Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 5391df0a0a92f43d0a8b47ed http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47ed "Casal de Gent Gran de la Vall d'Hebron" "Qui Som

Els Casals de Gent Gran del Districte d'Horta Guinardó són equipaments municipals adreçats a la gent gran que tenen per objecte afavorir la plena integració social de les persones grans, la prevenció de situacions d'aïllament social, el foment de la relació i la promoció de la participació activa en la vida de la comunitat a través del voluntariat.

La finalitat dels casals és la d'oferir un espai de relació i d'intercanvi, un lloc on formar-se, un punt de trobada on poder tenir i mantenir bones relacions i compartir interessos diversos, un espai solidari amb els altres i amb l'entorn, coneixedor i part activa del que passa dins i fora de la vida del propi centre i amb capacitat d'adaptació a les noves realitats.

El Casal de Gent Gran Vall d'Hebron, està ubicat al carrer Arquitecte Moragas 5 i va obrir les portes el 2008.

Està dirigit a persones a partir 60 anys o més, residents a la ciutat de Barcelona i també les persones prejubilades o en procés de jubilació que tinguin com a mínim 55. Les seves parelles encara que no compleixin el requisit de l'edat també poden ser sòcies. Actualment el casal té uns 1.000 socis.

Com ens organitzem?

L'equip de professionals del centre està format per un equip de professionals que consta d'una dinamitzadora, un animadora i un informador.

El casal s'organitza a través d'una Comissió Gestora, formada per un representant de cada comissió d'activitats. A més també té membres permanents com el dinamitzador/a, l'animador/a i el tècnic/a municipal designat pel Districte.

Actualment tenim a dotze comissions: Comissió d'informació i benvinguda, comissió de joc, comissió d'arts escèniques, comissió d'arts plàstiques, comissió de cultura, comissió de salut, comissió de ball i festes, comissió de d'excursions, comissió de sortides culturals, comissió d'informàtica, comissió de logística / inscripcions i comissió d'activitats intergeneracionals.

En l'actualitat el casal disposa de 60 persones voluntàries que participen en les diferents comissions.

Què fem?

El casal ofereix tot un seguit d'activitats en la línia de l'envelliment actiu (conferències, balls, jocs de taula, tallers, sortides ...) i tenim en consideració totes les necessitats de les diferents franges d'edat de les persones que participen en el casal.

A més fem projectes més singulars com són les activitats intergeneracionals, les activitats amb altres equipaments del barri així com activitats solidàries com són: projecte ""Les iaies solidàries"" i altres en col·laboració amb entitats i ONG.

Hort del Casal de Gent Gran Vall d'Hebron. El Casal de Gent Gran de la Vall d'Hebron té un hort amb 7 parcel·les que cada any es sortegen entre els/les usuaris/es. Es reaprofita l'aigua de la pluja i es fa formació i assessoramant per pert d'un tècnic/a agrícola." http://cggvallhebron.horta-guinardo.info/ "Arquitecte Moragas, s/n" "Horta - Guinardó" "La Vall d'Hebron" 2,14781010 41,43352980 f08 d04 g07 d28 HortSocial "Refugis Climàtics 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " "Horari d'informació i atenció *:

Dilluns a dijous 10 ha 13 h / 16h a 19h

Divendres 10 ha 13 h

Horari d'obertura del Casal:

De dilluns a divendres 9h a 13.30h / 16h a 20h

Dissabtes 16:30-20:30

* L'horari d'atenció i informació aquesta dut a terme pel servei professional del centre i la Comissió d'Informació i Acollida formada del centre formada per persones voluntàries de l'Casa" 5391df0f0a92f43d0a8b48b7 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0f0a92f43d0a8b48b7 "Hort municipal Casa de l'Aigua de Trinitat Nova" "Com els altres horts municipals són per persones de més de seixanta-cinc anys, llevat d’alguna parcel·la reservada per entitats o escoles. La funció que desenvolupen aquests horts és d’oci pels usuaris, espais de relació entre ells i intergeneracional, donat que reben visites d’escoles. Els cultius són ecològics i de temporada. 30 parcel·les i 1442 m2
Actuen com centres de biodiversitat. En aquest cas disposen de caixes niu per ratpenats i el mur que el delimita està format per gabions amb pedres que deixen forats aptes pel seu aprofitament per la fauna. 
Espai amb 30 parcel·les pel conreu, per a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys. Adjudicacions per sorteig públic organitzat per el districte de Nou Barris. La gestió es porta des de l'Institut de Parcs i Jardins de Barcelona." http://www.parcsijardins.cat/ "Avinguda Meridiana, 635X" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18853588 41,45293286 g07 HortMunicipal "Natura urbana i sostenibilitat a Trinitat Nova (zona urbana) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58108e7224dd5d760a8b4567 ), Natura i sostenibilitat a Trinitat Nova: l'agricultura urbana ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5825e1cb24dd5df63a8b4567 ), Caminades per la sostenibilitat: La història a través de l'aigua ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5af4348224dd5df6568b4567 ), Corredor Verd Zona Nord ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 539884d1c99dc79619230100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619230100 "Jardins de Can Castelló" "Els de Can Castelló són uns jardins elegants i romàntics. Hi destaquen els parterres de formes irregulars, arrodonits, molt ben definits, densos i de gran bellesa paisatgística. Estan plens a vessar d'arbres i palmeres, la majoria de mida i edat considerables, ja que van ser plantats al començament del segle passat.

Si els bancs que hi ha als camins garanteixen el descans i la conversa, el mur que tanca el jardí -absolutament entapissat de vegetació- garanteix el silenci, quelcom molt preuat en una ciutat tan viva com Barcelona.

Hi ha detalls en els quals val la pena fixar-se pel seu encant, com les petites canalitzacions excavades a banda i banda dels camins cobertes amb còdols de riu, que els emmarquen i permeten conduir l'aigua de pluja sense que erosioni els camins.

Vegetació
Als Jardins de Can Castelló la vegetació és important per la varietat d'espècies -gairebé una trentena, algunes de les quals són força exòtiques-, la quantitat d'exemplars i la seva edat i dimensions.

Destaquen la vintena llarga d'enormes palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les grans iuques (Yucca elephantipes), els castanyers d'Índia i els falsos pebrers (Schinus molle). També hi ha exemplars notables de tuia (Thuja orientalis) i de palmera de dàtils (Phoenix dactylifera), i sobresurten per la seva raresa els de Nolina beldingii, una planta crassa originària de Califòrnia.

Quant als arbustos, destaquen els pitòspors (Pittosporum tobira) i els baladres (Nerium oleander) de grans dimensions, els llorers (Laurus nobilis) que envolten el recinte i els marfulls (Viburnum tinus).

Art i arquitectura
Aquests jardins van ser creats per a la casa pairal dels Castelló, un edifici amb estructura de masia que fou construït els anys trenta. Es tracta d'un gran casalot amb un disseny molt rural: teulada de dos aiguavessos, grans finestrals i balconades a la façana principal, i finestres de mig punt a la façana lateral. És una de les poques masies que encara es conserven a Sant Gervasi.

Història
Els Jardins de Can Castelló estan situats en una part de l'antiga finca del doctor Josep Castelló i Galvany. La casa pairal que hi ha a l'interior és actualment un casal per a la gent gran: el Casal de Can Castelló.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-can-castello_95192110938.html "Carrer Castelló, 3" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - Galvany" 2,14039550 41,39896670 g01 g03 d22 539884d1c99dc79619250100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619250100 "Parc de l'Espanya Industrial" "El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.

Vegetació
Hi ha uns quants desmais (Salix babylonica) i un parell de fileres de Prunus cerasifera atropupurea. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (Quercus ilex), Cupressocyparis X leylandii, pins pinyers (Pinus pinea) i plàtans (Platanus X hispanica).
Dins de l'estany, els xiprers (Cupressus sempervirens stricta) s'eleven sobre les plataformes de formigó.

Art i arquitectura
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, ""Persejo"", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.

El llac
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.

Història
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html "Carrer Muntadas, 37" "Sants - Montjuïc" Sants 2,14171840 41,37660430 g01 d22 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 53a02e620a92f4b3758b4579 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/53a02e620a92f4b3758b4579 "La Clota" "L'actual barri de La Clota és un dels nuclis de població més antics del territori d'Horta-Guinardó. Estava delimitat pel torrent d'Horta i la riera de Sant Genís per la qual cosa era una zona rica en aigua. L'agricultura era l'activitat principal i cada casa tenia el seu pou, basses i sèquies per regar els horts. També diposaven de safarejos, ja que les bugaderes d'aquest barri, amb les d'Horta, van ser de les més reconegudes. Molts d'aquests elements vinculats amb l'aprofitament de l'aigua encara es conserven tot i que la majoria d'aquests elements es troben en la zona d'horts particulars.
En aquesta zona encara es poden trobar horts sent un dels últims reductes rurals de la ciutat. Avui dia continua essent una zona molt rica en aigua i la conservació dels horts i dels elements relacionats amb l'aprofitament de l'aigua aporten un gran valor ambiental ja que permet la presència de moltes espècies animals especialment d'anfibis com per exemple, el tòtil (Alytes almogavarii)." https://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca/el-districte-i-els-seus-barris/la-clota "Carrer d'Alarcón" "Horta - Guinardó" "La Clota" 2,15318670 41,42785100 g02 g24 g07 563b21bb24dd5d0c6f8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/563b21bb24dd5d0c6f8b456a "Casa de l'Aigua de Trinitat Vella" "La Casa de l’Aigua de Trinitat Vella actualment consta de tres petites edificacions, però originàriament n'havia tingut quatre. Va ser construïda entre 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament. El desencadenant va ser l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914, que va produir una alta mortalitat a causa de la contaminació de l’aigua distribuïda per la companyia municipal. Va caldre renovar amb urgència el sistema de subministrament d’aigua de boca.

La caseta més petita externament té sota seu el distribuïdor d'aigües, una piscina força fonda de secció quadrangular i una comporta a cada paret. Per una d'aquestes comportes entrava el tub que portava l'aigua que provenia de la Casa de la Mina juntament amb la que s'extreïa dels pous de la Casa de les Aigües de Montcada. Una altra comporta havia d'enviar l'aigua capa una conducció que la portés fins al barri de Vallcarca, altra no tenia encara un ús definit i la que queda enviava l'aigua cap a la caseta de les electrobombes. La Caseta de les electrobombes avui no té cap maquinària al seu interior. Les bombes van ser desmuntades i traslladades a uns magatzems municipals. Una mica separada n'hi ha una tercera que encara conté un motor de submarí reconvertit en generador elèctric. La quarta caseta era l'habitatge del guarda i va ser ensorrada en construir-se la Meridiana a l'any 1967.

Aquest sistema va ser projectat per l’enginyer municipal Felipe Steva i Planas el 1915 i estava integrat per diverses instal·lacions exteriors i conduccions subterrànies. Es nodria d’aigua de la mina i dels pous de Montcada, que des de l’estació elevadora de Trinitat Vella s’impulsava fins a la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova on es decantava, clorava i emmagatzemava, i des d’on, per gravetat, era conduïda fins a Ciutat Vella i la Barceloneta. Va funcionar fins 1989.

L’exposició permanent La revolució de l’aigua a Barcelona. Aigua corrent i ciutat moderna, instal·lada en la galeria subterrània principal, mostra les estratègies i sistemes de provisió d’aigua a la ciutat des de l’època romana fins a l’actualitat."" Més informació aquí." http://museuhistoria.bcn.cat/ca/node/594 "Ctra. de Ribes, 103-111" "Sant Andreu" "Trinitat Vella" 2,18926563 41,45461316 g27 AiguArt20 "Rec Comtal - La gran sèquia de Barcelona ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58b9368d24dd5d7c5f8b4567 ), Caminades per la sostenibilitat: La història a través de l'aigua ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5af4348224dd5df6568b4567 ), " 5721f33f24dd5dc0408b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5721f33f24dd5dc0408b4567 "La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova" "Equipament de la Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB).

Dins aquest equipament es troba l'Aula Ambietal de La Casa de l'Aigua que té una programació periòdica d'activitats tant per a públic general com per centres educatius que trobareu en aquest web.

Després de l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914 a causa de la contaminació de l’aigua, va caldre renovar el sistema de subministrament. El complex format per la Casa de l'Aigua de Trinitat Vella i la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova va ser construït entre 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament per millorar les condicions higièniques del subministrament.
Aquestes dues cases d'aigua de la Trinitat, unides per un túnel subterrani que connecta ambdues instal·lacions i es perllonga en direcció Collserola, ara estàn separades en superfície per la Meridiana, que és a la vegada límit entre els districtes de Sant Andreu i Nou Barris
La Casa de l'Aigua de Trinitat Vella (Sant Andreu) era estació elevadora i de distribució d’aigua del sistema d’abastament municipal de Barcelona i la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova (Nou Barris) era el lloc on es feia el la decantació, cloració i emmagatzament abans de la seva distribució.
Aquesta infraestructura va deixar de prestar servei al 1989 substituïda pels nous dipòsits situats a pocs centenars de metres.

Gran valor arquitectònic i patrimonial
La Casa de l’Aigua de Trinitat Nova és un equipament on es poden celebrar actes de ciutat obert a tothom, amb un alt valor patrimonial i una ubicació privilegiada, entre la plana de Barcelona i la serra de Collserola.
La rellevància de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova rau en la seva claredat arquitectònica i en la seva tipologia constructiva. Es tracta, de fet, d’un dels primers edificis construïts amb formigó armat a Barcelona. El conjunt modernista, obra dels enginyers Felip Steva i Planas i Joan Sitjes, es troba inclòs al catàleg de patrimoni de la ciutat.
Actualment acull un equipament d'educació Ambiental.

Un nou espai
Avui dia, aquest espai, que en el passat va ser vital en la història de Barcelona i en el proveïment d’un dels béns més preuats per a la supervivència, s’ha convertit en una zona amb un entorn enjardinat de gran bellesa i amb un hort de la xarxa municipal.
 " http://www.facebook.com/casaaiguatn/ http://www.facebook.com/casaaiguatn/ http://www.facebook.com/casaaiguatn/ "Carrer de Garbí, 2 " "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18800480 41,45294090 c04 f08 e10 g15 g13 g14 g27 Música2017,RenovaRoba17,Caminades19,RenovaRoba19,AiguArt20,RenovaRoba20Maig,XEAB "Xarxa d'Equipaments d'Educació Ambiental de Barcelona (XEAB) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539494ae0a92f4366a8b458c ), La sostenibilitat propera a Roquetes i Trinitat Nova ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5721e35824dd5d723e8b4568 ), Natura urbana i sostenibilitat a Trinitat Nova (zona urbana) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58108e7224dd5d760a8b4567 ), Natura i sostenibilitat a Trinitat Nova: l'agricultura urbana ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5825e1cb24dd5df63a8b4567 ), Seguint la Petjada de l'Aigua ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ab7567924dd5d75148b4567 ), Caminades per la sostenibilitat: La història a través de l'aigua ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5af4348224dd5df6568b4567 ), ABAIXA'T ELS FUMS: Cursa de transport (Castell de Torre Baró i Casa de l'Aigua de Trinitat Nova) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b98f80324dd5d7f588b4568 ), Corredor Verd Zona Nord ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: L'aigua entre la ciutat i el parc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ce40fd724dd5d7c628b4567 ), Xarxa d'Equipaments Ambientals de Barcelona (XEAB) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/61d80985940cd744548b4569 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5804db1c24dd5dd6388b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5804db1c24dd5dd6388b4567 "Mirador Casa de l'Aigua de Trinitat Nova" "Mirador des d'on podem ubicar el barri de Trinitat Nova dins de l'eix Serra de la Marina, riu Besòs i Serra de Collserola.
Des del Mirador podem observar la connexió de les serres i adonar-nos de la fragmentació dels espais naturals per l'extensió de la trama urbana sobre el territori i la interferència amb els corredors ecològics. Ens podem fixar en les àrees urbanes mès permeables (Parc de Can Zam, Parc de Trinitat Vella, Hort de La Ponderosa) i les mès compactes. Observem també una elevada pressió de les infraestructures viàries sobre el territori i una part del barri de Vallbona amb l'horta de La Ponderosa, última explotació agrícola que queda a la ciutata de Barcelona. Podem apreciar un tram del riu Besòs, importantisim corredor ecològic del territori." https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Avinguda Meridiana, 748" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18820845 41,45447902 g13 g01 "Natura urbana i sostenibilitat a Trinitat Nova (zona urbana) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58108e7224dd5d760a8b4567 ), Natura i sostenibilitat a Trinitat Nova: l'agricultura urbana ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5825e1cb24dd5df63a8b4567 ), Caminades per la sostenibilitat: La història a través de l'aigua ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5af4348224dd5df6568b4567 ), Corredor Verd Zona Nord ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 5825e81924dd5d543b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5825e81924dd5d543b8b4567 "Estació distribuïdora de la Trinitat" "L'estació distribuïdora de la Trinitat (EDT) distribueix i regula l'aigua procedent de l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) del Ter (Cardedeu), als diferents pisos (alçades o metres sobre el nivel del mar m.s.n.m) de la xarxa arterial de Barcelona. Aquesta infraestructura consta, entre d'altres elements, de: Els dipòsits d'emmagatzematge de l'ETAP del Ter enllacen directament amb el pis de cota 130 (m.n.s.m) que és el de major consum de la xarxa. Quatre alternadors aprofiten l'energia de l'aigua al caure fins els pisos de cotes 100 i 70 (minihidràulica). Alhora, l'energia generada alimenta l'estació d'impulsió del pis 200. Aquesta producció elèctrica està connectada amb la xarxa elèctrica exterior i es compensen els superàvits o dèficits produïts. Sis obturadors de disc en paral·lel garanteixen l'entrada d'aigua als diferents dipòsits en cas d'averia dels grups alternadors.

Aquests dipòsits van substituir als de l’antiga Casa de l’Aigua de Trinitat Nova a partir de 1989, tenen una capacitat molt més gran i estan connectats amb els del Llobregat per un túnel. Sobre la seva coberta es van situar un horts solars per produir part de l’electricitat que consumeixen en el seu funcionament." http://www.atll.cat/Ca/page.asp?id=85 "Camí de les Quatre Estacions" "Nou Barris" "La Trinitat Nova" 2,18268394 41,45153222 d12 d04 d08 cicleaigua "Natura i sostenibilitat a Trinitat Nova: l'agricultura urbana ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5825e1cb24dd5df63a8b4567 ), " 58b9381d24dd5dea5f8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58b9381d24dd5dea5f8b4567 "Pont de la Vaca" "El ""Pont de la Vaca"" és un dels escassos vestigis antics que tenim a la vista del Rec Comtal. El pont és d’origen medieval, però va ser reconstruït al S. XVIII.

En aquest tram, les casetes es van construir recolzades en el mur lateral de pedra del Rec Comtal, el qual ens ofereix un paisatge idíl·lic amb els patis de les cases a tocar del curs d’aigua, tot ple d'ànecs.

La casa més propera al pont té una petita obertura a la paret, a tocar del curs de l'aigua. Això ens fa pensar que en aquest lloc s’hi ubicava un antic moli." "Carrer Torre Vella, 26" "Nou Barris" Vallbona 2,18428174 41,46179167 g27 g09 RecComtal,AiguArt20 "Rec Comtal - La gran sèquia de Barcelona ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58b9368d24dd5d7c5f8b4567 ), " 58b94cf724dd5d96648b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58b94cf724dd5d96648b4567 "Seu del districte Horta-Guinardó" "La seu del districte d’Horta-Guinardó, l’antiga residència del director d’Aigües de Barcelona
La Casa de les Altures, d'estil neomudèjar, és un dels edificis més peculiars del Baix Guinardó. Va ser construït per Aigües de Barcelona i concebut com a residència del director d'Aigues de Barcelona. Des de 1989 és la seu del districte d'Horta-Guinardó.
La Casa de les Altures, catalogada com a patrimoni d'interès cultural, és un dels exemples més significatius de l'estil neomudèjar a Barcelona. Va ser construïda l'any 1890 com a habitatge del director de la Societat General d'Aigües, l'enginyer Nicolau Recúlez. Va ser ell qui va indicar al mestre d'obres que la va projectar, Enric Figueres, com volia que fos l'edifici. Amb els anys, però, va quedar abandonada i va començar a degradar-se fins al punt que en perillés la preservació.
L'Ajuntament la va adquirir i reformar als anys 80 després d'una reivindicació veïnal. És la seu del districte d'Horta-Guinardó des de 1989 i s'anomena Casa de les Altures per unes bombes d'aigua que propulsaven l'aigua cap amunt, cap a les altures, fins a uns dipòsits ubicats a Can Baró. Amb aquest sistema es va aconseguir abastir d'aigua la ciutat després del creixement que va experimentar a principis del segle XX amb la consolidació de l'Eixample." http://ajuntament.barcelona.cat/horta-guinardo/ca "Ronda del Guinardó, 49" "Horta - Guinardó" "El Baix Guinardó" 2,16658000 41,41315000 g27 g29 5c3308d324dd5daa628b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c3308d324dd5daa628b4567 "Torre de les Aigües del Besòs" "Es visita en el Programa Com Funciona Barcelona?

També se l'anomena Torre de MACOSA. Es va construir al 1882 per l'arquitecte Pere Falqués. Abastia d'aigua de boca i posteriorment a a la indústria. Avui és record del passat industrial del skyline del Poblenou. Va inspirar a pintors com Calsina, Subirachs o Miquel Vilà. Edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Té planta circular feta de maó massís a la vista. Dividida en quatre parts per cornises de varies anelles superposades. El nivell inferior té grans arcs cecs i bandes llises; i a la part inferior d'obren portes d'arc de mig punt i ulls de bou. El segon tram té la mateixa decoració i finestres d'arc de mig punt i ulls de bou. El tercer nivell és el del dipòsit amb de 12.000 m3 amb la mateixa decoració, però amb una escala exterior de volta catalana que s'aguanta en mènsules metàl·liques. L'últim tram posa BESOS amb lletres metàl·liques. La torre acaba en una cornisa i un terrat amb una construcció circular amb teulada cònica. L'interior de la torre té una escala helicoïdal amb contraforts de volta catalana.

Adossada a la torre hi ha la Casa de les Vàlvules de planta basilical, sense absis, i la teulada a dues vessants amb cornisa. És d'obra vista amb bandes llises. Als extrems curts s'obre una finestra d'arc de mig punt. El costat llarg oposat a la torre és la façana principal; la porta és d'arc de mig punt amb dues pilastres.

A finals del segle XIX, l'aigua a Barcelona era un bé escàs, amb sequeres extremes als 1875 i 76. Al 1877 es publica un projecte d'elevació d'aigües per la societat general constituïda el mateix any. El projecte el dirigeix Francisco Javier Camps Puigmartí.
Mentre que Marsella disposava de 420 l/habitant, París, Dijon o Glasgow arribaven als 200, amb aquest projecte Barcelona preveia arribar als 38,22 l/habitant, duplicant la disponibilitat.

La captació era del marge dret del riu Besòs, a 1 Km del mar i a menys de 4 Km de Barcelona. On hi havia hagut la fàbrica de cervesa Damm. Les anàlisis eren favorables.
Amb 80 metres d'alçada prevista i dos dipòsits, un a 40 m i l’altre a 80 m. L’aigua, impulsada per les bombes de la Casa de les Vàlvules, passava per una galeria i remuntava pel centre de la torre fins al capdamunt del dipòsit. El 21 de juny de 1882 es va inaugurar. La torre no acabada tenia 51 m i així es va quedar. L’empresa comença una forta expansió, el 1882 l’Ajuntament concedeix permís per canalitzar els passeigs de Sant Joan, Isabel II i Aduana i la plaça Palau.

Per la succió al 1889 va augmentar la salinitat i se’n suspengués el proveïment a la ciutat. Aquest fracàs s’associa a la mort de Xavier Camps i Puigmartí al 1890. Això va provocar que Barcelona Besós Waterworks Company Ltd. fos traspassada, l’any 1895, a la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB).

Al 1922 la família Girona va comprar la torre per afegir-la a la seva foneria que més tard es va dir Material para Ferrocarriles y Construcciones SA, Macosa. Durant set dècades va abastir el sistema de refrigeració, menys durant la guerra, quan l'empresa va ser col·lectivitzada i reconvertida en fàbrica d'armament, i la torre va servir de magatzem d'armes amb una bateria antiaèria.
Macosa va desaparèixer l'any 1989 fusionada amb la Maquinista Terrestre y Marítima i GEC-Alstom. Al 1993 la producció es va portar a Santa Perpètua de la Mogoda i la torre va quedar abandonada.

Després de les Olimpíades del 92 es va reordenar el front litoral a Diagonal Mar. La fàbrica es va desmantellar i la Torre de les Aigües va quedar aïllada. Posteriorment els antics treballadors de Macosa i les entitats culturals i veïnals van impulsar la rehabilitació amb la implicació de l'administració i Aigües de Barcelona que van assumir la restauració al 2010. El pressupost va ser de 3,5 milions. Els arquitectes van ser Antoni Vilanova i Eduard Simó, amb la col·laboració de la geògrafa i historiadora Mercè Tatjer i Mir. S'ha musealitzat l'espai i es preveu el trasllat de l'Arxiu Històric del Poble Nou

 " https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_de_les_Aig%C3%BCes_del_Bes%C3%B2s "Carrer Selva de Mar, 9" "Sant Martí" "Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou" 2,21246490 41,40533030 g27 5c33436724dd5d24668b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5c33436724dd5d24668b4569 "Aqüeducte de Barcelona" "Es visita en el Programa Com Funciona Barcelona?

També se l’anomenat del Besòs o de Montcada, era la conducció que feia arribar l'aigua a la ciutat durant l'època romana. Es va construir al llarg del segle I dC.
Al segle IV la majoria de domus d'elits urbanes disposen del seu conjunt termal pel que hi hauria un cabal regular d'aigua. A l'antiguitat tardana es va construir la piscina baptismal i d'un conjunt termal al conjunt episcopal.
Segurament als segle IX – X l'aqüeducte deixa de funcionar i es comença a construir el Rec Comtal. El creixement extramurs de la ciutat al voltant de l'aqüeducte rep el nom de Vilanova dels Arcs.
El punt de captació es trobava al riu Besòs, a l'àrea de Montcada. El més probable és que l'aigua no es recollís del riu sinó de surgències, com passa a altres ciutats romanes. Segurament un assut acumularia l'aigua i des d'aquí s'iniciaria el recorregut de l'aqüeducte que en gran part era subterrani per regular el pendent i conservar l'aigua.
La dada documental més propera de l'inici del recorregut se situa al turó de Sant Joan, al torrent de Tapioles,
Per la documentació escrita es pot reconstruir part del recorregut. Hi ha restes entre el camí de Sant Adrià i el d'Horta, un altre tram a prop del Molí del Clot amb presència d'arcs antics a les proximitats del Coll de la Celada.
Quan més propers a Ciutat Vella hi ha més documentació. Des de la zona del Portal Nou, que era per on entrava el Rec Comtal, l'aqüeducte romà gira cap al costat est de Sant Pere de les Puelles, des d'on seguia aproximadament el carrer de Sant Pere més Alt, continuava proper al Palau Comtal menor, al carrer dels Arcs de Jonqueres, fins a l'actual Via Laietana. La conducció seguiria pels carrers Jonqueres i Magdalenes.
A la plaça 8 de març es conserven les quatre arcades i els seus pilars a més de la canalització. L'aqüeducte seguia pel carrer de Capellans. Hi havia hagut algunes arcades a l'interior de l'antiga casa on posteriorment es va construir la seu del Col·legi d'Arquitectes i que van desaparèixer amb el seu enderroc.
A partir d'aquest indret es bifurcava en dues conduccions paral·leles que entren dins la ciutat pel costat de la porta de la muralla i les seves seccions poden ser observades a l'interior de la Casa de l'Ardiaca.
S’havia interpretat que un aqüeducte portava aigua des de Montcada, l'altre des de la Serra de Collserola. Actualment es creu que només venia de Montcada perquè cap té concrecions de carbonats o pedritja, que eren freqüents en les reparacions de les canonades que portaven aigua de Collserola
Un tret característic del sistema hidràulic de les ciutats romanes és la presència d’un dipòsit per decantar i airejar l'aigua, del qual podien sortir diverses canalitzacions que anaven a un o més dipòsits de derivació. Tot i no haver-se localitzat es creu que hauria existit passat el carrer Capellans i a partir d'aquest dipòsit sortien dues canalitzacions sobre arcades, per tal de conservar el pendent per entrar l'aigua a la ciutat." "Plaça del Vuit de Març" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,17446090 41,38545780 g27 AiguArt20 "Passejades 22 Mou-te pel clima. Un matí accessible al Gòtic ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fb4e7940cd7ea0a8b4569 ), " 5cdbc5ca24dd5d00768b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5cdbc5ca24dd5d00768b4569 "Estació de tren de Sant Andreu Comtal" "Aquesta estació de tren rep el seu nom a que va ser emplaçada al costat del Rec Comtal. El Rec Comtal va ser una infraestructura hidràulica per proveir de força motriu als molins, reg a les hortes i aigua a la incipient indústria de Barcelona durant segles. Va ser construït al voltant de l'any 1000. Es diu així perquè es va atribuir el seu impuls al Comte Mir o Miró. Al principi agafava l'aigua del riu Besòs desviada mitjançan un assut, més tard es va nodrir de l'aigua subterrània de l'aqüífer captada a La Mina de Montcada i més endavant també de La Casa e les Aigües de Montcada. Actualment encara queden restes al descobert del Rec Comtal al municipi de Barcelona com el Resurgiment a la superfície, la Plaça Primer de Maig i el Pont de la Vaca i encara rega Horts informals o La Ponderosa. Dins de l barri de Sant Andreu encara queden runes del Mas de Ca l'Oller, però s'han perdut d'altres tant interessants com la Roca foradada.

Sant Andreu Comtal (Rodalies) o Sant Andreu (Metro) és un intercanviador ferroviari situat al districte de Sant Andreu de Barcelona. Sant Andreu Comtal (antigament anomenada Barna-San Andrés) és una estació de ferrocarril propietat d'Adif que es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R2 i R2 Nord dels serveis de rodalia de Barcelona i diversos serveis regionals, operats per Renfe Operadora. Sant Andreu és una estació de la L1 del metro de Barcelona.
L'estació de la línia de Granollers o Girona va entrar en servei l'any 1854 quan va entrar en servei el tram construït per la Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona (antiga estació de Granollers, substituïda per l'Estació de França) i Granollers Centre.
L'any 2016, l'estació de Rodalies va registrar l'entrada de 764.000 passatgers i la del Metro va registrar-ne 3.421.770." https://guia.barcelona.cat/es/detall/estacio-de-rodalies-sant-andreu-comtal-de-renfe_92318093149.html "Plaça de l'Estació " "Sant Andreu" "Sant Andreu" 2,19267430 41,43611950 g27 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Història i present industrial ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbbc4a24dd5d40748b456c ), " 5ce4181b24dd5d23658b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ce4181b24dd5d23658b4567 "Font Vella de Canyelles" "Construcció de pedra vista formada pel frontal i un lateral que serveix de banc.
Al frontal hi queda una capelleta on hi havia una petita estàtua. A sota hi ha el tub de ferro, que no raja, i la pica que està enrunada.
L'estat de conservació és deficient, però des de la Casa de L'Aiguia de Trinitat Nova s'han fet algunes actuacions per condicionar-la, com treure escombraries, eliminar brancam, netejar la pica,... La cabana que il·lustra aquest punt està situat uns metres més amunt i és on arriba l'aigua que nodreix la font." "Carretera Alta de les Roquetes, 85" "Nou Barris" Canyelles 2,16057102 41,44205811 g27 Caminades19 "Caminades per la Sostenibilitat 2019: L'aigua entre la ciutat i el parc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ce40fd724dd5d7c628b4567 ), "