Reintroducció de gripau d'esperons al Parc de Collserola

13-08-2015

Fa uns dies es van alliberar uns quants centenars de juvenils i capgrossos de gripau d'esperons al Parc de Collserola en el marc del projecte de recuperació de l'espècie que es fa des de fa 5 anys.

Aquesta és la cinquena vegada que s'alliberen exemplars de gripau d'esperons al Parc de Collserola. Tot va començar amb un projecte formulat al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola per part de la Societat Catalana d'Herpetologia (SCH) per recuperar aquesta espècie extingida a la serra, que va tenir molt bona acollida. Les raons de l'extinció eren que l'únic lloc on es reproduïa a Collserola, el pantà de Vallvidrera, veritable joia pels amants dels amfibis, va patir innombrables invasions biològiques consecutives per espècies exòtiques que literalment se'n van empassar les seves larves i postes.

Abans d'iniciar el projecte hi havia molta feina a fer. Primer es va fer un estudi genètic per saber quines poblacions podien ser donants. Amb espècies amb tant poca mobilitat com els amfibis poden aparèixer poblacions aïllades que, amb el temps, es diferenciïn d'altres properes a nivell de les seves característiques hereditàries. En la mesura del possible convé no destruir aquesta riquesa genètica. En el cas que ens ocupa es va comprovar que tota la població catalana de l'espècie es podia considerar homogènia.

Les poblacions donants havien de ser poblacions amb molts individus per no afectar-les negativament en treure exemplars. Es va decidir agafar capgrossos enlloc d'adults perquè és el que té menys incidència sobre la població donant. A més, les captures es fan sobre basses que corren el risc d'assecar-se abans de que les larves tinguin temps de completar el seu cicle, salvant-les, doncs, d'una mort segura. Això obliga a mantenir les larves en captivitat fins un estat proper a la metamorfosi o just acabada de fer.

Després es va estudiar l'hàbitat receptor. Es volia trobar un lloc adequat pels gripaus i des del qual poguessin recolonitzar altres indrets. Per això es va escollir una zona propera a la Rierada, un dels pocs corrents d'aigua permanent del Parc que pogués servir de corredor biològic. La bassa on es fa la reintroducció reuneix unes condicions excepcionals. Hi crien granotetes de punts (Pelodytes punctatus), tòtil (Alytes obstetricans), gripau comú (Bufo spinosus) des de fa 3 anys, colonització molt recent que prova la idoneïtat de l'indret, reineta (Hyla meridionalis), granota verda (Pelophylax perezi) i al corrent que nodreix la bassa també es reprodueix la salamandra (Salamandra salamandra). Per la zona també es veuen gripaus corredors (Bufo calamita). Finalment, una mostra representativa dels exemplars de gripau d'esperons capturats cada any per ser alliberats són sotmesos a controls veterinaris per garantir el seu estat de salut i que descartar que no siguin portadors de les malalties emergents que tant afecten les poblacions d'amfibis. Amb tots aquests requisits encara és aviat per saber si la població s'ha establert, doncs tot just les primeres remeses d'animals comencen a arribar a la maduresa sexual. Esperem que tinguem sort i recuperem aquest simpàtic component de la biodiversitat del Parc de Collserola.
 

5528f8a40a92f4711a8b456a
53962bce0a92f4261f8b45ac
54468e780a92f4ae1f8b4568

Darreres Fotografies

Darrers Relats