Codi	URL	Nom	Descripció	Telèfon	Web	E-mail	"Xarxa social 1"	"Xarxa social 2"	"Xarxa social 3"	"Xarxa social 4"	Adreça	Districte	Barri	Longitud	Latitud	"Icona 1 (Principal)"	"Icona 2"	"Icona 3"	"Icona 4"	"Icona 5"	"Icona 6"	"Icona 7"	"Icona 8"	"Icona 9"	"Icona 10"	"Icona 11"	"Icona 12"	"Icona 13"	"Icona 14"	"Icona 15"	"Icona 16"	"Icona 17"	"Icona 18"	"Icona 19"	"Icona 20"	"Icona 21"	"Icona 22"	"Icona 23"	"Icona 24"	"Icona 25"	"Icona 26"	"Icona 27"	"Icona 28"	"Icona 29"	"Icona 30"	"Icona 31"	"Icona 32"	Etiquetes	Itineraris
539b161e0a92f4c8688b457f	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539b161e0a92f4c8688b457f	"Jardins de Laribal"	"Visistable dins el Programa <a href=""http://ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol/inscripcions/com-funciona-barcelona-grups/el-cicle-de-laigua-la-ciutat/camins-daigua-un-plaer-als-sentits"" target=""_blank"">Com Funciona Barcelona?</a><br />
<br />
<strong>Jardins mediterranis</strong><br />
Inspirats en els jardins àrabs i dels ""cármenes"" de Granada, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i plantes de flor en testos en baranes i ampits.<br />
<br />
<strong>Les escales del Generalife</strong><br />
Una escala inspirada en la del Generalife connecta la part superior amb els Jardins d'Amargós, amb cascades als passamans, estanyols i brolladors als replans i bancs d'obra per gaudir de la fresca i el so de l'aigua. Punt de reproducció d'amfibis<br />
<br />
<strong>Els jardins de la Font del Gat</strong><br />
Unes pèrgoles porten d'uns jardins als altres, units per eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la Font del Gat. Conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu amb escales, rampes i una cascada monumental.<br />
Una espessa fronda mediterrània i d'arbres fruiters, com nesprers i figueres, i palmeres ho cobreix tot.<br />
<br />
<strong>El roserar de la Colla de l'Arròs</strong><br />
Una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l'Arròs.<br />
El jardí consta de patis vorejats de xiprer, i rengleres de troanes. En parterres hi ha varietats antigues de rosers.<br />
<br />
<strong>La plaça del Claustre</strong><br />
Es tracta del Jardí de Sant Miquel tancat pels murs d’una pedrera, d'aquí el seu nom, on destaquen tres grans plàtans (<em>Platanus </em>x <em>hispanica = Platanus orientalis x occidentalis = Platanus hybrida = Platanus acerifolia</em>) previs als jardins. A la dreta, un passadís comunica amb els Jardins del Teatre Grec, també tancat per una pedrera.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
Hi ha pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), i  pinyers (<em>Pinus pinea</em>), llorers (<em>Laurus nobilis</em>), tarongers amargs (<em>Citrus aurantium</em>) i xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>) com a autòctons i d’exòtics  pins australians (<em>Casuarina cunninghamiana</em>), eucaliptus (<em>Eucalyptus globulus</em>), xiprers de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>) i cedres de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>).<br />
Les escales del Generalife estan envoltades per acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>) i arbustos com la troana (<em>Ligustrum lucidum</em>) i el pitòspor (<em>Pittosporum tobira</em>), el baladre (<em>Nerium oleander</em>) i l'evònim del Japó (<em>Evonymus japonicus</em>).<br />
En testos hi són els salons (<em>Aspidistra elatior</em>) i els geranis (<em>Pelargonium</em> sp.), i a les pèrgoles, anglesines (<em>Wisteria sinensis</em>) i <em>Rosa banksiae</em>. En diferents llocs hi ha plantes aromàtiques, com l'espígol (<em>Lavandula angustifolia</em>) i el romaní (<em>Rosmarinus officinalis</em>), i espècies entapissants com l'heura (<em>Hedera helix</em>)<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).<br />
La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.<br />
El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.<br />
A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.<br />
<br />
<a href=""http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/font-de-font-del-gat-4-estatua"" target=""_blank""><strong>La font del Gat</strong></a><br />
L'aigua de la font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d'un felí.<br />
Joan Amich va escriure la cançó: ""La Marieta de l'ull viu"".<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la Font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.<br />
La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s'hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d'uns jardins eclèctics, amb grans arbres.<br />
Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l'Ajuntament, que hi va fundar l'Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.<br />
<br />
<strong>L'Exposició de 1929</strong><br />
Els Jardins de Laribal són del 1922 i estan vinculats a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Francesc Cambó va ser comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona i va encarregar l'enjardinament a Jean Claude Nicolas Forestier al que va ajudar Nicolau M. Rubió i Tudurí, que el 1917 es va convertir en director de la Direcció de Parcs Públics i Arbrat.<br />
 <br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a><br />
<br />
<iframe allow=""accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture"" allowfullscreen="""" frameborder=""0"" height=""315"" src=""https://view.genial.ly/604f6b1fd5eff00d6ee54414"" width=""100%""></iframe><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-laribal_99329085212.html						"Pg. de Santa Madrona, 2"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,15572550	41,36902850	g01	g03	g09	g24	g31																												BassesNaturalitzadesenParcs	"L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la sostenibilitat: La Màgia de Montjuïc ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04461524dd5d517e8b4567 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
555d82900a92f4263e8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/555d82900a92f4263e8b4567	"Quèviure. Distribuïdora de Mercat Social SCCL"	"Quèviure som la primera distribuïdora majorista de consum responsable. Ens vam constituir l’any 2013 al barri de Sants de la ciutat de Barcelona amb la voluntat de ser un punt de trobada entre consumidors i productors, i promoure tan el consum d’uns com la feina dels altres. Volem sumar-nos a la creació d’un Mercat Cooperatiu Ecològic que teixeixi una xarxa d’economia productiva real fonamentada en els valors de la confiança, la col·laboració i la coresponsabilitat arreu del territori. <br />
Oferim productes ecològics, de proximitat, comerç just, i fets per altres cooperatives. Estem especialitzats en producte alimentari sec i elaborat, productes de neteja i vaixella compostable.  <br />
<br />
<strong>Coneix les nostres sòcies</strong><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/el-llevat-de-nou-barris"" target=""_blank"">Associació El Llevat</a><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/cooperativa-el-rec"" target=""_blank"">Cooperativa Consum Ecològic El Rec</a><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/30-panxes-cooperativa-de-consum-ecologic-de-la-sagrera"" target=""_blank"">Cooperativa de Consum 30 Panxes</a><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/leconomat-social"" target=""_blank"">L’Economat Social</a><br />
<a href=""https://aresta.coop/"" target=""_blank"">Fleca L’Aresta</a><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/fundacio-roca-gales"" target=""_blank"">Fundació Roca i Galés</a><br />
<a href=""https://lskrida.wordpress.com/el-cabas/"" target=""_blank"">Cooperativa de Consum El Cabàs</a><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/menjador-ca-la-rosa-sccl"" target=""_blank"">Menjador Ca La Rosa</a><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/opcions-de-consum-responsable"" target=""_blank"">Opcions de Consum Responsable</a><br />
<a href=""https://elrodal.coop/"" target=""_blank"">El Rodal</a><br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/associacio-el-borro"" target=""_blank"">El Borró</a><br />
<a href=""http://www.olivera.org/php/index.php"" target=""_blank"">L’Olivera Cooperativa</a><br />
<a href=""http://www.organicgava.cat/"" target=""_blank"">Espai Orgànic</a><br />
<br />
<a href=""https://bcnsostenible.cat/web/punt/grup-cooperatiu-ecos"" target=""_blank"">Grup Cooperatiu ECOS</a>"		http://www.queviure.coop/						"Carrer Juan Ramon Jiménez, 22 "			0,00000000	0,00000000	a03	a06	a07	a09	b05	b02	b04																										EiESos,EmpresaBS,Subvencióclima2020	"Subvencions pel clima 2020 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6426bf90940cd7be438b4567 ), "		
56b9c7cc24dd5dcb1b8b4570	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56b9c7cc24dd5dcb1b8b4570	"Plaça de Can Fabra"	"La plaça de Can Fabra ocupa part dels terrenys de l'antiga filatura Fabra i Coats, de la que se'n conserva l'edifici central reconvertit en la Biblioteca Ignasi Iglésias. La recuperació de l'espai públic va sorgir d'una iniciativa del veïnat de Sant Andreu. Al 1989 van començar les primeres plantacions. La zona enjardinada adjacent al carrer del Dr. Balari, la Font cibernètica i la plaça dura que l'envolta es van acabar al 1995. Posteriorment es va completar l'enjardinament de la part posterior de la biblioteca, al 2000. El resultat és la creació de dos àmbits diferenciats en la seva distribució i geometria.<br />
Davant la biblioteca hi ha una plaça pavimentada i una làmina d'aigua. A un dels costats un espai verd amb voluntat de jardí de barri. És un racó arrecerat del trànsit viari, amb una zona d'ombra i d'estada. Al darrera de la biblioteca hi ha un segon espai enjardinat.<br />
Des del carrer del Segre s'accedeix per un paviment de formigó rogenc amb una filera de lledoners (<em>Celtis australis</em>) a banda i banda. A mà esquerra queden els accessos a la biblioteca i a mà dreta un jardí arrecerat amb forma de bala, amb un estany ovalat que creua un pont xinès de fusta. A l'interior del petit estany creixen tres exemplars de xiprer dels pantans o xiprer calb (<em>Taxodium distichum</em>). Durant la tardor, la seva fulla pren un color vermellós abans de caure. Creix en espais lacustres, és a dir als llacs, estanys, aiguamolls i zones pantanoses. Per això és natural trobar-lo dins l'aigua mostrant les seves arrels aèries que sobresurten a la superfície per captar oxigen.<br />
<br />
Tot el llac està envoltat d'arbres i d'una barreja arbustiva de planta persistent que forma un sotabosc frondós mediterrani. Aquest sotabosc actua com a mur pantalla esmorteint el trànsit del carrer del Segre. Hi trobarem pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>), xiprers, (<em>Cupressus sempervirens</em>) alzines (<em>Quercus ilex</em>) un om de Sibèria (<em>Ulmus pumila</em>) i lledoners (<em>Celtis australis</em>). En el sotabosc cal destacar cirerers d'arboç (<em>Arbutus unedo</em>) que gairebé traspassen el llindar d'arbust a arbre, igual que un gran marfull (<em>Virburnum tinus</em>), feijoes (<em>Feijoa sellowiana</em>) juntament amb troanes (<em>Ligustrum lucidum</em>) i aladerns (<em>Rhamnus alaternus</em>). L'espai, envoltat de bancs, és una autèntica illa de tranquil·litat.<br />
El segon espai enjardinat va néixer del projecte de remodelació de la biblioteca i és el contrapunt al primer jardí més naturalitzat. La part més propera a l'edifici està pavimentada amb llambordes. Aquestes van generant parterres geomètrics, amb rampes, que creen els circuits de pas cap a la resta de l'espai pavimentat amb sauló. En aquests parterres geomètrics trobarem xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em>), llorers (<em>Laurus nobilis</em>), <em>Eleagnus pungens reflexa</em> i pitòspors (<em>Pittosporum tobira</em>). Al llarg de l'espai trobem nombrosos exemplars de pollancre <em>(Populus nigra</em>) - en grups desordenats o afilerats- , pins (<em>Pinus pinea</em>), tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>). En paral·lel amb el límit amb el carrer d'Otger, el parc presenta un conjunt lineal de bancs amb un paviment de toves al qual donen ombra un grup de tipuanes. En aquest espai comença un conjunt de pèrgoles, amb un total de 5 trams, on creixen diferents tipus d'enfiladisses. Fins al segon tram no hi ha, però, cap espècie emparrada, és una bignònia rosada (<em>Podranea ricasoliana</em>). Al tercer, trobem glicina (<em>Wisteria sinensis</em>) combinada amb rosers. Al quart trobarem <em>rosa banksiae</em> i en el cinquè tram, que està orientat cap al carrer de Sant Adrià, novament hi ha bignònia rosada.<br />
El tercer i darrer espai és la làmina d'aigua, envoltada de gespa, de la <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/font-de-font-cibernetica-can-fabra"" target=""_blank"">Font cibernètica</a>. Aquesta gran font ornamental va ser projectada per Ramon Llopart. És una font musical amb brolladors parabòlics i verticals que generen cortines líquides formant figures. Telemàticament es controla el flux de l'aigua, la música i la llum per generar coreografies sincronitzades.<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de Biodiversitat</a>."		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-placa-de-can-fabra_99400354571.html						"Plaça Can Fabra"	"Sant Andreu"	"Sant Andreu"	2,19113820	41,43482130	g01	d11																																"Passejades 22 Mou-te pel clima. Descobreix la Col·lecció dels Cromos de Sant Andreu del mapa Barcelona+Sostenible ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/626fa629940cd7d3098b4567 ), "		
56c343ad24dd5db72c8b456b	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c343ad24dd5db72c8b456b	"Jardins de la Maternitat"	"L'espai segueix un eix longitudinal que, baixa per l'avinguda de Joan XXIII i entra pel carrer de Doctor Salvador Cardenal, connecta la Diagonal amb la travessera de les Corts i, són molts els veïns i veïnes que utilitzen els camins del jardí.<br />
<br />
<strong>Descansar, observar i jugar</strong><br />
Els jardins de la Maternitat són un espai ideal per descansar en els banc que hi ha a banda i banda dels camins.<br />
La mainada disposa de dues àrees de jocs infantils. Una situada en una depressió que hi ha al mig dels jardins, voltada de mèlies i una gran sòfora al mig de la gespa, a prop dels jocs; i l'altra és a la part de dalt, resguardada per un muret.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
A causa de la gran varietat d'espècies vegetals, sobretot d'arbres, que hi ha als jardins de la Maternitat, aquest és un bon lloc per als aficionats a la botànica, ja que hi podran contemplar exemplars d'unes dimensions i una qualitat no gaire habituals.<br />
Molts dels grans arbres esparsos que hi ha plantats en els espaiosos parterres de gespa són molt ornamentals, de floració espectacular, com ara els arbres de l'amor, amb les seves abundants i petites flors d'un color rosat intens que apareixen a principis de primavera, o les pruneres vermelles de fulles roig porpra.<br />
Als jardins de la Maternitat també hi trobem eucaliptus, moreres, oliveres, pebrers bords, xiprers i enormes pins de diferents espècies, acàcies, tipuanes, sòfores, castanyers bords, desmais, figueres, bellaombres, pollancres i molts altres arbres, amb una varietat de fins a 40 espècies diferents.<br />
Hi ha dos elements a destacar: les altíssimes palmeres datileres i de les Canàries, i tres magnòlies d'una mida més que excepcional, sobretot una d'elles, gegantina, probablement la més gran de Barcelona, amb més de 12 m d'alçada i una amplada que supera llargament els 15 m. Quan, a finals de primavera, es comencen a obrir les seves enormes flors blanques, és tot un espectacle.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Els jardins de la Maternitat formen part d'un complex que compta amb edificis de gran vàlua. Construït a la finca de Can Cavaller, el projecte inicial de l'estructura del recinte i dels pavellons -la majoria modernistes- es va encarregar a Camil Oliveres i Cansaran, aleshores arquitecte de la Diputació, que va distribuir els edificis de manera independent pel recinte seguint els cànons sanitaris més avançats d'aquella època. Després de la seva mort, el projecte el van continuar altres arquitectes.<br />
Els pavellons de la lactància i l'Ave Maria, situats a prop de l'entrada de la travessera de les Corts, són obra d'Oliveres. Josep Obrí i Cansaran continuà els treballs amb la construcció del Pavelló Prat de la Riba. L'any 1924, Joan Rubió i Bellver i Josep Godall i Casals van realitzar el Pavelló Rosa, i Godall el Pavelló Blau. A finals dels anys 50, Manuel Baldrich i Tubau va construir el Pavelló Cambó, que dóna a la travessera.<br />
Actualment, els edificis acullen l'IES Les Corts, l'emissora COM Ràdio i dependències de la Diputació i de la Universitat de Barcelona.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
El valuós patrimoni arquitectònic que hi ha al recinte dels jardins de la Maternitat està vinculat a les necessitats assistencials i sanitàries de la població més desafavorida: la cura dels infants abandonats, la maternitat secreta i l'atenció mèdica.<br />
Aquest va ser el motiu pel qual, entre els anys 1889 i 1898, la Diputació de Barcelona va iniciar la creació de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, de caràcter benèfic.<br />
A causa de la destinació assistencial per la qual es va construir el complex i la seva amplitud, els jardins van ser dissenyats perquè poguessin tenir entitat pròpia, tot esponjant l'espai que ocupen els pavellons i fent més agradable tant el repòs de les persones usuàries com els desplaçaments dins el recinte i entre els diferents edificis.<br />
 Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a><br />
 "		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-la-maternitat_95143083146.html						"Travessera de les Corts, 131-159"	"Les Corts"	"La Maternitat i Sant Ramon"	2,12609950	41,38127490	g01																																Caminades19	"Caminades per la Sostenibilitat 2019: Veïnat i universitats que pensen en verd ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd5382324dd5d417c8b4567 ), Un pulmó verd a Les Corts ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddbe662940cd723308b4568 ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56c34c8a24dd5d3d2d8b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56c34c8a24dd5d3d2d8b4567	"Parc de Cervantes"	"El Parc de Cervantes es troba a l’antic torrent Estela, que drenava Sant Pere Màrtir.<br />
Hi ha una plaça amb jocs infantils, ping-pong i una font. A prop hi ha una zona de pícnic i sovint es practica tai-txi.<br />
Dins es troba El Roserar de Cervantes amb uns 10.000 rosers d'unes 2.000 espècies i varietats que entre maig i juliol poden assolir les 150.000 roses obertes alhora. Una gran pèrgola i petites arcades de troncs suporten rosers enfiladissos de 233 varietats. Un espai està dedicat als rosers aromàtics de 235 varietats. Hi ha l'escultura d'una dona i sis oliveres i ben a prop uns til·lers.<br />
Des de l'any 2001 el parc acull al maig el Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. Ha esdevingut un gran aparador per obtentors d'arreu<br />
A les plantes creades per hibridacions i selecció els hi cal temps per mostrar les seves característiques. Calen molts anys fins aconseguir una varietat per presentar a concursos.<br />
Ja entre els anys 1929 i 1936 es va celebrar un concurs internacional al Palau de Pedralbes en el qual van participar els millors especialistes del món.<br />
A finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s'hi van celebrar concursos populars de roses, que després del seu èxit van decaure per la dificultat de conrear la quantitat necessària de rosers als escassos jardins privats de Barcelona.<br />
L'actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d'aquest més que notable passat històric.<br />
Un circuit botànic pel roserar permet viatjar per Àsia, l'Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres d’espècies silvestres, agrupades segons el seu origen, altres de rosers híbrids antics, que ja van cultivar egipcis, grecs i romans i uns altres d’híbrids moderns.<br />
Els híbrids antics estan agrupats per procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses te i els híbrids perpetus. Els híbrids moderns, estan agrupats segons el seu obtentor, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d'Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre altres.<br />
 <br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Els arbres creixen en parterres de gespa i arbustos com els baladres (Nerium oleander).<br />
De les 27 espècies arbòries destaquen oms de Sibèria (<em>Ulmus pumila</em>), tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), til·ler (<em>Tilia europaea</em>), acàcies de Constantinoble (<em>Albizia julibrissin</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), pins pinyers (<em>Pinus pinea</em>), pins blancs (<em>Pinus halepensis</em>), cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>), xiprer d'Arizona (<em>Cupressus glabra 'Glauca'</em>) i xiprer de Lambert (<em>Cupressus macrocarpa</em>), oliveres (<em>Olea europaea</em>), acàcies (<em>Robinia pseudoacacia</em>), pebrers bords (<em>Schinus molle</em>), mèlies (<em>Melia azederach</em>), castanyers bords (<em>Aesculus hippocastanum</em>), tuia gegant (<em>Calocedrus decurrens</em>) i arbres del coral (<em>Erythrina crista-galli</em>), cirerer del Japó (<em>Prunus serrulata</em>), el perer (<em>Pyrus communis</em>), el caqui (<em>Diospyros kaki</em>), la pomera (<em>Pyrus malus</em>), el codonyer (<em>Cydonia oblonga</em>), la prunera (<em>Prunus cerasifera</em>) i el ginjoler (<em>Ziziphus jujuba</em>), palmeres de dàtils altes (<em>Phoenix dactylifera</em>), potes de vaca (<em>Bauhinia grandiflora</em>), teixos (<em>Taxus baccata</em>), xiprers (<em>Cupressus sempervirens</em> i <em>Cupressus macrocarpa</em>), oms de Sibèria (<em>Ulmus pumila)</em> i arbres del paradís (<em>Elaeagnus angustifolia</em>), bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>).<br />
Al parc també hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor i baladres (<em>Nerium oleander</em>).<br />
S'han detectat esquirols.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
Al Parc de Cervantes hi ha dos monòlits dedicats a l'escriptor i diplomàtic Àngel Ganivet i a l’escriptora Concha Espina, fets per Jaume Monràs i Juan Díaz de la Campa respectivament.<br />
A la zona del roserar hi ha dues escultures, Rombes bessons (1977) d'Andreu Alfaro, i el nu femení Serenitat (1964), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.<br />
 <br />
Més informació a<a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank""> L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-cervantes_92086010721.html						"Av. Diagonal 708-716"	"Les Corts"	Pedralbes	2,10861480	41,38400480	g01	g06	g24	g31																														"Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), "		
56e95fbf24dd5ddc688b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e95fbf24dd5ddc688b4567	"Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer"	"Situat en un lleuger pendent. És un jardí temàtic.<br />
A l'entrada principal, a l'avinguda de Miramar hi ha un gran escut de Barcelona fet amb plantes bulboses, emmarcat per magnòlies.<br />
Des d'aquest punt es pot contemplar la perspectiva d'una gran catifa verda que va pujant suaument, formada per les praderies del jardí.<br />
<br />
<strong>La col·lecció</strong><br />
Tulipes, narcisos, jacints, nimfes, lliris d'aigua i altres espècies bulboses, rizomatoses i aquàtiques formen la seva col·lecció plantades en 2.800 m2 de parterre.<br />
Cada any es planten uns 80.000 bulbs. Hi ha dues èpoques de gran floració: els mesos de març i abril i des de finals de juliol fins a principis de setembre.<br />
<br />
<strong>Els safareigs</strong><br />
A la part de dalt hi ha la part més important de la col·lecció de plantes aquàtiques, situades en una trentena de safareigs connectats banda i banda d'una escalinata.<br />
L'aigua baixa des d'un estanyol situat davant una paret de rocalla amb una cascada amb un pont de fusta. Més amunt destaca un grup de coníferes, i escales avall, un llac i una immensa praderia amb grans arbres esparsos.<br />
Animals aquàtics<br />
Hi viuen nodrides poblacions de granotes verdes (<em>Pelophylax perezi</em>), permanentment als safareigs, i reinetes (<em>Hyla meridionalis</em>) camuflades entre la vegetació i que només s’atansen en els moment de la reproducció. També són freqüents els nedadors d’espatlles (<em>Notonecta glauca</em>) i les larves de libèl·lules i espiadimonis.<br />
<br />
<strong>Vegetació</strong><br />
La col·lecció de bulboses i rizomatoses es presenta combinada amb altres plantes herbàcies que mantenen l'interès del jardí quan les bulboses reposen vegetativament. Algunes es mantenen en vegetació tot l'any, com l'agapant (<em>Agapanthus</em> sp.), els hemerocal·lis o lliris de Sant Joan (<em>Hemerocalis </em>sp.), que resten plantats permanentment. Altres, que s'han de replantar cada temporada, reposen a l'estiu i a la tardor, com les tulipes (<em>Tulipa </em>sp.) els jacints (<em>Hyacinthus </em>sp.), els narcisos (<em>Narcissus </em>sp.), el safrà (<em>Croccus </em>sp.), les anèmones (<em>Anemone </em>sp.), els ranuncles (<em>Ranunculus </em>sp.) i les calabruixes (<em>Muscari </em>sp.), que floreixen a la sortida de l'hivern i de la primavera; les dàlies (<em>Dhalia </em>sp.) o les canyes d'Índia (<em>Canna indica</em>) floreixen a l'estiu i a l'inici de tardor i descansen a l'hivern.<br />
Els arbres també són molt importants en aquests jardins. Just a sobre de l'escalinata de l'entrada principal hi ha un petit passeig amb tipuanes (<em>Tipuana tipu</em>), i prop del llac hi ha magnífics exemplars d'eucaliptus (<em>Eucalyptus camaldulensis</em>), un petit bosc d'àlbers piramidals (<em>Populus alba 'Pyramidalis'</em>), desmais (<em>Salix babylonica</em>) i cedres de l'Himàlaia 'Pendula' (<em>Cedrus deodara 'Pendula'</em>). Altres espècies arbòries presents als jardins són un Ginkgo (<em>Ginkgo biloba</em>) -n'hi ha un que pertany al catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona-, el cedre de l'Himàlaia (<em>Cedrus deodara</em>), un nombre important de grans de magnòlies (<em>Magnolia gradiflora</em>), xiprers dels pantans (<em>Taxodium distichum</em>), sòfores o acàcies del Japó (<em>Styphnolobium=Sophora japonica 'Columnaris'</em>) i diverses espècies de pollancres (<em>Populus alba, Populus 'Campeador' i Populus x canadensis</em>).<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
En aquest parc hi ha dues escultures de dona: Noia dels lliris, de Ramon Sabi (1970), i Maternitat, de Sebastià Badia (1970). La primera, situada a prop del llac, és un homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer i duu una inscripció amb aquests versos del gran poeta: ""Bonica és la rosa / més ho és el ram / més ho és el lliri / que floreix tot l'any"". La segona està situada al costat de la caseta de jardiners, sota un gran pi marítim. És una imatge serena, dolça i molt tendra d'una dona mirant-se el fill que té a la falda.<br />
Història<br />
Com tants espais verds de Barcelona, sobretot a la zona de Montjuïc, aquests jardins estan situats en els terrenys d'una antiga pedrera. Van ser inaugurats el mateix dia que els de Mossèn Costa i Llobera i els de Joan Maragall: el 22 de juny de 1970, i és un dels tres parcs que es van dedicar a poetes catalans.<br />
 <br />
Itinerari inclós en l'app ""rutesbcnverda""<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-mossen-cinto-verdaguer_92090124057.html						"Av. Miramar, 236"	"Sants - Montjuïc"	"El Poble Sec"	2,16339381	41,36875056	g01	g09	g06	g24	g31																												BassesNaturalitzadesenParcs			
57f4b58124dd5dee758b4568	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/57f4b58124dd5dee758b4568	"Menjador Ca la Rosa"	"Som una cooperativa de treball d’iniciativa social sense afany de guany constituïda des de Juny del 2015. Treballem per la sensibilització en alimentació ecològica i criança amb respecte a través dels serveis de: menjador infantil, menú per a gent gran i cistelles a la carta com a activitats principals. També elaborem àpats per a esdeveniments i assessorem en temes de criança.<br />
Organitzem cada dos diumenges el <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/mercat-de-pages-de-la-sagrera"" target=""_blank"">Mercat de pagès de La Sagrera</a>."		http://menjadorcalarosa.cat		https://www.facebook.com/mcalarosa/	https://twitter.com/mcalarosa	https://www.facebook.com/mcalarosa/	https://www.facebook.com/mcalarosa/	"Carrer Mossen Juliana, 23"	"Sant Andreu"	"La Sagrera"	2,18986810	41,42375940	a14	b05	f09	b04	a19																												EiESos,EmpresaBS,#agròpolis	"Ruta per les cooperatives de l'economia social i solidària de Sant Andreu ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/551577d20a92f42a468b4584 ), "		
5dc2bc8f24dd5d3c548b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5dc2bc8f24dd5d3c548b4567	"Jardins de Miquel Martí i Pol"	"Els jardins són una illa verda que envolta el Museu Can Framis i la Fundació Vila Casas. Es van dissenyar com la recreació d’un bosquet aleatori, farcit d'àlbers, pollancres i alzines. Un bosquet menut i atapeït, que cada primavera es desperta recobrint de verd les capçades arbòries i de flors la superfície. Com un poema imprevist, els jardins regalen als vianants un recital cromàtic, un poema floral de blaus, grocs, vermells, morats i liles. Un jardí, com la poesia, fràgil i fugaç, del qual podem copsar el millor vers durant el breu sospir que va entre l'abril i el maig.<br />
<br />
<strong>Història</strong><br />
Can Framis era un important centre fabril tèxtil al Poblenou, dedicat a la manufactura de la llana. Els jardins s’han dissenyat durant la intervenció per rehabilitar l’antiga filatura per acollir-hi el recinte museístic de la Fundació Vila Casas, de la qual cosa se n’han encarregat els arquitectes Jordi Badia, Jordi Framis i EMF (Estudi Martí Franch, paisatgisme).<br />
El disseny del jardí, obra de l’estudi BAAS Arquitectura, de Jordi Badia i Jordi Framis, va sorgir simultàniament a la intervenció per rehabilitar les naus de l’antic recinte fabril de Can Framis. El seu projecte d’enjardinament dels entorns del museu va ser finalista de la sisena edició del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba i també del concurs “Public Space European Space”, tots dos certàmens celebrats el 2010.<br />
<br />
<strong>Biodiversitat</strong><br />
Aquest bosc breu i delimitat l’integren desenes d’àlbers (<em>Populus alba</em>), pollancres (<em>Populus nigra</em>) i alzines (<em>Quercus ilex</em>). Imitant el bosc de ribera, s’agrupen en peus de dues o tres peces, que creixen aleatòriament i sense ordre aparent, talment com un poema de vers i rima lliures.<br />
La desendreça arbòria premeditada camufla l’edifici del museu. Els visitants se submergeixen al jardí per diferents rampes d’accés. Una petita escullera natural, contra la qual trenquen les onades verdes de l’heura (<em>Hedera helix</em>), entapissa tota la superfície. La disposició ondulada dels parterres genera diferents nivells i accentua la sensació de làmina verda ondulant.<br />
Tocant a l’heura, hi trobem plantes bulboses; la que hi té més presència és el lliri de Nadal (<em>Narcissus jonquilla tazetta</em>). També trobarem les campànules blaves dels jacints del bosc (<em>Hyacintus hispànica</em>), el bruc de mar (<em>Frankenia laevis</em>), la cua de gat (<em>Bulbine frutescens</em>), la flor de l’infern (<em>Lycoris radiata</em>) o l’<em>Osmanthus bicolor</em>. També hi ha plantes vivaces i rizomàtiques, com l’<em>Arum italicum</em>, que acumula les flors en gotims de color taronja i vermell i que emet escalfor en florir. Finalment, trobem la <em>Stembergia lutea</em>, diverses varietats d’iris (<em>Iris spurea</em> var <em>maritima</em>, <em>Iris formosana</em> i <em>Iris umbicularis</em>) i les flors de l’amor (<em>Agapanthus </em>peter pan).<br />
<br />
<strong>Paisatgisme i disseny</strong><br />
Els Jardins de Miquel Martí i Pol són una petita massa verda, lleugerament enclotada, que embolica i oculta l’edifici del Museu Can Framis. L’espai té vocació de bosc amable que convida al passeig.<br />
Durant els mesos d’abril, maig i abans del juny, els visitants hi troben la catifa d’heura, que entapissa un espai farcit de blaus, grocs, vermells, morats i liles procedents de la floració de les plantes bulboses i vivaces que creixen entre l’heura.<br />
<br />
<strong>Art i arquitectura</strong><br />
L’edifici del Museu Can Framis s’ordena en un conjunt arquitectònic de tres naus, dues de recuperades de l’antic recinte fabril tèxtil i una tercera nau de nova planta que les uneix. El...<br />
<br />
Més informació a <a href=""https://ajuntament.barcelona.cat/atlesbiodiversitat/ca/"" target=""_blank"">L'Atles de la Biodiversitat</a>"		https://www.barcelona.cat/ca/que-hacer-en-bcn/parques-y-jardines/jardines-de-miquel-marti-i-pol_99400273743.html						"Carrer Llacuna, 121"	"Sant Martí"	"El Parc i la Llacuna del Poblenou"	2,19487000	41,40382870	g01																																	"La ciutat que buscava canviar ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5ddd502c940cd756648b4567 ), "		
621893f4940cd7f9428b4567	http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/621893f4940cd7f9428b4567	"Mercat de pagès de La Sagrera"	"Espai lliure d’intermediaris, de transformació alimentària de proximitat i de temporada. Diumenges, quinzenalment al barri de La Sagrera. Organitzat per <a href=""https://www.bcnsostenible.cat/web/punt/menjador-ca-la-rosa-sccl"" target=""_blank"">Coop. Ca la Rosa</a>."				https://www.facebook.com/mercatpagesLS/	https://twitter.com/mercatpagesls?lang=ca	https://www.facebook.com/mercatpagesLS/	https://www.facebook.com/mercatpagesLS/	"Plaça Masadas"	"Sant Andreu"	"La Sagrera"	2,18986630	41,42489940	a01																																		"Cada dos diumenges, de 9 a 14 h"