La sostenibilitat propera a Roquetes i Trinitat Nova


  • Associació i moviments veïnal
  • Centre social, cultural o de lleure
  • Serveis de suport i ajuda mútua
  • Espai d'accions per combatre la pobresa alimentària
  • Membre de Barcelona + Sostenible
  • Espai comunitari i autogestionat
  • Hort urbà comunitari i escolar
  • Parc o jardí públic
  • Equipament d'educació ambiental
  • Accessible per a persones amb mobilitat reduïda
  • Corredor verd urbà
  • Vista panoràmica
  • Sender, pista o itinerari de natura
  • Indret cultural

Com es posen en pràctica els reptes de la sostenibilitat en aquests barris? Fins on han arribat les lluites veïnals i quines són les
experiències més rellevants.
Com construïm una ciutat més sostenible a través d’intervencions de millora dels barris més marginals de la ciutat? Als barris de Roquetes i Trinitat Nova els reptes de la sostenibilitat urbana esdevenen reivindicacions veïnals en relació amb el Parc Natural de Collserola, els horts urbans, l’eficiència energètica dels edificis i els espais públics per a ús veïnal... Les experiències dels barris de Roquetes i Trinitat Nova són molt rellevants, i caracteritzades per una implicació important de la comunitat.
El recorregut passa per diferents espais, on es descobreix la feina feta per entitats i col·lectius del barri, projectes de ciutat i iniciatives de barri. Les reflexions sorgides durant la ruta van servir per enriquir el debat de la jornada Mans a l’obra! de tancament del cicle d’Acupuntura urbana que del 22 d’abril.
La Trinitat Nova, en els seus inicis, era quasi tota la seva superfície zona enjardinada sense construccions. A la part de la Meridiana (la part baixa del barri), al voltant de la dècada de 1950 es van començar a fer pisos de protecció oficial. Amb pocs diners per a la construcció i amb la pressió que hi havia quan l'època franquista, a la dècada de 1990 se'ls va diagnosticar que tenien aluminosi.
El 1997 es va aprovar un pla de reforma al barri, ja que les condicions en què aquest estava eren pèssimes. L'anomenat "Pla URBAN" de la Unió Europea en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona van començar a remodelar el barri. En diferents fases, des del 2001 fins al dia d'avui s'estan construint habitatges públics nous per expropiar als veïns que viuen als blocs vells i traslladar-los als nous. El motiu de la remodelació és, principalment, perquè en la construcció de gran part del barri, en l'època franquista, es va utilitzar un ciment que patia d'aluminosi. Al mateix temps que es remodela el barri i els blocs vells desapareixen es creen zones verdes.

Punts d'interès de l'itinerari   x 4

Pla Comunitari de Roquetes-Plataforma d'Entitats de Roquetes

Ateneu Popular de Nou Barris

El Parc de l'Amistat

La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova

La sostenibilitat propera a Roquetes i Trinitat Nova

Nou Barris
Com es posen en pràctica els reptes de la sostenibilitat en aquests barris? Fins on han arribat les lluites veïnals i quines són les
experiències més rellevants.
Com construïm una ciutat més sostenible a través d’intervencions de millora dels barris més marginals de la ciutat? Als barris de Roquetes i Trinitat Nova els reptes de la sostenibilitat urbana esdevenen reivindicacions veïnals en relació amb el Parc Natural de Collserola, els horts urbans, l’eficiència energètica dels edificis i els espais públics per a ús veïnal... Les experiències dels barris de Roquetes i Trinitat Nova són molt rellevants, i caracteritzades per una implicació important de la comunitat.
El recorregut passa per diferents espais, on es descobreix la feina feta per entitats i col·lectius del barri, projectes de ciutat i iniciatives de barri. Les reflexions sorgides durant la ruta van servir per enriquir el debat de la jornada Mans a l’obra! de tancament del cicle d’Acupuntura urbana que del 22 d’abril.
La Trinitat Nova, en els seus inicis, era quasi tota la seva superfície zona enjardinada sense construccions. A la part de la Meridiana (la part baixa del barri), al voltant de la dècada de 1950 es van començar a fer pisos de protecció oficial. Amb pocs diners per a la construcció i amb la pressió que hi havia quan l'època franquista, a la dècada de 1990 se'ls va diagnosticar que tenien aluminosi.
El 1997 es va aprovar un pla de reforma al barri, ja que les condicions en què aquest estava eren pèssimes. L'anomenat "Pla URBAN" de la Unió Europea en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona van començar a remodelar el barri. En diferents fases, des del 2001 fins al dia d'avui s'estan construint habitatges públics nous per expropiar als veïns que viuen als blocs vells i traslladar-los als nous. El motiu de la remodelació és, principalment, perquè en la construcció de gran part del barri, en l'època franquista, es va utilitzar un ciment que patia d'aluminosi. Al mateix temps que es remodela el barri i els blocs vells desapareixen es creen zones verdes.