Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
5391df120a92f43d0a8b493b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df120a92f43d0a8b493b	"Datiler del Passatge de les Palmeres"	"<strong>Datiler </strong>(<em>Phoenix dactylifera</em>)<br />
Situació: Passatge de les Palmeres<br />
UTM (x,y): 430548:4586931<br />
Núm. de catàleg: 0087-08-94<br />
Districte: Nou Barris<br />
Propietat: Públic<br />
Característiques:
<div style=""margin-left: 40px;"">Alçària: 10- 14,5- 16 m<br />
Volta de canó a 1,3 m.:<br />
Capçada (diàmetre): 7- 6- 8 m.<br />
Any de catalogació: 1994<br />
Data aproximada de naixement: 1914</div>
Valoració:<br />
Originàries del nord d'Àfrica, aquestes palmeres han donat nom al passatge on es troben com a sorprenents arbres d'alineació, ja que han estat respectades malgrat la densa urbanització de la zona. Hi han dos exemplars.<br />
Per més informació podeu visitar<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=4553fcc3dfa5a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=90fded9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES						"Passatge de les Palmeres"	"Nou Barris"	"Vilapicina i la Torre Llobeta"	2,16793030	41,42962980	g16																																ArbreCatalogat			
539884d3c99dc79619100200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d3c99dc79619100200	"Centre Cívic Zona Nord"	"Ciutat Meridiana, situada al peu del Parc natural del Collserola sorgí als anys seixanta arran d’una important operació immobiliària en un moment de gran especulació i de fort creixement demogràfic produït per les successives onades migratòries dels anys 50 i 60. La millora de serveis bàsics ha estat possible per la reivindicació veïnal i unes administracions sensibles davant aquestes propostes.<br />
 <br />
Al Barri de Ciutat Meridiana es troba el Centre Cívic Zona Nord, un equipament municipal que neix amb l’ampliació de les instal·lacions de l’antic cinema “Palace” per ubicar-hi un nou equipament, inaugurat l’any 1987 i que entrà en funcionament amb tots els seus serveis, inclòs el teatre, l’any 1991. Va ser també al 1987 que va començar a funcionar l’equip de Serveis Personals de la Zona Nord, ubicat a l’edifici per atendre lesdemandes i necessitats socials del barri a través dels serveis socials d’atenció primària i de programes de promoció de l’associacionisme i dinamització cultural.<br />
Des d’aleshores ençà, s’ha mantingut una programació cultural de qualitat, adreçada als veïns i veïnes del barri, adaptada a les seves demandes i als contextos canviants del barri.<br />
 "		http://ccivics.bcn.cat/zonanord						"Carrer Costabona, 3"	"Nou Barris"	"Ciutat Meridiana"	2,17834880	41,46066993	f08	d28																															RenovaRoba17	"Renova la teva roba! 2015 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5624bcfc0a92f410128b4567 ), Refugis Climàtics 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539884d4c99dc79619220200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619220200	"Biblioteca Zona Nord"	"Biblioteca especialitzada en moviments socials.<br />
La Biblioteca Zona Nord és un edifici de nova construcció dissenyat per l'arquitecte Rafael Perera i Leoz, que es va inaugurar el 29 de novembre de 2009. L'edifici pretén conjugar els requeriments d'un equipament cultural destinat a biblioteca pública amb els condicionants del solar que s'integra en el vessant de la muntanya. Amb una superfície total de 1.462 m2 distribuïts en dues plantes, disposa d'un espai polivalent, àrea de diaris i revistes, àrea infantil, àrea de fons general, àrea de música i cinema, W-Fi, espai multimèdia i el servei d'Internet i +. La Zona Nord és el territori més septentrional de Barcelona. Els tres barris (Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana) tenen en comú que van créixer als anys cinquanta i seixanta amb habitatges d'autoconstrucció que després van patir els efectes de l'especulació urbanística. Actualment hi ha un gran impuls per transformar aquesta zona i connectar-la amb la ciutat, gràcies a la millora de les infraestructures i la implantació del metro lleuger, que donà origen a la línia 11."		http://www.barcelona.cat/bibzonanord		https://es-es.facebook.com/bibzonanord	twitter.com/bibliotequesbcn	https://es-es.facebook.com/bibzonanord	https://es-es.facebook.com/bibzonanord	"Avinguda Vallbona, 3B"	"Nou Barris"	"Torre Baró"	2,17987579	41,46123743	c06	d28	g17																															"Refugis Climàtics 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/63f75a5a940cd7f32e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539884d4c99dc796193b0200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc796193b0200	"Parc de l'Estació del Nord"	"L'entrada principal pel carrer Almogàvers està flanquejada per dues altíssimes parets de ceràmica blanca que delimiten els llargs talussos, molt suaus i sembrats de gespa. Constitueixen una talaia que permet contemplar amb perspectiva el conjunt de l'espai. Petits caminets fets amb travesses de fusta faciliten l'ascens.<br />
La ceràmica es repeteix a les dues escultures que determinen l'organització del parc. Prop de l'edifici de l'antiga estació de ferrocarril que li dóna nom, s'estén damunt la gespa un gran llenç de ceràmica blava. És el Cel caigut. Més enllà, tocant al pont del carrer Sardenya on finalitza aquesta primera part del parc (val la pena pujar-hi per veure les escultures), s'enfonsa l'Espiral arbrada, plena a vessar de til·lers.<br />
<br />
<strong>Els altres espais</strong><br />
Tot i la modernitat del seu traçat, el Parc de l'Estació del Nord compta amb espais més tradicionals, recollits i ombrejats, alguns situats a tocar del carrer Nàpols i que ressegueixen una bona part de la reixa del parc. Aquí, els arbres plantats en amplis parterres separats per camins serpentejants de sauló formen una mena de bosc que protegeix els que volen seure en un banc a recer del sol.<br />
Més enllà del pont del carrer Sardenya el parc s'estén allargassat, passa per sota del pont de Marina i finalitza al carrer de Lepant. En aquesta zona, també molt àmplia, és on s'han instal·lat els serveis: una àrea de jocs infantils i una gran àrea d'esbarjo per a gossos.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
Tot i que l'element vegetal més destacat d'aquest parc, per extens, són els grans parterres i els talussos de gespa -on sempre hi ha algú prenent el sol-, el cert és que l'arbrat és important. Això es deu, més que a la varietat d'espècies, deliberadament limitada per no treure protagonisme a les escultures, al seu desenvolupament, que els permet destacar. Així, el Cel caigut està flanquejat per un petit grup de pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>) en una banda, i per altíssims pollancres (<em>Populus nigra italica</em>) a l'altra. En aquesta zona del parc són nombrosos els grans exemplars d'àlber (<em>Populus alba nivea </em>i<em> Populus alba pyramidalis</em>) amb unes fulles platejades precioses, i també els pollancres del Canadà (<em>Populus </em>X<em> canadensis i Populus </em>X<em> canadensis pyramidalis</em>). Destaca, per centenari i pel seu magnífic port, un <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/populus-x-canadensis"" target=""_blank"">pollancre del Canadà</a> que forma part del Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. Omplint l'Espiral arbrada, una notable plantació de til·lers (<em>Tilia tormentosa</em>).<br />
A la zona a tocar del carrer Nàpols l'arbrat esdevé una mena de bosquet on abunden les alzines (<em>Quercus ilex</em>) i els xiprers de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>), i on també hi ha alguns àlbers. Més enllà del carrer Sardenya, on hi ha els serveis del parc, els grans parterres de gespa -també n'hi ha- comparteixen protagonisme amb arbustos com el tamariu (<em>Tamarix gallica</em>), l'arboç (<em>Arbutus unedo</em>), el pitospor (<em>Pittosporum tobira</em>), el marfull (<em>Viburnum tinus</em>) i la ginesta (<em>Spartium junceum</em>), i també amb els arbres: lledoners (<em>Celtis australis</em>) al voltant de l'àrea de joc infantil i, formant petits grupets, sòfores (<em>Styphnolobium=Sophora japonica</em>), acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>) i mimoses floribundes (<em>Acacia retinodes</em>).<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
El Parc de l'Estació del Nord es pot considerar l'únic exemple construït a Barcelona de land art o art terra, un corrent que sorgí cap a finals de la dècada de 1960 als Estats Units i a Europa, i que pretenia traslladar el treball artístic als espais naturals perquè n'esdevinguessin el suport. En aquest parc el land art està representat per la ceràmica sobre paisatge, amb dues escultures de Beverly Peppers: Cel caigut i Espiral arbrada.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Aquest parc va ser construït sobre una part dels terrenys ocupats per l'antiga l'Estació del Nord. Aquesta va ser construïda l'any 1861 i era el punt d'arribada dels trens de la línia de Lleida. Perdudes les seves funcions ferroviàries l'any 1972, el recinte acull avui l' estació central d'autobusos de Barcelona i el poliesportiu municipal més gran de la ciutat.<br />
 <br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank"">L'Atlas de la BIodiversitat</a><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-estacio-del-nord_92086028091.html						"Carrer Almogàvers, 27-61 / Carrer Nàpols, 70"	Eixample	"Fort Pienc"	2,18429940	41,39313190	g01	g16	d22																														Música2017	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
539884d4c99dc79619480200	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d4c99dc79619480200	"Casal de Barri de Vallbona"	"El barri de Vallbona, que pertanyia a la parròquia de Sant Andreu en els seus orígens, està separat de la ciutat de Barcelona per les autopistes de Girona i Manresa i la carretera C-17, a l’oest, i la finca agrícola La Ponderosa, al sud. A llevant es troba la llera del riu Besòs, al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, i al nord el barri de Can Sant Joan, del terme municipal de Montcada i Reixac.<br />
<br />
Durant el segle XV, els seus terrenys varen pertànyer a la Quadra de Vallbona, territori sota la jurisdicció del castell de Montcada. Aquesta zona va romandre en l’oblit fins que en el primer terç del segle XX, va formar part d’un projecte de ciutat-jardí que no va prosperar.<br />
<br />
Vallbona, aïllada a finals dels any 60 per la construcció de l’autopista, es va anar poblant de cases modestes d’autoconstrucció.La regeneració del barri, no arribà fins els anys 80 amb l’enderrocament dels edificis més deteriorats i la construcció d’equipaments i Vallbona, per sobre les vies del tren i l’AP-7, amb una vorera ampla per a vianants i un corredor de bicicletes.<br />
<br />
Vallbona és l’únic barri de Barcelona que conserva un tram descobert del Rec Comtal, l’antiga canalització d’aigua construïda durant el segle X per abastir d’aigua la ciutat de Barcelona, aprofitant les restes d’un vell aqüeducte romà. Aquest tram descobert i en ús (abasteix parcialment la finca La Ponderosa) fou remodelat l’any 1985 amb la construcció d’un pont i envoltant-lo de jardins.<br />
<br />
El Casal de Barri de Vallbona, creat l’any 1993, va obrir les portes amb una nova organització de gestió a finals de l’any 2008, un cop finalitzada la intervenció a càrrec de l’Ajuntament, de remodelació i millora de l’espai.  Aquest equipament compta amb diverses sales que s’usen en horari de tarda, amb una programació d’activitats socioculturals adreçada al barri i a la cessió d’espais a les entitats, amb l’objectiu d’impulsar accions culturals que fomentin la cohesió social i la integració de tots els veïns i veïnes del barri"		https://ajuntament.barcelona.cat/casalsdebarri/ca/casal/casal-de-barri-de-vallbona						"Plaça Primer de Maig, 18I"	"Nou Barris"	Vallbona	2,18632670	41,46548690	f08																																RenovaRoba17,RenovaRoba19,RenovaRobaTardor21	"Renova la teva roba! 2015 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5624bcfc0a92f410128b4567 ), Renova la Teva Roba Tardor 2021 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/61796747940cd7043d8b4567 ), Marató per l'emergència climàtica 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/63ce481e940cd773258b4567 ), "		
5398b36ec99dc705408a0300	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36ec99dc705408a0300	"Font del Gat (Estàtua)"	"Visitable dins el Programa <a href=""http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/com-funciona-barcelona-grups/el-cicle-de-laigua-la-ciutat/camins-daigua-un-plaer-als-sentits"" target=""_blank"">Com Funciona Barcelona?</a><br />
<br />
La <strong>Font del Gat</strong> és una font inclosa a l'<a href=""https://ca.wikipedia.org/wiki/Inventari_del_Patrimoni_Arquitect%C3%B2nic_de_Catalunya"" target=""_blank"" title=""Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya"">Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya</a>. Està ubicada dins dels <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-laribal"" target=""_blank"">Jardins de Laribal</a>, al pendent que va des de la part més alta dels jardins fins al passeig de Santa Madrona.<br />
La font es troba dins d'una arcada de pedra tosca. Com a sortidor té el cap d'un gat esculpit en pedra per Josep Antoni Homs. Sembla que ja des de feia segles que s'hi situava una font ubicada al mateix emplaçament.<br />
<br />
Gàrgola al restaurant de la Font del Gat<br />
Els Jardins de Laribal són un dels primers jardins públics en comprar-lo l’Ajuntament al 1908. Ja des de principis del segle XX era un dels berenadors més freqüentats amb la Font del Gat com a centre de les trobades. Posteriorment, entre el 1916 i el 1919, Jean Claude Nicolas Forestier i Nicolau M. Rubió i Tudurí reestructuren el jardí<br />
El jardí Laribal comprèn tres sectors amb diferències de nivell i topogràfiques: al nivell més baix hi ha els jardins de Josep Amargós on hi ha el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-teatre-grec?search=amarg%C3%B2s&multi_word_search=W10%3D"" target=""_blank"">Teatre Grec</a>, al sector intermedi hi trobem la Font del Gat i la zona anomenada de la Colla de l'Arròs, en el nivell més alt trobem l'enjardinament raticular.<br />
Posteriorment, cap el 1925, Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la font un restaurant on hi podien tenir lloc grans celebracions familiars com batejos o comunions. L'espai presenta un recinte tancat, en origen era privat, pel qual s'accedeix a través d'una portalada amb un arc de mig punt al final d'unes llargues escales. Al pinyó un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres, a la tarja hi trobem la inscripció ""1884"" i, per tant, anterior a la intervenció de Puig i Cadafalch.<br />
L'edifici va ser restaurat el 2002. A principis del segle XXI torna a tenir la funció de restaurant i va allotja la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis. Actualment és seu del Centre d'Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica.<br />
El periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: <em>La Marieta de l'ull viu</em>, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol.<br />
Efectivament, la font del gat brolla al fons d'una cova i segons diu la veu popular, deu el seu nom al fet que fou trobada per un gat el 1855, i que per això la font és coronada per l'escultura d'aquest felí. La seva localització, de cara el nord i entre frondosos arbres, la feien especialment amena per a l'estiu.<br />
A les tardes dels diumenges s'hi feia ball al so del piano de maneta, i, segons la llegenda urbana freqüentaven l'indret soldats i criades i tot tipus de nois i noies de classe treballadora, ja que els burgesos amb els seus carruatges podien anar més en fora. Entre ball i ball degustaven el menjar que es venia al taulell. La seva fama fou tan gran que la popular <em>Colla de l'arròs</em> va fer construir un elegant restaurant molt a prop de la font.<br />
 "								"Passeig de Santa Madrona, 28"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15759580	41,36782750	d11																																Caminades19	"L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la sostenibilitat: La Màgia de Montjuïc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04461524dd5d517e8b4567 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "		
56bb1b3724dd5da9298b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56bb1b3724dd5da9298b456b	"Viver Municipal de Plantes Tres Pins"	"El Viver Tres Pins es troba al vessant nord-oest de la muntanya de Montjuïc i es fan servir les terrasses i talussos a la reproducció de plantes per enjardinar Barcelona.<br />
<br />
A la part més antiga hi ha hivernacles, umbracles i espais d'entestat, i a la part nova hi ha grans terrasses per als estocs de planta, i també parcel·les dedicades a l'experimentació. La recerca d'espècies de gespa amb baixes necessitats hídriques i de varietats de rosers que s'adaptin bé a la ciutat en són dos exemples.<br />
<br />
Al Viver Tres Pins es produeixen unes 225.000 plantes/any arbustives i vivaces a partir d'esqueixos i llavors, com ara pitòspors, cràssules, heures, esparregueres i troanes. També hi ha dos túnels: un destinat a produir plantes, i l'altre a guardar els estocs.<br />
<br />
<strong>Un viver-jardí</strong><br />
<br />
La extensa part nova té una estructura regular i endreçada que es va enfilant muntanya amunt.<br />
<br />
Una ampla carretera fa ziga-zagues entre les terrasses d'emmagatzematge de planta, molt grans i rematades amb talussos coberts de gespa, on creixen arbres d'espècies molt variades.<br />
<br />
Els arbres dels talussos i els testos amb plantes que omplen les terrasses ofereixen un espectacle acolorit i molt viu.<br />
<br />
<strong>El Jardí de Petra Kelly</strong><br />
<br />
Cap a la meitat de la part nova hi ha el Jardí de Petra Kelly (ecologista alemanya fundadora del Verds). Pujant, a la dreta, hi ha una petita bola de terracota amb una figura femenina abraçant-la. Va ser col·locada en aquest lloc el Dia de la Terra de 1993, i al darrere s'hi va plantar l'arbre preferit de Kelly: un cirerer.<br />
<br />
Just al davant hi ha un petit monòlit de pedra dedicat a l'escultor Joseph Beuys, alemany que va incorporar els principis de l'ecologia a la seva obra. Darrera el monòlit hi ha una alzina i al costat un dels arbres més valuosos, per edat i raresa, del Viver Tres Pins: una <em>Melaleuca nesophila </em>d'uns 500 anys aproximadament.<br />
<br />
<strong>Reg sostenible</strong><br />
<br />
L'aigua de xarxa ha estat substituïda per aigua del freàtic que es bombegen fins des del punt de captació que hi ha a l'alçada del Liceu. El Viver és el punt d'emmagatzematge i distribució de l'aigua per al reg d'altres parcs i jardins de la muntanya de Montjuïc.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
<br />
La varietat d'espècies és molt gran doncs s'hi emmagatzemen les destinades als espais verds de Barcelona. Destaca també la vegetació que ""enjardina"" el Viver.<br />
<br />
A la part més antiga hi ha grans palmeres de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), ailant (<em>Ailanthus altissima</em>), morera (<em>Morus alba</em>), llorer (<em>Laurus nobilis</em>), acàcia (<em>Robinia pseudoacacia</em>), xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) i om (<em>Ulmus pumila</em>). Destaquen dos arbres: un <em>Ulmus sieboldii</em> i un <em>Rhus typhyna</em>, i per les seves dimensions, un pitòspor (<em>Pittosporum tobira</em>) gegantí.<br />
<br />
Els arbres que ornamenten els parterres atalussats de la part nova del viver són una bona mostra dels que hi ha als carrers de Barcelona, i també als parcs i jardins de la ciutat. Així, aquesta part és rica en pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>) i pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), sòfores (<em>Styphnolobium=Sophora</em> <em>japonica</em>), plàtans (<em>Platanus </em>X <em>hispanica</em>), <em>Prunus cerasifera atropurpurea</em>, desmais (<em>Salix babylonica</em>), lledoners (<em>Celtis australis</em>), acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>) i <em>Ginkgo biloba</em>, entre molts d'altres.<br />
<br />
<strong>Basses naturalitzades</strong><br />
Lloc pioner en la conservació d'amfibis a la ciutat.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
<br />
El Viver Tres Pins rep aquest nom per tres pins pinyoners molt vells que hi havia a la zona de la muntanya de Montjuïc on ara hi ha l'actual viver municipal. A principis del segle XX, aquest lloc era un berenador anomenat la Font dels Tres Pins -font que encara raja dins el viver-, on es reunien les famílies per passar-hi un dia a l'aire lliure o celebrar-hi festes populars, com l'enterrament de la sardina. Al voltant dels anys 20 s'hi va crear un espai destinat a proveir Barcelona de plantes per a l'Exposició Universal del 1929. Posteriorment es va convertir en el primer viver municipal dedicat a la producció de planta destinada a les zones verdes de la ciutat, i actualment és l'únic que resta a Barcelona.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/viver-municipal-de-plantes-tres-pins_99400092552.html						"Avinguda de Miramar, s/n"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16476710	41,36895990	g01	g06	g09	g13																													BassesNaturalitzadesenParcs			
56c346c124dd5db72c8b456f	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c346c124dd5db72c8b456f	"Parc de Can Rigal"	"El parc metropolità de Can Rigal vol contribuir a la consolidació d'una àrea ciutadana a cavall entre Barcelona i L'Hospitalet. En el procés de redacció hi ha tingut una participació activa el moviment associatiu dels entorns, que han proposat idees que s'han implantat en el projecte.<br />
<br />
<strong>Un nou parc metropolità</strong><br />
<br />
El Parc de Can Rigal és un nou parc obert d'ús públic on s'hi identifica un eix principal nord-sud que connecta els dos municipis de Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat i que dóna lloc a dues zones diferenciades. Per un costat, una zona de bosc mediterrani amb pins i alzines, que potencia el valor paisatgístic de Collserola. Per l'altre, una zona de prat amb un sistema de plataformes i plantacions geomètriques d'arbrat caducifoli que acull les zones de jocs infantils.<br />
<br />
Podeu consultar el <a href=""https://visorfauna.amb.cat/viewer/amb/cri/1/0/12.7.2018/10.1.2019/0"" target=""_blank"">Visor de fauna de l'AMB sobre aquest parc</a><br />
<br />
El camí central es descompon donant lloc a àrees de descans i parterres geomètrics d'arbustives i herbàcies, que actuen com a filtre entre les dues zones. L'accent de color es va alternant al llarg del passeig amb el relleu de la floració de les espècies seleccionades al llarg de l'any. Les pèrgoles i pòrtics, amb plantació d'enfiladisses i plaques fotovoltaiques, potencien el caràcter d'eix central i creen zones d'ombra i color, alhora que alimenten la il·luminació del parc. Aquests elements conjuntament amb la col·lecció de bàculs, donen una imatge orgànica i arbòria. La topografia és una gran estora de pendents suaus fins al talús del límit de la banda Besòs, que donen lloc a recorreguts adaptat i respecten el criteri de transparència visual en tot el parc.<br />
<br />
El Parc de Can Rigal incorpora criteris ambientals i de sostenibilitat com la regulació de l'enllumenat, la generació d'electricitat amb plaques fotovoltaiques, l'ús de materials reciclats, i molt especialment en allò que fa referència a la vegetació i a l'ús de l'aigua.<br />
<br />
L'aigua de la pluja es recull superficialment, es canalitza a través d'un sistema de conduccions drenants i graves i es retorna per capil·laritat a l'estrat vegetal, ja que infiltrar-la podria desestabilitzar el terreny de reblert; alhora s'evita la saturació de la xarxa de clavegueram. Per al reg directe, s'ha canalitzat l'aigua d'una mina existent a l'Hospitalet (és una combinació de Sistema Urbà de Drenatge Sostenible -SUDS- i aigua freàtica).<br />
<br />
El parc de Can Rigal és avui una gran àrea verda amb equipaments i zones de lleure, amb una plaça vestíbul, disposa d'una guingueta amb serveis públics, àrees de jocs infantils i una àrea d'esbarjo de gossos.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-can-rigal_99400320168.html						"Av. Albert Bastardas, 23"	"Les Corts"	"La Maternitat i Sant Ramon"	2,10776710	41,37934340	g01	d04	d23																														EmergènciaClimàtica			
56dfeeae24dd5d76668b456d	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d	"Parc de Collserola"	"La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/centre-dinformacio-del-parc-natural-de-la-serra-de-collserola"" target=""_blank"">Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola</a>.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.<br />
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i els roures (<em>Quercus robur</em>), trobarem aurons blancs i negres (<em>Acer campestre</em> i <em>Acer monspessulanum</em>) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (<em>Populus alba</em>), pollancres (<em>Populus nigra</em>) i freixes (<em>Fraxinus angustifolia</em>). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (<em>Corylus avellana</em>), el magraner (<em>Punica granatum</em>) i el cirerer silvestre (<em>Prunus avium</em>). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (<em>Vitex agnus-castus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l’arboç (<em>Arbutus unedo</em>), marfull (<em>Viburnum tinus</em>), aladern (<em>Rhamnus alaternus</em>), el lligabosc <em>(Lonicera japonica</em>) i l’heura (<em>Hedera helix</em>).<br />
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.<br />
<br />
La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-d-atraccions-tibidabo-patsa"" target=""_blank"">Parc d'Atraccions del Tibidabo</a>, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.<br />
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.<br />
<br />
<a href=""http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/rutes-guiades-en-bicicleta-electrica-pel-parc-de-collserola_99400231727.html"" target=""_blank"">Rutes guiades amb bicicleta elèctrica</a><br />
<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html						"Carretera de l'Església, 92"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes"	2,09951020	41,41919060	g01	g04	g08	g14	g13																												ParcCollserola			
56e959cc24dd5da7688b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e959cc24dd5da7688b4568	"Parc de Montjuïc"	"La muntanya condensa una àmplia i extensa oferta on conviuen la natura, des d'espais forestals a jardins temàtics, amb zones d'esbarjo, esportives, culturals i de servei. Tot i suportar aquesta gran pressió, la muntanya actua com un gran parc urbà i la podem explicar, des del punt de vista dels espais verds, com un jardí de jardins. És a dir, observant la muntanya com un conjunt i no atenent a les seves parts. Si el 1929 l'organització dels espais enjardinats de la muntanya per a l'exposició internacional va redescobrir la muntanya, en el segle XXI la mirada sobre Montjuïc ja no pot atendre a la singularitat de les parts sinó a la consideració de la muntanya com un conjunt.<br />
Montjuïc s'estructura en grans plans ben diferents. El vessant sud-est és el més abrupte de tots amb un gran penya-segat que ofereix vistes panoràmiques sobre el port i el mar. El vessant oest baixa fins a integrar-se en el delta del Llobregat. El vessant est ofereix vistes sobre Ciutat Vella i el mar i el darrer, el vessant nord, es fon amb la trama urbana de la ciutat.<br />
A la part més elevada de Montjuïc, trobem importants zones forestals. L'àrea dels penya-segats té una especial rellevància com a espai de matollar propi dels sols àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic per ser refugi de colònies de xoriguers (<em>Falco tinnunculus</em>), falcons pelegrins (<em>Falco peregrinus</em>), rapinyaires i altres espècies d'ocells com la merla blava (<em>Monticola solitarius</em>).<br />
A la part més baixa de la muntanya trobem tot un sistema de zones enjardinades que inclou un viver i també horts urbans.<br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-del-mirador-del-poble-sec"" target=""_blank"">Parc del Mirador del Poble Sec</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-primavera"" target=""_blank"">Parc de la Primavera</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-joan-brosa"" target=""_blank"">Jardins de Joan brossa</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-del-mirador-del-migdia"">Mirador del Migdia</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-la-font-florida"" target=""_blank"">Parc de la Font Florida</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-laribal"" target=""_blank"">Els Jardins de Laribal</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-del-teatre-grec"" target=""_blank"">Jardins del Teatre Grec</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-mossen-costa-i-llobera"" target=""_blank"">Els Jardins de Mossèn Costa i Llobera</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-mossen-cinto-verdaguer"" target=""_blank"">Els Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-d-aclimatacio"" target=""_blank"">Jardí d'Aclimatació Viver Tres Pins</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-joan-maragall"" target=""_blank"">Els jardins de Joan Maragall</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic de Barcelona</a><br />
El fossar de la Pedrera<br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/hort-municipal-masia-can-mestres"" target=""_blank"">Hort municipal Masia Can Mestres</a><br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-botanic-historic-de-barcelona"" target=""_blank"">Parc Botànic Històric de Barcelona</a><br />
Bona part d'aquests jardins van néixer amb motiu de l'Exposició del 1929. El disseny de l'enjardinament dels espais expositius va ser encarregat a Jean-Claude Nicolas Forestier. Aquest arquitecte va treballar a Barcelona de la mà de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Aquest equip va deixar per a la ciutat alguns excepcionals espais verds que conformen una concepció particular i un model conegut com el Jardí Meridional que té, en alguns d'aquests espais, la seva màxima expressió. Un tipus d'enjardinament que beu de la tradició catalana i la barreja amb la jardineria àrab combinada amb influències notables d'altres tipus de jardineria com la francesa i la italiana. En el cas de tot aquest conjunt, els jardins més propers a la zona urbana són els que contenen un major grau de complexitat en la distribució de les espècies mentre que a mesura que s'ascendeix de nivell aquesta complexitat s'alleugereix per donar una major preeminència als espais més naturalitzats i zones forestals.<br />
<br />
<strong>Zones forestals</strong><br />
A la part més elevada de Montjuïc trobem importants zones forestals. A la part més baixa de la muntanya hi ha tot un sistema de zones enjardinades, que inclou un viver i també horts urbans.<br />
<br />
<strong>El penya-segat de Montjuïc</strong><br />
L’àrea dels penya-segats té una rellevància especial com a espai de matollar propi dels sòls àrids, matollars secs amb un gran valor ecològic pel fet de ser refugi de colònies de xoriguers (Falco tinnunculus), falcons pelegrins (Falco peregrinus), rapinyaires i altres espècies d’ocells com la merla blava (Monticola solitarius). És un espai singular, que concentra un hàbitat rupícola de gran riquesa.<br />
<br />
<strong>Herbassars</strong><br />
Donen refugi fins a seixanta espècies diferents com conills, musaranyes, ratpenats, ratolins, gamarussos, mussols, òlibes ballesters, gavians, mallerengues, estornells, granotes verdes, reinetes i tòtils i una gran varietat de rèptils com dragons rosats, sargantanes cuallargues, serps blanques i verdes, etcètera.<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-montjuic_99400354561.html						"Passeig Migdia, 147"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16032810	41,36162130	g01	g03	g04	g06	g08	g13	g16	g19	g24																											
56f16d3724dd5d95098b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f16d3724dd5d95098b456b	"Jardins de Piscines i Esports"	"Els jardins de Piscines i Esports agrupen una superfície d'una hectàrea al barri de Sant Gervasi, i esdevenen avui un dels espais verds amb equipaments esportius i d'oci més actius del vessant sud-oest d'aquest barri. La superfície més gran es concentra a el vessant sud, a tocar del carrer Bori i Fontestà. Es tracta d'un gran espai semicircular circumscrit per camins que delimiten, juntament amb un camí central, dues grans extensions de praderia sobre les quals se situen arbres de gran port i alçada que confereixen àmplies zones d'ombra.<br />
La zona ha gaudit tradicionalment de gran popularitat tant com a espai de passeig, esbarjo i oci i per a fer esport a l’aire lliure. A principis de segle va acollir la seu del Real Club de Polo. Després es convertí en un complex esportiu molt utilitzat per la ciutadania.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Els jardins gaudien de gran popularitat entre els barcelonins ja a principis de segle XX. El 1910 el Reial Club de Polo va instal·lar-s'hi, als terrenys popularment coneguts com a Can Ràbia, a tocar de la carretera de Sarrià. Un espai entre l'avinguda de Diagonal i el solar on posteriorment s'aixecaria l'estadi de Sarrià del RCD Espanyol. El solar, molt més gran que l'actual espai verd, agrupava camps de gespa, pistes hípiques, aparcament, casetes de servei, espais socials i esportius com ara pistes de tennis i zones enjardinades amb àrees de passeig. L'any 1932 es va traslladar al seu actual emplaçament, a l'avinguda Diagonal. El parc esportiu de Can Ràbia va esdevenir l'any 1935 el complex esportiu de Piscines i Esports. El RCD Espanyol utilitzava les instal·lacions esportives com a espai per fer proves de selecció de jugadors o d'altres activitats vinculades al futbol. Piscines i Esports va acollir campionats esportius escolars, olimpíades populars, ballades de sardanes, balls i revetlles. Durant la guerra civil va esdevenir un centre de reclutament. Durant la dictadura va recuperar la seva funció com a centre privat esportiu com a ""Piscinas y Deportes"". La pressió veïnal va fer que, a finals dels vuitanta, l'espai tornés a recuperar l'ús públic.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Accedint-hi pel carrer del Doctor Fleming veurem un petit estany semicircular amb dos desmais. Des d'aquest punt, es veu una àmplia extensió propícia al passeig, tranquil·la i mig ombrejada. En primer terme veiem grans exemplars d'ombú o bellaombra (<em>Phytolacca dioca</em>) i tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>). Vorejant l'equipament privat trobem, afilerades, Palmeres (<em>Phoenix canariensis</em>). Al passeig central hi trobarem un grup de Pollancres (<em>Populus nigra</em>), m’hi ha molts en tot l'espai del jardí, i, a l'altra banda, tipuanes. En el recorregut ens apareixeran diferents exemplars de morera (<em>Morus alba</em>), palmeres i margallons (<em>Chamaerops humilis</em>), pins (<em>Pinus canariensis</em>), pebrers bords (<em>Schinus molle</em>) i robínies (<em>Robinia pseudoacacia</em>). A l'altre extrem dels jardins, just a l'accés d'un aparcament privat (Bori Fontestà amb Ganduixer) sobre una gelosia de fusta s'emparra una vinya verge (<em>Parthenocissus tricuspidata</em>). Els baladres (<em>Nerium oleander</em>) que hi creixen han superat l'estadi arbustiu i han adquirit ja formació arbòria. A la vessant nord, trobem una àrea enjardinada de forma triangular i de menor superfície, que tanca l'espai arrecerant-lo del brogit urbà. En aquest espai hi trobem pins blancs (<em>Pinus halepensis)</em> i alzines (<em>Quercus ilex</em>) que tenen als peus dels seus troncs abèlies (<em>Abelia </em>sp.), acants (<em>Acnathus spinosus</em>) i llentiscles (<em>Pistacia lentiscus</em>).<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Al subsòl d'aquests jardins hi ha el dipòsit pluvial de Bori i Fontestà, un dels dipòsits de recollida d'aigües pluvials que forma part de la xarxa municipal que gestiona els cabals d'aigua de pluja de la ciutat. També hi ha un pou de captació d'aigua que alimenta de recursos hídrics el veí Turó Park, un dels parcs històrics de Barcelona i que es troba gairebé a tocar d'aquests jardins<br />
 Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-piscines-i-esports_99400349080.html						"Carrer Ganduxer, 17-27 "	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - Galvany"	2,13830120	41,39341020	g01																																	"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56f18d4224dd5dc80f8b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f18d4224dd5dc80f8b4568	"Parc Torrent Maduixer"	"<br />
El jardí se situa en un terreny amb fort desnivell de 9 metres, entre els carrers Josep Garí, carrer de Collserola, carrer de Carles de Pirozzini i carrer de Comte de Sert, al Districte de Sarrià-Gervasi, en un entorn proper al Parc de Collserola.<br />
És un jardí urbà de 4.128,04 m² projectat sobre la coberta del Centre de neteja “Torrent Maduixer”, edifici soterrat que centralitza els serveis de neteja viària del barri de Sant Gervasi – La Bonanova. Aquest centre funciona com els seus homòlegs, el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-joan-miro"" target=""_blank"">Centre de Neteja Joan Miró</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-les-rieres-d-horta"" target=""_blank"">Cente de Neteja Rieres d'Horta</a>. És un edifici soterrat de 2.406,56 m² i energèticament eficient, ja que disposa d'energia geotèrmica, un giny que permet un alt rendiment energètic amb un baix consum elèctric.<br />
<br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://www.youtube.com/embed/cv9RwKz3t-o"" width=""100%""></iframe><br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Els marges disposen d'arbres i arbustos destacant el verd i la zona central presenta arbres amb flor, que esdevenen grans atractors de papallones i d’altres espècies.  El jardí compta amb 79 espècies: 13 tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), 2 paulònies (<em>Paulownia tomentosa</em>), 10 xicrandes (<em>Jacaranda mimosifolia</em>), 5 Mèlies (<em>Melia azedarach</em>), freixes (<em>Fraxinus ornus</em>), 7 garrofers (<em>Ceratonia síliqua</em>), 5 alzines (<em>Quercus ilex</em>), 3 alzines sureres (<em>Quercus súber</em>), pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>) , 9 pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>), 11 lledoners (<em>Celtis australis</em>) i 5 cirerers d'arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Als parterres laterals trobem  arbustos com <em>Tulbalgia violacea</em>, <em>Plhomis lanata</em>, <em>Hebe </em>sp. de flors violetes, <em>Cistus pulverulentus</em>, <em>Dicliptera suberecta</em>, <em>Hemerocallis </em>de flors taronja, <em>Verbena bonariensis</em>, <em>Pennisetum alupecuroides</em> i <em>Leonotis leonorus</em>. A la zona central destaquen el llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>), violeta (<em>Vitex agnus castus</em>), <em>Buddleia davidii</em>, <em>Palyurus spina christi</em>, ginestera (<em>Spartium junceum</em>) i llorer (<em>Laurus nobilis</em>). També hi ha enfiladisses o entapissants com la <em>Thunbergia grandiflora</em>, <em>Thunbergia gregorii</em> i <em>Parthenocissus tricuspidata</em> i en els laterals l'heura (<em>Hedera hélix</em>).<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Els diferents salts de nivell entre terrasses les cinc terrasses que formen aquest jardí urbà se salven amb talussos enjardinats. El jardí disposa d'un segon itinerari lateral ràpid a través d'escales que permet travessar el parc de nord a sud. Tots els murs existents al parc s'integren amb gabions. Els paviments dels parcs són de formigó prefabricat, sauló, sorra granada i formigó desactivat. La segona terrassa d'aquests jardins disposa de sis claraboies que garanteixen l'aportació de llum natural a l'interior de l'equipament de neteja ubicat al subsòl. A la part superior del parc hi ha un hort urbà.<br />
Per més informació podeu visitar <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-torrent-maduixer_99400328900.html						"Carrer Josep Garí, 7"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Sant Gervasi - la Bonanova"	2,13531550	41,41566990	g01	d20	d06																																	
56f1923f24dd5dc80f8b456e	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56f1923f24dd5dc80f8b456e	"Parc del Turó de la Peira"	"La seva privilegiada alçada i situació el converteixen en l'únic parc de Barcelona amb vistes a Collserola i al mar. És com un oasi amb una gran varietat vegetal que destaca pel seu verd i contrasta amb els edificis que l’envolten.<br />
El del Turó de la Peira és un lloc per al passeig a través dels amplis camins que el recorren en un itinerari que té com a objectiu principal arribar al cim, situat a uns 140 metres d’altitud, on es troba el mirador.<br />
També és un parc per contemplar les vistes des de qualsevol de les seves zones d’estada, perquè els nens es diverteixin en algunes de les tres àrees de jocs infantils que hi ha i per fer pícnics o jugar a cartes o a dominó sobre les taules que hi ha per tot el recinte.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
El parc del Turó de la Peira s'estén sobre una superfície de 7,71 hectàrees que formaven part d'una antiga pedrera, propietat de la marquesa de Castellvell. L'espai va passar a mans municipals durant la Segona República i es va inaugurar com a parc públic l'any 1936, si bé s'hi van anar incorporant nous terrenys fins al 1977, any en què es va inaugurar la primera remodelació. El 2007 es va fer una rehabilitació integral que en va restituir l'aspecte general i en va actualitzar les instal·lacions.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/pinus-halepensis-3"" target=""_blank"">La gran pineda catalogada</a>, formada per pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>) i pinyoners (<em>Pinus pinea</em>), inunda tot el parc, però es concentra especialment a la zona forestal o bosc urbà, situada al vessant nord. A part dels pins, hi ha oliveres (<em>Olea europaea</em>), xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>) i para-sols de la Xina (<em>Firmiana simplex</em>). Per contra, el vessant més de solell té un disseny més enjardinat i acull arbustos i més varietats vegetals, entre les quals destaquen els grups de figueres de moro (<em>Opuntia ficus-indica</em>)<br />
Per més informació podeu visitar <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-turo-de-la-peira_92086011958.html						"Passeig Fabra i Puig, 396-408"	"Nou Barris"	"El Turó de la Peira"	2,16344320	41,43345120	g01	g04																																"Itinerari ornitològic per Nou Barris ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/59f09f6e24dd5ddd7d8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
5745c79d24dd5d327a8b4571	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5745c79d24dd5d327a8b4571	"Platja de la Barceloneta"	"La platja pren el nom de l’antic barri mariner que es troba just davant. Les platges del Somorrostro, i la de Sant Miquel la voregen a nord i sud respectivament. El límit nord és l'espigó del Gas i el sud el carrer de Pepe Rubianes. És una platja força concorreguda durant tot l’any, però en plena temporada alta l’aglomeració és considerable. Disposa d’un accés fàcil per a persones amb mobilitat reduïda.<br />
Té 422 metres de longitut. Unes roques col·locades al mar a manera d’espigó intenten evitar que els temporals d’hivern redueixin l’amplària de la platja.<br />
A la platja hi ha uns quants bars i al barri de la Barceloneta trobem un gran nombre de restaurants especialitzats en peixos, mariscos i paelles.<br />
Característiques:
<ul>
	<li>Longitud 420</li>
	<li>Amplada 38</li>
	<li>Tipus de sorra Mitjana</li>
	<li>Certificat de qualitat Bandera blava Sí</li>
</ul>
<br />
<a href=""https://com-shi-va.barcelona.cat/ca/planifica_la_teva_ruta?RadioGroup1=TRANSIT&desde=+&hasta=Platja+de+la+Barceloneta+Barcelona,+Spain&whenToGoCombo=0&timeRoute=18:28&dateRoute=07/04/2015&sendRoute=PLANIFICAR+RUTA"" target=""_blank"">Com arribar-hi</a> Amb cotxe pel passeig Marítim. Amb autobús: línies 45, 59, 57 D20. Amb metro: estació Ciutadella-Vila Olímpica de la L4.<br />
<br />
Aquesta àrea compta amb passeres de fusta que arriben el més a prop possible de l’aigua (si bé, en cap cas arribarà a tocar-la ja que els corrents podrien desprendre el mòdul), un vestuari adaptat, una dutxa propera amb cadira i una grua elevadora. Tot plegat permet que qui ho necessiti pugui arribar fàcilment fins a l'aigua amb la col·laboració de voluntaris, que ajuden els usuaris, juntament amb les persones que els acompanyen, a passar de la cadira de rodes a la cadira amfíbia i utilitzar, si cal, una grua elevadora. D'aquesta manera, els voluntaris donen suport en el moment d'apropar-se, entrar i sortir de l'aigua, i també acompanyen els usuaris d'aquest servei mentre es banyen.<br />
<br />
El <a href=""https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/banys-i-platges/accessibilitat"" target=""_blank"">servei de bany assistit</a>, que s'inicia l'1 de juny, es fa els caps de setmana i festius del mes de juny i de la segona quinzena de setembre, mentre que els mesos de juliol, agost, i la primera quinzena de setembre es realitza diàriament en horari d'11 a 14h.<br />
<br />
Aquests serveis estan operatius amb senyalització de bandera verda de l'estat de la mar.<br />
<br />
A la platja a l'hivern, quan s'hi poden veure força <strong>gavines rialleres</strong> concentrades. La gavina riallera és més petita que el més freqüent <strong>gavià argentat gros</strong> i amb un bec molt potent.<br />
A l'hivern, podem veure gavines rialleres a la platja on també seran capaces d'aprofitar aliment d'origen humà o fins i tot apropar-se a persones que els llencin molles de pa o qualsevol altra cosa comestible. Així com el gavià argentat pot ser agressiu, la gavina riallera és força més tímida i sortirà volant ràpidament quan hagi agafat el menjar que li llencin les persones.<br />
A la Biomarató de 2018 es va trobar una gran biodiversitat. Aquí l'informe <a href=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Not%C3%ADcies/Informe%20preliminar%20Biomarat%C3%B3%20marina%202018.pdf"" target=""_blank"">Biodiversitat marina a les platges de Barcelona Biomarató 2018</a>.<br />
<br />
Bona part de la zona ocupada avui dia pel barri de la Barceloneta era mar fins fa només 5 segles.<br />
L’illa de Maians era una petit illot format per un banc de sorra situat on avui hi ha l’Estació de França. La costa barcelonina era molt diferent. Bona part del que avui és Ciutat Vella i Sant Martí havien estat aiguamolls. Amb la construcció del primer moll del port al 1447 es va crear un obstacle als corrents marins que circulen de nord a sud (<a href=""https://www.labrujulaverde.com/2015/03/las-corrientes-del-mediterraneo-en-una-simulacion-de-la-nasa"" target=""_blank"">Vídeo de la NASA</a>) i que va provocar la sedimentació de sorres provinents de les rieres i del riu Besòs i la unió de l’illa a la costa va formar una península. Es pot veure en el mapa <a href=""http://www.bcnsostenible.cat/fitxers/Not%C3%ADcies/Mapa%20Barcelona%201603.png"" target=""_blank"">Cathaloniae Principatus novissima et accurata descriptio. Jacobus Baptista Vrints. 1603</a>. CAT ANC. Col·lecció Barella, 15 Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya Número 20. Juliol 2008 i en aquest <a href=""http://www.magazinedigital.com/historias/entrevistas/ildefonso-falcones-barcelona-estaba-llena-ahorcados/galeria/3064#"" target=""_blank"">altre</a>.<br />
<a href=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Not%C3%ADcies/L%C3%ADnia%20de%20costa%20en%20la%20hist%C3%B2ria%20de%20Barcelona.png"" target=""_blank"">Aquesta imatge</a> refleteix ccom va evolucionar la línia de costa de Barcelona.<br />
<br />
 "		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/banys-i-platges/platja-de-la-barceloneta						"Passeig Marítim, s/n "	"Ciutat Vella"	"La Barceloneta"	2,19328320	41,38090440	g12	e10																															Caminades19	"De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Ciutat Vella. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c5838624dd5d12508b4567 ), Itinerari ornitològic per la Barceloneta ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/59e61d1024dd5d054c8b4569 ), Caminades per la sostenibilitat: A la vora del mar ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5afea91624dd5d53688b4568 ), ABAIXA'T ELS FUMS: Cursa de transport (El Centre de la Platja) ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b9613ea24dd5d4b178b4568 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Descobrint el litoral ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd3cbd324dd5dbe438b4567 ), "		
5745c90124dd5d697a8b4571	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5745c90124dd5d697a8b4571	"Platja de Sant Sebastià"	"La platja de Sant Sebastià és la que està situada més a ponent i sud de la ciutat de Barcelona..Els seus límits són al nord la plaça del Mar i al sud la bocana del Port. A la part superior de la platja estan emplaçats dos clubs esportius que ocupen bona part del sorral. Al sud es troba l’imponent hotel Vela, obra de l’arquitecte Ricard Bofill.Té 660 metres de longitut i 55 metres d'amplada.<br />
<br />
La platja disposa d’uns quants bars i de tot tipus d’infraestructures i serveis. A la zona més pròxima a l’hotel sol practicar-se el nudisme.<br />
<br />
A pocs metres de la platja, darrere dels clubs esportius i abans d’arribar a les dàrsenes industrials del port, s’alça la característica torre de Sant Sebastià, que allotja un restaurant amb molt bones vistes i des d’on surt un transbordador aeri que creua el port per arribar a la muntanya de Montjuïc.<br />
<br />
Accessible per a persones amb diversitat funcional, Activitats esportives, Aparcament, Bany, Creu Roja, Dutxes, Lloguer gandules, Lloguer para-sols, Mitjans de transport, Port proper<br />
<br />
A la Biomarató de 2018 es va trobar una gran biodiversitat. Aquí l'informe <a href=""http://bcnsostenible.cat/fitxers/Not%C3%ADcies/Informe%20preliminar%20Biomarat%C3%B3%20marina%202018.pdf"" target=""_blank"">Biodiversitat marina a les platges de Barcelona Biomarató 2018</a><br />
<br />
 "		https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/banys-i-platges/platja-de-sant-sebastia						"Passeig del Mare Nostrum, 21"	"Ciutat Vella"	"La Barceloneta"	2,18951849	41,37179817	g12	e10																																		
58a2c7f224dd5d2d678b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/58a2c7f224dd5d2d678b4567	"Eix Nou Barris Centre Comerç"	"L'Eix Comercial Nou Barris Centre Comerç es troba situat al barri de Vilapicina, que formava part d'antuvi del municipi independent de Sant Andreu, annexionat a Barcelona el 1897. Anys després, amb la nova configuració dels districtes barcelonins, va passar a formar part, juntament amb altres barris, del districte municipal de Nou Barris. El seu territori correspon a una zona molt poc poblada fins a la meitat del segle XX, situada al nord de Sant Andreu i a l'est d'Horta.<br />
<br />
Cap al 1917 començà a urbanitzar-se una part del que avui coneixem com barri de Verdum, un any abans començava a urbanitzar-se el carrer Pi i Molist, que connectava amb la rambla de Santa Eulàlia, avui passeig de Fabra i Puig, i que permetia comunicar els nuclis habitats prop de la futura plaça del Virrei Amat.<br />
<br />
El territori de l'avui districte de Nou Barris era una zona molt desplobada, que va començar a urbanitzar-se per donar cabuda als nous habitants de Barcelona que arribaven d'arreu d'Espanya. En pocs anys, va passar de ser la zona amb menys densificació de la ciutat, a ser el tercer districte per nombre d'habitants, que en l'actualitat sobrepassen els cent setanta mil habitants, amb una densitat molt superior a la mitjana de Barcelona.<br />
<br />
El nucli de població més antic del barri i de l'actual districte, situat als voltants de l'església de Santa Eulàlia, era i és, el centre de comerç més important. Com no podia ser d'altra manera, és el territori on està situat Nou Barris Centre Comerç.<br />
Els més de sis-cents establiments dedicats al comerç al detall i de serveis, s'extenen pels quatre principals carrers del barri, el passeig Fabra i Puig, carrer Pi i Molist i el passeig de Verdum amb la seva continuació, la Via Julia.<br />
<br />
El comerç de l'eix, amb un gran potencial, és majoritariament d'estructura familiar, amb una oferta ben diversificada, molt completa i competiva. Els establiments, moderns i atraients, obtenen la seva clientela del mateix veïnat i de les poblacions properes, amb les quals forma un continu urbà, aixì com dels barris veïns.<br />
<br />
És un barri ben comunicat, el metro i els autobusos, permeten arribar dels llocs més allunyats del districte i d'arreu de Barcelona. Durant la decada del 1990, es va emprendre una important remodelació de les infrastructures d'aquesta zona, que ha deixat uns carrers amb voreres amples, nova il·luminació i mobiliari urbà. La zona ha guanyat molt, i això, unit a l'empenta que li han donat els comerciants de Nou Barris Centre Comerç, els permet competir amb avantatge amb les grans superficies comercials.<br />
<br />
El comerç, modern i atraient, amb una oferta ben diversificada, molt completa i competitiva, obtè la seva clientela del mateix veïnat i de les poblacions properes, amb les quals forma un continu urbà."		http://www.eixnoubarris.com/		https://www.facebook.com/Eix.Nou.Barris	https://twitter.com/Eix_Nou_Barris	https://www.facebook.com/Eix.Nou.Barris	https://www.facebook.com/Eix.Nou.Barris	"Via Julia 45"	"Nou Barris"	Verdum	2,17618090	41,44050260	b04																																comsos,EmpresaBS			
5900508124dd5dcc548b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5900508124dd5dcc548b4567	"Sant Andreu Nord Comerç"	"SANT ANDREU NORD COMERÇ és l’associació de comerciants de la zona compresa entre els carrers Malats, Passeig de Santa Coloma, Fernando Pessoa i Avinguda Meridiana al barri de Sant Andreu.<br />
Treballem per dinamitzar i augmentar el teixit del comerç de proximitat perquè els nostres clients tinguin més comoditat per a les seves compres i que el tracte sigui més personalitzat. A més pretenem millorar i augmentar la comunicació de totes les activitats, festes i campanyes promocionals en les quals participem activament els comerços associats durant tot l’any.<br />
 <br />
SANT ANDREU NORD; TOT EL COMERÇ QUE NECESSITES , A PROP TEU!"		http://santandreunord.com/		https://www.facebook.com/santandreunord/	https://twitter.com/santandreunord	https://www.facebook.com/santandreunord/	https://www.facebook.com/santandreunord/	"Carrer Gran de Sant Andreu, 329"	"Sant Andreu"	"Sant Andreu"	2,18916600	41,43744800	b04	b07	a09																														comsos,EmpresaBS,comsos24,EmpresaBS24,#plasticzero			
59313d2124dd5d29598b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/59313d2124dd5d29598b4567	"Associació de Comerciants Zona Nord"	"L’Associació de Comerciants de Zona Nord és una entitat que treballa per al desenvolupament econòmic dels barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallboba i per a la seva millora com espai de convivència i creixement dels seus veïns. <br />
 <br />
Els objectius de l’associació són la defensa dels interessos del col·lectiu comercial i empresarial d´aquests barris, la representació d’aquest col·lectiu davant l'administració, la cohesió del teixit comercial i empresarial, la col·laboració i participació en els projectes d´aquestes zones en tot allò que contribueixi a través de l'associació a la seva millora, i endegar iniciatives, en el sentit més ampli, per a la millora de la competitivitat i la promoció tant del territori com de les empreses que hi operen.<br />
 <br />
En definitiva, l’Associació de Comerciants de Zona Nord busca preservar i millorar l’espai comercial d´aquesta zona, incentivar la seva promoció econòmica i oferir serveis de qualitat i amb responsabilitat a les persones que hi viuen. <br />
 "				https://www.facebook.com/comerciantszonanord/		https://www.facebook.com/comerciantszonanord/	https://www.facebook.com/comerciantszonanord/	"Carrer Vallcivera, 10"	"Nou Barris"	"Ciutat Meridiana"	2,17912640	41,46117660	b04	b07	f07																														comsos,EmpresaBS,comsos24,EmpresaBS24			
5df241cb940cd737038b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5df241cb940cd737038b4567	"Parc fluvial del riu Besòs - Zona d'ús públic"	"El Parc fluvial del riu Besòs és un espai públic ubicat al llarg dels darrers 9 quilòmetres de llera del riu Besòs, des de la confluència amb el riu Ripoll fins la desembocadura al mar Mediterrani. Amb una superfície total de 115 hectàrees és un dels espais verds més importants de la regió metropolitana de Barcelona, sobretot si es té present la seva ubicació formant part del continu urbà de les ciutats de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac.<br />
La zona d'ús públic va des del Pont de la Pota Nord de Santa Coloma de Gramenet fins al Pont del Ferrocarril a Sant Adrià de Besòs, uns 5 quilòmetres de llera, la vegetació a ambdós marges està formada majoritàriament per gespa, unes 22 hectàrees, i és accessible pels usuaris mitjançant rampes i escales d'accés. Des d'aquests accessos primer s'arriba a una franja asfaltada per permetre el pas de bicicletes i persones, així com vehicles de serveis, i abans d'arribar al curs hídric hi ha una àmplia franja de gespa trepitjable.<br />
Per més informació podeu consultat <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		https://parcs.diba.cat/web/fluvial/el-parc-fluvial						"Pont de Santa Coloma"	"Sant Andreu"	"Baró de Viver"	2,20204949	41,44857693	e06	e10	g01	g08	g09	g13	g14	g15	g24																								AiguArt20			
60b9cf00940cd75b148b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60b9cf00940cd75b148b4567	"Muntanya Pelada (Collserola)"	"La Muntanya Pelada és un indret de la serra de Collserola on s'hi poden observar papallones i libèl·lules, entre d'altres insectes. Els cards, planta abundant a la zona, fan que la papallona <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/fotografia/60b9f016940cd7b8168b456c"" target=""_blank"">Migradora dels cards (<em>Vanesa cardui</em>)</a>, hi estigui present. Altres papallones observades són la <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/fotografia/60b9f156940cd75c178b456c"" target=""_blank"">Bruna dels prats  (<em>Maniola jurtina</em>)</a>, l'<a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/fotografia/60b9f068940cd75d178b456b"" target=""_blank"">Atalanta (<em>Vanessa atalanta</em>)</a>, la <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/fotografia/60b9efad940cd7c4168b4572"" target=""_blank"">Margenera comuna (<em>Lasiommata megera</em>)</a>. També s'ha observat la libèl·lula anomenada <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/fotografia/60b9ecee940cd7c4168b456a"" target=""_blank"">Pixaví estriat (<em>Sympetrum strolatium</em>)</a>. Aquest turonet està orientat al nord-oest i a la tarda hi toca el sol, la qual cosa fa que els insectes s'hi troben bé."								"Carretera de les Aigües, 54"			2,10301886	41,40207907	g08																																			
66573428940cd76b1c8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/66573428940cd76b1c8b4567	"Biblioteca de les coses Zona Nord"									"Av. dels Rasos de Peguera, 232"	"Nou Barris"	"Ciutat Meridiana"	2,16995110	41,46031310	a12																																	"Millor que meu, nostre! ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/665705e8940cd73a178b4567 ), "