Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
5391df020a92f43d0a8b4645	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4645	"Universitat Politècnica de Catalunya - UPC"	"Volem fer de la UPC una comunitat viva, acollidora i <strong>sostenible</strong>, preparada per abordar els canvis i reptes de l’entorn.<br />
<br />
Per això, fem emergir un model de treball col·laboratiu en la gestió de la Universitat, que estigui centrat en els valors de confiança i compromís, experimentació i aprenentatge, autonomia i resultats, i servei a la societat i transparència.<br />
<br />
El pla UPC <strong>Energia 2020</strong> es fixa com a objectius aconseguir una universitat de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, i experimentar la innovació als campus vers una societat sostenible energèticament.<br />
<br />
Principis del Pla:<br />
 
<ul>
	<li>Sostenibilitat integral.</li>
	<li>Campus com a laboratori.</li>
	<li>Compromís i interacció amb l’entorn.</li>
	<li>Transversalitat, col·laboració i participació</li>
	<li>Coherència, transparència i exemplaritat.</li>
	<li>Gestió àgil, simplicitat i eficàcia.</li>
</ul>
"		https://www.upc.edu/gestiosostenible/ca			https://twitter.com/UPCSostenible			"Plaça Eusebi Güell, 6 - 7. Edifici Vèrtex"	"Les Corts"	Pedralbes	2,11426590	41,39043680	c07	d15	g03	f05	b04	b07																											EiESos,UniversitatBS,ConsellCiutadaSostenible,Subvencióclima2020,EiESos24,UniversitatBS24,Reptes24,Reptes24:Descarbonitzem-nos	"Subvencions pel clima 2020 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6426bf90940cd7be438b4567 ), Subvencions pel clima 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/64cb66bc940cd772388b4567 ), Fem Xarxing 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/64df08f3940cd7be5e8b4567 ), "		
5391df030a92f43d0a8b4689	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df030a92f43d0a8b4689	"Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat - UPC BarcelonaTech"	"L’Institut Universitari de Recerca en Ciència i Tecnologies de la Sostenibilitat de la UPC - BarcelonaTech és una unitat acadèmica que promou, coordina i fa formació, recerca i divulgació transdisciplinàries. Se centra en les interaccions entre societat i medi natural a través de l’anàlisi de models alternatius i tecnologies per fer front als principals reptes socioambientals actuals i afavorir una transició justa i sostenible."		http://is.upc.edu/ca						"Carrer Jordi Girona 31. Edifici Torre Girona"	"Les Corts"	Pedralbes	2,11708010	41,38909310	c07	d15	b04	g03	f05	b07																											EiESos,UniversitatBS,EiESos24,UniversitatBS24			
539884d1c99dc79619230100	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619230100	"Jardins de Can Castelló"	"Els de Can Castelló són uns jardins elegants i romàntics. Hi destaquen els parterres de formes irregulars, arrodonits, molt ben definits, densos i de gran bellesa paisatgística. Estan plens a vessar d'arbres i palmeres, la majoria de mida i edat considerables, ja que van ser plantats al començament del segle passat.<br />
<br />
Si els bancs que hi ha als camins garanteixen el descans i la conversa, el mur que tanca el jardí -absolutament entapissat de vegetació- garanteix el silenci, quelcom molt preuat en una ciutat tan viva com Barcelona.<br />
<br />
Hi ha detalls en els quals val la pena fixar-se pel seu encant, com les petites canalitzacions excavades a banda i banda dels camins cobertes amb còdols de riu, que els emmarquen i permeten conduir l'aigua de pluja sense que erosioni els camins.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
Als Jardins de Can Castelló la vegetació és important per la varietat d'espècies -gairebé una trentena, algunes de les quals són força exòtiques-, la quantitat d'exemplars i la seva edat i dimensions.<br />
<br />
Destaquen la vintena llarga d'enormes palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), les grans iuques (<em>Yucca elephantipes</em>), els castanyers d'Índia i els falsos pebrers (<em>Schinus molle</em>). També hi ha exemplars notables de tuia (<em>Thuja orientalis</em>) i de palmera de dàtils (<em>Phoenix dactylifera</em>), i sobresurten per la seva raresa els de <em>Nolina beldingii</em>, una planta crassa originària de Califòrnia.<br />
<br />
Quant als arbustos, destaquen els pitòspors (<em>Pittosporum tobira</em>) i els baladres (<em>Nerium oleander</em>) de grans dimensions, els llorers <em>(Laurus nobilis</em>) que envolten el recinte i els marfulls (<em>Viburnum tinus</em>).<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Aquests jardins van ser creats per a la casa pairal dels Castelló, un edifici amb estructura de masia que fou construït els anys trenta. Es tracta d'un gran casalot amb un disseny molt rural: teulada de dos aiguavessos, grans finestrals i balconades a la façana principal, i finestres de mig punt a la façana lateral. És una de les poques masies que encara es conserven a Sant Gervasi.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Els Jardins de Can Castelló estan situats en una part de l'antiga finca del doctor Josep Castelló i Galvany. La casa pairal que hi ha a l'interior és actualment un casal per a la gent gran: el Casal de Can Castelló.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-can-castello_95192110938.html						"Carrer Castelló, 3"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - Galvany"	2,14039550	41,39896670	g01	g03	d22																																	
539884d1c99dc79619450100	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619450100	"Parc del Laberint d'Horta"	"Podeu sol·licitar una visita guiada al parc clicant sobre <strong><a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/agendasostenible/ca/cataleg-de-recursos/les-histories-secretes-del-laberint"" target=""_blank"">Les històries secretes del laberint</a>.</strong><br />
<br />
El laberint consta d’amples murs de xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>). Hi ha una escultura d’Eros allà on hi hauria d'haver el minotaure. Es tracta d’un jardí en part Neoclàssic i en part Romàntic. Simetria, art topiari i jardineria regular, templets amb columnes toscanes, fonts i brolladors, escultures mitològiques, un pavelló neoclàssic dedicat a les muses i, per l'altra banda, una cascada i un rierol sobre un llit de pedra, molsa i plantes silvestres, un jardí més selvàtic i ombrívol, entapissats d'heura i de la flor de l'amor, disposició arbòria irregular de teixos, pins, plàtans i til·lers de gran port i fins i tot un fals cementiri. El parc que va néixer neoclàssic el 1791 i va créixer i es va completar romàntic al 1853.<br />
El Parc del laberint d'Horta és un jardí-museu. Té una porta xinesa, vestigi d'un jardí oriental ja desaparegut, també un jardí dels Boixos (<em>Buxus sempervirens</em>), dissenyat pel paisatgista i jardiner italià Domenico Bagutti, per encàrrec d'Antoni Desvalls, Marquès de Llupià i Alfarràs. Des d'aquest jardí surten els camins que porten bé als templets d'Ariadna i Danae, bé al jardí domèstic i també cap al jardí romàntic que ocupa tot al flanc esquerre.<br />
Al jardí domèstic es troben un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/tilia-tomentosa-1"" target=""_blank"">til·ler (<em>Tilia tomentosa</em>)</a> i un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/cedrus-deodara-2"" target=""_blank"">cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>)</a> que estan al catàleg d'arbre d'interès local, acompanyats de teixos (<em>Taxus baccata</em>), còculs (<em>Cocculus laurifolius</em>) de gran mida i un arbre de Júpiter (<em>Lagerstroemia indica</em>) a més d'una plantació de camèlies (<em>Camellia</em>)<br />
Cap als templets i el pavelló neoclàssic hi ha una alineació d'alzines (<em>Quercus ilex</em>) encerclats en una tanca de llorer (<em>Laurus nobilis</em>) que ombreja el recorregut. Hi ha un exemplar de <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/sequoia-sempervirens"" target=""_blank""><strong>sequoia</strong> (<em>Sequoia sempervirens</em>)</a> també al catàleg d'arbres d’interès local. Pels altres camins hi ha més alzines (<em>Quercus Ilex</em>) centenàries, i la flor de la mor, l'agapants (<em>Agapanthus umbellatus</em>)<br />
Abans d'arribar als templets hi ha imponents parets de xiprer (<em>Curprssus sempervirens</em>). Els arbres que envolten el conjunt són alzines (<em>Quercus ilex</em>), pins <em>(Pinus halepensis</em> i <em>Pinus pinea</em>) i roures (<em>Quercus robur</em>).<br />
A la part alta del parc es troben els templets a dreta i esquerra i en l'eix central les escales i el pavelló neoclàssic, de Domenico Bagutti. Des del laberint es puja cap al pavelló al costat del canal romàntic, originalment navegable. Darrera el pavelló hi ha un gran safareig que alimenta per gravetat els jocs d'aigua de les fonts i brolladors situats en els recorregut inferior.<br />
El canal acaba en una cascada i esdevé rierol, mentre la vegetació també es torna ensalvatgida. En aquest recorregut es troba el refugi del pagès, excavat a la roca i la cabana de fusta de l'ermità envoltats per alzines (<em>Quercus ilex</em>), pins (<em>Pinus pinea</em> i <em>Pinus canariensis</em>) i abundant vegetació de màquia amb evònims (<em>Euonymus japonicus</em>), marfulls (<em>Viburnum tinus</em>), llorers (<em>Laurus nobilis</em>) i pitòspors (<em>Pittosporum tobira</em>), Coralets del Japó (<em>Berberis thumbergi</em>). La presència entapissant de l'heura (<em>Hedera helix</em>) aprofita aquest entorn més humit i ombrívol.<br />
Al fals cementiri hi ha catifes de la flor de l'amor, l'agapant (<em>Agaphantus umbellatus</em>) i mates de falgueres (<em>Nephrolepis exaltata</em>), boixos (<em>Buxus sempervirens</em>), galzeran (<em>Ruscus aculeatus</em>). Entre els arbres de més grandària Teixos (<em>Taxus baccata</em>), Llorers (<em>Laurus nobilis</em>), roures (<em>Quercus pubencens</em>), freixes de flor (<em>Fraxinus ornus</em>), plàtans (<em>Platanus X hispànica</em>) i til·lers (<em>Tilia europaea</em>).<br />
Hi ha esquirols, eriçons i a les basses naturalitzades amfibis i serps d'aigua.<br />
<strong>Història</strong><br />
El parc ocupa terrenys d'una finca del marquès de Llupià, de Poal i d'Alfarràs que va encarregar l'obra a Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808. El jardiner Delvalet va fer les plantacions i el mestre d'obres Jaume Valls, en va supervisar els treballs. La família Desvalls va mantenir la propietat fins als anys 70, quan va passar a l'Ajuntament. Es va inaugurar com a parc el 1971. El 1994 se'n va fer una restauració.<br />
Per més informació pots mirar <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a><br />
​Si vols saber-ne més sobre el parc pots fer servir el següent recurs:<br />
<br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://view.genial.ly/5fbfca40897240135b10681e"" width=""100%""></iframe><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-laberint-d-horta_92086011952.html						"Pg. dels Castanyers, 1-17"	"Horta - Guinardó"	Horta	2,14686138	41,43889233	g03	g01	g09	g24																													BassesNaturalitzadesenParcs,Caminades19	"Caminades per la sostenibilitat: Per jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04462b24dd5d517e8b4568 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Respirem per Horta ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd940af24dd5d5b188b4569 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539884d1c99dc796195c0100	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796195c0100	"Park Güell"	"L’Ajuntament de Barcelona, conscient dels greus problemes que comporta l’elevat pas de visitants al parc, tant pel que fa a la conservació de l’espai i del seu llegat artístic i cultural d'Antoni Gaudí com pel que fa a la millora de la qualitat de vida dels veïns, va decidir tirar endavant un pla de regulació de la zona per solucionar els diferents conflictes generats per la massificació a la qual està subjecta. Tenint molt en compte les diferents sensibilitats i intentant beneficiar a tots els col·lectius afectats per la mesura. L'any 2013, per encàrrec de l'Ajuntament B:SM va iniciar la regulació d'aquest espai monumental tant emblemàtic, garantint l’oci i el lleure als veïns i usuaris així com la qualitat de la visita dels turistes que hi accedeixen.<br />
<br />
L’any 2015, el Park Güell ha rebut 2.761.626 usuaris, xifra que queda lluny de la forquilla de 8-9 milions de l’any 2012. Actualment hi ha 49.010 carnets expedits que faciliten el trànsit i mobilitat diària de veïns i escolars, amb un trànsit total aproximat de 138.000 persones. Hi ha una App gratuïta disponible en 7 idiomes que facilita la visita a la Zona Monumental del parc i també s'ofereixen visites guiades que incrementen la nostra oferta cultural.<br />
<br />
Obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, fou un encàrrec del seu mecenes, el comte Eusebi Güell, per a construir una urbanització residencial a l'estil de les ciutats-jardí angleses. Se situa al Turó del Carmel, al barri de la La Salut. El projecte no va tenir èxit, ja que de 60 parcel·les en què es dividí el terreny tan sols es va vendre una. Malgrat això, es van construir els accessos al parc i les àrees de serveis, i es van acondicionar els terrenys. Era un indret escarpat, amb forts desnivells que Gaudí sortejà amb un sistema de viaductes integrats al terreny. Del parc destaca l'entrada monumental, amb dos pavellons d'accés destinats a porteria i administració, rodejats d'un mur de mamposteria i ceràmica vidriada policromada; passats els pavellons es troba una escalinata que condueix als nivells superiors, decorada amb unes fonts esculpides on destaca un drac (o salamandra); aquesta escala condueix a la Sala Hipòstila, que hauria servit de mercat de la urbanització, feta amb grans columnes d'ordre dòric; per damunt d'aquesta sala es troba una gran plaça en forma de teatre grec, amb el famós banc corregut revestit de ceràmica trossejada (trencadís), obra de Josep Maria Jujol. La casa de mostra del parc, obra de Francesc Berenguer, fou residència de Gaudí de 1906 a 1926, i actualment acull la Casa Museu Gaudí. Als anys 1960 s'afegí al parc el Jardí d'Àustria, obra de Lluís Riudor. El 1984 la Unesco va incloure al Parc Güell dins del Patrimoni de la Humanitat. En aquest parc hi ha diversos arbres inclosos al Catàleg dAarbres d'Interès Local: <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/ceratonia-siliqua-2"" target=""_blank"">garrofer dels viaductes</a>, <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/ceratonia-siliqua-3"" target=""_blank"">garrofer rebrotat</a>, <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/olea-europaea-sylvestris"" target=""_blank"">Ullastre</a>, i <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/llentiscle-a-lhort-de-lavi"" target=""_blank"">llentiscle</a>.<br />
D'altra banda, s'ha dissenyat un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/relat/5d02342824dd5dcf088b4567?preview=1"" target=""_blank"">itinerari de biodiversitat pel parc</a><br />
Hi ha un hotel d'insectes <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/des-de-les-escoles-i-instituts-protegim-la-fauna-per-millorar-la-biodiversitat-urbana"">apadrinat</a> per <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/col-legi-jesu-tes-gracia-kostka"">Col·legi Jesuïtes de Gràcia - Kostka</a><br />
<br />
Aquesta organització està adherida al<a href=""http://http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank""> compromis</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		http://www.parkguell.cat/						"Carrer Olot, s/n"	Gràcia	"La Salut"	2,15312927	41,41344028	g03	g04	g13	g08	g27	a16	e14	d23	d22	b04	d11	g16	g24	a15	b07																		TresTurons,EiESos,EmpresaBS,EiESos24,EmpresaBS24			
539884d4c99dc796194c0200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796194c0200	"Parc de la Ciutadella"	"Visitable clicant sobre <strong><a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/agendasostenible/ca/cataleg-de-recursos/el-primer-parc-public-de-la-ciutat"" target=""_blank"">El primer parc públic de la ciutat</a></strong><br />
<br />
El traçat en part sinuós i en part clàssic i geomètric. Hi ha una cascada, un llac navegable a rem, amb abundàcia d'ocells aquàtics, i una glorieta de música. La plaça d'Armes (1916) per J.C.N. Forestier és rectangular amb un estany el·líptic.<br />
Molta vegetació és de final del XIX. Museu a l'aire lliure d'escultures i un arborètum de més d'un centenar d’espècies.<br />
Hi ha til·lers (<em>Tilia</em> X <em>europaea </em>i <em>T. tomentosa</em> i <em>T. </em>X <em>euchlora</em>), magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>), àlbers (<em>Populus alba</em> i <em>P. alba</em> ""<em>pyramidalis</em>"") i plàtans (<em>Platanus </em>X <em>hispanica</em>). Els lledoners (<em>Celtis australis</em>) abunden a la glorieta d'Aribau i a la zona del llac; i prop de l'Umbracle, paulònies (<em>Paulownia tormentosa</em>) i <em>Prodocarpus neriifolius</em>, i al costat del mamut arbres sagrats (<em>Ginkgo biloba</em>).<br />
Altres espècies són l'acàcia (<em>Robinia pseudoacacia</em>), els xiprers (<em>Cupressus macrocarpa</em> i <em>Cupressus sempervirens</em>), el pi australià (<em>Casuarina cunnighamiana</em>), la bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>), els castanyers d'Índia (<em>Aesculus hippocastanum</em>).<br />
Destaquen les palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), les datileres (<em>Phoenix dactylifera</em>) i les iuques (<em>Yucca elephatipes</em>), i les palmeres blaves (<em>Brahea armata</em>). D’arbustos hi ha llorers <em>(Laurus nobilis</em>), tamarius (<em>Tamarix gallica</em>), baladres (<em>Nerium oleander</em>), i tanques de pitòspor (<em>Pittosporum tobira</em>) i d'evònim del Japó (<em>Euonymus japonicus</em>).<br />
D’Arbres d'Interès Local de Barcelona hi ha una <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/albizia-julibrissin"" target=""_blank"">acàcia de Constantinopla (<em>Albizia julibrissin</em>)</a>, un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/maclura-pomifera"" target=""_blank"">taronger de Luisiana (<em>Maclura pomifera</em>)</a>, un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/casuarina-cunninghamiana"" target=""_blank"">pi australià (<em>Casuarina cunninghamiana</em>)</a> i un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/quercus-polymorpha"" target=""_blank""><em>Quercus polymorpha</em></a>, plantats al final del XIX, i els <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/taxodium-distichum"" target=""_blank"">xiprers calbs</a> (<em>Taxodium distichum</em>) que hi ha al llac, plantats a principis del XX i un pitòspor (<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/pitospor-del-parc-de-la-ciutadella"" target=""_blank""><em>Pittosporum tobira</em></a>).<br />
S’han vist més de <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/presentacio-de-latles-docells-nidificants-de-barcelona"" target=""_blank"">100 espècies d’ocells</a> i una gran <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/la-colonia-urbana-mes-gran-deuropa-de-bernat-pescaire-es-a-barcelona"" target=""_blank"">colònia de bernats pescaires</a>. Població d'eriçó.<br />
Declarat monument historicoartístic el 1951, amb obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Eusebi Arnau (bust de Marià Aguiló), Josep Clarà (nu dedicat als Voluntaris Catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení El desconsol), Pau Gargallo (bust de Lleó Fontoba), Manuel Fuxà (bustos de Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Joaquim Vayreda, i figura de Bonaventura Carles Aribau) i Eduard B. Alentorn (grup La cigonya i la guineu), entre d'altres.<br />
La dama del paraigües (Joan Roig Soler) és a sobre una font ornamental de Fontseré. La Junta de Ciències Naturals va instal·lar al 1907 un mamut de pedra a mida natural.<br />
<a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/font-de-gran-cascada"" target=""_blank"">La Cascada Monumental </a>és de Fontseré (1881) <br />
De l'antiga ciutadella militar del 1715 queden la capella, de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador, avui <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/institut-verdaguer"" target=""_blank"">Institut Verdaguer</a> i l'edifici de l'arsenal, actualment Parlament de Catalunya.<br />
La resta d'edificis són de finals del XIX, com el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell de Geologia</a> de l'any 1879  d’Antoni Rovira i Trias.<br />
De l'Exposició Universal del 1888 es conserva l'Umbracle, de Fontseré (1883), l'Hivernacle, de Josep Amargós (1884) i el restaurant, de Domènech i Muntaner, conegut com el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a> i seu del Museu de Zoologia, des de l'any 1934 fins el seu trasllat al <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a> del Fòrum.<br />
El parc és on Felip V va fer construir una ciutadella militar per controlar la ciutat, després de rendir-la l'11 de setembre de 1714. També va enderrocar part de les muralles i 1.262 cases del barri de la Ribera.<br />
L'any 1869 el general Prim va lliurar la ciutadella a Barcelona amb la condició que es fes un parc. Brigades de voluntaris van enderrocar la fortalesa.<br />
El traçat es va modificar per acollir l'Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-zoologic-de-barcelona"" target=""_blank"">Zoo</a>.<br />
<br />
Hotel d'insectes <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/des-de-les-escoles-i-instituts-protegim-la-fauna-per-millorar-la-biodiversitat-urbana"" target=""_blank"">apadrinat</a> per l'<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/institut-fort-pius"" target=""_blank"">Institut Fort Pius</a>.<br />
<br />
Més informació  a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-ciutadella_92086011921.html						"Passeig Picasso, 1"	"Ciutat Vella"	"Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera"	2,18447005	41,38944063	g01	g03	d22	g24	g31	d28																											Música2017,AiguArt20	"Refugis Climàtics 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539b161e0a92f4c8688b457f	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b161e0a92f4c8688b457f	"Jardins de Laribal"	"Visistable dins el Programa <a href=""http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/com-funciona-barcelona-grups/el-cicle-de-laigua-la-ciutat/camins-daigua-un-plaer-als-sentits"" target=""_blank"">Com Funciona Barcelona?</a><br />
<br />
<strong>Jardins mediterranis</strong><br />
Inspirats en els jardins àrabs i dels ""cármenes"" de Granada, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i plantes de flor en testos en baranes i ampits.<br />
<br />
<strong>Les escales del Generalife</strong><br />
Una escala inspirada en la del Generalife connecta la part superior amb els Jardins d'Amargós, amb cascades als passamans, estanyols i brolladors als replans i bancs d'obra per gaudir de la fresca i el so de l'aigua. Punt de reproducció d'amfibis<br />
<br />
<strong>Els jardins de la Font del Gat</strong><br />
Unes pèrgoles porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la Font del Gat. Conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu amb escales, rampes i una cascada monumental.<br />
Una espessa fronda mediterrània i d'arbres fruiters, com nesprers i figueres, i palmeres ho cobreix tot.<br />
<br />
<strong>El roserar de la Colla de l'Arròs</strong><br />
Una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l'Arròs.<br />
El jardí consta de patis vorejats de xiprer, i rengleres de troanes. En parterres hi ha varietats antigues de rosers.<br />
<br />
<strong>La plaça del Claustre</strong><br />
Es tracta del Jardí de Sant Miquel tancat pels murs d’una pedrera, d'aquí el seu nom, on destaquen tres grans plàtans (<em>Platanus </em>x <em>hispanica = Platanus orientalis x occidentalis = Platanus hybrida = Platanus acerifolia</em>) previs als jardins. A la dreta, un passadís comunica amb els Jardins del Teatre Grec, també tancat per una pedrera.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
Hi ha pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), i  pinyers (<em>Pinus pinea</em>), llorers (<em>Laurus nobilis</em>), tarongers amargs (<em>Citrus aurantium</em>) i xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>) com a autòctons i d’exòtics  pins australians (<em>Casuarina cunninghamiana</em>), eucaliptus (<em>Eucalyptus globulus</em>), xiprers de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>) i cedres de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>).<br />
Les escales del Generalife estan envoltades per acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>) i arbustos com la troana (<em>Ligustrum lucidum</em>) i el pitòspor (<em>Pittosporum tobira</em>), el baladre (<em>Nerium oleander</em>) i l'evònim del Japó (<em>Evonymus japonicus</em>).<br />
En testos hi són els salons (<em>Aspidistra elatior</em>) i els geranis (<em>Pelargonium</em> sp.), i a les pèrgoles, anglesines (<em>Wisteria sinensis</em>) i <em>Rosa banksiae</em>. En diferents llocs hi ha plantes aromàtiques, com l'espígol (<em>Lavandula angustifolia</em>) i el romaní (<em>Rosmarinus officinalis</em>), i espècies entapissants com l'heura (<em>Hedera helix</em>)<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).<br />
La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.<br />
El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.<br />
A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.<br />
<br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/font-de-font-del-gat-4-estatua"" target=""_blank""><strong>La font del Gat</strong></a><br />
L'aigua de la font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d'un felí.<br />
Joan Amich va escriure la cançó: ""La Marieta de l'ull viu"".<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la Font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.<br />
La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres.<br />
Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.<br />
<br />
<strong>L'Exposició de 1929</strong><br />
Els Jardins de Laribal són del 1922 i estan vinculats a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Francesc Cambó va ser comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona i va encarregar l'enjardinament a Jean Claude Nicolas Forestier al que va ajudar Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 es va convertir en director de la Direcció de Parcs Públics i Arbrat.<br />
 <br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a><br />
<br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://view.genial.ly/604f6b1fd5eff00d6ee54414"" width=""100%""></iframe><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-laribal_99329085212.html						"Pg. de Santa Madrona, 2"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15572550	41,36902850	g01	g03	g09	g24	g31																												BassesNaturalitzadesenParcs	"L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la sostenibilitat: La Màgia de Montjuïc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04461524dd5d517e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539b1aae0a92f4136b8b4571	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b1aae0a92f4136b8b4571	"Jardins del Teatre Grec"	"Visitable dins el Programa <a href=""http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/com-funciona-barcelona-grups/el-cicle-de-laigua-la-ciutat/camins-daigua-un-plaer-als-sentits"" target=""_blank"">Com Funciona Barcelona?</a><br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Abans era el roserar d'Amargós pel primer arquitecte que va ordenar la muntanya de Montjuïc, i és un dels jardins dissenyats per Jean-Claude Nicolas Forestier per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.<br />
Havia de connectar la plaça del Solstici —inicialment pertanyent als jardins de Laribal i actualment espai on hi ha la Fundació Miró— amb la part baixa del passeig de Santa Madrona i amb els palaus de l’Exposició Internacional salvant 44 metres de desnivell.<br />
A partir del 1979, amb el primer Ajuntament democràtic, va recuperar la seva esplendor artística i paisatgística en esdevenir la seu del festival d’estiu de Barcelona: el Grec.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Una gran buguenvíl·lea cobreix el mur de l’accés principal, amb les escales per pujar a banda i banda.<br />
Són jardins molt geometritzats, amb espècies que n’estructuren la distribució. A la terrassa rectangular més propera al passeig de Santa Madrona, els parterres estan plens d’espígol, tarongers amargs, agapants i clívies.<br />
Els parterres estan delimitats per petites tanques vegetals de boix. L’heura omple la filera de parterres ombrejats per la pèrgola, i diferents espècies de rosers paisatgistes i florents ornamenten els parterres assolellats que entapissen la gran esplanada.<br />
A la pèrgola hi ha llessamins i rosers. Els murs estan coberts d’heura i vinya verge. A la gran terrassa superior hi destaquen els freixes, que delimiten l’extrem més proper als veïns dels jardins de Laribal, i els xiprers, alguns de gran alçària distribuïts per l’esplanada, marquen espais i defineixen camins. Un gran semicercle d’alzines esenvolta la part superior de l’amfiteatre.<br />
Hi ha tres arbres catalogats, a l’esquerra de l’amfiteatre, una <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/lagunaria-jardins-del-teatre-grec-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">lagunària</a>, o “pica-pica” pel borrissol urticant de les seves llavors, i al camí que comunica amb els de Laribal un <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/eritrina-jardins-del-teatre-grec-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">arbre del corall o eritrina</a> i un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/bunya-bunya-jardins-del-teatre-grec-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">pi bunya</a>. També hi trobem testos de terracota amb petits geranis o amb falgueres.<br />
Hi ha diveros punts de <a href=""http://www.asgalanthus.org/CAT/recerca_BCN_seg_fauna.php"" target=""_blank"">reproducció d'amfibis</a>.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Un cop hem pujat el primer tram d’escales, si tirem cap a l’esquerra, un camí delimitat per la reixa de ferro forjat que tanca els jardins i un talús ple de vegetació ens condueix fins a una terrassa que fa de mirador, on podem contemplar una excepcional vista de Barcelona.<br />
A l’esquerra del mirador hi ha un dels extrems de la pèrgola, que creua els jardins, dividida en dos grans trams a banda i banda de l’escalinata. Aquí les enfiladisses són les protagonistes.<br />
Si en entrar pugem un segon tram d’escales i anem cap a la dreta, trobarem una terrassa en una cota lleugerament inferior a la del mirador i amb un dels trams de la pèrgola a sobre. És un espai rectangular, força allargat, enjardinat amb parterres geomètrics plens d’aromàtiques i amb tarongers amargs a tocar de la balustrada que mira cap al passeig de Santa Madrona.<br />
Una aportació excepcional de terres sobreposades per anivellar el fort pendent d’una antiga pedrera va permetre crear la gran terrassa de l’amfiteatre que hi ha a la part superior dels jardins. Aquest és un lloc de passeig i d’estada que fa les funcions quan hi ha representacions del Festival Grec. A sobre de la terrassa hi ha un espai més elevat presidit per un pavelló amb un restaurant que està obert durant la temporada de teatre. Al davant de l’edifici hi ha una terrasseta rectangular amb un estany que alimenta el que hi ha més avall, a la terrassa gran. És un lloc excel·lent per veure el conjunt dels parterres.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
L’amfiteatre, obra de Ramon Reventós segueix el model tradicional grec. Aprofita el pendent de l’antiga pedrera Machinet, explotada excavant les terres davant un pany de pedra immens i de gran duresa a un lloc on la muntanya de Montjuïc comença a enfilar-se.<br />
L’edifici on s’obre el bar restaurant durant la temporada de teatre, originàriament va ser el Pavelló de la Música de l’Exposició Universal del 1929.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'​Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-teatre-grec_99329085040.html						"Pg. de Santa Madrona, 38"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15845730	41,37015060	g01	g03	g09	g31																													BassesNaturalitzadesenParcs,Caminades19	"L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "		
539b26fa0a92f43a6b8b4594	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b26fa0a92f43a6b8b4594	"Jardins de Can Sentmenat"	"<strong>Jardí romàntic i afrancesat. </strong><br />
A banda i banda de l'edifici, els murs de tancament estan coberts d'enfiladisses i des de la terrassa es tenen vistes de Barcelona i Collserola.<br />
<br />
<strong>Els parterres de broderie</strong><br />
Més enllà de la terrassa hi ha praderies de gespa amb palmeres i alguns arbres. Al centre hi ha un estany circular i al voltant vuit parterres de broderie  amb boles de boix retallats.<br />
<br />
<strong>El jardí domèstic i el bosc</strong><br />
Al darrere de la mansió, dues terrasses acullen l'antic jardí i el que fou hort pel consum familiar i la plantació de flor tallada. Una cascada i un estany precedeixen la zona de bosc, de gairebé 9 hectàrees, i que s'enfila Collserola amunt. Un canal d'aigua procedent d'una mina marca la frontera entre la humanització i la naturalitat del bosc.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
La vegetació és exuberant, amb moltíssims arbres i palmeres centenàries. Al darrere de les sis figures que voregen l'esplanada hi ha enormes til·lers (<em>Tilia</em> x <em>europaea</em>) i grans acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>). Per la seva dimensió i la seva excepcionalitat, destaquen una fotínia (<em>Photinia glabra</em>) de 15 m de diàmetre de capçada i un sapinde de la Xina (<em>Koelreuteria paniculata</em>). En l'extrem del jardí sobresurt un gran cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), així com xiprers de Lambert (<em>Cupresus macrocarpa</em>), teixos (<em>Taxus baccata</em>) i tuies (<em>Thuja orientalis</em>).<br />
Hi ha palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), datileres (<em>Phoenix dactylifera</em>), livistona (<em>Livistona chinensis</em>), margallons (<em>Chamaerops humilis</em>), palmeres excelses (<em>Trachycarpus fortunei</em>) i moltes washingtònies (<em>Washingtonia robusta</em> i <em>W. filifera</em>).<br />
Pels murs s'hi enfilen la buguenvíl·lea (<em>Bougainvillea </em>sp), la filferrera (<em>Muehlenbeckia complexa</em>), la parra verge (<em>Parthenocissus quinquefolia</em>), la bignònia groga (<em>Doxantha unguis-cati</em>) i la bignònia roja (<em>Tecomaria capensis</em>).<br />
En el bosc hi dominen els pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>) i les <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/quercus-ilex-3"" target=""_blank"">alzines (<em>Quercus ilex</em>), amb un exemplar excepcional</a>. Està just a sobre del canal, i s'estima que va nàixer a finals de la dècada del 1870. Forma part del catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona. El sotabosc és ric en arboços (<em>Arbutus unedo</em>), galzerans (<em>Ruscus aculeatus</em>), arítjols (<em>Smilax aspera</em>) i lligabosc (<em>Lonicera implexa</em>). Bosc endins hi trobem llentiscles (<em>Pistacia lentiscus</em>), estepes blanques (<em>Cistus albidus</em>) i esparregueres de bosc (<em>Asparagus acutifolius</em>).<br />
Entre la fauna destaca l'esquirol i l'eriçó.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Davant del palau de Sentmenat, set figures femenines d'autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l'edifici. Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat: els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.<br />
L'antiga residència dels marquesos va ser reconvertida en una mansió senyorívola d'estil neogòtic el 1779 pel mestre d'obres Andreu Bosch. Durant el segle XIX s'hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d'aspecte romàntic que és ara. També s'hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d'altres propietats dels Sentmenat.<br />
Entre les obres de millora realitzades un cop l'edifici va ser de propietat municipal destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana i un mural d'Albert Ràfols Casamada, fundador de l'Escola Eina, a l'entrada.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
L'origen de la casa i els jardins és una masia de finals del segle XIV: el mas Teixidó, que va fer construir Guillem Teixidó després d'adquirir la finca a Berenguer Aymerich de Sarrià el 1325. Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc.<br />
El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França i el 1974 el van vendre al promotor immobiliari Núñez i Navarro. L’any 1992 es va arribar a un acord de cessió amb la immobiliària. L'Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l'Escola Eina de Disseny i Art.<br />
Per més informació podeu visitat <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a><br />
 <br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-can-sentmenat_95081125600.html						"Carrer de Can Caralleu, 16-18"	"Sarrià - Sant Gervasi"	Sarrià	2,11440860	41,40196970	g03	g01	g24																															"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539b28cf0a92f4166b8b4595	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b28cf0a92f4166b8b4595	"Jardins de la Tamarita"	"<strong>Història</strong><br />
Els jardins de la Tamarita són un viu exemple de jardí privat assimilat com a espai i patrimoni públic. En aquest cas es tracta d’una finca de dues hectàrees pertanyent a la família Craywinckel que, al començament del segle XX, va ser adquirida per l’industrial del cotó Alfredo Mata. Hi va edificar una casa envoltada de jardins, el disseny de la qual es considera una de les primeres obres de l’arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, que va preservar les formes i disposicions vegetals originals.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Hi podem trobar murtra, troanes, llorers i pitòspors de gran mida, així com robínies i plàtans. També hi trobem teixos, tarongers agres, boixos i una xicranda. Ja arribant al torrent del Frare Blanc hi trobem xiprers, cànem de bruixa o acants, cintes, més pitòspors i troanes, bambús i grans til·lers argentats.<br />
Al parc també trobem espècies curioses com l’araucària, una grevíl·lea o roure sedós, també oriünds d’Austràlia, i un faig de fulles porpra. També hi veurem un arbre d’interès local de molta vàlua per l’escassetat a Barcelona: un <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/quercus-robur"" target=""_blank"">roure pènol centenari</a> de 23 metres d’alçària.<br />
Hi ha una bassa naturalitzada.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Està dividit en dos àmbits diferenciats, un de major classicisme i ordre i un altre que aprofita el pas del torrent del Frare Blanc per oferir una visió més espontània.<br />
Els jardins són plens d’elements decoratius que li refermen els orígens de jardins casolans: petits estanys amb brolladors, figures de terracota, copes de pedra, marbre i ceràmica convertides en fonts, testos ornamentals, etcètera.  Tan bon punt hi entrem, ens rep una font i un petit estany amb estàtues de lleons dormint emmarcats per una enfiladissa que és un tipus de liana exòtica, la filferrera (<em>Muehlenbeckia complexa</em>). D'aquí surt un camí que porta a una sèrie de places al voltant de la casa, obra aquesta de Melcior Vinyals, que actualment acull la Fundació Blanquerna<br />
<br />
Al jardí més clàssic i ordenat en parterres d’origen francès trobarem profusió de boixos i rosers, replantats per recuperar l’aspecte original del jardí a la darrera rehabilitació. Tot seguit, trobem un espai que fa les funcions de placeta, amb una font ovalada, la plaça de quatre continents —tots menys Oceania—, obra de Virginio Arias, així com una font amb nens esculpits, mentre que a una de las placetes limítrofs destaca una font amb granotes esculpides que actuen de brolladors, i a altra una cascada feta de rocall i revestida de petxines marines i la praderia que ens condueix a la part mes feréstega del jardí.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-tamarita_94165112247.html						"Passeig de Sant Gervasi, 47-49"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - la Bonanova"	2,13654410	41,41011760	g03	g01	g09																														Música2017,BassesNaturalitzadesenParcs	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539b2a7f0a92f4146b8b459b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2a7f0a92f4146b8b459b	"El Turó Park"	"L’actual jardí del Turó Park (nom popular) en realitat figura al nomenclator amb el nom de Parc del Poeta Eduard Marquina. Està situat al Districte de Sarrià-Sant Gervasi, ocupa una petita part (29.288 m2, pocc menys de 3 hectàrees)) del seu predecessor (7,5 hectàrees). Hi havia estat un luxós establiment d’esbarjo amb atraccions obert al 1912 per la família Bertrand i Serra, com d’altres fets entre els segles XIX i XX: els Camps Elisis, al passeig de Gràcia; el del Tibidabo, el Saturno Park de la Ciutadella, les atraccions Apolo del Paral·lel i el Parc d’Atraccions de Montjuïc, entre d’altres. El Turó Park a tancar portes el 1927.<br />
<br />
L’actual jardí va ser dissenyat per Rubió i Tudurí, es va inaugurar el 1932. Va incorporar els arbres preexistents. L’entrada estava flanquejada per una cinquantena de xiprers d’Arizona retallats en forma cònica, que avui són alzines cilíndriques. Hi ha flors segons l’estació i recrea petits boscos. El vestíbul està dissenyat en forma de pota d’oca i disposa de cinc camins amb alzines (<em>Quercus ilex</em>) retallades en forma cilíndrica. S’ha plantat una pantalla acústica  amb arbre dels escuts (<em>Ginkgo biloba</em>), llorer (<em>Laurus nobilis</em>), pebrer bord (<em>Schinus molle</em>), acàcia del Japó (<em>Styphnolobium japonicum</em>) i pi australià (<em>Casuarina cunninghamiana)</em>. D’arbustos hi ha baladre, Abèlia i Escallonia. A la dreta del vestíbul es troba el boulingrin emmarcat pels pebrers bords. A l’esquerra hi ha l’àrea infantil i per l’espai central un bosquet d’alzines amb bancs a l’ombra. A la part superior del vestíbul hi ha un petit pavelló-berenador amb sostre a quatre aigües cobert de teules. Té unes atraccions senzilles i segures, de grans dimensions pels infants amb Oliveres (<em>Olea europaea</em>), palmera de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), bellaombres (<em>Phytolacca dioica</em>) i plàtans (<em>Platanus </em>X<em> hispanica</em>). És l’espai destinat a les flors. El Boulingrin (derivat de bowling-green), és el lloc pels jocs de pilota, amb un parterre central cobert de gespa i unes vores inclinades  per evitar la sortida de la pilota. Als parterres laterals estan plantades rengles d’arbres de l’amor (<em>Cercis siliquastrum</em>). Els pebrers bords (<em>Schinus molle</em>) formen una tanca. També hi ha un estanyol amb una cascada i un canalet. Al boulingrin es troba un parterre d’abèlies.<br />
A dalt del bosquet hi ha una placeta amb washingtònies (<em>Washingtonia robusta</em>) on des de 1959 al 2001 hi havia un escenari per titelles de Lluís Riudor. Ara hi ha un quiosc i taules i una tarima d’obra. Quan hi ha concerts s’hi posen cadires. Donen ombra til·lers de Crimea (<em>Tilia ‘Euchlora’ </em>i <em>Tilia tormentosa</em>). El cobert de la Prunera el presideix una prunera (<em>Prunus ‘Pisardii’</em>) amb gespa. De fruiters hi ha cirerers (<em>Prunus serrulata</em>) i una perera (<em>Pyrus communis</em>).<br />
Hi ha dues fileres de magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>) a prop de la praderia, on es troba un brollador i un bronze que representa una biga (un carro descobert tirat per dos cavalls, governat pel déu Hèlios), de Borrell i Nicolau. Al costat, hi ha el parterre de la Biga amb rosers. Cap a muntanya, a l’esquerra es troben petits espais amb arbustos com aladerns (<em>Phyllirea angustifolia</em>). El llac navegable que hi havia hagut es va fer més petit i es va omplir de nenúfars (<em>Nymphaea alba</em>) i granotes.<br />
Resta un garrofer centenari (<em>Ceratonia siliqua</em>) dels conreus agrícoles inclòs al catàleg d’Arbres d’Interès Local.<br />
Bassa naturalitzada.<br />
<br />
La periodista i escriptora Patrícia Gabancho va crear un itinerari amb onze poemes de Maria Mercè Marçal, Salvador Espriu, Blai Bonet, Narcís Comadira, Federico García Lorca, Joan Vinyoli, Dylan Thomas, Alfonsina Storni, Pessoa, Sylvia Plath i Walt Whitman.<br />
<a href=""http://w110.bcn.cat/MediAmbient/Continguts/Documents/Llibret_100AnysTuroPark.pdf"">Llibret sobre el Turó Park</a><br />
<br />
En aquest parc es va fer un mapatge de lìquens com a indibiològics.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/turo-park-parc-del-poeta-eduard-marquina_92086011942.html						"Avinguda de Pau Casals, 19"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - Galvany"	2,14195770	41,39401350	g03	g01	g09	d23	a16	g30																											BassesNaturalitzadesenParcs	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539b2bbf0a92f4146b8b45a0	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2bbf0a92f4146b8b45a0	"Jardins de Joan Maragall"	"S'hi s'entra per la porta que hi ha a l'avinguda de l'estadi; el primer que es troba el són gran parterres de gespa amb arbres altíssims. El cor dels jardins és el Palauet Albéniz.<br />
L'esplanada que s'estén al davant de la façana principal del palauet està flanquejada per dues àmplies escalinates que baixen des de la terrassa a la vora de estanys amb brolladors i cascades i un llarg parterre de broderie.<br />
Als costats d'aquest enjardinament afrancesat, dues avingudes de til·lers retallats envolten tanques vegetals que rodegen espais plens de flors. Al fons el terreny, cobert de gespa, s'enfila suaument i esdevé la peanya d'un templet on s'aixopluga Susanna al bany.<br />
Arreu dels jardins hi ha amples camins de sauló. A l'entrada principal, una gran avinguda de magnòlies amb un llarg estany amb brolladors al mig condueix fins als peus de turó que hi ha davant del palauet. Al damunt, una plaça semicircular envoltada de xiprers i presidida per Serena fa d'avantsala d'un petit amfiteatre.<br />
<br />
<strong>El comiat</strong><br />
Als costats del palauet hi ha placetes recollides, amb fonts i safarejos ornamentats amb dofins i putti grassonets. Al darrere de l'edifici s'estén una àmplia praderia ombrejada per enormes pins amb tauletes i cadires. Al final una escalinata que baixa fins a l'avinguda de Santa Madrona comunica amb els jardins de Laribal.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
La vegetació dels Jardins de Joan Maragall és un bon exemple de la jardineria de principis del segle XX i un espai verd amb grans exemplars arboris.<br />
Hi ha til·lers (<em>Tilia tomentosa</em>), magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>), grans exemplars de coníferes, com el cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), el cedre del Líban (<em>Cedrus libani</em> ssp.), el pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>), el pi blanc <em>(Pinus halepensis</em>), la pinassa (<em>Pinus nigra</em> ssp. <em>austriaca</em>), el xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>), el xiprer d'Arizona (<em>Cupressus glabra</em>) i el xiprer de Monterrey (<em>Cupressus macrocarpa</em>)<br />
En aquest jardí hi ha oliveres (Olea europaea) i alzines (<em>Quercus ilex</em>), les Cycas revoluta, <em>Trachycarpus fortunei</em> i <em>Rhapis excelsa</em>. Un <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/ginjoler-jardins-de-joan-maragall-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">ginjoler (<em>Zizipus jujuba</em>)</a> pertany al catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. Altres espècies arbòries són els pollancres (<em>Populus alba</em>, <em>Populus alba pyramidalis</em>, <em>Populus simonii</em> i <em>Populus </em>X <em>canadensis</em>), el taronger (<em>Citrus aurantium</em>), l'om (<em>Ulmus minor</em>) i el pebrer bord (<em>Shinus molle</em>).<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
L'antic pavelló reial de Joan Moya de l’any 1929 és el Palauet Albéniz. És d’estil neoclàssic. El 1970 fou ampliat i remodelat.<br />
Hi ha 32 escultures de diferents èpoques i autors. Destaquen Noia ajaguda (1950), de Joan Rebull; Nu a l'estany (1970), d'Antoni Casamor; Cérvols (1967), de Frederic Marès; L'aiguadora (1862), de Louis Sauregeau; Dos tritons (1929), de Josep Viladomat; Susanna al bany, de Theophile Eugène; Al·legoria de la sardana (1965), d'Ernest Maragall; dos nus femenins, l'un al davant de l'altre, anomenats Dona a la cascada (1) (1970), Dona a la cascada (2) (1970) i Nu femení (1965), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat; Serena (1970), de Pilar Francesch; Noia amb casquet de bany (1970), de Marifé Tey; Dona ajaguda (1970), d'Enric Monjo, i Dona amb nena i Dona amb nen (1970), de Luisa Granero.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Els que va dissenyar Jean Claude Nicolas Forestier al voltant del Pavelló Reial dins el recinte de l'Exposició Internacional de 1929. L'objectiu era que Alfons XIII disposés d'un espai per a grans recepcions i fer lloc durant les seves visites a dita exposició.<br />
Acabada la mostra, es va pensar ubicar-hi el Museu de la Música, però no va reeixir, d’aquí el nom d’Albéniz del palauet. L'any 1970 els jardins es van ampliar i van passar a anomenar-se Joan Maragall. L’ampliació la va fer Joaquim M. Casamor i el Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. Actualment és la residència de la família reial quan són en visita oficial, dels convidats il·lustres i seu de recepcions municipals de rellevància. Raó per qual en ocasions estan tancats al públic.<br />
 Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-maragall-palauet-albeniz_92154102452.html						"Avinguda de l'estadi (davant de l'Estadi Olímpic)"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15395144	41,36727494	g03	g01																																		
539b2cf90a92f43a6b8b459d	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2cf90a92f43a6b8b459d	"Jardí Ferran Soldevila de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona"	"El conjunt de jardins de la Universitat de Barcelona fou creat al mateix temps que l'edifici, el 1859, obra de l'arquitecte Elies Rogent. Està format pels espais enjardinats dels claustres laterals de l'edifici, així com —en la seva major extensió— el jardí botànic ubicat a la part posterior del conjunt arquitectònic. El seu objectiu original era el d'un jardí posat a disposició dels estudiants, tot i que el 1995 fou obert al públic en general, data en la qual els jardins van ser dedicats a l'historiador Ferran Soldevila. És un indret íntim, de recolliment, un oasis enmig de l'urbanisme circumdant. A més de la magnífica col·lecció de plantes i espècies exòtiques que posseeix, al seu recinte es troba un hivernacle, que acull les espècies més delicades. També conté un estany amb peixos i granotes, i diverses fonts i brolladors, pel que la presència de l'aigua és primordial en tot el conjunt. El jardí té més de cent cinquanta espècies vegetals entre les quals alguns dels arbres més antics de la ciutat. Entre els arbres més vells destaquen dos exemplars inclosos al catàleg d'arbres d'interès de la ciutat: un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/gingko-biloba"" target=""_blank"">ginkgo </a>i un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/taxus-baccata"" target=""_blank"">teix</a>.<br />
<br />
Podeu passejar pel jardí i consultar <em>in situ</em> les fitxes descriptives de les diferents espècies vegetals capturant els codis QR dels rètols amb un telèfon intel·ligent. Trobaràs més informació d'algunes de les espècies en els <a href=""http://www.ub.edu/laubdivulga/didalets/"">Didalets de botànica</a>.<br />
Just davant d'una de les entrades a la Universitat hi ha un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/platanus-sp"" target=""_blank"">plàtan d'ombra</a> també catalogat per la seva extranyesa genètica.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=ad50bbb98466a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=6de179583ad1a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES						"Carrer de la Diputació, 230"	Eixample	"L'Antiga Esquerra de l'Eixample"	2,16355777	41,38771929	g03	g01	g16																																	
539b2da60a92f43a6b8b45a0	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2da60a92f43a6b8b45a0	"Jardins del Palau de Pedralbes"	"La porta d'entrada és de ferro forjat. Al centre hi ha un estany ovalat amb l'escultura d'una dona. Al davant, grups de flors, i al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers i una petita cascada. El passeig central amb til·lers plantats en un llarg parterre cobert d'heura fa d'eix del jardí. Als costats hi ha parterres de gespa amb boles d'evònims (<em>Euonymus japonicus</em>) i dos petits estanys amb brolladors.<br />
El Palau Reial és una modificació de la torre dels Güell -abans el mas Feliu- per convertir-la en residència de la família reial. Es troba en el fons del parc amb una plaça semicircular davant voltada per una gran balustrada amb bustos de marbre blanc i al centre una escultura d'Isabel II alçant en braços el seu fill Alfons XII i amb un estany voltat per testos amb geranis. A l'esquerra de l'edifici una escultura femenina al costat de la qual s'aixeca un enorme pi pinyer centenari. Al fons hi ha altres escultures.<br />
Hi ha dues obres d'Antoni Gaudí: una pèrgola parabòlica coberta d'enfiladisses i la font d'Hèrcules, amb un cap de drac de ferro forjat des d'on raja l'aigua. També hi ha un safareig pins centenaris, bambús i eucaliptus, un banc de marbre cobert de filigranes, un petit estany voltat per una barana de ferro.<br />
La transformació i adequació dels jardi­ns va ser obra de Nicolau M Rubio i Tudurí.<br />
La Kolonihaven és una caseta de jocs infantils d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue per encàrrec d’una fundació danesa amb motiu de la celebració de la capitalitat cultural europea de Copenhaguen.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Destaquen un conjunt de 23 cedres de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>). Un dels quals és al <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/cedre-de-lhimalaia-jardins-del-palau-de-pedralbes"" target=""_blank"">catàleg d'arbres d'interès local</a>, juntament amb el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/pi-pinyer-jardins-de-pedralbes"" target=""_blank"">pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>)</a> del costat del palau i una <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/tetraclinis-articulata"" target=""_blank"">tuia articulada o araar (<em>Tetraclinis articulata</em>)</a> que és a prop de l'estany a l'entrada del parc.<br />
Altres coníferes del parc són els cedres de l'Atlas (<em>Cedrus atlantica</em>), cedre japonès (<em>Cryptomeria japonica</em>), cedre d'encens (<em>Calocedrus decurrens</em>), pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>), pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>), xiprer de Monterrey (<em>Cupressus macrocarpa</em>), xiprer d'Arizona (<em>Cupressus glabra</em>), tuia (<em>Thuja orientalis</em>), savina (<em>Juniperus phoenicea</em>).<br />
De fulla plana destaquen els til·lers (<em>Tilia x europaea</em>), els til·lers argentats (<em>Tilia tomentosa</em>), els eucaliptus (<em>Eucalyptus globulus</em>) i el bosquet de bambús (<em>Phyllostachys</em> sp). Afegim, per la seva raresa, i quatre exemplars de freixe de flor (<em>Fraxinus ornus</em>).<br />
D'arbustos resalten els grans llorers (<em>Laurus nobilis</em>), el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i l'arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Entre les enfiladisses la buguenvíl·lea (<em>Bougainvillea </em>sp), i entre les entapissants, l'heura (<em>Hedera helix</em>).<br />
A les basses naturalitzades hi ha amfibis com granota verda (<em>Pelophylax perezi</em>), Reineta (<em>Hyla meridionalis</em>) i tòtil (<em>Alytes obstetricans</em>) i pels arbres esquirols i ocells forestals.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Un incendi de l'any 1875 va cremar l'edifici del segle XVII situat en el Pla de Palau, i que era la residència dels reis quan visitaven la ciutat. La nova residència reial, promoguda l'any 1921 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, es va crear en una finca de 7 ha propietat de la família Güell, que la va cedir i que comptava amb un palau que va ser rehabilitat.<br />
L'any 1926, l'alcalde de Barcelona va fer lliurament de la nova residència a Alfons XIII. El 1931, proclamada la II República, el Ministeri d'Hisenda va fer donació del palau i els jardins a l'Ajuntament, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d'Arts Decoratives. A la segona planta de l'edifici s'hi va instal·lar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.<br />
Avui, l'antic Palau Reial acull els museus de Ceràmica i el de les Arts Decoratives, amb importants col·leccions, i s'utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials. L'any 2004, l'Ajuntament va cedir els jardins i l'edifici a la Generalitat de Catalunya.<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-palau-de-pedralbes_92086010494.html						"Avinguda Diagonal, 686"	"Les Corts"	Pedralbes	2,11842570	41,38652100	g03	g01	g24	g09	g31																												BassesNaturalitzadesenParcs	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539b2ea60a92f43a6b8b45a2	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2ea60a92f43a6b8b45a2	"Parc del Guinardó"	"<strong>La zona urbana del Parc</strong><br />
Prové de la remodelació del 1997 de la part inferior del parc, que va ser ampliada i es va enllaçar amb la plaça del Nen de la Rutlla. Està formada per terrasses situades a diferents nivells separades per talussos amb gespa, arbres i arbustos.<br />
<br />
<strong>El parc històric</strong><br />
Està format per un jardí frondós i rústic, que s'enfila per la muntanya per l'eix d'un torrent mitjançant terrasses comunicades per camins i escales. Dalt de tot hi ha un safareig amb magnífiques vistes.<br />
A la part central de la pujada hi ha murets de pedra solcats per petits canals per on corre l'aigua que baixa des del safareig, tot formant cascades que omplen estanyols.<br />
<br />
<strong>El parc forestal</strong><br />
El bosc urbà, de fort pendent, està constituït per una important arbreda que circumda la part més alta de la zona històrica i es va estenent turó avall. Tot és ple de camins que s'encreuen.<br />
És destacable el mirador de la Mitja Lluna.<br />
<br />
<strong>Un espai d'altura</strong><br />
També és preciosa la vista des del mirador de Sant Joan. Com que l'alçada de la zona forestal és considerable, a l'estiu és agradable fer un berenar-sopar a la zona de pícnic.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
A la part urbana hi destaquen els grans pins blancs i les tipuanes, que, a l'estiu, s'omplen de flors grogues. Els arbres de l'amor, les moreres, els oms i les oliveres són altres arbres d’aquesta zona.<br />
La zona històrica és plena de grans tanques vegetals als camins. Són abundants els arbustos, com el pitòspor, el llorer i el baladre, i les plantes aromàtiques, com el romaní i l'espígol. També hi ha molts garrofers, xiprers, cedres, mimoses i alzines, la majoria de grans dimensions.<br />
Als petits hi ha <em>Lobelia laxiflora</em>, i a les placetes que s’enfilen per la muntanya, sòfores, mimoses sempre-en-flor i tarongers amargs.<br />
A dalt de tot s'obre un bosc espès, molt natural i espontani, amb pins blancs i en alguns llocs també cedres, i un sotabosc molt mediterrani.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
A la zona històrica hi ha una de les fonts més populars del barri: la font del <em>Cuento</em>, nom derivat de que rajava poc, i la gent, mentre s'esperava, feia petar la xerrada tot explicant “<em>cuentos</em>”. Pels volts de la font també hi solia haver parelles, i per això es deia que era una font amb molt de “<em>cuento</em>”.<br />
L'escultura més popular del barri del Guinardó és el Nen de la Rutlla, Joaquim Ros i Bofarull de l'any 1961.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Aquest parc prové de les reserves de sòl que es van establir a principis del segle XX. Està encarat al mar i és de propietat municipal des del 1910. Primer es va fer la part històrica, obra de Jean-Claude-Nicolas Forestier en col·laboració amb Nicolau M. Rubió i Tudurí.<br />
Nom de guineu...<br />
El nom Guinardó ve d’un antic mas: el Mas Guinardó, actualment Casal d'Entitats del districte. Hi ha, però, moltes més coses al darrere d'aquest nom, tal com explica Joan Corbera i Palau, del Grup d'Història del Guinardó de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda.<br />
Etimològicament Guinardó procedeix probablement de guinarda, guineu en català antic. Aquesta no és, però, l'única explicació. N'hi ha una altra entre la història i la llegenda.<br />
...o de bandoler?<br />
Quan Miguel de Cervantes va venir a Barcelona va estar en aquest mas, que sembla que pertanyia al famós bandoler en Perot Rocaguinarda, d’on provindria el nom de Guinardó.<br />
Es parla de passadissos secrets, llargs i laberíntics, que permetien a Rocaguinarda escapolir-se quan era assetjat per les tropes del virrei, ja que comunicaven el mas amb l'interior de l'antiga Barcelona emmurallada.<br />
""Perot lo Lladre""<br />
Rocaguinarda, fill d'Oristà i conegut com ""Perot lo Lladre"", va assolir tal anomenada que fins i tot Cervantes se'n féu ressò en el Quixot. Fou membre de la bandositat dels nyerros, en una època -el segle XVI- en què el bandolerisme tenia més a veure amb pertànyer a un ""bàndol"" que amb el lladregueig.<br />
Més que malfactors, els bandolers van ser el fruit dels enfrontaments entre feudals, instruments per dirimir els plets entre les persones més influents de l'època i que van desaparèixer quan va caldre fer front comú en la Guerra dels Segadors.<br />
 Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-guinardo_92086011954.html						"Carrer de Garriga i Roca, 1-13"	"Horta - Guinardó"	"El Guinardó"	2,17074565	41,41916967	g03	g01	g04																														TresTurons	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56e959cc24dd5da7688b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568	"Parc de Montjuïc"	"La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.<br />
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.<br />
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (<em>Falco tinnunculus</em>), falcons pelegrins (<em>Falco peregrinus</em>), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (<em>Monticola solitarius</em>).<br />
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.<br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-del-mirador-del-poble-sec"" target=""_blank"">Parc del Mirador del Poble Sec</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-primavera"" target=""_blank"">Parc de la Primavera</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-joan-brosa"" target=""_blank"">Jardins de Joan brossa</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-del-mirador-del-migdia"">Mirador del Migdia</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-font-florida"" target=""_blank"">Parc de la Font Florida</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-laribal"" target=""_blank"">Els Jardins de Laribal</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-teatre-grec"" target=""_blank"">Jardins del Teatre Grec</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-mossen-costa-i-llobera"" target=""_blank"">Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-mossen-cinto-verdaguer"" target=""_blank"">Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio"" target=""_blank"">Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-joan-maragall"" target=""_blank"">Els jardins de Joan Maragall</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic de Barcelona</a><br />
El fossar de la Pedrera<br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/hort-municipal-masia-can-mestres"" target=""_blank"">Hort municipal Masia Can Mestres</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Parc Botànic Històric de Barcelona</a><br />
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.<br />
<br />
<strong>Zones forestals</strong><br />
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.<br />
<br />
<strong>El penya-segat de Montjuïc</strong><br />
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.<br />
<br />
<strong>Herbassars</strong><br />
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html						"Passeig Migdia, 147"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16032810	41,36162130	g01	g03	g04	g06	g08	g13	g16	g19	g24																											
56f165b424dd5d95098b4569	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f165b424dd5d95098b4569	"Jardins del Palau de les Heures"	"El Palau de les Heures —també conegut com a Casa Gallart— fou construït entre 1894 i 1898 per l'arquitecte August Font i Carreras. Actualment és seu de la Fundació Bosch i Gimpera d'estudis universitaris de postgrau, i està integrat al Campus de Mundet de la Universitat de Barcelona. Es tracta d'un edifici inspirat en la tipologia del château francès, amb la façana presidida per una terracota amb una al·legoria de Les Heures de Josep Campeny. El palau es troba a dalt d'un promontori al qual s'accedeix a través d'una sèrie de terrasses enjardinades, amb rampes i balustrades elaborades a l'estil del jardí italià renaixentista. El parc, dissenyat per Adrià Piera, s'estructura a cada nivell al voltant d'uns estanys centrals amb brolladors d'aigua, i a l'espai circumdant se situen uns parterres de broderie rodejats d'espècies arbòries com palmeres, magnòlies (<em>Magnolia grandiflora</em>) i castanyers de l'Índia (<em>Aesculus hippocastanum</em>). Hi ha també roserars i tests de terracota amb geranis. Els jardins van ser restaurats el 1999 per Patrizia Falcone i oberts al públic. Als estany hi són presents amfibis.<br />
Entre el novembre del 2020 i la primavera del 2021 s’hi han construït rampes rugoses per afavorir la circulació de fauna i la plantació d’hidròfits i helòfits tals com lotus (<em>Nelumbo </em>sp), lliri grog (<em>Iris pseudacorus</em>), espargani (<em>Sparganium erectum</em>), nenúfar blanc (<em>Nymphaea alba</em>) i nenúfar groc (<em>Nuphar lteum</em>). Aquestes plantes garantiran el manteniment de l’aigua en bones condicions i aportaran un habitat de qualitat als animals.  Conjuntament amb les millores ambientals s’han posat a punt les basses per tal de recuperar la seva estanquitat i s’ha substituït el seu circuit hidràulic adequant-lo a les noves necessitats i normatives. Es preveu que aquesta actuació incrementi la capacitat d’autodepuració de les basses. Amb les últimes actuacions a les fonts d’aigua –un dels elements singulars d’aquests jardins– es pretén potenciar la presència d’amfibis, com la reineta (<em>Hyla meridionalis</em>) i les granotes verdes (<em>Pelophylax perezi</em>)."		https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona						"Passeig de la Vall d'Hebron, 171"	"Horta - Guinardó"	Montbau	2,14740300	41,43579340	g01	g03	g24																																	
579a1c9924dd5d38318b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a	"Jardí Botànic Històric de Barcelona"	"L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc.<br />
La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica.<br />
Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), les xicrandes (<em>Jacaranda mimosifolia</em>) o l'ombú o bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/camforer-antic-jardi-botanic-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">caforer</a>, un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/freixe-de-fulla-estreta-del-jardi-botanic-historic"" target=""_blank"">freixe de fulla estreta</a>, un <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/freixe-antic-jardi-botanic-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">freixe de Pensilvània</a> , un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/fals-platan"" target=""_blank"">fals plàtan</a> i una <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/noguera-alada-de-montjuic-pterocarya-rehderiana"" target=""_blank"">noguera amb ales</a>.<br />
Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.<br />
Podeu consultar el <a href=""https://visorfauna.amb.cat/viewer/amb/jbh/1/0/12.7.2018/10.1.2019/0"" target=""_blank"">Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc</a><br />
<br />
Els voluntaris de l’<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/associacio-d-amics-del-jardi-botanic"" target=""_blank"">Associació d’Amics del Jardí Botànic</a> s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.<br />
<br />
<strong>Les seus del Museu </strong><br />
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.<br />
Al primer es troben el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-museu-martorell"" target=""_blank"">Museu Martorell</a> i l’edifici del <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-laboratori-de-natura"" target=""_blank"">Castell dels Tres Dragons</a>, mentre que a Montjuïc hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic</a> i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona"" target=""_blank"">Museu Blau</a>, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…<br />
<br />
Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.<br />
<br />
Per més informació podeu visitar <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html						"Carrer Doctor i Font Quer, 6"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15865082	41,36393880	g01	g03	g06	g07																													Caminades19,HortsComunitaris	"Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5b5efd9b24dd5da44b8b456a	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b5efd9b24dd5da44b8b456a	"Jardins Muñoz Ramonet"	"<br />
Jardí històric de 3.568 m2 molt bé conservat obra de Jean Claude Nicolas Forestier, i remodelat per Joan Mirambell.<br />
Envolta la Casa del Marquès d’Alella, que avui és la seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
<br />
Ferran Fabra i Puig va encarregar el jardí al Jean-Claude Nicolas Forestier (1861-1930) que va introduir a la ciutat el concepte de jardí mediterrani, especialment a la muntanya de Montjuïc, enjardinada per l'Exposició Internacional de 1929.<br />
<br />
Constava d’un espai dividit en tres terrasses. A la principal hi havia un estany central rectangular, amb un sortidor i decoració amb testos de terracota que marquen el perímetre. Tancaven el conjunt 3 pèrgoles en forma d'U amb rosers. Davant el carrer Avenir hi havia una zona destinada a flors.<br />
<br />
El 1933 Ferran Fabra va sol·licitar llicència d'obres per construir uns habitatges de lloguer al xamfrà dels carrers Muntaner i Avenir, el que va comportar perdre 529 m2 del jardí original.<br />
<br />
<a href=""https://www.youtube.com/watch?v=qoSQ-sd9v88"" target=""_blank""><img alt="""" src=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Punt%20nous/Jardins%20Mu%C3%B1oz%20Ramonet.png"" style=""float: left; width: 400px; height: 240px;"" /></a>Als cinquanta es va encarregar la remodelació Joan Mirambell i Ferran (1892-1983). El seu dissenha perdurat. Inclou desnivells per apropar la cota del jardí del palau i elevar els laterals, a més de canviar l'orientació de l'estany i de la pèrgola. Hi ha escultures de Josep Dunyach i Sala ( 1886-1957) i Josep Cañas i Cañas (1905-2001). Al jardí davant de la torre del carrer Avenir va substituir l’espai de flors per una zona de bany envoltada per columnes de pèrgoles que es completa amb pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i Vicenç Navarro Romero (1888-1979). Va plantar gespa, magnòlies, ciques i palmeres.<br />
 <br />
<strong>Actuacions de rehabilitació</strong><br />
<br />
<a href=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Punt%20nous/Pl%C3%A0nol%20Jardins%20Mu%C3%B1oz%20Ramonet.png"" target=""_blank""><img alt="""" src=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Punt%20nous/Pl%C3%A0nol%20Jardins%20Mu%C3%B1oz%20Ramonet.png"" style=""float: left; width: 400px; height: 355px;"" /></a>L'objectiu primordial dels treballs fets ara al jardí ha estat recuperar l'esperit del projecte de Forestier i respectar la modificació de cota de la zona de la font feta per Mirambell. Les principals actuacions han estat podar, preservar i eliminar la vegetació que es trobava en mal estat, recuperar i conservar alguns arbres emblemàtics -auró negre, lledoner-, i plantar nova vegetació. També s'ha substituït la piscina per un estany i s'ha millorat l'enjardinament amb l'accessibilitat dels recorreguts i la renovació de la xarxa de reg i enllumenat.<br />
Més informació <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a><br />
<br />
 "		https://ajuntament.barcelona.cat/fundaciojuliomunozramonet/es/						"Carrer de Muntaner, 282"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - Galvany"	2,14669570	41,39640240	g01	g03																																		
5e857674940cd75b608b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e857674940cd75b608b4567	"Parcs i Jardins de Barcelona"	"La conservació de la qualitat dels parcs i jardins de Barcelona comporta la realització d'un seguit de treballs de manteniment a les zones verdes, que es van succeint al llarg de l'any en funció del cicle vegetatiu de les diferents espècies. Així, les feines tenen com a objectiu tant els aspectes estètics de la vegetació -com pot ser el retall de les tanques vegetals- com el seu bon estat estructural i fitosanitari.<br />
Cada parc i cada jardí és diferent i, per tant, requereix un manteniment específic. Hi ha parcs molt arbrats i altres on els arbustos o les tanques vegetals representen una part importantíssima de la vegetació. Les superfícies dels parterres de gespa varien, com també varia la quantitat de grups de flor i, evidentment, les espècies que enjardinen cadascun d'aquests espais verds.<br />
Un altre aspecte que determina el manteniment és la tipologia del parc o jardí. No és el mateix cuidar un parc o un jardí històric que cuidar un parc forestal o un parc urbà. Cadascun té importants especificitats. És per aquest motiu que Parcs i Jardins elabora plans de manteniment específics per a cadascun dels parcs i jardins de Barcelona, amb especial atenció als històrics, molt més fràgils que la resta i en els quals cal conservar l'estructura paisatgística originària.<br />
Aquests plans de manteniment permeten optimitzar i planificar els recursos, tant humans com tècnics i materials, i per elaborar-los es procedeix a la realització d'un estudi exhaustiu de les tasques i les necessitats.<br />
<br />
<strong>Gestió medioambiental</strong><br />
El model de gestió dels parcs i jardins -i de tot el verd urbà de Barcelona- es fonamenta en l'aplicació de criteris de sostenibilitat que tenen com a eixos principals la racionalització de les tasques de manteniment, l'optimització del reg i la selecció d'espècies vegetals que s'adaptin al clima de la ciutat.<br />
Des de l'any 2001, Parcs i Jardins disposa de la certificació ISO 14001 en la conservació i la gestió dels espais verds i de l'arbrat viari públic. Aquesta certificació acredita el desenvolupament d'uns processos productius -en aquest cas, de serveis dins l'àmbit del verd urbà- seguint un sistema de gestió mediambiental.<br />
Això comporta un cicle continu de planificació, acció, revisió i millora de l'actuació mediambiental de Parcs i Jardins i un sistema voluntari de gestió i auditoria, que es fa anualment.<br />
<strong><a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L’Atles de Biodiversitat</a> </strong>és un conjunt de mapes que mostren algunes de les dades més rellevants de la biodiversitat de Barcelona: els parcs, els jardins, les places i les espècies vegetals que hi viuen, els arbres dels carrers i els ocells que fan niu a la ciutat. "		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins									0,00000000	0,00000000	g03	g04	g05	g06	g08	g09	g15	g16	g19	g24	g28																							"Fem Xarxing 2025 “Acceptem el repte!” ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/68ecfec5940cd702378b4567 ), "