Jean Claude Nicolas Forestier. La plaça de Gaudí és la seva darrera obra, de fet Rubió i Tudurí no va poder veure-la inaugurada a principis de la dècada dels 80. Tal i com ell mateix havia predit aquest espai necessitava del pas del temps per poder veure el resultat d'una intervenció paisatgística o d'un enjardinament. Més de trenta anys després, el temps confirma i dóna la raó a Tudurí. La plaça, amb el seu llac central on es pot veure reflectida la façana del naixement de la Sagrada Família, és un mirador verd per on cada dia circulen milers de turistes.

La pressió turística que exerceix el temple ha estat precisament un dels majors riscs per aquesta obra pòstuma de Tudurí. La recent instal·lació d'una tanca ha aconseguit reduir bona part d'aquesta pressió ja que els visitants, tot cercant una millor perspectiva fotogràfica de la façana del naixement de la Sagrada Família, envaïen els parterres i la rocalla del petit salt d'aigua que alimenta el llac malmetien la vegetació. La nova tanca ha servit per reconduir els visitants cap al mirador que Tudurí ja havia previst molt encertadament i que es troba a l'extrem oposat del temple.

Així doncs el recorregut que proposem al visitant, sigui ciutadà o turista, no comença per l'accés principal del carrer de Marina sinó per qualsevol dels altres dos accessos situats al carrer Provença i Mallorca. Quan entrem des del carrer Mallorca observarem en el tram de la vorera grans exemplars de Iuca (Yucca elephantipes), alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Schinus molle), pins (Pinus halepensis), palmeres (Phoenix dactylífera) i alguna olivera (Olea europaea).

Quan entrem per l'accés del carrer de Mallorca observarem que aquesta plaça, al contrari de la plaça de la Sagrada Família, no ocupa tota l'extensió de l'Illa sinó que té una filera de cases. La raó és que durant uns quants anys la urbanització de la plaça Gaudi va estar en solfa i al punt de no poder dur-se a terme. Aturat el projecte durant molts anys, va ser l'alcalde de la transició Josep Maria Socias Humbert qui va impulsar endavant el projecte i va encarregar-lo a Rubió i Tudurí quan aquest ja tenia 87 anys. Així entre els edificis que ocupen part de la illa i la resta de parc s'ha creat una pantalla verda formada per pins (Pinus halepensis), algunes mèlies (Melia azedarach), troanes (Ligustrum japonicum) i xipresos de Monterrey (Cupressus macrocarpa) ens fan de pantalla i frontera.

Així que entrem trobarem, a mà dreta, unes escales que ens situen una mica elevats sobre el nivell de carrer. És des d'aquest mirador que s'entén l'objectiu de Tudurí de brindar un marc fotogràfic d'una gran bellesa a l'arquitectura gaudiniana. La Sagrada Família queda emmarcada per un espai natural, un marc vegetal que des de sota s'obre cap al cel on apunten les agulles de les torres de la façana del Naixement formant un acord de verds i blaus. Aplicant els criteris de la psicologia del color, verd i blau són els dos colors que més estan en sintonia amb el món espiritual. Per tant, resulten encertats com a embolcall cromàtic per a un temple religiós que suma a aquesta condició el fet de ser una obra arquitectònica emblemàtica.

Però Tudurí va anar encara més enllà i va pensar en un altre joc visual en crear un espai central amb una gran làmina d'aigua que reflecteix la façana en la seva totalitat. Observar el llac a primera hora del matí o al capvespre permet a qualsevol afeccionat a la fotografia obtenir unes imatges del temple i del seu negatiu aquàtic dignes de postal.


Si s'observa des del pont mirador del final de la plaça veurem que la disposició arbòria també va ser pensada per no ocultar detalls de la façana. Així en un primer terme vora del mirador trobem alzines (Quercus ilex) i pruneres de fulla vermella (Prunus cerasifera var. atropurpurea) que ens donen colors vermellós i rovellats i en contrast com a color complementari a la vorera oposada del llac el sempre verd dels Pins (Pinus halepensis), margallons (Chamaerops humilis) i juniperus (Juniperus) molt grans. Es tracta d'arbrat i arbustos adults i en alguns casos força grans però no prou per ocultar la façana de l'església. La resultant és una imatge de la Sagrada Família envoltada de natura. Si el salt d'aigua del llac funciona la imatge reflectida apareix dotada del fluctuant moviment de les ones, si la cascada està aturada la imatge és la d'un mirall que ofereix el temple invertit en una simetria perfecta.


Des del petit balcó, mirador o terrassa podem veure també a mà esquerra i també emmarcat per la vegetació l'escultura de marbre blanc, un Monòlit dedicat a Nicolau Maria Rubió i Tudurí, com a dissenyador d'aquest jardí i de molts altres de la ciutat i que es obra de Xavier Corberó.

A la part del darrera del mirador i mentre completem el recorregut avançat en direcció cap a la façana del temple trobem una pista de botxes (petanca), una àrea de jocs infantil i el punt verd del barri de la Sagrada Família que compta amb una zona de compostatge.

Si continuem el recorregut en direcció cap a la façana de la Sagrada Família passejarem al costat de la rocalla que emmarca el llac i al voltant de la qual s'han disposat el conjunt d'espècies arbòries i arbustives que complementen el conjunt. Així trobarem baladres, (Nerium oleander), viburn d'olor (Viburnum odoratissimum), piracants (Pyracantha angustifolia), pitòspors (Pittosporum tobira), malvesc o gessamí blau (Plumbago auriculata capensis) i elaeagnus (Elaeagnus angustifolia).

La vegetació de l'espai es completa amb pebrers bords (Schinus molle), oliveres (Olea europaea), ficus (Ficus elastica), rafiolepis (Raphiolepis umbellata) evònims del japó (Evonymus japonicus variegata), atzavares (Agave americana var. americana) i hortènsies d'hivern (Bergenia crassifolia). Entre les plantes i la rocalla circula un salt d'aigua que recorre un dels laterals de la plaça i que genera una petita cascada que dóna al llac.

Plaça de Gaudí

Plaça de Gaudí
Eixample / Sagrada Família
08013 - Barcelona
 Twitter Instagram
L'emprempta de Nicolau Maria Rubió i Tudurí com a paisatgista a la ciutat de Barcelona és evident, sobretot als jardins de Montjuïc on va treballar a la vora de Jean Claude Nicolas Forestier. La plaça de Gaudí és la seva darrera obra, de fet Rubió i Tudurí no va poder veure-la inaugurada a principis de la dècada dels 80. Tal i com ell mateix havia predit aquest espai necessitava del pas del temps per poder veure el resultat d'una intervenció paisatgística o d'un enjardinament. Més de trenta anys després, el temps confirma i dóna la raó a Tudurí. La plaça, amb el seu llac central on es pot veure reflectida la façana del naixement de la Sagrada Família, és un mirador verd per on cada dia circulen milers de turistes.

La pressió turística que exerceix el temple ha estat precisament un dels majors riscs per aquesta obra pòstuma de Tudurí. La recent instal·lació d'una tanca ha aconseguit reduir bona part d'aquesta pressió ja que els visitants, tot cercant una millor perspectiva fotogràfica de la façana del naixement de la Sagrada Família, envaïen els parterres i la rocalla del petit salt d'aigua que alimenta el llac malmetien la vegetació. La nova tanca ha servit per reconduir els visitants cap al mirador que Tudurí ja havia previst molt encertadament i que es troba a l'extrem oposat del temple.

Així doncs el recorregut que proposem al visitant, sigui ciutadà o turista, no comença per l'accés principal del carrer de Marina sinó per qualsevol dels altres dos accessos situats al carrer Provença i Mallorca. Quan entrem des del carrer Mallorca observarem en el tram de la vorera grans exemplars de Iuca (Yucca elephantipes), alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Schinus molle), pins (Pinus halepensis), palmeres (Phoenix dactylífera) i alguna olivera (Olea europaea).

Quan entrem per l'accés del carrer de Mallorca observarem que aquesta plaça, al contrari de la plaça de la Sagrada Família, no ocupa tota l'extensió de l'Illa sinó que té una filera de cases. La raó és que durant uns quants anys la urbanització de la plaça Gaudi va estar en solfa i al punt de no poder dur-se a terme. Aturat el projecte durant molts anys, va ser l'alcalde de la transició Josep Maria Socias Humbert qui va impulsar endavant el projecte i va encarregar-lo a Rubió i Tudurí quan aquest ja tenia 87 anys. Així entre els edificis que ocupen part de la illa i la resta de parc s'ha creat una pantalla verda formada per pins (Pinus halepensis), algunes mèlies (Melia azedarach), troanes (Ligustrum japonicum) i xipresos de Monterrey (Cupressus macrocarpa) ens fan de pantalla i frontera.

Així que entrem trobarem, a mà dreta, unes escales que ens situen una mica elevats sobre el nivell de carrer. És des d'aquest mirador que s'entén l'objectiu de Tudurí de brindar un marc fotogràfic d'una gran bellesa a l'arquitectura gaudiniana. La Sagrada Família queda emmarcada per un espai natural, un marc vegetal que des de sota s'obre cap al cel on apunten les agulles de les torres de la façana del Naixement formant un acord de verds i blaus. Aplicant els criteris de la psicologia del color, verd i blau són els dos colors que més estan en sintonia amb el món espiritual. Per tant, resulten encertats com a embolcall cromàtic per a un temple religiós que suma a aquesta condició el fet de ser una obra arquitectònica emblemàtica.

Però Tudurí va anar encara més enllà i va pensar en un altre joc visual en crear un espai central amb una gran làmina d'aigua que reflecteix la façana en la seva totalitat. Observar el llac a primera hora del matí o al capvespre permet a qualsevol afeccionat a la fotografia obtenir unes imatges del temple i del seu negatiu aquàtic dignes de postal.


Si s'observa des del pont mirador del final de la plaça veurem que la disposició arbòria també va ser pensada per no ocultar detalls de la façana. Així en un primer terme vora del mirador trobem alzines (Quercus ilex) i pruneres de fulla vermella (Prunus cerasifera var. atropurpurea) que ens donen colors vermellós i rovellats i en contrast com a color complementari a la vorera oposada del llac el sempre verd dels Pins (Pinus halepensis), margallons (Chamaerops humilis) i juniperus (Juniperus) molt grans. Es tracta d'arbrat i arbustos adults i en alguns casos força grans però no prou per ocultar la façana de l'església. La resultant és una imatge de la Sagrada Família envoltada de natura. Si el salt d'aigua del llac funciona la imatge reflectida apareix dotada del fluctuant moviment de les ones, si la cascada està aturada la imatge és la d'un mirall que ofereix el temple invertit en una simetria perfecta.


Des del petit balcó, mirador o terrassa podem veure també a mà esquerra i també emmarcat per la vegetació l'escultura de marbre blanc, un Monòlit dedicat a Nicolau Maria Rubió i Tudurí, com a dissenyador d'aquest jardí i de molts altres de la ciutat i que es obra de Xavier Corberó.

A la part del darrera del mirador i mentre completem el recorregut avançat en direcció cap a la façana del temple trobem una pista de botxes (petanca), una àrea de jocs infantil i el punt verd del barri de la Sagrada Família que compta amb una zona de compostatge.

Si continuem el recorregut en direcció cap a la façana de la Sagrada Família passejarem al costat de la rocalla que emmarca el llac i al voltant de la qual s'han disposat el conjunt d'espècies arbòries i arbustives que complementen el conjunt. Així trobarem baladres, (Nerium oleander), viburn d'olor (Viburnum odoratissimum), piracants (Pyracantha angustifolia), pitòspors (Pittosporum tobira), malvesc o gessamí blau (Plumbago auriculata capensis) i elaeagnus (Elaeagnus angustifolia).

La vegetació de l'espai es completa amb pebrers bords (Schinus molle), oliveres (Olea europaea), ficus (Ficus elastica), rafiolepis (Raphiolepis umbellata) evònims del japó (Evonymus japonicus variegata), atzavares (Agave americana var. americana) i hortènsies d'hivern (Bergenia crassifolia). Entre les plantes i la rocalla circula un salt d'aigua que recorre un dels laterals de la plaça i que genera una petita cascada que dóna al llac.