Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris
5391df020a92f43d0a8b4658 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b4658 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu blau" "El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és una institució amb més de 130 anys d’història que conserva un patrimoni de més de tres milions d’exemplars en els àmbits de la mineralogia, la petrologia, la paleontologia, la zoologia i la botànica.
Aquest valuós fons s’ha anat enriquint any rere any amb espècimens obtinguts gràcies a donacions particulars, a convenis amb el Parc Zoològic i els parcs naturals de Catalunya, i també per la pròpia recerca del Museu.
Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
Biodiversitat al voltant del Museu Blau." http://museuciencies.cat/ https://www.facebook.com/museuciencies https://twitter.com/museuciencies https://www.facebook.com/museuciencies https://www.facebook.com/museuciencies "Plaça Leonardo da Vinci, 4-5" "Sant Martí" "El Besòs i el Maresme" 2,22084500 41,41090370 c01 c04 c07 b04 d28 EiESos,AdministracioBS "Refugis Climàtics 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
539884d2c99dc79619b20100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d2c99dc79619b20100 "Castell de Montjuïc" "El castell de Montjuïc està situat a la part més alta de la muntanya, i gràcies a la documentació conservada i a les diverses campanyes arqueològiques practicades, se sap que ha estat habitat de manera més o menys continuada des de l’època prehistòrica fins a dia d’avui. Les diverses intervencions que s’hi han dut a terme, amb una cronologia des de l’epipaleolític fins a l’època medieval, permeten traçar un recorregut a través de la història de la muntanya sense castell.
Abans del Castell, al cim de Montjuïc hi havia un farell o torre de vigia, documentat l’any 1073. Aquest ""ispo farello"", tal com apareix citat, era habitat per un mariner que feia la funció de vigilant i que tenia com a missió alertar la ciutat en cas d’arribada de naus hostils a la costa, mitjançant un sistema de veles durant el dia, i de focs a la nit. Es desconeixen, però, l’estructura o les dimensions d'aquest edifici primitiu.
La Guerra de Successió (1701-1714) es va iniciar com a conseqüència de la impugnació del testament de Carles II, mort sense descendència directa, per part dels Àustria amb el suport de Gran Bretanya, Holanda i Portugal. En les seves darreres voluntats, Carles II va designar nou rei d’Espanya a Felip de Borbó, duc d’Anjou, investit com a Felip V. Els Àustria, però, van reclamar els drets successoris per a l’arxiduc Carles, a qui van proclamar com a Carles III.
No serà fins al segon terç del segle XIX, entre el 1833 i el 1843, que Montjuïc adquirirà un nou protagonisme històric en el context de la Barcelona liberal i revolucionària.
Amb l’arribada de la República, el nou Ajuntament de la ciutat va insistir al govern en la cessió del Castell. Van sorgir diverses opcions sobre què fer-ne: des de l’enderrocament fins a la ubicació del nou Parlament de Catalunya o d’un museu contra la guerra.
Les tropes franquistes van ocupar Barcelona el 26 de gener de 1939 amb la 105a Divisió del Cos de l’exèrcit marroquí a l’avantguarda i poc després entrarien al Castell. D’aquesta manera, el Castell va passar a formar part del bàndol nacional i es va convertir de manera provisional en lloc de concentració, amb milers de soldats presoners, que posteriorment serien traslladats al camp de concentració d’Horta.
Després de llargues controvèrsies, un ordre ministerial del 27 d’abril de 2007 va modificar la cessió del Castell de Montjuïc a l’Ajuntament de Barcelona i, després de diverses gestions, va tornar definitivament a la ciutat com a equipament municipal i, per tant, com a propietat de tota la ciutadania.
El castell de Montjuïc, tal com ha arribat fins als nostres dies, és resultat en bona mesura de la reforma de l’enginyer militar Juan Martín Cermeño (1699/1700-1773), projectada el 1751 i executada entre 1753 i 1779. Aquesta millora, que tenia com a objectiu completar l'estructura defensiva de la fortalesa, va suposar l’enderrocament d'una part del vell castell, conservant les millores fetes en època del virrei Velasco, a finals del s. XVII, i la materialització de noves edificacions sobre una planta trapezoïdal irregular adaptada a la topografia de la muntanya, amb quatre baluards als extrems, el fossat de Santa Eulàlia i un camí cobert perimetral.
La ubicació privilegiada del Castell, al cim de la muntanya de Montjuïc, permet al visitant gaudir d'unes visites immillorables de Barcelona i els seus voltants. D'aquesta manera la terrassa del pati d'armes esdevé un mirador de 360º amb vistes sobre la ciutat, el port, el Mediterrani, la costa barcelonina i el Baix Llobregat.
" http://ajuntament.barcelona.cat/castelldemontjuic/ca "Carrer del Castell, 62" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16712710 41,36442990 g27 d22
539884d4c99dc79619320200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619320200 "Laboratori de Natura - Castell dels Tres Dragons" "És troba a l’edifici del Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella, una de les seus científiques del Museu que custodia les col·leccions de zoologia i properament també les de geologia (situades actualment al Museu Martorell). Centralitza bona part de l’activitat de recerca científica i gestió dels fons de les col·leccions, així com els serveis necessaris per preservar, documentar i estudiar aquest ric patrimoni.
El Castell dels Tres Dragonsés obra de Lluís Domènech i Montaner i va ser projectat com a cafè-restaurant per a l’Exposició Universal de 1888. Destaca pel seu valor arquitectònic i artístic. Durant el primer terç del segle XX va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals. Des d’aleshores s’ha dedicat exclusivament a la zoologia.
També acull una biblioteca especialitzada en aquestes disciplines científiques.
Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
" "Passeig de Picasso, s/n" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18350664 41,38815392 c01 c07 c05 c06 g27
539884d4c99dc796193d0200 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796193d0200 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Museu Martorell" "Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el Parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…" https://museuciencies.cat/el-nat/les-seus/museu-martorell/ "Passeig Picasso, 11" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,18420889 41,38720972 c01
539884f9c99dc79619870300 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884f9c99dc79619870300 "Museu de Ciències Naturals de Barcelona - Jardí Botànic de Barcelona" "Història
Diversos espais han actuat com a jardins botànics, el primer d’Espanya a Sant Joan Despí el 1850 i el primer de Barcelona, a la Rambla, deu anys més tard. Altres són el marquès de la Ciutadilla vora el monestir de Sant Pau del Camp, al Raval, els jardins de la Universitat i l’antic jardí botànic, un espai que va dissenyar Pius Font i Quer on hi havia les antigues pedreres de la Foixarda a Montjuïc. Aquests són els jardins històrics.
Es troba a la muntanya de Montjuïc, i fou creat el 1999 per ser el principal jardí botànic de la ciutat, ja que el Jardí Botànic Històric era de reduïdes dimensions gràcies a l'impuls de l'Associació d'Amics del Jardí Botànic i de l'Institut Botànic. Els autors foren Carlos Ferrater, Artur Bossy, Joan Pedrola i Bet Figueras.
Biodiversitat vegetals
En total es cataloguen unes 7000 espècies vegetals, agrupades en plataformes triangulars disposades en terrasses per a salvar el desnivell del terreny. El jardí compta a més amb zones de vivers, així com un laboratori botànic. Alguns exemples de plantes i arbres són l’arbre ampolla (Brachychiton populneus), l’eucaliptus (Eucalyptus ficifolia), algunes varietats d’acàcies (Acacia brachystachya) o arbustos arboris com la dicksònia (Dicksonia antarctica), de la família de les falgueres.
També hi ha altres espècies com el boldo (Peumus boldus) o el pebrer fals (Schinus molle) d’Amèrica del Sud. La representació del continent africà, que va des del Marroc fins a Ciutat del Cap, ens l’ofereixen plantes com les argànies (Argania spinosa), els baladres (Nerium oleander) o la goma aràbiga (Acacia nilòtica) i, entre els arbres que també tenen una nodrida representació a la ciutat, els cedres (Cedrus atlantica, C. deodara i C. libani) o els podocarps (Podocarpus latifolia).
La Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona té cura de la gestió d’aquest espai.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB d'aquest parc.
Paisatgisme i disseny
Està dedicat a espècies de clima mediterrani de tot el món, agrupades en cinc zones fitogeogràfiques: Califòrnia, Xile, Austràlia i Sud-àfrica, a més del Mediterrani. També hi ha algunes espècies homoclimàtiques, procedents de Xina i Japó. En vuit fitoepisodis o escenografies vegetals que ens guien per fer un viatge per Austràlia, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, el nord d’Àfrica, el Mediterrani Oriental, la Península, les Illes Balears i finalment, les Illes Canàries. I ho fan a través d’un recorregut arquitectònic que aprofita els forts desnivells i pendents del terreny per remarcar i realçar les espècies vegetals.
Art i arquitectura
Els arquitectes Carles Ferreter, Josep Lluís Canosa, Beth Figueres, Artur Bossy i Joan Pedrola són els artífexs d’aquestes escenografies vegetals o fitoepisodis. Els espais s’organitzen a partir de l’aprofitament dels pendents de la muntanya i la combinació de parcel·les triangulars que trobem al llarg de tot el recorregut. Aquests triangles es distribueixen de manera que aprofiten les diferents orientacions possibles al sol i a la llum. Tot això sempre en funció de les necessitats de les espècies vegetals que hi són presents.
Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
Més informació a L'Atles de Biodiversitat" http://museuciencies.cat/visitans/jardi-botanic/ "Carrer Doctor Font Quer, 2" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15875440 41,36409390 g01 g06 c01 c05 c07 c06 g24
56e93d3b24dd5d2f688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e93d3b24dd5d2f688b4567 "Parc del Mirador de l'Alcalde" "Aprofitant el fort pendent de la muntanya en l'indret on està situat el Mirador de l'Alcalde, l'espai es distribueix en una sèrie de replans a diferents nivells, connectats entre si per trams d'escales i parterres de suaus pendents, separats per un paviment que forma part del patrimoni artístic de Barcelona.
Des d'un estany situat al centre del parc, que distribueix al seu voltant els diferents elements que componen l'espai -camins, parterres, vegetació i zones de repòs-, una font ornamental vessa la seva aigua en petites plataformes que configuren una cascada que va a parar a un estany inferior, també amb una font ornamental.
Quatre nivells
Si fem el recorregut de pujada, l'entrada ens dóna accés al primer nivell del parc. És des d'aquest lloc on podem contemplar la ciutat als nostres peus, amb el mar al fons. Tirant amunt arribem al segon nivell, que és on hi ha l'estany que recull l'aigua de la cascada, que arriba des de l'estany que hi ha al tercer nivell. Al quart nivell, a dalt de tot, el Mirador de l'Alcalde finalitza en una placeta.
Com que els diferents nivells del parc estan connectats amb trams d'escales de pedra, en alguns parterres de gespa -la majoria de grans dimensions- hi ha petits camins que converteixen aquest parc en un espai completament accessible, ja que permeten recórrer-lo sense haver de superar cap graó.
El Passeig dels Cims
El Mirador de l'Alcalde forma part del Passeig dels Cims, un projecte paisatgístic d'ordenació contínua de les cotes altes de Montjuïc, des de Miramar fins al carrer del Foc.
Aquesta ordenació és ben palesa al Mirador de l'Alcalde. Així, l'entrada que hi ha al primer nivell enllaça amb la gran esplanada que hi ha a dalt de tot dels Jardins de Joan Brossa, i tocant a l'entrada que permet accedir directament al tercer nivell del Mirador de l'Alcalde hi ha una de les estacions del telefèric que puja fins al castell de Montjuïc.
Vegetació
A més dels grans parterres de gespa, al Mirador de l'Alcalde són importants dues coses més: la gran pineda -sobretot de pi blanc (Pinus halepensis)- que hi ha a la dreta del jardí i les palmeres. Hi ha molts margallons (Chamaerops humilis), alguns força grans, i també washingtònies (Washingtonia robusta) i palmeres de Canàries (Phoenix canariensis). En l'enjardinament d'aquest espai també destaquen les ciques (Cycas revoluta) de grans dimensions.
Art i arquitectura
Pel seu gran valor artístic, el paviment del Mirador de l'Alcalde forma part del Catàleg del Patrimoni Artístic Municipal. Es tracta d'un mosaic de 420 m2 dissenyat per Joan Josep Tharrats. Per a la seva realització es van fer servir materials tan diversos i originals com còdols, llambordes, maons, rajoles posades de cantó, culs d'ampolla, peces de formigó, peces de ferro diverses (cadenes, rodes dentades, filaments, cargols i femelles, planxes... procedents de maquinària desballestada) o fragments de tapes de registres dels serveis urbans del subsòl, entre d'altres.
Història
L'any 1960, el general Franco va cedir a la ciutat el castell de Montjuïc amb la condició d'instal·lar-hi, entre altres coses, un museu militar. Aquest fet, a banda de l'adequació de la fortalesa per a nous usos, va comportar i estimular la urbanització i l'enjardinament dels voltants del monument i, en general, de l'àrea de Miramar.
Les obres es van iniciar el 1962 i es van executar en diverses etapes fins al 1969, any de la seva inauguració, amb José María de Porcioles a l'alcaldia. Quant a la font que hi ha al centre del parc, l'alcalde Porcioles en va encarregar el disseny a l'autor de la Font Màgica, Carles Buïgas.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-del-mirador-de-l-alcalde_1338142144.html "Plaça del Mirador" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16853928 41,36794494 g01
56e9404c24dd5d2e688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e9404c24dd5d2e688b4567 "Parc del Mirador del Poble Sec" "Aquest parc, fet en dues fases, aporta dos conceptes ben diferents quant a usos i paisatge. La primera que es va construir és la més extensa i reprodueix un paisatge rural forestal, amb una vegetació mediterrània. El terreny és força atalussat, i el recorregut s'ordena mitjançant camins de sauló molt amples, comunicats de tant en tant per trams d'escales que permeten, així mateix, accedir als espais mirador situats a les cotes més altes.
D'un dels murs de pedra que fan de balconada brolla un gran raig d'aigua que, conduït per un canalet de ferro de 28 m de llarg, va a parar a un petit estanyol que s'aboca muntanya avall en una cascada. A prop, un ample tram d'escales condueix fins a la zona inferior del parc, que es va construir en una segona fase.
El jardí urbà
Molt ampli i ben distribuït, aquí el Parc del Mirador del Poble-sec esdevé un jardí urbà que fa de transició entre el paisatge forestal de Montjuïc i el barri del Poble-sec. Hi ha pistes de petanca i jocs infantils, i els espais de descans estan protegits per l'ombra dels arbres i per una pèrgola coberta d'enfiladisses. En un dels extrems, un estany ple de vegetació aquàtica recull l'aigua que baixa per la cascada graonada de 18 m d'alçada, que té el seu origen en el petit estanyol que hi ha muntanya amunt.
Un parc entre parcs
El Parc del Mirador del Poble-sec està situat entre diferents espais verds d'aquest vessant de la muntanya de Montjuïc. Just on comença el parc per la banda del passatge de la Vinyeta hi ha arrenglerat un dels extrems del Parc de la Primavera, i la zona del parc que puja paral·lela al passatge de Josep Carner va a parar als Jardins de Mossèn Costa i Llobera.
Vegetació
En aquest parc hi ha, entre d'altres espècies arbòries, xicrandes (Jacaranda mimosifolia), lledoners (Celtis australis), Fraxinus berlandieriana, alzines (Quercus ilex), acàcies (Robinia pseudoacacia), oms (Ulmus pumila), sòfores (Sofora japonica = Styphnolobium japonicum), xiprers (Cupressus sempervirens), pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), pebrers bords (Shinus molle) i molts arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), als quals s'ha donat un port arbustiu. A la gran zona d'estar hi destaquen els sapindals (Koelreuteria paniculata), i la pèrgola que hi ha està coberta per glicina (Wisteria sinensis) i vinya verge (Parthenocissus tricuspidata).
Història
Des de les darreries del segle XIX fins a la meitat del segle XX, Montjuïc va ser un lloc d'esbarjo per als barcelonins, que pujaven a la petita muntanya domèstica a fer costellades o refrescar-se a les múltiples fonts. Amb l'excepció del castell militar, el territori era privat, dividit en tres grans finques dedicades a la caça o a tasques agrícoles. Va ser arran de la planificació urbanística amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que l'Ajuntament va començar a comprar terres a Montjuïc, i Jean-Claude Nicolas Forestier va ser cridat per enjardinar la muntanya.
Tot i que Montjuïc va viure un segon gran impuls urbanitzador arran dels Jocs Olímpics del 1992, que va permetre continuar enjardinant amples zones despullades cap a migdia, alguns racons de la muntanya -sobretot els que estaven a tocar de la ciutat per la part del port i del barri del Poble-sec- encara van restar ocupats per barraques, horts espontanis, tallers i edificacions precàries de tota mena. La creació del Parc del Mirador del Migdia, entre els anys 1995 i 1997, va representar l'ordenació de bona part d'aquests terrenys.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-poble-sec_95125123610.html "Passeig de Montjuïc, 28" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17227110 41,37244520 g01
572b0ad524dd5d33538b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/572b0ad524dd5d33538b4567 "Antic consolat Danès" "L'antic consolat de Dinamarca es convertirà en un centre cultural i cívic gàcies a la reinvindicació dels veïns. La Diputació de Barcelona és propietària des de 1979 d'aquest immoble per llegat del matrimoni de Dolors Canals i Joan Junyer, a condició que tingués un ús cultural i pedagògic. L'Ajuntament i la Diputació de Barcelona van signar un acord de cessió pel qual l'Ajuntament es farà càrrec de les obres d'adequació i pactarà els usos amb les entitats dels barris del Coll i Vallcarca, que també demanen que allotgi al Museu del Còmic i la Il·lustració desnonat del Castell de Montjuïc a 2009.
L'edifici està catalogat i té tres plantes -en total 472 m2- i un petit jardí al voltant. Segons l'acord de cessió la finca s'ha de convertir en un equipament cívic de dinamització cultural com a Casal de Barri, que podrà ser gestionat per entitats locals.
L'estat de l'edifici és bo i no requereix una intervenció molt profunda." "Carrer Viaducte de Vallcarca" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14366400 41,41240536 f08 "Resiliència urbana als barris del Coll i Vallcarca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/572203fd24dd5ddd418b4567 ), Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), "
579a1c9924dd5d38318b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/579a1c9924dd5d38318b456a "Jardí Botànic Històric de Barcelona" "L'antic Jardí Botànic va néixer en el marc de la transformació urbanística duta a terme en motiu de l' Exposició Internacional de 1929. Si per a l'exposició Universal de Barcelona de l'any 1888 la ciutat va guanyar el gran parc urbà de la Ciutadella, la mostra del 1929 va ser la oportunitat per redescobrir Montjuïc.
La construcció del Jardí Botànic es va encarregar al doctor Pius Font i Quer, que va ser l'artífex de la reunió de la col·lecció de plantes i espècies que encara avui en dia sobreviuen i conformen un conjunt de plantes i arbres de gran valor. Com a investigador i botànic, el propi Pius Font i Quer va obtenir aquestes espècies en el decurs de les seves sortides científiques per la Península i el nord d'Àfrica.
Aquest període va suposar per Barcelona i els seus espais verds la introducció de noves espècies que trobem en el recorregut per aquest jardí i que ja són habituals en el paisatge de la ciutat perquè s'estenen en molts dels seus espais verds. Serveixin com a exemples d'aquestes especies perfectament integrades les tipuanes (Tipuana tipu), les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) o l'ombú o bellaombra (Phytolacca dioica). Un arbrat que ja és part del patrimoni vegetal de Barcelona. Alguns exemplars estan al Catàleg d'Arbres d'Interès Local com un caforer, un freixe de fulla estreta, un freixe de Pensilvània , un fals plàtan i una noguera amb ales.
Actualment aquest Jardí està gestionat per la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Podeu consultar el Visor de Fauna de l'AMB per aquest parc
Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de varietats hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.
Les seus del Museu
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona està distribuït en diferents seus situades en tres espais estratègics de la ciutat: el parc de la Ciutadella, la muntanya de Montjuïc i el Parc del Fòrum.
Al primer es troben el Museu Martorell i l’edifici del Castell dels Tres Dragons, mentre que a Montjuïc hi ha el Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Al parc del Fòrum el Museu Blau, on s’allotgen les noves instal·lacions destinades principalment a programes públics: exposicions, tallers, conferències, mediateca, etc…
Els voluntaris de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic s’ocupen de manera permanent d’un hort de demostració, centrat en el cultiu de races hortícoles tradicionals, en la distribució de llavors per a qui estigui interessat i en la promoció d’activitats, cursets i conferències relacionades amb aquest tema.
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-historic_99400064283.html "Carrer Doctor i Font Quer, 6" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15865082 41,36393880 g01 g03 g06 g07 Caminades19,HortsComunitaris "Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "
5820d53724dd5ddb678b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d53724dd5ddb678b4569 "Descobrint les Barcelones que miren al mar." "Des del jardí del Mirador de l’Alcalde fins ben passat el front litoral del Castell de Montjuïc podem veure-hi la façana marítima de la ciutat més espectacular i variada.
Avui aquest paisatge també reflexa els diferents usos que ha tingut el port i el seu entorn immediat: transport de viatgers, porta d’entrada marina per l’entrada de mercaderies fins a port turístic en l’actualitat.
Aquesta mirada ens permet reflexionar sobre la convivència o necessitat de diferents usos passats, presents i futurs de la ciutat i els efectes beneficiosos o no de cadascun d’ells (energia, consum, mobilitat, ...).
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:
Quins creieu que han sigut els principals canvis que ha tingut aquest front marítim al llarg de l’història fins avui?
Quans usos diferents serieu capaços d’identificar-ne ara mateix?
Creieu que en podríem canviar-ne algun amb la nostra manera de viure per tenir menys impacte en l’entorn en la nostra manera de viure?
" https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,16802756 41,36254045 g13 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), "
5820d5c324dd5d7f668b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5820d5c324dd5d7f668b4567 "Montjuïc: l’origen de la ciutat a través de la pedra d’un mar tropical." "Les diferents pedreres de la muntanya ens mostren la importància dels material geològics per la creació d’infraestructures i construccions diverses des de temps dels romans fins el final de les explotacions l’any 1957.
En aquest sentit, l’entorn dels fonaments del antic Castell del Port, sobre el Fossar de la Pedrera i davant del front marí sud del cementiri, ens permet establir diferents connexions entre la història geològica de la muntanya de fa milions d’anys fins la construcció de la ciutat al llarg dels segles.
Encara avui podem trobar en les restes de conglomerats de fa 15 Milions d’anys –Miocè- al costat de les restes del antic Castell del Port, a peu del camí, trobem una bona mostra de fòssils marins diversos (petxines, ostres, cargols o crancs) si mirem amb atenció. El seu origen l’hem de buscar quan aquesta zona era la “platja” on desembocaven els materials provinents de l’erosió del mar a Collserola.
Preguntes i exercicis que podeu fer al lloc:
Quins fòssils marins sou capaços de trobar a les pedres que hi ha en aquest indret?
Quines pedreres coneixeu de la Muntanya de Montjuïc?
A quins edificis heu vist que els materials usats per la construcció siguin els mateixos que a la muntanya de Montjuïc?
" https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html "Parc de Montjuïc" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,14857697 41,35591757 g11 "Un passeig per la natura del front marí de Montjuïc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/583b3d9924dd5d9e6b8b4567 ), "