Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 5391df140a92f43d0a8b4981 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df140a92f43d0a8b4981 "Dipòsit d'aigües pluvials Jardins dels Doctors Dolsa" "Instal·lació situada sota els Jardins dels Doctors Dolsa localitzats entre els carrers Gran Via de Carles III, Pobla de Lillet, Fígols i Avinguda Madrid, amb accés des dels jardins.
Hidrològicament és a la zona alta de la conca de la Riera Blanca, intercalada a la Ronda del Mig. Aquest dipòsit compta amb dos cossos, un de més superficial de 5500 metres cúbics, i un altre de més profund, de 47000.
Associat hi ha un punt de captació d'aigua freàtica.
El punt de captació és un pou de nova construcció que disposa d’una bomba submergible situat en els jardins prop de la cruïlla entre els carrers Fígols i Pobla de Lillet.
L’aigua és bombada per una canonada fins a un dipòsit d’aigua freàtica amb una capacitat de 900 m3 situat en els locals tècnics del dipòsit de pluvials.
Des d’aquest dipòsit s’alimenta, com a usos externs: un hidrant i un llac mitjançant una bomba submergida. Igualment abasteix el reg dels Jardins de Bacardí i Jardins de Josep Goday i Casals mitjançant dues bombes submergides. També s’alimenta el sistema de neteja del dipòsit d’aigua pluvial constituït per uns tancs que es buiden per un sistema de clapetes i unes mànegues que s’alimenten per dues bombes.
Podeu veure aquest vídeo explicatiu dels dipòsits pluvials.


 " https://www.bcasa.cat/AiguesSubterranies/i_cat/sistema_04_a.aspx "Gran Via de Carles III, 28" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12918197 41,38078975 d14 d13 EmergènciaClimàtica 5391df140a92f43d0a8b4982 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df140a92f43d0a8b4982 "Dipòsit d'aigües pluvials *Parc Central de Nou Barris" "El dipòsit de retenció d’aigües pluvials
El dipòsit de retenció i regulació d’aigües pluvials del Parc Central de Nou Barris es troba situat entre el passeig Urrutia i el carrer Vilalba dels Arcs i té una fondària de 5,3 metres. Amb una capacitat de 18.000 metres cúbics, la seva funció és protegir la xarxa de clavegueram davant pluges fortes i disminuir el risc d'inundabilitat de la zona. La seva forma és rectangular en planta (excepte una cantonada, que presenta un xamfrà), amb una longitud total de 102 m i una amplada de 26,5 m. Forma part de la xarxa de dipòsits construïts en diferents indrets de la ciutat: Tots els dipòsits de retenció d’aigües pluvials de la ciutat de Barcelona aporten aquests beneficis:
En primer lloc, el seu volum de retenció permet una reducció del cabal màxim d’aigües pluvials, de manera que el cabal de sortida del dipòsit és molt menor que el d’entrada. Això té efectes molt positius a la xarxa de clavegueres aigües avall, minimitzant el risc d’inundacions.
La segona funció és mediambiental: la retenció d’aigua de pluja, fortament contaminada degut a l’escorriment per la ciutat, redueix el seu abocament a platges, rius i port. Després de la pluja, aquesta aigua retinguda es deixa anar poc a poc, de manera que pot ser tractada a la depuradora.
D’altra banda, l’aigua retinguda disminueix el seu grau de contaminació, a conseqüència de la sedimentació provocada per la seva retenció.
L'aprofitament de l'aigua freàtica permet, a més, abastar les necessitats de reg del Parc Central de Nou Barris i alimentar les seves làmines d'aigua, ja que associat al Dipòsit d’Aigües Pluvials hi ha un sistema de captació, emmagatzematge i distribució d’aigua freàtica. Aquesta aigua es fa servir per a la neteja de carrers, el reg de zones verdes, l’alimentació del llac del Parc Central i la neteja del dipòsit d’aigües pluvials.
Actualment a Barcelona es distribueixen més de 700.000 m3 d’aigua freàtica a l’any, la qual cosa suposa ja un estalvi del 10% d’aigua de boca respecte al total consumit per l’Ajuntament de Barcelona.
Podeu veure aquest vídeo explicatiu dels dipòsits pluvials.


 " http://www.clabsa.es/cat/DipositsBCN_Mapa.asp "Carrer Vilalba dels Arcs, 1" "Nou Barris" "La Guineueta" 2,16769430 41,43603030 d14 d13 EmergènciaClimàtica 5391df140a92f43d0a8b4983 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df140a92f43d0a8b4983 "Dipòsit d'aigües pluvials *Parc de les Rieres d'Horta" "Aquest dipòsit es troba sota el Parc de les Rieres d'Horta
L’objectiu principal del dipòsit és evitar possibles inundacions en cas de tempesta, acumulant l’excés d’aigua al
dipòsit per fer-ne un desguàs controlat de manera que no es produeixin situacions de desbordament del clavegueram i de la depuradora del Llobregat, i s’eviti la contaminació del mar.
El dipòsit de l’Avinguda de l’Estatut és un dels més grans de la ciutat, amb una capacitat total de 95.515 metres cúbics d’aigua distribuïda en tres mòduls que permeten salvar el desnivell del terreny. Aquest dipòsit recull les aigües pluvials de la conca de la riera d’Horta; el torrent Garrofers, les rieres de Marcelí i de Pedro Antonio Alarcón i les aigües del carrer Llobregós.

A banda, el projecte incorpora un dipòsit d’aigües freàtiques de 3.000 metres cúbics per aprofitar les aigües del freàtic existents a la zona, i un centre de neteja que dóna servei als barris de l’entorn. Totes les instal·lacions són soterrades.

Als encontorns hi ha un mur verd. Podeu veure aquest vídeo explicatiu dels dipòsits pluvials.


 " https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-de-les-rieres-d-horta "Carrer Jerez, 14" "Horta - Guinardó" Horta 2,15453200 41,43205140 d14 d13 d01 g18 EmergènciaClimàtica "De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Horta. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c57a8724dd5d904f8b4567 ), " 539884d1c99dc79619400100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619400100 "Parc de Joan Miró" "Antigament era conegut com el Parc de l’Escorxador. Sota aquest parc es troba un gran dipòsit municipal d'aigües pluvials i un Centre de Neteja. Aquest centre de neteja comparteix moltes característiques amb el Cente de Neteja Torrent Maduixer i el Centre de Neteja Rieres d'Horta.
Integrat en la trama urbana dissenyada per Ildefons Cerdà a finals del segle XIX, el Parc de Joan Miró ocupa el solar de l'antic escorxador, equivalent a quatre illes de l'Eixample.

Jardins per a la biodiversitat
És un espai de 420 m2 dedicat a a la millora de l'hàbitat per a la flora i la fauna mitjançant plantacions i creació de refugis, que atrauen ocells, papallones i altra fauna beneficiosa. Conté plantes ornamentals i aromàtiques com els lilàs, les sàlvies o les Tulbaghia violacea, i es van afegir cirerers d’arboç, menta, fonoll o romaní que nodreixen marietes, cucs, abelles, xinxes o caràbids. L’Escola Auró ja el va instal·lar un hotel d'insectes.

La plaça
Té una extensió de 6.400 m2 i és la zona més urbana i elevada del parc, arran dels carrers Tarragona i Aragó. En ella hi és l'escultura Dona i Ocell dins un petit estany. Aquest és, sobretot, un lloc de pas.
A tocar la plaça, una praderia de 6.000 m2 cobreix un aparcament i un dipòsit d'aigües pluvials. Per la vora d'un dels costats hi ha plataformes de diverses altures connectats per camins ombrejats amb pèrgoles cobertes d'enfiladisses que porten a la zona més extensa i rústega del parc.

Els bosquets
Primer un de palmeres i tot seguit un de pinsés el que hi ha d'un a l'altre extrem del parc, en direcció al carrer Vilamarí. Són grans extensions de sauló situades en una cota inferior a la de la plaça amb un ampli ventall de serveis.
A la pineda, s'hi reuneix el veïnat per fer petar la xerrada a la terrassa d'un dels quioscos bar, o mentre els infants s'entretenen en una de les sis àrees de jocs infantils del parc, una de les quals, la més gran, és accessible. Al palmerars hi ha pistes de petanca i els gossos corren per una gran àrea de 720 m2.
La biblioteca Joan Miró envoltada d'aigua
Es troba a l'accés al parc pels carrers Vilamarí i de la Diputació. Un edifici elegant i acollidor envoltat de canals d'aigua delimitats per franges de xiprers retallats.

Vegetació
Abunden les palmeres de Canàries i datileres (Phoenix canariensis i Phoenix dactylifera). Els pins pinyers, els pins blancs (Pinus pinea i Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex) configuren un gran espai de vegetació característicament mediterrani, on també es troben grans eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis i Eucalyptus globulus).
A tocar de la biblioteca, els baladres (Nerium oleander) comparteixen espai amb les tanques de xiprer (Cupressus sempervirens), i a prop del palmerar hi ha àlbers (Populus alba). Els oms (Ulmus pumila) i els cedres (Cedrus deodara) hi són espècies arbòries presents. A les pèrgoles hi llueixen les glicines (Wisteria sinensis) i les buguenvíl·lees (Bougainvillea glabra).

Art i arquitectura
En un dels extrems de l'estany que hi ha a la gran plaça situada a l'alçada dels carrers Tarragona i Aragó, l'escultura Dona i Ocell de Joan Miró, de 22 m d'alçària, presideix el gran espai verd. Està feta amb trencadís i ha esdevingut un dels grans referents del parc. Va ser donada a Barcelona pel seu autor.

Història
El Parc de Joan Miró és el primer després de les primeres eleccions municipals democràtiques del 1976, i també el primer en què es va donar un nou ús a espais urbans amb equipaments obsolets.
Situat en els terrenys que havia ocupat l'antic escorxador de la ciutat, és un bon exemple del nou model d'estratègia urbana iniciat amb la democràcia, basat en la dignificació de la perifèria i la recuperació del centre de la ciutat. El nou planejament de l'espai urbà va fer possible el progressiu creixement d'un espai públic extens i de qualitat, del qual aquest parc és una peça emblemàtica.
 
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat
 " http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-joan-miro_92086012013.html "Carrer Tarragona, 74" Eixample "La Nova Esquerra de l'Eixample" 2,14716360 41,37732470 g01 g24 g31 d06 d13 d20 d22 d04 Música2017,RefugideBiodiversitat "Com funciona la resiliència a Barcelona? ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/56e1345d24dd5d3b558b4568 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5398b36fc99dc705404d0400 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36fc99dc705404d0400 "Font de La Maquinista" "La font de la Maquinista és coneguda com “Estany Narcís Monturiol” (va ser un enginyer intel·lectual, polític i inventor espanyol). Va ser inaugurada l’any 2.000 i va ser obra de Juan Fernando Mendoza. La font està ubicada a l’antiga fàbrica de trens que es va construir l’any 1.855.  " "Carrer de Tucuman, 92" "Sant Andreu" "Baró de Viver" 2,19762952 41,44457289 d11 d13 g01 53a0647e0a92f496078b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/53a0647e0a92f496078b4574 "Parc de les Rieres d'Horta" "El Parc de les Rieres d'Horta inaugurat a l'estiu del 2013 sobre la coberta del dipòsit de regulació d'aigües pluvials i el Centre de Neteja del serveis de neteja viària del districte d’Horta-Guinardó.
El Centre de neteja té 3.030 m2, repartits en dues plantes soterrades. Dona servei al districte d’Horta-Guinardó i part de Nou Barris. Com el Centre de Neteja de Joan Miró i el Centre de Neteja del Torrent Maduixers disposa d'instal·lacions captar aigües freàtiques, per a la compactació de les restes de la neteja viària (descàrrega de vehicles), espai per rentar els vehicles, taller, zona d’aparcament i àrea d’oficines. També té a la façana del carrer de Jerez un mur verd que recull i filtra les aigües grises de les dutxes per al seu reaprofitament per a les cisternes del WC.
Per aquí baixaven els torrents de Collserola i més avall, formaven l'antiga Riera d'Horta, el curs d'aigua més important del sistema hidrogràfic del Pla de Barcelona. El Parc incorpora en autosuficiència energètica i renaturalització. Té vegetació mediterrània adaptada a les condicions climàtiques amb zones d'ombra a l'estiu i de sol a l'hivern.
El nom fou escollit pel veïnat. La proximitat amb Collserola el converteix en un connector de biodiversitat entre la serra i la ciutat.
Quant a renaturalització la plantació d’arbrat de port natural permet obtenir alta densitat de biomassa i potenciar la connexió amb Collserola. Respecte autosuficiència energètica té una pèrgola fotovoltaica de 642 m2 i enllumenat públic per LED  telegestionat segons demanda.
Sota hi ha un dipòsit municipal d'aigües pluvials.

Biodiversitat
Entre l’arbrat trobem  Xiprer (Cupressus sempervirens), Pi blanc (Pinus halepensis), Auró blanc multitronc (Acer campestre ""multironc""), Arboç (Arbutus unedo), Freixe (Fraxinus berlandierana), Ametller (Prunus dulcis / amygdalus), Alzina (Quercus ilex), Roure martinenc (Quercus pubescens), Auró argentat singular (Acer saccharinum), Lledoner singular (Celtis australis), Ginkgo singular (Ginkgo biloba), Perera de Callery singular (Pyrus calleryana), Xiprer calb o dels pantans singular (Taxodium distichum ""Singular""), Bauhínia purpúria (Bauhinia purpurea), Lledoner (Celtis australis), Plàtan multitronc (Platanus x hispanica ""Multitronc""), Albercoquer (Prunus armeniaca), Prunera vermella (Prunus cerasifera japonès), Gatzerí (Prunus padus / mahaleb), Server (Sorbus domestica). Destaquen exemplars recuperats del seu terreny originari, anteriors a l’obra del parc finalitzat el 2013, com ara un exemplar d’Araucaria heterophylla, o diversos Arbre de l'amor (Cercis siliquastrum) i Xicranda (Jacaranda mimosifolia). Entre els arbusts trobem: Boix comú (Buxus sempervirens Boix comú), Estepa (Cistus x pulverulentus), Pitòspor nan (Pittosporum tobira nana), Abèlia (Abelia x grandiflora), Aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), Llentiscle (Pistacia lentiscus), Marfull (Viburnum tinus), Pachysandra terminalis, Gessamí asiàtic (Trachelospermum asiaticum), Centranthus ruber (Herba de Sant Jordi), Echinops ritro 'Veitch's Blue' (Panical blau), Eupatorium purpureum 'Atropurpureum' (Eupatori), Gaura lindheimeri 'Siskyou Pink' (Gaura), Ophiopogon japonicus (Cintetes), Persicaria amplexicaulis 'Vermella' (Cama-roja), Persicaria affinis, Tulbaghia violácea (All de societat), Verbena bonariensis, Verbena rigida, Deschampsia cespitosa, Nassella tenuissima, Pannicum virgatum 'Shenandoah', Pennisetum alopecuroides  

Paisatgisme i disseny
Un camí accessible recorre longitudinalment el parc. A la 1a terrassa hi ha la pèrgola fotovoltaica que ombreja les pistes de bitlles i petanca i disposa d'un bar i serveis públics. L'enllumenat consta de 921 leds encastats als murs. A la 2a terrassa hi ha un circuit de salut i esportiu adreçats a la gent gran. La 3a terrassa acull la zona de jocs infantils accessible. La darrera terrassa disposa d'un espai central de sauló compactat, zones de paviment i grades, i un escenari arbrat per a esdeveniments del barri. La distribució dels arbres crea zones d'ombra a l'estiu i de sol a l'hivern. S'aprofita l'aigua de la pluja per al rec i l'energia del sol per l’enllumenat.

Font dels Jocs d'Aigua
Sistema de projecció d’aigua amb 16 brolladors de dolls d’aigua vertical i aigua nebulitzada sobre el paviment i il·luminats amb led que combinen vermell, blau i verd i un joc interactiu amb polsadors.
La font disposa d’un sistema de recirculació, filtratge i esterilització per llum ultraviolada o aireació.  També té un anemòmetre per controlar de l’alçada dels sortidors en funció de la velocitat del vent.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-les-rieres-d-horta_99400323039.html "Avinguda de l'Estatut (entre Plaça Botticelli i Plaça de l'Estatut)" "Horta - Guinardó" Horta 2,15423647 41,43171103 g01 g18 d04 d20 d06 d13 cicleaigua,EmergènciaClimàtica "De la muntanya al mar: Mapatge i ruta de l’aigua per Horta. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/56c57a8724dd5d904f8b4567 ), " 56e03e4624dd5d441e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e03e4624dd5d441e8b4567 "Parc de la Plaça de les Glòries" "El 6 d’abril del 2019 es va obrir a la ciutadania la primera part del nou parc de les Glòries, amb 20.400m2 de superfície verda. És el nou pulmó verd de la ciutat, que ocupa part de l’espai que antigament estava dedicat completament al trànsit rodat. Ara, aquesta zona està dominada per la Gran Clariana, una gran esplanada de gespa d’1,1 hectàrees que permetrà gaudir del verd al bell mig de la ciutat.

El parc de les Glòries és un espai pensat per fomentar la biodiversitat, i té certes peculiaritats que el fan diferent d’altres parcs de Barcelona. En aquesta primera fase, els ciutadans poden trobar:

La Gran Clariana: Una hectàrea de gespa que convida a gaudir de la natura i a relaxar-se és un espai polivalent, obert i d’estada per a la ciutadania. A causa de l’arrelament de la gespa, aquesta àrea encara romandrà tancada unes setmanes més.

Els nodes de biodiversitat: Són petits refugis de la natura. Aquests espais reprodueixen els hàbitats d’un bosc mediterrani a petita escala i estan especialment pensats per dotar d’una gran biodiversitat el parc, tant pel que fa a espècies vegetals com animals. En aquest primer àmbit del parc es poden trobar tres nodes de biodiversitat.

Jardins de pluja: El parc està envoltat de parterres i zones amb arbres i arbustos. Entre ells es poden trobar diversos jardins de pluja, amb gramínies, plantes vivaces i arbustives que, a més de donar vistositat al parc, recullen l’aigua de pluja i l’infiltren lentament en el subsòl constituïnt el que s'anomena un Sitema Urbà de Drenatge Sostenible (SUD).

Espai lúdic: És una zona de prop de 1.200m2 destinada al lleure dels nens i les nenes, amb un gran espai revestit de cautxú que es doblega i s’ondula, que juga amb diverses alçades i amb espais destinats a diverses edats que van dels 0 als 12 anys.

Rambla dels Encants: Una gran rambla per passejar i descansar que recorre el parc seguint el carrer Cartagena entre Consell de Cent i Diagonal.

Àrea per a gossos: El nou parc de les Glòries també compta amb una zona dedicada als gossos, on podran jugar i gaudir d’un espai pensat especialment per a ells.

Espai Joventut: És una zona dedicada als joves, que podran jugar a diversos jocs esportius en una àrea polivalent de grans dimensions.

A més d’aquests àmbits, la primera fase del parc de les Glòries també compta amb una caseta per als jardiners que es fan càrrec de la gestió d’aquesta zona verda, el dipòsit per emmagatzematge d'aigües freàtiques més gran de la ciutat, un viver provisional que acull diversos arbres que es plantaran a les properes fases del parc, i dues guinguetes amb servei de bar.

Si voleu conéixer les activitats ambientals que es fan al Parc cliqueu aquí.
Més informació sobre biodiversitat a L'Atles de la Biodiversitat" https://ajuntament.barcelona.cat/glories/nou-parc-de-les-glories/ "Plaça de les Glòries Catalanes " Eixample "Fort Pienc" 2,18635361 41,40371642 g01 g31 g04 d13 RefugideBiodiversitat "Poblenou, la ciutat productiva ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/56fd16e924dd5d1e648b4569 ), Setmana Sense Soroll 2022 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6253ff1a940cd7eb248b4567 ), " 5774fa4024dd5d33148b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5774fa4024dd5d33148b4567 "L'Estadi Olímpic" "L’Estadi Olímpic, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roura, va ser inaugurat el 20 de maig de 1929 en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona. Considerat aleshores el segon estadi més gran del món, estava destinat a allotjar els Jocs Olímpics del 36, però la situació política del moment ho va impedir i poc a poc va caure en desús. Mig segle més tard gràcies a la candidatura olímpica de Barcelona, l’Estadi va tornar a ser viu gràcies a l’equip d’arquitectes format per Gregotti, Correa, Milà, Margarit i Buixadé. A l’any 1985 es van iniciar les obres de remodelació total de l’Estadi dotant-lo d’equipaments i serveis per rebre uns jocs olímpics. Tot l’estadi va ser remodelat exceptuant la seva façana que conserva encara el seu aspecte original.
La inauguració del nou Estadi Olímpic va tenir lloc el 8 de setembre de 1989 amb motiu de la V Copa del Món d’Atletisme. Aquesta competició va suposar una gran prova a nivell organitzatiu en tant era el primer gran esdeveniment que posava a prova les noves instal·lacions i valorar la capacitat de l’Estadi per a rebre grans esdeveniments esportius. Des d’aleshores s’hi ha succeït infinitat d’esdeveniments esportius de tot tipus. El 31 de març de 2001 va ser batejat amb el nom Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys, en honor del que fou president de la Generalitat de Catalunya.

L’Estadi Olímpic és un recinte polivalent apte per a rebre qualsevol tipus d’esdeveniment. Així ho demostra el seu currículum d’esdeveniments durant tots els anys d’història després dels Jocs Olímpics de 1992. Esdeveniments esportius, musicals, activitats familiars i actes corporatius han format part del ventall de possibilitats que ofereix l’estadi." http://www.estadiolimpic.cat/ "Passeig Olímpic, 15-17 " "Sants - Montjuïc" "Parc de Montjuïc" 2,15448013 41,36480231 b03 b04 e10 d13 g24 5ab2899124dd5db91e8b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5ab2899124dd5db91e8b4569 "Jardins de la Rambla de Sants" "Obra d'Ana Molino i Sergi Godia, van ser inaugurats el 20 d'agost de 2016. Els jardins se situen en una plataforma elevada situada sobre la vies de tren i metro, en un tram de 760 metres lineals i una amplària mitjana de 30. Per facilitar la mobilitat disposen de rampes, ascensors i escales mecàniques. Considerats com la «primera rambla aèria de Barcelona», els jardins es troben a una altura d'entre 6 i 14 metres sobre el nivell del carrer. Han estat dissenyats amb criteris de sostenibilitat, amb il·luminació de leds, energia fotovoltaica i reg per aigües freàtiques. Per a la vegetació s'han escollit preferentment espècies autòctones, que estan senyalitzades amb cartells disposant un recorregut botànic. En la part final del recorregut, en el límit amb l'Hospitalet de Llobregat, s'ha disposat un «jardí didàctic» que mostra com era la zona al segle XVIII. Inclouen una font ornamental de diversos brolladors i llums led, un umbracle que genera un espai polivalent de 660 m², una àrea infantil, aparells de fitness, lavabos, un bar i un biblioparc.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat" https://guia.barcelona.cat/es/detall/jardins-de-la-rambla-de-sants_99400457299.html "C/ Antoni de Capmany s/n " "Sants - Montjuïc" Sants 2,13304630 41,37310180 g01 d04 d13 d11 g18 5e4a626c940cd747378b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e4a626c940cd747378b4567 "Can Cortada" "La ciutat de Barcelona és molt compacta, amb força impermeabilització conseqüència del seu confinament entre els rius Besòs i Llobregat, a est i oest; i el mar i Collserola, al nord i sud, respectivament. El clima és molt estacional, amb pluges molt concentrades a la tardor i primavera i estius i hiverns secs. Té un risc mitjà d'inundacions. Aquesta impermeabilització provoca dificultats per gestionar el vessament a l'àrea urbana. La xarxa de sanejament unitari pot patir de col·lapse en cas de pluges intenses.
Can Cortada es va dissenyar com a nova urbanització amb zones verdes i vial interior entre les avingudes de Can Marcet i de l'Estatut de Catalunya a Can Cortada amb un Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS)

Els objectius d'aquestes actuacions són:
• Reduir els cabals punta en esdeveniments de precipitació.
• Afavorir la infiltració de l'aigua de pluja en el terreny.
• Recarregar els aqüífers naturals.
• Limitar l'aportació d'aigua de pluja a la xarxa de sanejament de la ciutat.
• Extreure aigua de subsòl per a reg i neteja mitjançant la xarxa d'aigua freàtica.

Es prioritza la creació de zones vegetades reduint el pavimentant al mínim necessari. Es van escollir paviments permeables per reduir l'escorrentia i l'erosió en els límits de les zones verdes. Les zones pavimentades se situen a una cota superior a les vegetades per conduir l'aigua d'escorrentia cap a elles, detenir-la i infiltrar a el terreny.

L'aigua pluvial provinent de la xarxa separativa de l'edificació també s'aboca a aquestes zones vegetades afavorida per la topografia de el terreny i la distribució de parterres i cunetes vegetades, per ser recollida per un dipòsit d'infiltració, si bé els sobreeixidors situats en les conques finals de cadascuna de les xarxes estan connectats amb la xarxa de sanejament unitària.
 " "Can Cortada" "Horta - Guinardó" Horta 2,15144017 41,43529677 d01 d13 EmergènciaClimàtica