Les restes de drogues a les aigües residuals afecta la biodiversitat

05-10-2015

En un estudi d'ecotoxicologia fet amb concentracions similars de derivats de la cocaïna a les trobades en aigües de rius es conclou que podrien afectar les plantes dels ecosistemes naturals i els cultius regats amb aigües contaminades.

S’anomenen "contaminants emergents" a un ventall molt ampli de compostos no considerats (encara) en les legislacions ambientals. Es tracta de plastificants, fàrmacs, tensioactius, antioxidants, retardants de flama, desinfectants, drogues d’abús.... Aquests contaminants no provenen generalment d’emissions industrials sinó del seu ús quotidià per part de la població en productes molt variats d'higiene personal, tractaments mèdics i altres, per la qual cosa la seva incorporació al medi ambient s’acostuma a donar mitjançant les aigües sanitàries. La perillositat d’aquests productes fonamentalment radica en els seus efectes sobre els recursos naturals i la biodiversitat. Aquestes substàncies són molt actives biològicament i se sospita que podrien afectar la fauna i la flora dels nostres rius, fins i tot a dosis a les que no presenten toxicitat en els éssers humans.
 
S’han publicat força estudis sobre l’efecte que els anticonceptius tenen sobre peixos i amfibis en provocar la conversió parcial o total de mascles en femelles, fins i tot en llacs no sotmesos a abocaments, raó per la qual es pensa que arriben en forma d’aerosol des de les aigües residuals.
 
En el cas de les drogues d’abús les anàlisis de mostres d’aigües residuals fetes a ciutats espanyoles demostren que el consum de cànnabis i cocaïna és superior al d'altres drogues com metamfetamines i èxtasi. S'estima que a Europa es consumeixen uns 356 quilograms de cocaïna per dia, el que representa aproximadament entre el 10 i el 15% del total en tot el món, segons les estimacions de l'Oficina de Nacions Unides per a la Droga i el Crim Organitzat. El consum més alt de cànnabis correspon a Holanda, especialment a la ciutat d'Amsterdam. La Península Ibèrica, per la seva posició estratègica en el tràfic de marihuana, suposa un mercat important d'aquesta substància. Així Barcelona mostra nivells relativament alts de consum de cànnabis per càpita en comparació a la resta d’Europa.
 
Un recent estudi fet a Madrid pel Grup d'Investigació en Salut Ambiental i Ecotoxicologia "ToxAmb" de la Universitat Rei Juan Carlos, en col·laboració amb el Centre Nacional de Sanitat Ambiental (ISCIII) analitza per primera vegada la toxicitat de concentracions ambientals de benzoilecgonina, substància derivada de la cocaïna, trobada en aigües naturals. Aquestes substàncies també es van detectar en altres estudis espanyols i europeus, principalment com a conseqüència del consum de drogues per éssers humans i la incapacitat de les depuradores d'aigües residuals convencionals per degradar-la completament.
 
En els treballs d’ecotoxicologia es fan servir organismes vius per estimar l’efecte dels contaminants. En aquest cas es van utilitzar embrions del peix zebra (Danio rerio) i  les espores de una falguera (Polystichum setiferum). Segons l'estudi, les concentracions equivalents a les presents a l'aigua dels rius, no van causar morts o malformacions en els embrions de peix zebra, ni tampoc efectes negatius sobre el desenvolupament del sistema circulatori, o del sistema nerviós. L'absència de toxicitat per vertebrats aquàtics, igual que succeeix amb vertebrats terrestres, permet concloure que els residus de benzoilecgonina presents en el medi aquàtic representen un risc mínim o acceptable per a la salut humana.

Afecta, però, les plantes. Concentracions baixes, fins i tot de 0,001 mg/L de benzoilecgonina, van produir efectes adversos en el desenvolupament d'espores de la falguera, com ara la inhibició de la seva activitat respiratòria i una reducció significativa en els nivells d'ADN que pot atribuir-se bé a la mort de part de la població o bé a un retard en el seu cicle reproductiu cel·lular. Els autors d'aquest estudi assenyalen que podria ser un fenomen d’al·lelopatia. S’anomenen substàncies al·lelopàticas aquelles capaces de mimbar el creixement, supervivència o reproducció d'altres organismes. La cocaïna és produïda per la planta de coca (Erythroxylum coca), per eliminar altres plantes que puguin competir amb ella per l’espai o els recursos. Per tant, els residus de cocaïna i els seus metabòlits presents en els rius, malgrat les seves baixes concentracions, podrien afectar no només la germinació de les espores de falguera, sinó la d'altres plantes dels ecosistemes fluvials. Així, és probable que la benzoilecgonina pugui actuar sobre la germinació i el creixement de moltes espècies, inclosos els cultius regats amb aigua contaminada. Per aquest motiu els autors criden l'atenció sobre la necessitat de millorar els mètodes de descontaminació d'aigües residuals urbanes, així com d'aprofundir en la investigació dels riscos ecotoxicològics potencials de contaminants emergents tant per al medi ambient com per a la productivitat agrícola.

Fonts utilitzades per aquest article:
 
 

5528f8a40a92f4711a8b456a
53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568

Darreres Fotografies

Darrers Relats