Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
5391df050a92f43d0a8b46fc	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df050a92f43d0a8b46fc	"Escola de Bosc de Montjuïc"			http://www.bcn.cat/escoladebosc						"Avinguda Miramar, 7-11"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16106100	41,36883110	a14																																EHMT1617	"Teixint llaços entre el Poble-sec i Montjuïc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5704c8f524dd5d42688b4567 ), "		08003491
5391df0a0a92f43d0a8b47df	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df0a0a92f43d0a8b47df	"Institut Bosc de Montjuïc"	"<a href=""https://boscmontjuic.wordpress.com/"" target=""_blank"">https://boscmontjuic.wordpress.com/</a>"		http://www.bcn.cat/boscmontjuic						"Av. Miramar, 9"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16106100	41,36883110	c03	d04	a14	d21	g07	e08																											actualització2122,triennal20-23,actualització22_23,triennal20_23,ems_es22_23		"<strong>Títol del projecte: </strong>Emprenta verda<br><strong>Tipus de projecte: </strong>Triennal<br><strong>Curs: 22-23</strong><br>"	08054848
56c3053624dd5d122b8b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c3053624dd5d122b8b456b	"Jardí dels Drets Humans"	"Aquest jardí suposa la recuperació d'un espai verd de trobada al voltant de l'Illa Philips, per tal de incloure-la dintre de l'estructura urbana del barri.<br />
<br />
És un destacat espai verd del barri de La Marina-Zona Franca, al Districte de Sants-Montjuic. Està emplaçat a l'interior de l'illa situada entre el passeig de la Zona Franca i els carrers d'Amnistia Internacional, Jane Adams i de la Foneria. Els elements més significatius d'aquests jardins, que tenen una superfície de més de 12.560 m2, són la pista de patinatge, que ocupa 267,75 m2, el llac, de 139,17 m2, i la vegetació existent.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
<br />
Els jardins conserven la majoria d'arbres i arbusts existents del traçat original. Molts dels arbres van ser adquirits durant els nombrosos viatges arreu del món que realitzava la senyora Van der Harts i incorporats als llarg dels anys als jardins. Conté un <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/roure-australia-jardins-dels-drets-humans-arbre-dinteres-local"" target=""_blank"">roure australià (Grevillea robusta)</a> catalogat. L'any 2007 es va inaugurar una important rehabilitació d'aquest espai, que va permetre incorporar nova plantació per reforçar la sensació de bosc frondós, que és l'estat al qual ha arribat la vegetació al pas del temps.<br />
<br />
Arran de la rehabilitació realitzada es van incorporar 70 exemplars d'arbres nous, així com plantes vivaces i enfiladisses per accentuar la sensació de sotabosc i es va augmentar la proporció de gespa. A la proximitat de l'estany, s'hi va afavorir la presència d'exemplars de <em>Canna </em>spp. Els jardins presenten espais de gespa i heura, que es barregen i confonen amb la vegetació existent, plantes herbàcies i aromàtiques plantades en grup, amb un fort contrast de color, organitzades sota una forta estructura lineal en l'agrupació de parterres de nova creació.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
<br />
Aquests jardins van ser dissenyats als anys seixanta del segle XX per la senyora Van der Harst, paisatgista i esposa de l'aleshores director de la fàbrica Phillips, amb la finalitat que els treballadors poguessin relaxar-se durant el descans de la jornada laboral i, fins i tot, gaudir-ne amb la família els dies festius.<br />
<br />
En relació al nom del jardí "" Jardí dels Drets Humans "", l'espai disposa de 30 punts de llum situats aleatòriament dins del recorregut que recullen els 30 articles que inclou la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948) i un altre punt amb una poesia de l'argentina Maria Elena Walsh, "" Como la Cigarra"", que fa referència als desapareguts de les dictadures militars de Xile i Argentina.<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-dels-drets-humans_99400076724.html						"Carrer Foneria, 19"	"Sants - Montjuïc"	"La Marina de Port"	2,13733310	41,35999150	g01																																			
56dfeeae24dd5d76668b456d	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56dfeeae24dd5d76668b456d	"Parc de Collserola"	"La Serra de Collserola és la zona forestal més gran de Barcelona, el principal pulmó de la ciutat i centre d'oci i esport. Pertany a la Serralada Litoral Catalana, i el cim més és la muntanya del Tibidabo (512 m). S'estén a la franja occidental de la ciutat i l'emmarca juntament amb el mar i els rius Besòs i Llobregat. Disposa del <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/centre-dinformacio-del-parc-natural-de-la-serra-de-collserola"" target=""_blank"">Centre d'Informació del Parc Natural de Collserola</a>.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Va ser declarada parc natural el novembre del 2010 en el Diari Oficial de la Generalitat. La gestió està a càrrec del consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
En les més de 8.000 hectàrees hi ha una diversitat d’ambients naturals, amb predomini del bosc mediterrani. Gairebé tota la fauna mediterrània hi és present per la convivència del bosc amb conreus, prats secs i màquies.<br />
Tot i els incendis forestals periòdics que han substituït alzinars per coníferes com els pins, a Collserola l’alzina es manté com l’arbre més representatiu. A prop de l’alzina (<em>Quercus ilex</em>) i els roures (<em>Quercus robur</em>), trobarem aurons blancs i negres (<em>Acer campestre</em> i <em>Acer monspessulanum</em>) i una gran representació de bosc de ribera vora de les rieres i els torrents amb profusió d’àlbers (<em>Populus alba</em>), pollancres (<em>Populus nigra</em>) i freixes (<em>Fraxinus angustifolia</em>). Entre els arbres fruiters, l’avellaner (<em>Corylus avellana</em>), el magraner (<em>Punica granatum</em>) i el cirerer silvestre (<em>Prunus avium</em>). També hi ha desmais (Salix alba) i oms (Ulmus pumila). Entre la vegetació arbustiva, trobem alocs (<em>Vitex agnus-castus</em>), l’arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), l’arboç (<em>Arbutus unedo</em>), marfull (<em>Viburnum tinus</em>), aladern (<em>Rhamnus alaternus</em>), el lligabosc <em>(Lonicera japonica</em>) i l’heura (<em>Hedera helix</em>).<br />
És una zona molt boscosa, amb predomini de pins, alzines i roures, així com zones de màquia i garrics. Entre les espècies animals destaquen els porcs senglars, així com unes 130 espècies d'ocells, mamífers, peixos i rèptils.<br />
<br />
La seva superfície és rica en fonts naturals (unes 200), que durant segles han assortit d'aigua la ciutat. Al seu espai se situen algunes construccions, com el <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/parc-d-atraccions-tibidabo-patsa"" target=""_blank"">Parc d'Atraccions del Tibidabo</a>, el Temple Expiatori del Sagrat Cor, la Torre de Collserola, l'Observatori Fabra, l'Hotel Florida, el pavelló de Ràdio Barcelona, la Torre de les Aigües de Dos Rius i algunes ermites i masies, així com el Viver de Can Borni, projectat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Al parc existeixen itineraris naturals, i s'organitzen visites guiades i tallers d'observació de la natura.<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Collserola evidencia una gran diversitat paisatgística. Això és, en part, també gràcies a la gran pressió humana exercida. Aquesta pressió antròpica ha configurat un mosaic d’espais que aplega zones forestals, espais agrícoles, praderies, espais de vegetació de màquia, etc.<br />
La seva disposició, que abasta tot el límit nord de la ciutat, actua com a frontera i delimita la ciutat entre dos grans elements naturals: el mar al sud i la serra al nord. Aquest gran parc longitudinal que representa la serra per a Barcelona conté el potencial de ser, al mateix temps, un gran espai verd en contacte amb la trama urbana i el punt de partida de tota una sèrie de corredors verds que uneixen la ciutat amb el mar. Una unió que és molt visible a través de Montjuïc per l’oest, però que és factible des del Besòs per l’est i també pel centre urbà interconnectant diferents parcs urbans. Aquests corredors relacionen espais que van des del parc de la Ciutadella i els parcs lineals de la façana marítima fins al parc de les Aigües, el parc del Guinardó, el Park Güell i el parc de la Creueta del Coll, entre d’altres.<br />
<br />
<a href=""http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/rutes-guiades-en-bicicleta-electrica-pel-parc-de-collserola_99400231727.html"" target=""_blank"">Rutes guiades amb bicicleta elèctrica</a><br />
<br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona"" target=""_blank""> L'Atlas de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-metropolita-collserola_92086038562.html						"Carretera de l'Església, 92"	"Sarrià - Sant Gervasi"	"Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes"	2,09951020	41,41919060	g01	g04	g08	g14	g13																												ParcCollserola			
56e821e624dd5d513b8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e821e624dd5d513b8b4567	"Jardins de Joan Brosa"	"És mig parc forestal mig jardí. La part més natural és la inferior amb una passera elevada de fusta com un balcó.<br />
Dues rampes enllacen amb el recorregut principal. Es conserven alguns trams de les escales de pedra de l'antic parc d'atraccions, amb bancs de pedra encastats al pendent. A la zona superior de l'antic teatre hi ha un mirador amb grades de formigó.<br />
Just a sobre hi ha el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/parc-del-mirador-de-lalcalde"" target=""_blank"">jardí del Mirador de l'Alcalde</a>, i a banda i banda els <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/jardins-de-mossen-cinto-verdaguer"" target=""_blank"">Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer </a>i el Jardí de Petra Kelly - <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/viver-de-tres-pins"" target=""_blank"">Viver Tres Pins</a> i el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/museu-de-ciencies-naturals-de-barcelona-jardi-botanic-de-barcelona"" target=""_blank"">Jardí Botànic de Barcelona</a>.<br />
Hi ha tres àrees de joc: un joc de sorra i aigua que recorda els enginys dels miners de La febre de l'or. En el camí que travessa el parc hi ha ""coixins musicals"" que emeten sons quan es trepitgen, i en una de les àrees de joc hi ha dues estructures de fusta: una mena d'orgue i un balancí-teclat. També hi ha una zona amb tirolines i jocs d'enfilar-se.<br />
A sobre  del parc hi ha una immensa esplanada amb plàtans molt grans, un bar i algunes taules de pícnic.<br />
<br />
<strong>Biodiiversitat</strong><br />
Bona part de la vegetació es va plantar quan es va construir el parc d'atraccions. Hi ha coníferes, com els pins blanc (<em>Pinus halepensis</em>), insigne (<em>Pinus radiata</em>), de l'Himàlaia (<em>Pinus wallichiana</em>), i marítim (<em>Pinus pinaster</em>), cedres com els de l'Atles (<em>Cedrus atlantica</em> i <em>Cedrus atlantica glauca</em>), de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), del Líban (<em>Cedrus libani</em>), i xipressos com (<em>Cupressus sempervirens</em>), d'Arizona (<em>Cupressus glabra</em>) i de Monterrey (<em>Cupressus macrocarpa </em>i <em>Cupressus macrocarpa 'Golden'</em>).<br />
Altes arbres són l'olivera (<em>Olea europaea</em>), l'alzina (<em>Quercus ilex</em>) i el tamariu (<em>Tamarix gallica</em>), la mimosa (<em>Acacia dealbata</em>), la sòfora (<em>Styphnolobium=Sophora japonica</em>), la magnòlia (<em>Magnolia grandiflora</em>) i l'acàcia (<em>Robinia pseudoacacia, Robinia pseudoacacia 'Pyramidalis' i Robinia pseudoacacia 'Umbraculifera'</em>).<br />
De palmeres hi ha washingtònies (<em>Whasingtonia filifera </em>i <em>Washingtonia robusta</em>), palmera excelsa (<em>Trachycarpus fortunei</em>) i margalló (<em>Chamaerops humilis</em>).<br />
A la zona alta del Parc s'han instal·lat <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/refugis-dabelles-als-jardins-de-joan-brossa"" target=""_blank"">Refugis d'abelles</a>. En alguns punts es formen tolls temporals i es reprodueixen els amfibis.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
A l'accés principal, a la plaça de Dante, hi ha una placa amb el poema de Joan Brosa Música d'arpa: ""Ocell:/ crec que és millor que obris els ulls/ i fugis de la meva espatlla. Aprofita avui per a creuar extensions marines/ i encendre't d'estrelles."" A l'interior dels jardins hi ha un poema visual d'aquest mateix autor.<br />
Resten escultures del parc d'atraccions: El pallasso Charlie Rivel, de Joaquim Ros i Sabaté (1972); Carmen Amaya, de Josep Cañas (1966); Charlot, de Núria Tortras (1972), i Joaquim Blume, de Nicolau Ortiz (1966).<br />
El quiosc Damm i el Para-sol, de Lluís Riudor i Carol i Antoni M. Riera Clavillé del 1965, són els dos edificis conservats del parc d'atraccions.<br />
El quiosc Damm és de formigó, circular amb pilars que suporten una gran coberta de volta catalana. Actualment acull celebracions i convencions. Al centre de la part superior s'han conservat els vitralls de Joan Miras de l'any 1965.<br />
El Para-sol també és de formigó amb una plataforma formada per cinc superfícies que conflueixen cap al centre suportades per un únic pilar.<br />
De l'antic polvorí Álvarez Castro es conserva la façana principal de la xarxa de túnels i cambres d'emmagatzemament. Es tracta d'un mur d'un metre de gruix i uns 7 m d'alt, que el parc d'atraccions feia servir de túnel del terror amb un carrilet que entrava i sortia per les obertures i circulava per les galeries.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Entre els anys 1898 i 1965 aquesta zona va tenir ús militar construïda pel Ministeri de Guerra durant la Guerra de Cuba.<br />
L'any 1965 es van enderrocar les instal·lacions militars. El Parc d'Atraccions de Montjuïc, creat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas es va inaugurar l'any 1966. Va tenir més de trenta atraccions i un amfiteatre a l'aire lliure. L'any 1998 va tancar les portes. L'any 2000, l'Ajuntament va decidir construir-hi els actuals Jardins de Joan Brossa que abasten gran part d’aquests terrenys.<br />
<br />
Hi ha un hotel d'insectes <a href=""http://bcnsostenible.cat/web/noticia/des-de-les-escoles-i-instituts-protegim-la-fauna-per-millorar-la-biodiversitat-urbana"">apadrinat </a>per l'<a href=""http://bcnsostenible.cat/web/punt/sin-bosc-de-montju-c?search=Bosc+de+Montju%C3%AFc&multi_word_search=W10%3D"">Institut Bosc de Montjuïc</a>.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html						"Avinguda de Miramar, s/n"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16476710	41,36895990	g01	g04	g24																															"Caminades per la sostenibilitat: El mar des de la muntanya ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b0445e724dd5d527e8b4568 ), "		
56e95fbf24dd5ddc688b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95fbf24dd5ddc688b4567	"Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer"	"Situat en un lleuger pendent. És un jardí temàtic.<br />
A l'entrada principal, a l'avinguda de Miramar hi ha un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per magnòlies.<br />
Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una gran catifa verda que va pujant suaument, formada per les praderies del jardí.<br />
<br />
<strong>La col·lecció</strong><br />
Tulipes, narcisos, jacints, nimfes, lliris d'aigua i altres espècies bulboses, rizomatoses i aquàtiques formen la seva col·lecció plantades en 2.800 m2 de parterre.<br />
Cada any es planten uns 80.000 bulbs. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.<br />
<br />
<strong>Els safareigs</strong><br />
A la part de dalt hi ha la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques, situades en una trentena de safareigs connectats banda i banda d'una escalinata.<br />
L'aigua baixa des d'un estanyol situat davant una paret de rocalla amb una cascada amb un pont de fusta. Més amunt destaca un grup de coníferes, i escales avall, un llac i una immensa praderia amb grans arbres esparsos.<br />
Animals aquàtics<br />
Hi viuen nodrides poblacions de granotes verdes (<em>Pelophylax perezi</em>), permanentment als safareigs, i reinetes (<em>Hyla meridionalis</em>) camuflades entre la vegetació i que només s’atansen en els moment de la reproducció. També són freqüents els nedadors d’espatlles (<em>Notonecta glauca</em>) i les larves de libèl·lules i espiadimonis.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
La col·lecció de bulboses i rizomatoses es presenta combinada amb altres plantes herbàcies que mantenen l'interès del jardí quan les bulboses reposen vegetativament. Algunes es mantenen en vegetació tot l'any, com l'agapant (<em>Agapanthus</em> sp.), els hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (<em>Hemerocalis </em>sp.), que resten plantats permanentment. Altres, que s'han de replantar cada temporada, reposen a l'estiu i a la tardor, com les tulipes (<em>Tulipa </em>sp.) els jacints (<em>Hyacinthus </em>sp.), els narcisos (<em>Narcissus </em>sp.), el safrà (<em>Croccus </em>sp.), les anèmones (<em>Anemone </em>sp.), els ranuncles (<em>Ranunculus </em>sp.) i les calabruixes (<em>Muscari </em>sp.), que floreixen a la sortida de l'hivern i de la primavera; les dàlies (<em>Dhalia </em>sp.) o les canyes d'Índia (<em>Canna indica</em>) floreixen a l'estiu i a l'inici de tardor i descansen a l'hivern.<br />
Els arbres també són molt importants en aquests jardins. Just a sobre de l'escalinata de l'entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), i prop del llac hi ha magnífics exemplars d'eucaliptus (<em>Eucalyptus camaldulensis</em>), un petit bosc d'àlbers piramidals (<em>Populus alba 'Pyramidalis'</em>), desmais (<em>Salix babylonica</em>) i cedres de l'Himàlaia 'Pendula' (<em>Cedrus deodara 'Pendula'</em>). Altres espècies arbòries presents als jardins són un Ginkgo (<em>Ginkgo biloba</em>) -n'hi ha un que pertany al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona-, el cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), un nombre important de grans de magnòlies (<em>Magnolia gradiflora</em>), xiprers dels pantans (<em>Taxodium distichum</em>), sòfores o acàcies del Japó (<em>Styphnolobium=Sophora japonica 'Columnaris'</em>) i diverses espècies de pollancres (<em>Populus alba, Populus 'Campeador' i Populus x canadensis</em>).<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
En aquest parc hi ha dues escultures de dona: Noia dels lliris, de Ramon Sabi (1970), i Maternitat, de Sebastià Badia (1970). La primera, situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: ""Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any"". La segona està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d'una dona mirant-se el fill que té a la falda.<br />
Història<br />
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.<br />
 <br />
Itinerari inclós en l'app ""rutesbcnverda""<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-mossen-cinto-verdaguer_92090124057.html						"Av. Miramar, 236"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16339381	41,36875056	g01	g09	g06	g24	g31																												BassesNaturalitzadesenParcs