Codi URL Nom Descripció Telèfon Web E-mail "Xarxa social 1" "Xarxa social 2" "Xarxa social 3" "Xarxa social 4" Adreça Districte Barri Longitud Latitud "Icona 1 (Principal)" "Icona 2" "Icona 3" "Icona 4" "Icona 5" "Icona 6" "Icona 7" "Icona 8" "Icona 9" "Icona 10" "Icona 11" "Icona 12" "Icona 13" "Icona 14" "Icona 15" "Icona 16" "Icona 17" "Icona 18" "Icona 19" "Icona 20" "Icona 21" "Icona 22" "Icona 23" "Icona 24" "Icona 25" "Icona 26" "Icona 27" "Icona 28" "Icona 29" "Icona 30" "Icona 31" "Icona 32" Etiquetes Itineraris 5391df120a92f43d0a8b492c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df120a92f43d0a8b492c "Pi blanc del Ptge Isabel, 1" "Pi blanc, pi garriguenc, pi bord (Pinus halepensis)
Situació: c. Sant Camil, 32
UTM (x,y): 428781:4585230
Núm. de catàleg: 0141-06-03
Districte: Gràcia
Propietat: Privat
Característiques:
Alçària: 21 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,99 m.
Capçada (diàmetre): 9 m.
Any de catalogació: 2003
Data aproximada de naixement: 1940
Valoració:
Baixant de la Creueta del Coll podem admirar aquest frondós pi blanc, que destaca per la seva ufanor. El seu bon estat es deu a la cura que en tenen els propietaris de la finca on es troba, que el desparasiten i l'adoben periòdicament. És anomenat per la família el pí Josep, en honor al pare del propietari qui el va plantar. Curiosament, el jardí on viu aquest exemplar és a una banda del passatge d'Isabel, mentre que la casa familiar és a l'altra banda del mateix passatge.
Per més informació pots mirar L'Atles de la Biodiversitat" http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/serveis/la-ciutat-funciona/manteniment-de-l-espai-public/gestio-del-verd-i-biodiversitat/gestio-de-l-arbrat/arbres-d-interes-local "Ptge Isabel, 1" Gràcia "Vallcarca i els Penitents" 2,14657250 41,41367690 g16 ArbreCatalogat 5391df120a92f43d0a8b493b http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df120a92f43d0a8b493b "Datiler del Passatge de les Palmeres" "Datiler (Phoenix dactylifera)
Situació: Passatge de les Palmeres
UTM (x,y): 430548:4586931
Núm. de catàleg: 0087-08-94
Districte: Nou Barris
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 10- 14,5- 16 m
Volta de canó a 1,3 m.:
Capçada (diàmetre): 7- 6- 8 m.
Any de catalogació: 1994
Data aproximada de naixement: 1914
Valoració:
Originàries del nord d'Àfrica, aquestes palmeres han donat nom al passatge on es troben com a sorprenents arbres d'alineació, ja que han estat respectades malgrat la densa urbanització de la zona. Hi han dos exemplars.
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=4553fcc3dfa5a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=90fded9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES "Passatge de les Palmeres" "Nou Barris" "Vilapicina i la Torre Llobeta" 2,16793030 41,42962980 g16 ArbreCatalogat 5391df130a92f43d0a8b494f http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5391df130a92f43d0a8b494f "Àlber del Carrer Ferrer Bassa" "Àlber (Populus alba ""Pyramidalis"")
Situació: c. Ferrer Bassa / ptge. Xavier Nogués (passatge)
UTM (x,y): 434483:4585368
Núm. de catàleg: 0135-10-98
Districte: Sant Martí
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 19 m
Volta de canó a 1,3 m.: 2,61 m.
Capçada (diàmetre): 9 m.
Any de catalogació: 1998
Data aproximada de naixement: 1968
Valoració:
Els àlbers són arbres que creixen en zones humides. Aquesta característica fa que ràpidament assoleixin proporcions tant interessants com les d'aquest exemplar. Un altre factor que s'ha valorat per a la seva catalogació és el record que, mitjançant aquest arbre, es té de les zones de Barcelona formades, ja fa molts anys, per terrenys humits, sovint aiguamolls, abans de l'ocupació urbanística feta durant el segle XX.
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=f576f3e3fc55a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=e9feed9f1a321310VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextfmt=formatDetall&lang=ca_ES "Carrer Ferrer Bassa amb Passatge Xavier Nogués (Passatge Alcamo)" "Sant Martí" "El Besòs i el Maresme" 2,21494800 41,41665250 g16 ArbreCatalogat 5398849fc99dc7a1190b0000 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398849fc99dc7a1190b0000 "Mercat del Ninot" "El mercat del Ninot és un mercat municipal a l'Esquerra de l'Eixample de la ciutat de Barcelona. Fou dissenyat per Antoni de Falguera i Joaquim Vilaseca i inaugurat l'any 1894. És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Es tracta d'un edifici aïllat en un solar de planta rectangular, amb façana principal al carrer Mallorca, i accessos als carrers Casanova i Villarroel, així com al passatge posterior que separa el solar de la resta de l'illa de cases Actualment aquesta illa de cases, a més del mercat, només compta amb un edifici d'habitatges, un solar buit des de l'enderroc d'una caserna de bombers que actualment es troba al Parc Joan Miró de la mateixa ciutat i un petit solar habilitat com a petit jardí.
La planta de l'edifici del Mercat del Ninot s'organitza en forma de T tot donant lloc a dos patis laterals afrontats al carrer Mallorca. L'estructura és metàl·lica formada per tres cossos, els dos laterals subdividits en tres cobertes a dues aigües, amb la central a un nivell més alt per permetre la ventilació. El conjunt està tancat per una paret de maó vist fins a uns tres metres d'alçada. A sobre hi ha persianes que permeten la ventilació i un últim tram sota un potent ràfec tancat per vidre, que permet la il·luminació del mercat.
L'accés principal es troba al cos central afrontat al carrer Mallorca. De caràcter monumental i estil noucentista, té un sòcol de pedra. A sobre dos pilars monumentals sostenen un entaulament amb frontó, ornat amb l'escut de la ciutat. A sota, un gran arc esglaonat dona pas, reculant una mica de la línia de façana, a un monumental finestral triforat que il·lumina l'interior del mercat. La resta de accessos responen al mateix sistema, però a un nivell menys monumental." https://mercatdelninot.com/ "Carrer de Mallorca, 133" Eixample "L'Antiga Esquerra de l'Eixample" 2,15439438 41,38782584 a02 539884d1c99dc79619250100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc79619250100 "Parc de l'Espanya Industrial" "El Parc de l'Espanya Industrial s'estén per una àmplia esplanada situada sota un desnivell cobert de llargues fileres de graons. Els situats al costat de la plaça dels Països Catalans acaben arran de l'estany que ocupa gairebé la meitat del parc. Els graons permeten tant seure com baixar fins a les illetes amb bancs.
L'altre pendent amb graons en angle recte amb el primer és paral·lel al passatge que comunica l'entrada principal del parc amb l'altre extrem d'aquest, cap el carrer de Muntadas. En un costat del passatge, el Poliesportiu de l'Espanya Industrial. Des d'aquests graons s’accedeix a la gespa travessada per camins de pedra que ocupa una bona part del parc i que finalitza amb un petit bosquet molt ombrejat.
A baix hi ha una gran esplanada amb bancs i molts plàtans, jocs infantils i els edificis que es conserven de la fàbrica i que ara acullen equipaments alhora que les seves parets serveixen de frontons.

Vegetació
Hi ha uns quants desmais (Salix babylonica) i un parell de fileres de Prunus cerasifera atropupurea. Al fons de la praderia hi ha una zona de bosquet amb alzines (Quercus ilex), Cupressocyparis X leylandii, pins pinyers (Pinus pinea) i plàtans (Platanus X hispanica).
Dins de l'estany, els xiprers (Cupressus sempervirens stricta) s'eleven sobre les plataformes de formigó.

Art i arquitectura
El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany, és obra d’Andrés Nagel. Pesa 150 tones i va estar pensat per esdevenir un tobogan.
Dins l'aigua hi trobem Neptú, una escultura de l'any 1881 de Manuel Fluxà similar a la que va esculpir per al Parc de la Ciutadella. En una de les vores de l'estany hi ha una Venus moderna de José Pérez Pérez, ""Persejo"", que va fer l'any 1929 per a l'Exposició Universal de Barcelona. El Tors de dona modelat per Enric Casanoves l'any 1947és una rèplica en bronze donat que l'original es va fer malbé per una bretolada. Unes altres escultures són Bous de l'abundància, feta l'any 1926 per Antoni Alsina, la Landa V (1985) de Pablo Palenzuelo, i Alto Rhapsody (1985), d’Anthony Caro.
Destaquen les nou torres-far de l'arquitecte Luis Peña Ganchegui. Les edificacions de l'antiga Espanya Industrial que s'han conservat són la Casa del Mig, reconvertida en casal d'infants, i l'arcada de la porta d'accés a l'antic complex industrial pel carrer de Muntadas.

El llac
El llac del parc de l'Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. S'han instal·lat dispositius de recirculació de l'aigua i s'ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d'aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3/any que és el que consum del llac i de prop de 16.000 m3/any per al reg.

Història
Aquest parc és un exemple de la recuperació iniciada a Barcelona en la dècada de 1980 de terrenys ocupats per serveis i indústries que, o bé van desaparèixer, o bé es van traslladar a d'altres indrets de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'antiga indústria La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil dóna nom al parc era una empresa tèxtil fundada per la família Muntadas l'any 1847, i que va esdevenir la primera societat cotonera d'Espanya.
La fàbrica, situada aleshores al municipi de Sants, fou coneguda com el Vapor Nou, en contraposició al Vapor Vell, l’altra gran indústria tèxtil dedicada al filat, el teixit i l'estampat de cotó. L'any 1880 donava feina a 2.500 persones. L'any 1969 la fàbrica fou liquidada i els terrenys es van vendre.
L'any 1985 després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar de l'antiga fàbrica es va destinar a la construcció d'habitatges i a la creació de l'actual parc. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 s'hi va construir un gran Poliesportiu, també anomenat de l'Espanya Industrial, que va allotjar les proves d'halterofília i que ha esdevingut un important equipament esportiu del districte de Sants-Montjuïc.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-l-espanya-industrial_92086015836.html "Carrer Muntadas, 37" "Sants - Montjuïc" Sants 2,14171840 41,37660430 g01 d22 "Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 539884d1c99dc796193c0100 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/539884d1c99dc796193c0100 "Parc de la Creueta del Coll" "La gran plaça, delimitada en part per una pèrgola i protegida al fons per les parets del que va ser una pedrera, ens dóna la benvinguda si accedim a l'espai des de l'avinguda de la Mare de Déu del Coll. Està envoltada de plàtans, alzines i arbres de l'amor, i al mig hi ha una gran esplanada de sauló on s'han situat els jocs infantils. Uns quants xiprers i un parterre de gespa amb grups de flors en un extrem hi donen un toc de color.

Llocs d'estada i d'esbarjo
Si els bancs que hi ha al voltant de la gran plaça són un lloc ideal per passar-hi una bona estona, a sobre de l'estany hi ha una graderia des de la qual es pot contemplar tot el que passa dins i fora de l'aigua. Una mica més amunt se succeeixen dues llargues terrasses ombrejades per acàcies. A la dreta de la segona terrassa, una rampa condueix a dues pistes de botxes.
Els camins van pujant enmig d'una vegetació frondosa d'arbres i arbustos. Dalt de tot, ja a la part forestal del parc, s'arriba a una zona de pícnic. És una petita esplanada tranquil·la, amb taules, bancs i una font, que està guarnida per la verdor dels pins a una banda, i la vegetació que ha anat creixent i que acoloreix les parets de l'antiga pedrera del Coll a l'altra. Ho complementa una vista notable de Barcelona.

Turó amunt
A dalt de tot dels murs de pedra, avui colonitzats per arbustos mediterranis entre els quals destaca la ginesta, hi ha una barana de fusta que delimita l'espai del parc i el separa del vessant forestal o bosc urbà del turó del Coll, encarat cap a la serra de Collserola. Un petit sender permet anar vorejant la part de dalt de la pedrera. S'hi pot accedir des del passatge de Manlleu. A l'hora de tornar, si ens estimem més tirar avall per aquest costat del turó, arribarem al barri de la Taxonera, ja al districte d'Horta-Guinardó.

Vegetació
Juntament amb les acàcies que hi ha a les zones de repòs, i la pineda i els arbustos mediterranis que hi ha a la zona de pícnic, al parc de la Creueta del Coll hi destaquen les palmeres que hi ha a la illeta que s'endinsa dins la làmina d'aigua del parc de la Creueta del Coll. Per la seva raresa, val la pena fixar-se en una palmera datilera (Phoenix dactylifera) amb dos estípits.
Hi ha un llentiscle catalogat com arbre d'interès local.
La part assilvestrada del parc inclou prats d'albellatge (Hyparrhenia hirta), que és un hàbitat prioritari per la UE.

Art i arquitectura
Si hi accedim per l'entrada principal -a l'avinguda de la Mare de Déu del Coll, just al costat del carrer de Castellterçol-, hi trobem un monòlit de ferro, alt i esvelt. Es tracta de l'Escultura, d'Ellsworth Kelly.
Al fons de la piscina, en una làmina d'aigua a part molt més petita i una mica elevada, situada entre les parets de l'antiga pedrera i un muret de formigó, hi trobem un dels elements més preuats d'aquest parc, l'Elogi de l'aigua, una colossal escultura d'Eduardo Chillida feta amb formigó i d'un pes que supera les 50 tones. Suspesa damunt l'aigua, és sostinguda per quatre cables d'acer ancorats a la roca, la qual cosa confereix a l'enorme escultura l'aspecte d'una lleugeresa sorprenent.

Història
El parc de la Creueta del Coll és fruit de l'aprofitament d'un espai que durant molts anys va estar dedicat a una activitat ben diferent de l'actual. Es tracta de l'antiga pedrera del Coll, situada a la falda d'un dels turons que configuren la part alta de Barcelona. Aquest origen és el que dóna caràcter i una forta personalitat a aquest espai verd.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-creueta-del-coll_92086020872.html "Pg. Mare de Déu del Coll, 77" Gràcia "El Coll" 2,14825180 41,41873610 g01 g04 g13 d22 Música2017,TresTurons "Mirades dels barris del Coll i Vallcarca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/58237f8724dd5d7f128b456b ), Refugis climàtics estiu 2023 ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/645dde5f940cd7366c8b4567 ), " 5398b36fc99dc705400b0400 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5398b36fc99dc705400b0400 "Font de JARDINS PASSATGE MALUQUER" "JARDINS PASSATGE MALUQUER, " 2,13600520 41,40941010 d11 546f73680a92f4157c8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/546f73680a92f4157c8b4567 "Passatge Mallofré" "Passatge Mallofré.
Foto de Juli Fernàndez extreta de http://barcelonacuriosa.blogspot.com.es" https://www.barcelona.cat/es/conocebcn/pics/atractivos/el-pasaje-de-mallofre_99400391025.html "Passatge Mallofré" "Sarrià - Sant Gervasi" Sarrià 2,12223980 41,39870140 g27 547c549b0a92f4467b8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/547c549b0a92f4467b8b4567 "Coberta verda al passatge d'Irlanda" "Coberta verda ajardinada de 65m2." "Passatge d'Irlanda" "Sant Andreu" "Sant Andreu" 2,18627620 41,43147840 g17 5540f0320a92f4077f8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5540f0320a92f4077f8b456a "Taules horts urbans (Felipe de Paz - Benavent)" "Hort Urbà Espai Passatge Felipe de Paz. Taules horts urbans i mural artístic inclusiu. S’ha arranjat l’espai per ubicar 32 taules de cultiu d’horts.
Totes elles estan autogestionades per les entitats: Taller ocupacional Ariadna, Associació de Veïns Camp Nou, Centre Higiene Mental, Centre Ocupacional Paideia, Associació Discapacitat Visuals de Catalunya B1+B2+B3, Associació de Veïns de les Corts Sud." "Carrer Benavent, 45" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12401486 41,37858678 g07 Caminades19,HortsComunitaris "Superilles Les Corts_ Barri de la Maternitat i Sant Ramon ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/554773f10a92f4a56e8b456c ), Les Corts: Iniciatives per a un model de barri verd i inclusiu ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5bd9922924dd5dc3118b4568 ), Caminades per la Sostenibilitat 2019: Veïnat i universitats que pensen en verd ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5cd5382324dd5d417c8b4567 ), " 554753610a92f45d6e8b456c http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/554753610a92f45d6e8b456c "Plataforma única - prioritat invertida Ptge. Felipe de Paz" "Plataforma única-prioritat invertida Passatge Felipe de Paz. Es va instal·lar una plataforma única amb prioritat invertida en el Passatge Felipe de Paz i per tal de completar l'actuació, s’ha realitzar una intervenció artística- grafisme lúdic al terra per tal de destinar-ho a usos lúdic si recreatius per part dels veïns/es." "Passatge Felipe de Paz" "Les Corts" "La Maternitat i Sant Ramon" 2,12407940 41,37874210 e13 "Superilles Les Corts_ Barri de la Maternitat i Sant Ramon ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/554773f10a92f4a56e8b456c ), " 558d730c0a92f4203e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/558d730c0a92f4203e8b4567 "Jardí de l'Institut Italià de Cultura" "L'Institut Italià de Cultura té la seva seu en una artística torre de tres pisos, construïda l'any 1889 per a la família Amat que està catalogada en el Catàleg del Patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona.
Compta amb un jardí reformat fa poc temps, que reprodueix una típica plaça italiana, amb una part central amb paviment de llambordes i taules i cadires per seure, envoltada per diferents zones de jardí. Hi destaquen dos arbres: un gran pebrer bord, o pebrer rosa, de gran interès per la seva gran mida i per ser un dels pocs exemplars que es poden trobar a la ciutat i una magnolia. Als voltants dels arbres també es troben lliris africans, baladres o una olivera. Hi ha també una zona de plantes aromàtiques.
Es tracta d'un espai obert al públic i visitable lliurement en horari d'obertura de l'Institut on s'hi organitzen esdeveniments culturals també oberts a tothom.

L'Institut es troba ubicat en el Passatge Méndez Vigo, un passatge privat d'espai restringit però per on habitualment es permet el pas a peu, on es troben diverses cases senyorials amb jardins privats. És un espai més tranquil i fresc que el seu entorn, tot i que se sent la remor del trànsit dels carrers circumdants. La diversistat de vegetació permet la presència d'ocells com les merles.

En els diferents jardins s'hi poden trobar espècies vegetals com les palmeres washingtònies, una palmera canària, un altre pebrer bord, un magnoli, diversos xiprers, una parra americana, mandariner, llimoner, ficus del cautxú, pitòspors i també espècies autòctones com el baladre, el margalló, l'heura, el magraner o el llorer.

Destaca la presència d'arbres de gran mida en aquests jardins." "Passatge Méndez Vigo, 5" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16757695 41,39327746 g02 g16 g24 "Descobreix l'Eixample més natural: ruta de vegetació ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/55a3d9e80a92f4997c8b4568 ), " 56e9404c24dd5d2e688b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/56e9404c24dd5d2e688b4567 "Parc del Mirador del Poble Sec" "Aquest parc, fet en dues fases, aporta dos conceptes ben diferents quant a usos i paisatge. La primera que es va construir és la més extensa i reprodueix un paisatge rural forestal, amb una vegetació mediterrània. El terreny és força atalussat, i el recorregut s'ordena mitjançant camins de sauló molt amples, comunicats de tant en tant per trams d'escales que permeten, així mateix, accedir als espais mirador situats a les cotes més altes.
D'un dels murs de pedra que fan de balconada brolla un gran raig d'aigua que, conduït per un canalet de ferro de 28 m de llarg, va a parar a un petit estanyol que s'aboca muntanya avall en una cascada. A prop, un ample tram d'escales condueix fins a la zona inferior del parc, que es va construir en una segona fase.

El jardí urbà
Molt ampli i ben distribuït, aquí el Parc del Mirador del Poble-sec esdevé un jardí urbà que fa de transició entre el paisatge forestal de Montjuïc i el barri del Poble-sec. Hi ha pistes de petanca i jocs infantils, i els espais de descans estan protegits per l'ombra dels arbres i per una pèrgola coberta d'enfiladisses. En un dels extrems, un estany ple de vegetació aquàtica recull l'aigua que baixa per la cascada graonada de 18 m d'alçada, que té el seu origen en el petit estanyol que hi ha muntanya amunt.

Un parc entre parcs
El Parc del Mirador del Poble-sec està situat entre diferents espais verds d'aquest vessant de la muntanya de Montjuïc. Just on comença el parc per la banda del passatge de la Vinyeta hi ha arrenglerat un dels extrems del Parc de la Primavera, i la zona del parc que puja paral·lela al passatge de Josep Carner va a parar als Jardins de Mossèn Costa i Llobera.

Vegetació
En aquest parc hi ha, entre d'altres espècies arbòries, xicrandes (Jacaranda mimosifolia), lledoners (Celtis australis), Fraxinus berlandieriana, alzines (Quercus ilex), acàcies (Robinia pseudoacacia), oms (Ulmus pumila), sòfores (Sofora japonica = Styphnolobium japonicum), xiprers (Cupressus sempervirens), pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), pebrers bords (Shinus molle) i molts arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), als quals s'ha donat un port arbustiu. A la gran zona d'estar hi destaquen els sapindals (Koelreuteria paniculata), i la pèrgola que hi ha està coberta per glicina (Wisteria sinensis) i vinya verge (Parthenocissus tricuspidata).

Història
Des de les darreries del segle XIX fins a la meitat del segle XX, Montjuïc va ser un lloc d'esbarjo per als barcelonins, que pujaven a la petita muntanya domèstica a fer costellades o refrescar-se a les múltiples fonts. Amb l'excepció del castell militar, el territori era privat, dividit en tres grans finques dedicades a la caça o a tasques agrícoles. Va ser arran de la planificació urbanística amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 que l'Ajuntament va començar a comprar terres a Montjuïc, i Jean-Claude Nicolas Forestier va ser cridat per enjardinar la muntanya.
Tot i que Montjuïc va viure un segon gran impuls urbanitzador arran dels Jocs Olímpics del 1992, que va permetre continuar enjardinant amples zones despullades cap a migdia, alguns racons de la muntanya -sobretot els que estaven a tocar de la ciutat per la part del port i del barri del Poble-sec- encara van restar ocupats per barraques, horts espontanis, tallers i edificacions precàries de tota mena. La creació del Parc del Mirador del Migdia, entre els anys 1995 i 1997, va representar l'ordenació de bona part d'aquests terrenys.
Més informació a L'Atles de la Biodiversitat" http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-del-mirador-del-poble-sec_95125123610.html "Passeig de Montjuïc, 28" "Sants - Montjuïc" "El Poble Sec" 2,17227110 41,37244520 g01 5718813424dd5daa2e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5718813424dd5daa2e8b4567 "Tipuana del Passatge Maluquer" "Tipuana (Tipuana tipu)
Situació: Passatge de Maluquer
UTM (x,y): 427964:4584700
Núm. de catàleg: 0163-05-13
Districte: Sarrià-Sant Gervasi
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 12/14 m
Capçada (diàmetre): 9/11m
Perímetre de tronc: 1,36 m./ 1,97
Any de catalogació: 2014
Data aproximada de naixement: en estudi
Valoració:
Afilerades a l'inici del passatge de Maluquer, ben a la vora dels Jardins de la Tamarita, aquestes cinc tipuanes ofereixen ombra i frescor permanent als veïns i vianants. Cada primavera tenyeixen de groc voreres i asfalt amb la seva espectacular floració. Ufanoses i de gran mida, els cinc exemplars han generat aquest sostre verd connectant les seves capçades. Les tipuanes conserven intacte el seu port natural. Tot i ser una espècie que podem trobar àmpliament estesa en parcs, jardins i també com a arbrat viari, aquests cinc exemplars conformen un conjunt harmònic.
Per més informació podeu visitar L'Atles de la Biodiversitat" https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local/arbre-d-interes-local-tipuana-passatge-de-maluquer_99400454992.html "Passatge de Maluquer" "Sarrià - Sant Gervasi" "Sant Gervasi - la Bonanova" 2,13600520 41,40941010 g16 ArbreCatalogat 593ac6e324dd5d8f6e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/593ac6e324dd5d8f6e8b4567 "Habitatge públic del districte 22@" "El Pla 22@ es va aprovar l’any 2000 amb l’objectiu de fomentar la transformació d’un antic barri industrial en una nova àrea activa de la ciutat. L’objecte del pla és la renovació dels sòls industrials del Poblenou per a la creació d’infraestructures adequades als requeriments de les empreses del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la investigació, a cultura i el coneixement. El pla per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou, districte d’activitats 22@, és un pla que estableix i regula nous usos urbanístics i econòmics, alçades d’edificació i infraestructures de la zona.
L’àmbit de transformació 22@ es l’illa, i requereix de l’acord del 60% dels propietaris de les parcel·les del sòl (80% en cas de contenir passatge intern). S’estableixen sis Plans Especials d’iniciativa pública de desenvolupament estratègics de reparcel·lació interior. 
La transformació 22@ implica la modificació d’alçades i usos urbanístics permesos: augment d’alçada d’edificabilitat en sòl “d’activitat @” com a compensació per la cessió de sòl a habitatge social, equipaments i zones verdes i pels costos d’urbanització requerits pel Pla Especial d’Infraestructures.
La transformació 22@ implica la modificació d’usos d’activitat econòmica permesos i la conseqüent construcció d’edificacions necessàries: La transformació 22@ implica unes compensacions per part dels propietaris a cessió de sòl a habitatge, equipaments i zona verda, i costos d’urbanització. Enllaços d’interès Districte de Sant Martí Direcció de Democràcia Activa i descentralització 
Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials de Poblenou, districte d’activitats 22@BCN, de Barcelona (7/2000).
Memòria de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials de Poblenou, districte d’activitats 22@BCN, de Barcelona (9/2000)." https://habitatge.barcelona/ca/acces-a-habitatge/parc-public-habitatges "Carrer Ciutat de Granada, 147" "Sant Martí" "El Parc i la Llacuna del Poblenou" 2,19113950 41,40350570 d07 596f50b024dd5dcf548b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/596f50b024dd5dcf548b4567 "La zona de fractura entre el Carbonífer i el Devonià al Park Güell" "Descripció
Aflorament format per dues parets de roca que formen un passatge (av. Coll del Portell) de més de 50 m de llargada on es poden observar tres zones: a la reixa d’entrada al passatge aflores roques calcàries compactes i de color clar del Devonià i a la sortida del passatge s’observen roques que corresponen a gresos (grans de sorra  litificats) de color gris amb passades microconglomeràtiques (roques detrítiques) del Carbonífer. La part central està formada per uns 20 m de roques molt esmicolades que localment tenen aspecte farinós o laminat, pertanyents a les dues unitats esmentades.

L’ull del geòleg
Les roques del Devonià estan deformades i mostren un plec d’ordre mètric. Els materials de la part central de l’estructura corresponen a una zona de fractura que, en conjunt, té una inclinació d’uns 30o cap al sudest. És una estructura de tipus fràgil que posa en contacte roques d’edat més vella (Devonià) sobre roques més joves (Carbonífer), per això s’anomena falla inversa.

Els materials de la zona de fractura o falla tenen diferents graus de trituració. Els de mida de mida dels grans més fina reben el nom de farina de falla, mentre que els de mida més gran s’anomenen bretxa de falla.

Internament, s’observa un conjunt d’estructures menors que donen idea de la direcció i sentit de desplaçament relatius dels blocs implicats.

Interès
L’observació en superfície d’aquest tipus d’estructura és un fet excepcional i de suma importància, donat que proporciona informació sobre la història geològica de la zona. En aquest cas permet saber que en un temps donat es va produir un moviment compressiu que va col·locar roques més joves al damunt de roques més velles. Aquesta informació és imprescindible i necessària a l’hora d’escometre obres d’enginyeria com pot ser la construcció de la xarxa de metro d’una ciutat perquè les zones de falla representen zones de debilitat de la roca que fàcilment poden cedir i col·lapsar.
 " "Avinguda del Coll del Portell, 130" Gràcia "La Salut" 2,15142358 41,41514063 g11 "Itinerari geològic pels voltants del Park Güell ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/596f52e124dd5dd2548b4567 ), Seguint els passos de la Muntanya pelada: Un passeig pel patrimoni natural i cultural de la Gràcia més desconeguda. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c10b05524dd5d7f048b4567 ), " 5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a3ec1e324dd5d7c3b8b4574 "Mirant carrers que ens parlen de l’història de les migracions a Barcelona." "Barcelona és i ha sigut una terra de benvinguda de persones d’arreu. El paisatge humà i les seves construccions també ens parlen de l’adaptació dels nous ciutadans a condicions de vida que en altres temps han sigut més difícils. Les vivendes del entorn immediat en són un bon exemple.

Us convideu a tornar pel carrer de Morató i després pel passatge de Taradell fins tornar pel Carrer de Castellterçol fins al punt d’inici vorejant el turó per la part més obaga, tot posant atenció a les construccions que hi trobem als primers carrers. Com us sembla que són els materials, arquitectura, serveis bàsics o l’estat dels carrers?

Imaginant una mica, és possible que trobeu que aquestes vivendes foren construïdes als anys 50 i 60 fruit de l’ocupació d’espais encara no urbanitzats de la ciutat, com també ho han sigut altres turons propers o Montjuïc.

Els materials de construcció molt elementals, l’arquitectura poc definida i molt diversa, juntament amb uns serveis encara bàsics, segurament ens parlen de zones que en altres temps foren ocupades per vivendes d’autoconstrucció fetes per solventar necessitats econòmiques dels qui les varen construir. Avui són un paisatge urbà que ens parla d’un passat amb ciutadans vinguts d’altres indrets per millorar les seves condicions de vida.    " "Carrer Taradell, 31" Gràcia "El Coll" 2,14687464 41,42054106 g14 g04 "La creueta del Coll: passejant per la natura d'una pedrera plena d’Història. ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5a3ec51124dd5db03c8b456c ), " 5a6c274124dd5d6e758b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5a6c274124dd5d6e758b4567 "Parc Apol·lo" "Al final del passatge Carreras i fins al carrer Llerona es troba aquest petit i ombrívol parc. Està situal sobre l'espai ocupat pel jardí i una antiga casa enderrocada a l'any 1996 per l'Ajuntamnent de Barcelona. Aquesta edificació construída al 1940 representava un exemple de l'urbanisme de ciutat jardí que es va intentar implantar sense èxit al barri. Rep el seu nom d'una petita estàtua d'aquest deu que hi havia instal·lada. La vegetació principal està constituída pels arbres preexistents al jardí. En destaca un gran pollancre, al que acompanyen avellaners i alguns fruiters com nesprers i magraners. Entre la vegetació baixa es troben acants. Hi ha una font natural enmarcada amb maons, amb una petita bassa. A la part inferior del parc es pot observar un pont de l'aqüeducte del Baix Vallèst
Més informació a L'Atlas de la BIodiversitat" http://fontscollserola.com/?p=840 "Passatge Carreras, 46" "Nou Barris" "Torre Baró" 2,18176801 41,45640888 g01 g27 d11 5af42fbf24dd5d32568b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5af42fbf24dd5d32568b456a "Passatge Torné" "Passatge en el que el paviment de la zona central està a una cota més baixa que les voreres que fan pendent cap a ell. Aquesta zona central està feta per llambordes separades i sense cimentar entre elles per afavorir la infiltració de l'aigua de pluja. A més, a una banda hi ha parterres vegetats i a l'altra escocells." "Passatge Torné" "Sant Andreu" "Trinitat Vella" 2,19211770 41,44901890 g15 "Corredor Verd Zona Nord ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5c46b83b24dd5d63508b4567 ), " 5b06e00624dd5dd84d8b456a http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5b06e00624dd5dd84d8b456a "Passatge Pere Calders" "Escocells enjardinats per Escola Ferran Sunyer.
 " "Passatge Pere Calders " Eixample "Sant Antoni" 2,16276840 41,37623470 g31 "Caminades per la sostenibilitat: Natura urbana ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/5b04464524dd5d527e8b4569 ), " 5e1d8cd9940cd74f0e8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e1d8cd9940cd74f0e8b4567 "Jardí interior d'illa d'Agustí Centelles" "2.000 m2 d’espai renaturalitzat amb arbusts, enfiladisses (buguenvíl·lees emparrades a una pèrgola) i parterres al costat de les parets.
Per les característiques del subsòl s’han diferenciat quatre àrees: Uns jardins per fer brillar la façana posterior modernista del Palau Macaya, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
 " https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona "Passatge del carrer de Roger de Flor, 191" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,17013840 41,40044030 g05 g01 5e60d716940cd712148b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e60d716940cd712148b4567 "Las Golondrinas" "Des de l’inici de Las Golondrinas, les nostres embarcacions de passatge s’han caracteritzat per una estètica comuna. A l’actualitat encara són vaixells de fusta, amb dos pisos i descoberts. Aquestes embarcacions tradicionals estan dissenyades per navegar per aigües tranquil·les. Els catamarans Trimar i Òmnibus y el monocasc Antina G són els tres vaixells que recorren el port i les platges de la ciutat des de fa anys. Totes estan adaptades per a minusvàlids i a l’interior trobaràs un bar per acompanyar la visita amb begudes o gelats.

Aquesta organització està adherida al compromís per a la Sostenibilitat Turística Barcelona Biosphere.
 " http://lasgolondrinas.com/ca/ https://www.facebook.com/LAS.G0LONDRINAS/ https://twitter.com/GolondrinasBCN https://www.facebook.com/LAS.G0LONDRINAS/ https://www.facebook.com/LAS.G0LONDRINAS/ "Riera de Cassoles 51, 5-1" "Sarrià - Sant Gervasi" "El Putxet i Farró" 2,14995480 41,40482970 b04 a15 EiESos,EmpresaBS 5e7dcfdf940cd74b5a8b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/5e7dcfdf940cd74b5a8b4567 "Passatge Trullàs" "Antic carreró utilitzat durant molt anys com aparcament, va ser recuperat com zona verda gràcies al projecte Estació Ciutat i ara és un bon exemple d’espai públic autogestionat pel veïnat des de la Taula Eix Pere IV.

L’Estació Ciutat és un projecte artístic, científic i de participació ciutadana que vol demostrar i potenciar el contrari: que vivim en un ecosistema sensible, delicat i amb molts riscos i danys i que, encara que ens sembli increïble, altres espècies viuen entre nosaltres més enllà dels coloms i de les rates. Situada al passatge Trullàs del Poblenou, es tracta d’una Clínica de Salut Ambiental, un projecte de l’enginyera i artista Natalie Jeremijenko que s’engloba dins l’exposició “Després de la fi del món“, que es pot veure al CCCB fins al dia 1 de maig. L’Estació Ciutat és el laboratori urbà d’aquesta exposició sobre l’era de l’antropocè. A l’espai hi trobem un gran jardí vertical amb plantes que ofereixen aliment i refugi a insectes que passen desapercebuts a la ciutat, i això crida l’atenció a petits ocells insectívors. Sota el jardí vertical hi veiem uns bancals amb plantes que semblen un hort. Però en aquest espai res no és el que sembla, tot va una mica més enllà. Es tracta d’un experiment, realitzat per la UB, on s’hi proven les propietats fertilitzants del Biochar. Un carbó vegetal, de producció ecològica, que aporta beneficis de tota mena a les plantes. També s’està investigant com una forma de segrestar carboni per reduir les emissions de diòxid de carboni." "Passatge Trullàs" "Sant Martí" "El Parc i la Llacuna del Poblenou" 2,19419110 41,39845460 f10 g07 60138ecc940cd7f4088b4568 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60138ecc940cd7f4088b4568 "Hort Benet Corner" "El districte de Ciutat Vella ha cedit provisionalment a la Fundació Comtal el solar del carrer del Rec Comtal i el passatge de Sant Benet, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. L’entitat va presentar a l’administració el projecte Benet Corner. Es tracta de fer un espai obert perquè veïns i entitats en facin ús i també perquè sigui una aula de formació oberta per als joves de la Fundació Comtal.
Al BENET CORNER, els i les alumnes aprenen sobre alimentació saludable, productes de proximitat, cuina econòmica, herboristeria i relaxació mentre experimenten i es diverteixen." "Passatge de Sant Benet" "Ciutat Vella" "Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera" 2,17937760 41,39038000 g07 HortSocial 60f97b1a940cd7a0668b4567 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/60f97b1a940cd7a0668b4567 "El Mercader de l'Eixample" "En un racó del cor de l'Eixample barceloní, cantonada entre el Passatge Mercader i el carrer Mallorca, s'alça l'edifici modernista que acull El Mercader de l'Eixample, un restaurant de cuina catalana tradicional i, alhora, ecològica i km 0 de Barcelona que aposta per la cuina de producte, ecològica i de proximitat.

A El Mercader de l'Eixample prioritzem els productes que procedeixen de l'agricultura propera i ecològica, utilitzem aliments de temporada, evitem l'ús de transgènics, recuperem productes de l'Arca del Gust i dels Baluards de l'Slow Food i cuinem peix capturat de forma sostenible.

El Mercader de l'Eixample  va ser un dels restaurants premiats a la primera edició del Premi Remenja'mmm (2018) per la seva tasca en fomentar l'alimentació sostenible i saludable i la reducció del malbaratament alimentari. " http://www.elmercaderdeleixample.com/es/ https://www.facebook.com/elmercaderdeleixample/ https://www.facebook.com/elmercaderdeleixample/ https://www.facebook.com/elmercaderdeleixample/ "Mallorca 239" Eixample "Dreta de l'Eixample" 2,16035430 41,39235360 a13 restaurant,alimentaciósostenible 6178ecb3940cd79a278b4569 http://www.bcnsostenible.cat/web/punt/6178ecb3940cd79a278b4569 "Palau de La Virreina" "La Virreina Centre de la Imatge és una institució museogràfica pública i gratuïta dedicada a l’art contemporani a Barcelona. Ubicada a les Rambles i com a passatge cap al barri del Raval, en els últims anys s’ha centrat en explorar els usos ideològics i estètics de les imatges.
MISSIÓ
 
El museu d’art contemporani és un dels espais socials que s’ha vist més afectat per la gran crisi del sistema neoliberal. Així, després de la dècada dels noranta, quan nombroses institucions es van llançar a la recerca de gramàtiques pròpies, i després del col·lapse del capitalisme financer, que va suposar una deflagració dels recursos econòmics destinats a la cultura, és a dir, avui, s’obren algunes incògnites estructurals per al museu, que sembla que resideixi des de fa cinquanta anys en un estat d’esgotament perpetu o en una ansietat permanent de refundació.
La majoria de coreografies característiques del final del segle XX –la recerca d’un “model propi”, la legitimació per part de les esferes internacionals, el distanciament de la festivalització de la cultura, etc.– han patit un canvi d’escenari semàntic, fruit del rearmament ideològic de la ciutadania. Això fa que ara aquell museu sigui intraduïble, tot i que això no ha pas de convidar a eludir-ne alguns dels objectius inicials.
D’una banda, les tipologies que van caracteritzar els museus sota etiquetes pejoratives o exemplars ara són insuficients. De l’altra, el ball de formats d’adscripció o de rebuig que els sustentaven, gairebé sempre importats de països hegemònics culturalment i econòmicament, també han esdevingut ineficaços. La idealització i els seus perills, en forma de nostàlgia desmesurada i de suficiència sectària, també s’afegeixen al quadre del museu d’art contemporani, que corre el risc de llegir la seva pròpia genealogia crítica des de posicions revengistes i inadequades.
Mentre el museu es dirimeix entre l’arqueologia o el vaticini, els mecanismes d’espectacularització de la cultura en van depurar els ressorts, cosa que ha comportat urgències i preguntes que semblaven superades del tot. Les corbes d’audiència tornen a funcionar a tall de legitimació populista o de sospita d’elitisme i, en sintonia, floreixen els discursos que demanen el retorn dels museus a un passat hipotèticament adàmic i llegendari.
En arribar a aquest punt, es fa imprescindible restituir l’abast crític del museu i les seves capacitats de reinvenció artística, subjectiva i social. Per fer-ho, no n’hi ha prou d’extreure’l de les lògiques del blockbuster ni de sublimar les mediacions procedents de formes institucionals “externes”, generades o estimulades pel museu mateix com a protocols de la bona consciència pública. El museu al complet, no un programa específic o unes zones acotades, ha de funcionar com un mediador més dins d’una xarxa sense franges preexistents o jeràrquiques, ha d’obrir canals de diàleg i intercanvi múltiples, i erigir articulacions permanents, sistemes d’interacció mal·leables i d’acord amb les diverses expectatives d’ús. El coneixement cultural es resisteix a enquadrar-se en un marc fora/dins; irromp, esdevé i suscita noves coordenades entre les parts implicades.
En aquest sentit, afavorir la participació, construir focus de proximitat i descentralitzar el museu implica reconèixer unes posicions concretes i obrir un conjunt de dispositius la utilització dels quals “institueixi”, és a dir, que no només dibuixi per al museu una fesomia orientada a l’àmbit ciutadà, sinó que li proporcioni una mecànica complexa i tensa com a institució, uns valors públics i enunciatius.
Des de La Virreina Centre de la Imatge afrontem la necessitat de construir, de manera cooperativa, una arquitectura com a institució, una filosofia de treball i una política pública: és a dir, uns perímetres, unes funcions, una xarxa d’intercanvis socials i un lloc específic en el mapa cultural de Barcelona, posats tots en estat permanent de qüestionament i no ensenyorits en les seves siluetes, una idea que va més enllà de definir, mitjançant estrats diferenciats, un menú d’exposicions, programes públics i propostes de mediació.
Entendre l’aquí i l’ara resulta ineludible per a La Virreina Centre de la Imatge: el barri del Raval i l’inici del segle XXI; el moment actual en les polítiques municipals i el context del capitalisme europeu industrialitzat; la memòria metropolitana dels barris i el teixit associatiu i activista, que ja va desbordar els límits de la cultura visual en prestar atenció a fenòmens microurbans, en desplegar dinàmiques basades en l’intercanvi i, el més important de tot, en exigir un espai de representació i producció dins de l’actual cartografia institucional barcelonina.
Finalment, creiem que La Virreina Centre de la Imatge ha de contribuir a actualitzar el paper neuràlgic de Barcelona en el desenvolupament de la cultura a Catalunya, la qual cosa exigeix un impuls de relacions fortes i recíproques amb altres ciutats del context espanyol, a més de connectar-nos amb centres museogràfics que tinguin una orientació i una escala similars en l’àmbit internacional.
En aquest sentit, definim la recerca com una de les nostres atribucions principals, ja que entenem que aquesta via introdueix, dins del temps ocasional que històricament va definir el dispositiu museu, altres experiències temporals no orientades vers la immediatesa i l’eventualitat; altres sabers que es resisteixen a ser tipificats o que s’enuncien mitjançant processos expandits d’escolta, de diàleg i de reconeixement de l’antagonisme; i altres subjectivitats crítiques formulades des de la cooperació, mitjançant unes gramàtiques que desfan els marcs institucionals, els obren a nous usos socialitzats i incorporen experiències microhistòriques que requereixen unes formes d’interpel·lació mancades del pes de les genealogies més vuitcentistes o disciplinàries.
Així doncs, proposem tres línies de força que vertebrin La Virreina Centre de la Imatge, que n’ordenin l’activitat general i que s’expressin en forma d’exposicions, seminaris, cursos, publicacions i activitats d’aprenentatge compartit, seguint un marc discursiu comú.
Aquests tres eixos de treball funcionen com a laboratoris d’idees que travessen el centre i n’activen totes les potencialitats, les metodologies i els vocabularis: són una eina àmplia d’enunciació artística i de cooperació col·lectiva que proporciona a La Virreina Centre de la Imatge un enclavament com a institució i l’habilita per interpel·lar i ser interpel·lada per i des de les diverses contraesferes públiques." https://ajuntament.barcelona.cat/lavirreina/ https://www.facebook.com/lavirreinaci/ https://twitter.com/lavirreinaci https://www.facebook.com/lavirreinaci/ https://www.facebook.com/lavirreinaci/ "La Rambla, 99" "Ciutat Vella" "Barri Gòtic" 2,17154320 41,38222620 g27 TerraTecaTraca "Terra, Teca, Traca ( https://www.bcnsostenible.cat/web/itinerari/6178fdbc940cd79a278b456d ), "