Què passarà amb els boscos de Collserola i el canvi climàtic?

07-06-2018

Cal tallar arbres per tenir millors boscos i diversificar el paisatge per augmentar la biodiversitat.

Les previsions de precipitacions amb el canvi climàtic són d’una disminució generalitzada a l’àrea mediterrània. Els episodis de pluges seran cada vegada més escassos, però amb major intensitat. Previsiblement els boscos ho patiran. Els arbres durant el període estival ja estan en condicions d’estrès hídric (menys aigua de la necessària) per poder créixer. L’evapotranspiració és la quantitat d’aigua que la vegetació absorbeix del sòl i aboca a l’atmosfera. Quan hi ha molta densitat d’arbres l’excessiva competència per l’aigua sovint provoca deficients desenvolupaments i més estrès hídric. Reduir la densitat d'arbres ajuda a aconseguir boscos més madurs i més resilients al canvi climàtic.
 
Els boscos són molt beneficiosos en afavorir que l’aigua s’infiltri cap al sòl el que permet recarregar els aqüífers. Dificulten el pas d’aigua en superfície, el que evita l’arrossegament del sòl i la seva erosió. Laminen l’aigua, és a dir, ajuden a que circuli més lentament el que redueix les grans avingudes. Aquests beneficis són els anomenats serveis ecosistèmics.
 
Ara bé, quan més alta és l’evaporació menys aigua pot sortir del bosc en forma de rius o infiltrada cap als aqüífers. Mentre que a tot el món la desforestació és un gran problema, a Nord-Amèrica i Europa la tendència és justament la contrària. Els boscos ocupen més i més espai, fins al punt que es perden zones obertes i la seva biodiversitat associada. Aquests “perjudicis” serien els desserveis ecosistèmics dels boscos. Hi ha veus d’experts que parlen de tallar arbres per reduir l’evapotranspiració i recuperar més cabals pels rius.
 
Collserola no és una excepció. Desapareix l’agricultura a un ritme impressionant, s'ha passat de 1749 ha al 1956 a 136,8 ha al 2016. Els espais oberts naturals com els prats sabanoides també estan en regressió substituïts per matollar i màquia.
 
Quants més mitjans d’extinció d’incendis es disposa, menys superfície es crema, però això fa que s’acumuli més biomassa i augmenti la continuïtat del bosc. Arriba un moment que es produeix un incendi que desborda qualsevol dispositiu. És el que va passar a Canadà i Xile l’any 2016 o Portugal al 2017. Per evitar-ho es proposen les cremes controlades i/o el pasturatge. Aconseguir un paisatge en mosaic, que intercali camps de conreu, boscos i espais oberts és la fita. El pasturatge és una eina de gestió que no només redueix aquest risc, sinó que produeix aliments de qualitat i km 0. Però cal que hi hagi demanda dels seus productes.
 
En el Mapa:
Pastors a Barcelona?
Prats sabanoides d'albellatge a Torre Baró
Els serveis ambientals que ens aporten els espais verds urbans de l'Àrea Metropololitana de Barcelona

Més informació:
Marc Castellnou: "El fuego ayudará a los bosques a adaptarse al cambio climático"
GOTILWA+: un modelo de procesos que evalúa efectos del cambio climático en los bosques y explora alternativas de gestión para su mitigación
Promoció de la Transició Agroecològica a Collserola. Arran de terra
El projecte LIFE Shara destaca les mesures d’adaptació proposades pel MEDACC
Hazlo en casa: suelo desnudo busca hojarasca
Les conques catalanes aproven “pels pèls” en adaptació per fer front al canvi climàtic

 

Darreres Fotografies

Darrers Relats