Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
5391df120a92f43d0a8b492d	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df120a92f43d0a8b492d	"Garrofer del Park Güell"	"<strong>Garrofer </strong>(<em>Ceratonia siliqua</em>)<br />
Situació: <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/park-gueell"" target=""_blank"">Park Güell</a><br />
UTM (x,y): 429284:4585290<br />
Núm. de catàleg: 0132-06-97<br />
Districte: Gràcia<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 6,5 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.: 4 m.<br />
Capçada (diàmetre): 6 m.<br />
Any de catalogació: 1997<br />
Data aproximada de naixement: 1907</div>
Valoració:<br />
Els garrofers del Park Güell són, per si mateixos, uns arbres d'interès general, però l'exemplar que es presenta en aquesta fitxa és un interessant fenomen de la natura. L'actual garrofer, de 90 cm de perímetre de tronc, és un rebrot d'un arbre que va assolir els 4 metres de perímetre i que envolta el rebrot amb unes formes capritxoses prou semblants a les línies gaudinianes del parc.<br />
Podeu trobar més informació a la <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">Guia de la Biodiversitat</a>"		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-garrofer-parc-guell_99400455078.html						"Carrer d'Olot, 15 (Parc Güell )"	Gràcia	"La Salut"	2,15284873	41,41417698	g16																																ArbreCatalogat			
539884d1c99dc796195c0100	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796195c0100	"Park Güell"	"L’Ajuntament de Barcelona, conscient dels greus problemes que comporta l’elevat pas de visitants al parc, tant pel que fa a la conservació de l’espai i del seu llegat artístic i cultural d'Antoni Gaudí com pel que fa a la millora de la qualitat de vida dels veïns, va decidir tirar endavant un pla de regulació de la zona per solucionar els diferents conflictes generats per la massificació a la qual està subjecta. Tenint molt en compte les diferents sensibilitats i intentant beneficiar a tots els col·lectius afectats per la mesura. L'any 2013, per encàrrec de l'Ajuntament B:SM va iniciar la regulació d'aquest espai monumental tant emblemàtic, garantint l’oci i el lleure als veïns i usuaris així com la qualitat de la visita dels turistes que hi accedeixen.<br />
<br />
L’any 2015, el Park Güell ha rebut 2.761.626 usuaris, xifra que queda lluny de la forquilla de 8-9 milions de l’any 2012. Actualment hi ha 49.010 carnets expedits que faciliten el trànsit i mobilitat diària de veïns i escolars, amb un trànsit total aproximat de 138.000 persones. Hi ha una App gratuïta disponible en 7 idiomes que facilita la visita a la Zona Monumental del parc i també s'ofereixen visites guiades que incrementen la nostra oferta cultural.<br />
<br />
Obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí, fou un encàrrec del seu mecenes, el comte Eusebi Güell, per a construir una urbanització residencial a l'estil de les ciutats-jardí angleses. Se situa al Turó del Carmel, al barri de la La Salut. El projecte no va tenir èxit, ja que de 60 parcel·les en què es dividí el terreny tan sols es va vendre una. Malgrat això, es van construir els accessos al parc i les àrees de serveis, i es van acondicionar els terrenys. Era un indret escarpat, amb forts desnivells que Gaudí sortejà amb un sistema de viaductes integrats al terreny. Del parc destaca l'entrada monumental, amb dos pavellons d'accés destinats a porteria i administració, rodejats d'un mur de mamposteria i ceràmica vidriada policromada; passats els pavellons es troba una escalinata que condueix als nivells superiors, decorada amb unes fonts esculpides on destaca un drac (o salamandra); aquesta escala condueix a la Sala Hipòstila, que hauria servit de mercat de la urbanització, feta amb grans columnes d'ordre dòric; per damunt d'aquesta sala es troba una gran plaça en forma de teatre grec, amb el famós banc corregut revestit de ceràmica trossejada (trencadís), obra de Josep Maria Jujol. La casa de mostra del parc, obra de Francesc Berenguer, fou residència de Gaudí de 1906 a 1926, i actualment acull la Casa Museu Gaudí. Als anys 1960 s'afegí al parc el Jardí d'Àustria, obra de Lluís Riudor. El 1984 la Unesco va incloure al Parc Güell dins del Patrimoni de la Humanitat. En aquest parc hi ha diversos arbres inclosos al Catàleg dAarbres d'Interès Local: <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/ceratonia-siliqua-2"" target=""_blank"">garrofer dels viaductes</a>, <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/ceratonia-siliqua-3"" target=""_blank"">garrofer rebrotat</a>, <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/olea-europaea-sylvestris"" target=""_blank"">Ullastre</a>, i <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/llentiscle-a-lhort-de-lavi"" target=""_blank"">llentiscle</a>.<br />
D'altra banda, s'ha dissenyat un <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/relat/5d02342824dd5dcf088b4567?preview=1"" target=""_blank"">itinerari de biodiversitat pel parc</a><br />
Hi ha un hotel d'insectes <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/des-de-les-escoles-i-instituts-protegim-la-fauna-per-millorar-la-biodiversitat-urbana"">apadrinat</a> per <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/col-legi-jesu-tes-gracia-kostka"">Col·legi Jesuïtes de Gràcia - Kostka</a><br />
<br />
Aquesta organització està adherida al<a href=""http://http://turismesostenible.barcelona/"" target=""_blank""> compromis</a> per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.<br />
 "		http://www.parkguell.cat/						"Carrer Olot, s/n"	Gràcia	"La Salut"	2,15312927	41,41344028	g03	g04	g13	g08	g27	a16	e14	d23	d22	b04	d11	g16	g24	a15	b07																		TresTurons,EiESos,EmpresaBS,EiESos24,EmpresaBS24			
539884f9c99dc79619820300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619820300	"Museu d'Història de Barcelona - Park Güell Casa del Guarda"	"<br />
Ubicació: pavelló de consergeria del Park Güell.<br />
Antoni Gaudí, per encàrrec d'Eusebi Güell, va projectar una urbanització privada que ha esdevingut un dels millors espais públics de la ciutat. La Casa del Guarda, situada a l´accés del conjunt, és l'espai privat ideat i dissenyat per Gaudí com a habitatge per al porter del Park Güell.<br />
<br />
L'exposició Güell, Gaudí i Barcelona. Expressió d'un ideal urbà explica la Casa del Guarda, el Park Güell i la Barcelona del temps del modernisme a partir de tres eixos -la casa, el parc i la ciutat- que corresponen a les tres plantes de l'edifici."		http://www.museuhistoria.bcn.cat/						"Carrer Olot, 7"	Gràcia	"La Salut"	2,15310960	41,41347823	c01																																			
5398b370c99dc70540140500	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b370c99dc70540140500	"Font de  PARC GÜELL - FONT DEL DRAC"									"Olot, 1"			2,15286040	41,41323200	d11																																			
539b2da60a92f43a6b8b45a0	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b2da60a92f43a6b8b45a0	"Jardins del Palau de Pedralbes"	"La porta d'entrada és de ferro forjat. Al centre hi ha un estany ovalat amb l'escultura d'una dona. Al davant, grups de flors, i al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers i una petita cascada. El passeig central amb til·lers plantats en un llarg parterre cobert d'heura fa d'eix del jardí. Als costats hi ha parterres de gespa amb boles d'evònims (<em>Euonymus japonicus</em>) i dos petits estanys amb brolladors.<br />
El Palau Reial és una modificació de la torre dels Güell -abans el mas Feliu- per convertir-la en residència de la família reial. Es troba en el fons del parc amb una plaça semicircular davant voltada per una gran balustrada amb bustos de marbre blanc i al centre una escultura d'Isabel II alçant en braços el seu fill Alfons XII i amb un estany voltat per testos amb geranis. A l'esquerra de l'edifici una escultura femenina al costat de la qual s'aixeca un enorme pi pinyer centenari. Al fons hi ha altres escultures.<br />
Hi ha dues obres d'Antoni Gaudí: una pèrgola parabòlica coberta d'enfiladisses i la font d'Hèrcules, amb un cap de drac de ferro forjat des d'on raja l'aigua. També hi ha un safareig pins centenaris, bambús i eucaliptus, un banc de marbre cobert de filigranes, un petit estany voltat per una barana de ferro.<br />
La transformació i adequació dels jardi­ns va ser obra de Nicolau M Rubio i Tudurí.<br />
La Kolonihaven és una caseta de jocs infantils d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue per encàrrec d’una fundació danesa amb motiu de la celebració de la capitalitat cultural europea de Copenhaguen.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Destaquen un conjunt de 23 cedres de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>). Un dels quals és al <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/cedre-de-lhimalaia-jardins-del-palau-de-pedralbes"" target=""_blank"">catàleg d'arbres d'interès local</a>, juntament amb el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/pi-pinyer-jardins-de-pedralbes"" target=""_blank"">pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>)</a> del costat del palau i una <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/tetraclinis-articulata"" target=""_blank"">tuia articulada o araar (<em>Tetraclinis articulata</em>)</a> que és a prop de l'estany a l'entrada del parc.<br />
Altres coníferes del parc són els cedres de l'Atlas (<em>Cedrus atlantica</em>), cedre japonès (<em>Cryptomeria japonica</em>), cedre d'encens (<em>Calocedrus decurrens</em>), pi pinyer (<em>Pinus pinea</em>), pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>), xiprer de Monterrey (<em>Cupressus macrocarpa</em>), xiprer d'Arizona (<em>Cupressus glabra</em>), tuia (<em>Thuja orientalis</em>), savina (<em>Juniperus phoenicea</em>).<br />
De fulla plana destaquen els til·lers (<em>Tilia x europaea</em>), els til·lers argentats (<em>Tilia tomentosa</em>), els eucaliptus (<em>Eucalyptus globulus</em>) i el bosquet de bambús (<em>Phyllostachys</em> sp). Afegim, per la seva raresa, i quatre exemplars de freixe de flor (<em>Fraxinus ornus</em>).<br />
D'arbustos resalten els grans llorers (<em>Laurus nobilis</em>), el boix (<em>Buxus sempervirens</em>) i l'arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Entre les enfiladisses la buguenvíl·lea (<em>Bougainvillea </em>sp), i entre les entapissants, l'heura (<em>Hedera helix</em>).<br />
A les basses naturalitzades hi ha amfibis com granota verda (<em>Pelophylax perezi</em>), Reineta (<em>Hyla meridionalis</em>) i tòtil (<em>Alytes obstetricans</em>) i pels arbres esquirols i ocells forestals.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Un incendi de l'any 1875 va cremar l'edifici del segle XVII situat en el Pla de Palau, i que era la residència dels reis quan visitaven la ciutat. La nova residència reial, promoguda l'any 1921 per l'aleshores alcalde de Barcelona Joan Antoni Güell, es va crear en una finca de 7 ha propietat de la família Güell, que la va cedir i que comptava amb un palau que va ser rehabilitat.<br />
L'any 1926, l'alcalde de Barcelona va fer lliurament de la nova residència a Alfons XIII. El 1931, proclamada la II República, el Ministeri d'Hisenda va fer donació del palau i els jardins a l'Ajuntament, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d'Arts Decoratives. A la segona planta de l'edifici s'hi va instal·lar la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants.<br />
Avui, l'antic Palau Reial acull els museus de Ceràmica i el de les Arts Decoratives, amb importants col·leccions, i s'utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials. L'any 2004, l'Ajuntament va cedir els jardins i l'edifici a la Generalitat de Catalunya.<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-palau-de-pedralbes_92086010494.html						"Avinguda Diagonal, 686"	"Les Corts"	Pedralbes	2,11842570	41,38652100	g03	g01	g24	g09	g31																												BassesNaturalitzadesenParcs	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
54cff64c0a92f4827a8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/54cff64c0a92f4827a8b4567	"Aula Ambiental Bosc Turull"	"Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB).<br />
<br />
El Bosc Turull és una antiga finca privada de propietat municipal que té una aula ambiental. Forma part del node on convergeix el corredor verd que vol acabar unint els turons del Putxet, el Parc Güell i Collserola, amb el corredor que uneix els Tres Turons (del Coll, Carmell i de la Rovira).<br />
L'equipament municipal d'educació ambiental forma part de la xarxa d'espais comunitaris ja que està gestionat i dinamitzat per una associació, la Societat Catalana d'Educació Ambiental.<br />
<br />
L’Aula Ambiental Bosc Turull busca ser un espai de referència en la promoció de l’educació ambiental i la sostenibilitat, promovent la participació veïnal, d’entitats ambientalistes i socials del districte, escoles del barri i el treball en xarxa, amb la finalitat de facilitar que infants, joves i la ciutadania en general pugui accedir a informació, coneixements i pràctiques ambientals de referència.<br />
Es pretén crear nous vincles socials centrats en la sostenibilitat urbana, la conservació de la biodiversitat i el treball en xarxa tot vinculant l’educació ambiental amb els projectes comunitaris i de transformació social.<br />
<br />
A l’Aula Ambiental hi ha 16 parcel·les d'<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/hort-municipal-de-turull"" target=""_blank"">horts municipals</a>, comunitaris i algunes parcel·les d'horts escolars i d'entitats:

<ul>
	<li>L'<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/escola-la-farigola-de-vallcarca"" target=""_blank"">Escola La Farigola de Vallcarca</a> disposa d'un hort a Turull. L'hort a Turull el gestionen els nens i nenes de 4t de primària, és un hort ecològic on es cultiva enciam, remolatxa, entre d'altres hortalisses i es rega amb manguera</li>
	<li>L'<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/escola-montseny"" target=""_blank"">Escola Montseny</a> disposa d'una parcel·la de 70 m2 al Bosc de Turull. És un hort ecològic amb un sistema de reg manual i on es cultiven calçots, patates de temporada, pèsols, faves i carbasses. També hi ha un espai de plantes aromàtiques per espantar els insectes. Disposa d'un jardí de papallones i d'un hotel d'insectes.</li>
</ul>
També diversos projectes permanents de diferents entitats i col·lectius: viver de l'Associació <a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/depana-lliga-per-a-la-defensa-del-patrimoni-natural"" target=""_blank"">Depana</a>, espai d'aprenentatge de les Cases d'Oficis de Barcelona Activa, espai d'experimentació permacultural, compostador comunitari municipal de l'Aula i també el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/compostadors-comunitaris-del-punt-verd-de-barri-av-vallcarca"">compostador comunitari del Punt Verd de Vallcarca</a>, colònia de gats... Entre totes mantenim l'espai i vetllem pel seu funcionament.<br />
<br />
L'Aula obre 21 hores setmanals i ofereix una <a href=""http://www.boscturull.cat/programa-dactivitats/"">programació d'activitats trimestral </a>per a la ciutadania, activitats autoguiades per escoles i grups de lleure i criança, i la cessió d'espais i materials de descoberta.<br />
<br />
Més informació: <a href=""http://www.boscturull.cat"">www.boscturull.cat</a><br />
Segueix-nos! Facebook: <a href=""https://www.facebook.com/Aula-Ambiental-Bosc-Turull-1535534293376889/"">Aula Ambiental Bosc Turull</a> // twitter: <a href=""https://twitter.com/boscturull"">@boscturull </a><br />
<br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://www.youtube.com/embed/rnfexU-LLM8"" width=""100%""></iframe><br />
 "		http://www.boscturull.cat			https://twitter.com/boscturull			"Passeig de Turull, 2-34"	Gràcia	"Vallcarca i els Penitents"	2,14747210	41,41354540	c04	g07	g15	d21	f07	f10	g04	g31	g09	e10	b07	f06																					Signants_EA,AiguArt20,HortsComunitaris,TerraTecaTraca,XEAB,EiESos24,EntitatBS24	"Xarxa d'Equipaments d'Educació Ambiental de Barcelona (XEAB) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539494ae0a92f4366a8b458c ), Horts i jardins urbans de Gràcia ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/54b10d760a92f4d34a8b4568 ), Pinya: Portes obertes de Barcelona + Sostenible ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/55682c5b0a92f4d8588b4567 ), Resiliència urbana als barris del Coll i Vallcarca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/572203fd24dd5ddd418b4567 ), Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), Compostatge comunitari a Barcelona ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a8bdeb224dd5dd17f8b4567 ), Terra, Teca, Traca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6178fdbc940cd79a278b456d ), Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/61d80985940cd744548b4569 ), Setmana Sense Soroll 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6253ff1a940cd7eb248b4567 ), Passejades 22 Mou-te pel clima. Cultivem la ciutat ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fac8d940cd7690a8b4567 ), Passejades 22 Mou-te pel clima. L'Ànima del bosc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fb34c940cd7e80a8b4569 ), "		
5528edf20a92f4900a8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5528edf20a92f4900a8b4567	360runningbarcelona	"360runningBarcelona organitza rutes guiades per córrer on pots veure el mar i la muntanya i al mateix temps visitar els principals atractius de la ciutat (la Sagrada Família, el Parc Güell, Rambles, Montjuïc, el mar Mediterrani, etc) o descobrir les muntanyes de Barcelona. Es tracta d'una modalitat de turisme esportiu i cultural no invasiu. <br />
<br />
360runningBarcelona som una associació que ens dediquem a promoure el running a la ciutat de Barcelona. Principalment realitzem rutes guiades per la ciutat corrent i també donem suport a diferents curses i esdeveniments relacionats que s'hi celebrem. Les rutes corrent són saludables, sostenibles i permeten conèixer la ciutat d'una manera diferent i sorprenent."		http://360runningbarcelona.cat						"Carrer Ca l'Alegre de Dalt, 32"	Gràcia	"Camp d'en Grassot i Gràcia Nova"	2,16200620	41,40832860	b02	f07																																		
56cc856624dd5d7f298b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56cc856624dd5d7f298b4568	"Parc del Carmel"	"S'ubica al voltant del turó del Carmel, que forma part del Parc dels Tres Turons, just al costat del Parc Güell. Antigament era una zona rural, amb algunes masies escampades pel seu territori, de les quals destacava la de Can Móra —actualment un geriàtric—. Al seu terreny es troba el Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel (1860-1864), que donà nom a la muntanya i al barri. A prop es troba tanmateix l'Ermita de la Mare de Déu de Fàtima, construïda el 1952. També hi ha dos col·legis (Virolai i CEIP Coves d'en Cimany) i dos camps de futbol, el Complex Esportiu Municipal Carmel. La part del parc corresponent a l'entrada per la Carretera del Carmel porta el nom de Jardins de Juan Ponce, on es troba un casal d'avis, una àrea de jocs infantils i unes pistes de petanca. A la part central del parc hi ha una obra d'art públic, L'ordre d'avui és el desordre de demà (1999), d'Ian Hamilton Finlay.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		https://www.barcelona.cat/en/coneixbcn/pics/atractius/el-parc-del-carmel_97209132255.html						"Carrer de Font-rúbia, s/n"	"Horta - Guinardó"	"El Carmel"	2,15443800	41,41917760	g01																																TresTurons			
56dfeeae24dd5d76668b456d	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d	"Parc de Collserola"	"La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/centre-dinformacio-del-parc-natural-de-la-serra-de-collserola"" target=""_blank"">Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola</a>.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.<br />
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i els roures (<em>Quercus robur</em>), trobarem aurons blancs i negres (<em>Acer campestre</em> i <em>Acer monspessulanum</em>) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (<em>Populus alba</em>), pollancres (<em>Populus nigra</em>) i freixes (<em>Fraxinus angustifolia</em>). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (<em>Corylus avellana</em>), el magraner (<em>Punica granatum</em>) i el cirerer silvestre (<em>Prunus avium</em>). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (<em>Vitex agnus-castus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l’arboç (<em>Arbutus unedo</em>), marfull (<em>Viburnum tinus</em>), aladern (<em>Rhamnus alaternus</em>), el lligabosc <em>(Lonicera japonica</em>) i l’heura (<em>Hedera helix</em>).<br />
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.<br />
<br />
La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-d-atraccions-tibidabo-patsa"" target=""_blank"">Parc d'Atraccions del Tibidabo</a>, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.<br />
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.<br />
<br />
<a href=""http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/rutes-guiades-en-bicicleta-electrica-pel-parc-de-collserola_99400231727.html"" target=""_blank"">Rutes guiades amb bicicleta elèctrica</a><br />
<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html						"Carretera de l'Església, 92"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes"	2,09951020	41,41919060	g01	g04	g08	g14	g13																												ParcCollserola			
5a3ea85024dd5db03c8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ea85024dd5db03c8b4567	"Un clot que està de celebració ple de terra de colors al cor de Barcelona."	"L’explotació de la pedra per fer-ne material de construcció és l’origen d’aquesta pedrera. Sabem que es va comprar l’any 39 i fou fins a inicis dels 70 que la dinamita fou la manera d’esbotzar la pedra més dura feta per l’empresa Piedras y Derivados. La lluita dels veïns durant deu anys, feu que finalment enlloc de vivendes com proposava el llavors alcalde Porcioles, es convertís en un parc urbà en la línea d’altres de la zona -com el Carmel, el Parc Güell o el Putxet- per fer una corona de parcs proposada pel mestre jardiner Rubió i Tudurí.<br />
<br />
Foren els Arquitectes Josep Martorell & David Mackay qui el Maig de l’any 87 deixaren enllestida l’obra, ara fa 30 anys.<br />
<br />
Els orígens de la pedra els hem de buscar en sediments molt antics, anomenada l’era paleozoica que forma part de la serralada litoral i que com altres turons de la zona, provenien de les restes de les petxines i closques d’un mar antic que per la forta pressió d’una bossa de magma que va pujar es varen convertir en pissarres avui molt desfetes transformades en gresos o argiles. <br />
<br />
Un camí on si anem atents podem descobrir-hi diversos colors –gris/blavosos, ocres, rogencs o grisos/argentats- fruit del pas de temps, formació o alteració. Quan en sou capaços de trobar tot caminant?<br />
<br />
També hi trobareu formes curioses de les capes, com aquests plegaments que teniu al davant que mostren quina força pot tenir la terra per capgirar-ne el sentit de les capes.<br />
<br />
Què creieu que hi devia passar en aquest lloc?"								"Pg Mare de Déu del Coll 77"	Gràcia	"El Coll"	2,14553547	41,41890216	g13	g14	g11																															"La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), "		
5ddbf7d5940cd746328b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ddbf7d5940cd746328b4567	"Jardins de la Plaça del Sol de Baix"	"El Parc d'Esports Sol de Baix va ser un complex poliesportiu de 1932 a 1951, entre els barris de Sants i les Corts.<br />
Era una gran parcel·la sense urbanitzar anomenada Sol de Baix, entre la Travessera de les Corts, el carrer Joan Güell, l'avinguda de Madrid i la Gran Via de Carles III. Avui el nom només correspon a la plaça del Sol de Baix.<br />
El Futbol Club Barcelona va tenir aquí diverses instal·lacions esportives fins al 1932. A partir d'aquesta època l'Asociación Hípico Galguera Deportiva de Cataluña (AHGDC) va construir una pista el·líptica amb dues pistes paralel·les: una interior, per a curses de llebrers (500 m.), i una altra exterior per a curses de cavalls (680 m.) que també es feia servir per motos i de bicicletes. A l'espai central es jugava a futbol, rugbi o beisbol.<br />
El majror ús va ser com canòdrom i, en menor grau, com a velòdrom per a proves ciclistes i de motocicletes. Al 1951 es va enderrocar.<br />
L'arbre més abundant és l'acàcia rosa (<em>Tipuana tipu</em>).<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		https://ajuntament.barcelona.cat/joves/es/detall/jardins-pl-sol-de-baix_99335120020.html						"Plaça del Sol de Baix"	"Les Corts"	"Les Corts"	2,12936570	41,38164510	g01																																	"Un pulmó verd a Les Corts ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddbe662940cd723308b4568 ), "