Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris
5391df020a92f43d0a8b465e http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df020a92f43d0a8b465e "Nusos. Activitats Científiques i Culturals SCCL" "És una cooperativa constituïda el 2003 especialitzada en l'educació científica i l'educació per a la sostenibilitat. El principal objectiu de Nusos és facilitar l’accés al coneixement científic als ciutadans amb la voluntat de potenciar la creació d’un autèntic esperit crític, basat en el coneixement i obert a la realitat social i cultural que ens envolta.
Treballen en projectes d’educació científica en diversos àmbits, ja siguin institucions culturals i/o de recerca, entitats conservacionistes, centres educatius, etc. Ofereixen expertesa didàctica i científica per al disseny de projectes de divulgació i educació en diferents formats: tallers didàctics, activitats participatives, visites guiades, exposicions, conferència, assessorament didàctic, tasques de documentació, etc.
Nusos és membre del grup cooperatiu ECOS i forma part de la XES (Xarxa d'Economia Solidària). Alhora és una entitat federada a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i és sòcia de Coop57, Serveis financers ètics i solidaris els valors dels quals subscriu i observa. Entitat signant del Compromís ciutadà per la Sostenibilitat.
Més informació..." http://www.nusos.net/ https://twitter.com/nusosSCCL "Carrer Casp, 43 baixos" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17402445 41,39188919 b02 b05 b04 Signants_EA,EiESos,EmpresaBS
539884d1c99dc79619580100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619580100 "Jardins de l'ecòleg Ramon Margalef i López" "Els Jardins de l'Ecòleg Ramon Margalef i López, abans Jardins d'Aclimatació, el va fer al 1930 Rubió i Tudurí, l'any següent de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, al terreny on s'havien situat els pavellons d'Itàlia i Suècia. L'objectiu era l'aclimatació d'espècies foranes dels cinc continents que es van portar per a l'exposició ampliades fins al 1937 i interrumpudes per la Guerra Civil. Al 1945 l'arquitecte Lluís Riudor i el botànic Joan Pañella van reprendre els treballs de plantació fins als anys 1980. Aquest jardí alberga al voltant de 230 espècies de plantes. Els arbres estan prou separats entre sí per poder conèixer les possibilitats de desenvolupament en el clima de Barcelona.
La superfície dels jardins es divideix en dos nivells de gran extensió comunicats per escales de pedra. Al nivell superior, molt ombrívol, hi ha pèrgoles de pedra per a les espècies enfiladisses.
Els camins són de sauló amb bancs. Molts exemplars estan identificats amb el nom científic, el nom comú i la zona d'on són originaris.
Vegetació
Hi ha espàcies destacables, ja sigui per la seva raresa, o per l'excepcionalitat del peu. El més ressenyable és un exemplar immens de sapindal (Koelreuteria paniculata), situat a prop de l'entrada del jardí, un gran ginjoler (Ziziphus jujuba) i els que són inclosos al Catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona com un exemplar de Siris blanc (Albizia procera); un Molle o huingan (Schinus longifolia); o l'Eucaliptus tuart (Eucalyptus gomphocephala).
Entre els exemplars únics o gairebé únics es troben l'arbre del safrà (Elaedendron crocem); el salze australià o arbre de la menta per l'olor (Agonis flexuosa); la picònia excelsa (Ealeodendron capense), amb fruits que semblen olives; l'arbre del corall (Erytrina cristagalli); l'aromer de Xile (Acacia caven); l'arbre de la cera del Japó (Toxicodendron succedaneum); la sòfora de Dot (Styphonolobium japonicum); el pitòspor pèndul (Pittosporum angustifolium), un arbust que en aquest jardí els anys i la poda li han conferit un port arbori, i la prunera de Natal (Carissa macrocarpa). Als jardins també hi ha coníferes exòtiques, com el pi de Turquia o pi de Xipre (Pinus brutia).
Quant a les enfiladisses, cal destacar el lligabosc gegant (Lonicera hildebrandiana), d'espectacular floració taronja, la rosella de Coutter (Romenya coutter), i enfilant-se per les columnes de la pèrgola, un gran exemplar de Pereskia aculeata. Es tracta d'una cactàcia enfiladissa que sembla llenyosa perquè suberifica les tiges, fa fulles i té als nusos agrupacions de punxes amb les quals cal anar molt amb compte!
Art i arquitectura
A proposta de l'ONG Projecte dels Noms es va inaugurar en aquest jardí el Memorial de la Sida inaugurat l'any 2003 i dissenyat per Lluís Abad. Una olivera, símbol de pau i d'eternitat, s'aixeca en un parterre amb lloses allargades de pedra en el seu interior, on s'ha inscrit un poema de Miquel Martí i Pol.
Història
Aquest jardí és un dels assajos d'aclimatació més importants fets a Barcelona des de la dècada dels 30 fins a la dels 80, amb l'objectiu de diversificar la flora de la ciutat. Va ser creat per Nicolau M. Rubió i Tudurí l'any següent a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 a la parcel·la que havien ocupat els pavellons d'Itàlia i Suècia.
Les primeres plantacions es van fer amb exemplars dels cinc continents que havien enjardinat el recinte de l'exposició, i fins l'any 1937 Rubió n'hi va afegir de noves.
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, l'any 1945, Lluís Riudor, director dels espais verds públics de Barcelona, i Joan Panyella, tècnic botànic i professor de l'Escola de Jardineria de la ciutat, van reiniciar les plantacions, que es van perllongar fins a finals dels anys 80. Durant aquest període, al Jardí d'Aclimatació també es van plantar espècimens aconseguits a partir de les llavors de l'Índex Seminum de Barcelona.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-d-aclimatacio-de-montjuic_92086011925.html "Carrer l'Estadi, 42" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,15296250 41,36607060 g01 g06 d22 g31 Caminades19 "L'art de visitar un jardí: Laribal, Grec, Umbracle i Aclimatació ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/539c69d80a92f4c87f8b4578 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Els Verds exòtics als jardins amagats ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cdbb54024dd5deb738b456a ), "
53ff03cc0a92f417388b4573 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/53ff03cc0a92f417388b4573 "Parc de la Trinitat" "Introducció
Situat en mig d'un dels nusos viaris més importants de Barcelona, aquest parc ofereix al visitant un nombre excepcional de possibilitats: pistes esportives i de modelisme, una gran àrea de pícnic amb barbacoes i uns horts urbans que tenen una superfície de 2.400 m2 i disposa d'un total de 61 parcel·les que conreen els jubilats del barri.
Tot plegat dins un espai verd de línies sòbries on el blau de l'aigua d'un llarg canal, el verd de les grans praderies de gespa que cobreixen un petit turó i l'esveltesa de llargues fileres de pollancres configuren un paisatge de gran bellesa.
Finalitat
Espai de lleure i d’educació ambiental que promou el civisme i l’esport inclusiu.
Depèn de l’Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, de l’Ajuntament de Barcelona.
Activitats
Frontó i pistes de tennis, voleibol, bàsquet i futbol mini, taules de ping-pong, Circuit Municipal de Modelisme, àrea de joc infantil, àrea per a gossos, espai de barbacoes i pícnic, Hort urbà de la Trinitat Vella, bar i serveis WC. És seu d’assajos, actuacions musicals i teatrals de petit format i activitats de lleure, oci i tallers en medi obert (ensinistrament caní, ball i coreografia, etc.). També es celebra, en el seu recinte, la Setmana per a la Convivència (abril), activitats de la Festa Major del barri (juny), la Festa-Sopar de la Revetlla de Sant Joan (23 juny), i “Un Parc de Jocs” (agost), entre d’altres esdeveniments. També ofereix un llac-canal artificial d’aigua, fonts i una mostra escultòrica: “Cavalls desbocats”, de Josep Ros (1993), i “Dona que es banya”, de Rafael Bartolozzi (1985).
Biodiversitat
Els dos grans protagonistes vegetals d'aquest parc són les extenses praderies de gespa i dues fileres llargues d'àlbers (Populus alba) perfectament alineats, que ressegueixen el volt del turó que tanca el parc i formen a dalt de tot un bosquet amb nombrosos pollancres (Populus nigra italica). Tot pujant hi ha una important plantació d'oliveres (Olea europaea) i camins que creuen el turonet, ornamentats amb troanes (Ligustrum lucidum variegata) d'un color verd matisat poc freqüent i que amb acurades podes han passat d'arbust a arbret, i el color escarlata de les pruneres de fulles vermelles (Prunus cerasifera 'Atropurpurea'). Anant cap a la zona esportiva hi ha bellaombres (Phytolacca dioica) i acàcies (Robinia pseudoacacia), i la zona de pícnic està ombrejada per les capçades dels plàtans (Platanus x hispanica). Grups de xipresos de Leyland (Cupressocyparis x leylandii) posen punt final a algunes zones del parc.
Algunes bones pràctiques per conservar la biodiversitat: