L'Ajuntament instal·larà caixes niu per ratpenats als horts municipals

10-02-2016

L'Ajuntament instal·larà caixes niu per ratpenats als horts municipals. Aquesta mesura afavorirà la biodiversitat urbana i la lluita contra les plagues, inclosos els mosquits.

L’Ajuntament de Barcelona instal·larà torres niu per ratpenats en horts urbans de la ciutat. Aquesta mesura ajudarà en el control de mosquits i altres plagues i la conservació de la biodiversitat urbana.
Els ratpenats són molt beneficiosos en consumir una gran quantitat d'insectes. Experiències al Delta de l'Ebre han demostrat quan són d'eficaces en controlar el barrinador de l'arròs, una plaga força danyina per aquest cultiu. La presència a l'entorn urbà pot contribuir a disminuir el nombre de mosquits i altres plagues alhora que es potencia un dels grups d'animals que més pateix descensos de les seves poblacions.Totes les espècies de quiròpters estan protegides pel Conveni de Berna i la Directiva de 1992, en l’annex d’espècies d’interès comunitari que requereixen protecció estricta. Els quiròpters són molt sensibles a les alteracions dels seus hàbitats, per exemple per la disminució de la disponibilitat de refugis en restaurar façanes, teulades i altres estructures.
Segons dades del 2013 de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) el 23% de les 1.240 espècies de quiròpters del món estan considerades en regressió.

A Barcelona hi viuen vuit espècies de ratpenats, que no són perillosos ni agressius. Només cal evitar tocar-los amb les mans, com a la majoria d’espècies salvatges, ja que poden mossegar si se’ls molesta. Espècies especialment abundants a Barcelona són el ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus), el ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii) i el ratpenat soprano o pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus). Aquestes tres espècies de quiròpter es poden refugiar ja sigui a les esquerdes de pedreres, sota les escorces dels arbres o a les construccions humanes properes (teulats, sota ponts, fissures de parets, etc.). La més lligada a construccions humanes és el ratpenat comú. Els darrers estudis mostren el caràcter colonitzador pioner que presenta el ratpenat de vores clares. Sol ser la primera espècie a ocupar les caixes.

Els ratpenats hivernen normalment a coves o cavitats profundes amb temperatura i humitat constants durant l’hivern. Aquests refugis se situen fora de la ciutat. Amb les caixes niu quan els ratpenats retornin a la ciutat disposaran de refugis de nidificació ja instal·lat que els oferiran possibilitats de formar colònies de cria.

Al llarg d’aquest mes s’instal·laran 18 torres niu a diferents horts urbans. La torre niu és un tauló de 3 metres d'alçada sobre el que es fixen un parell de caixes niu provistes de teulada per protegir-les de les altes temperatures. Les caixes niu es poden obrir per fer seguiment científic dels ratpenats. Estan feta de fusta procedent de boscos d’explotació sostenible. Les torres es fan servir cada cop més per afavorir la presència de ratpenats. Són especialment indicades quan la ubicació de caixes niu no és possible sobre un edifici o en un arbre o quan no es disposa d'una orientació correcta. La torre niu pot encabir centenars de ratpenats (probablement del gènere Pipistrellus) i també es pot aprofitar per afegir-hi caixes niu d’ocells insectívors.

Horts on s’instal·len les torres niu
S´instal·laran 18 torres niu, la majoria en horts urbans i algunes en espais verds de Barcelona:
Hort de la Casa de l’Aigua
Horts de Can Peguera
Hort de Can Soler
Horts de Baró de Viver
Hort Trinitat
Hort de Collserola
Hort de l’Avi
Hort de Turull
Hort de Can Pujades
Hort de Pedralbes
Hort Camí de Torre Melina
Hort de Sant Pau del Camp
Hort de Can Mestres
Viver de Tres Pins
Hort Sagrada Família
Solar Germanetes
Horts de Can Cadena



 

Darreres Fotografies

Darrers Relats