Enlairats a dalt de tot del Turó del Putxet aquest parc és un dels miradors més privilegiats de Barcelona. Té una vegetació abundosa i variadíssima en espècies, algunes de molt poc freqüents.
Història
El Putxet és una petita muntanya de 178 msnm entre Vallcarca i Sant Gervasi. Malgrat una capella del XVII, els primers vestigis de poblament coneguts són cap al 1870, quan la burgesia barcelonina va començar a construir-hi torres per traslladar-s’hi a causa de les condicions urbanes de la Barcelona vella. Els terrenys formaven part de l’antiga finca Torre Espanya, de la família Morató. L’any 1917 es va incloure en la planificació de zones verdes, que reservava els turons com a espais naturals. Amb el temps, però, es va anar urbanitzant. Quan l’any 1970 l’Ajuntament va expropiar els terrenys dels jardins actuals, l’antic bosc mediterrani s’havia convertit, des del primer terç del segle XX, en una pedrera. Hi va contribuir l’ús com a combustible que es va fer durant la Guerra Civil de la fusta de la pineda.
Biodiversitat
Tant per la varietat de plantes com per la seva situació, es podria dir que el Turó del Putxet és un bosc ordenadament enjardinat. Les característiques del terreny fan que la vegetació, molt rica en espècies arbòries i arbustives, estigui sobretot situada en grans parterres atalussats que van baixant pel turó, tot emmarcant els camins que creuen aquest espai verd. N’hi ha una bona proporció, entre coníferes i frondoses, i als parterres més assolellats hi ha masses arbustives molt espesses, així com espècies vivaces i de temporada.
La vegetació dels jardins va canviant amb l’alçada, ja que com més amunt, més pobre és el sòl de plantació. Això no vol dir, però, que la vegetació perdi qualitat, en absolut. Un bon exemple en són les excepcionals i altíssimes coníferes que trobem principalment a la meitat superior dels jardins, que permeten dissimular les parets verticals de l’antiga pedrera. En aquesta part també destaquen els pins blancs, els pins pinyers, els cedres de l’Himàlaia, les alzines i les oliveres. A mesura que anem tirant avall hi trobem mimoses, mèlies i acàcies. També hi trobem falsos pebrers i algun arbre del paradís.
A les placetes hi ha, sobretot, tipuanes, sòfores, lledoners, alguns plàtans i palmeres, bastant avall, cap a l’entrada del jardí, on destaquen uns quants exemplars de margalló, iuca i cupressàcies. Quant a la raresa, destaquen sobretot els arbustos, amb espècies tan poc freqüents com l’ajocagripaus, la lobèlia, el seneci, la duranta, la sàlvia microfil·la, d’aroma mentolada, i l’englantina, un arbust entapissant força abundant en aquest jardí i que a l’hivern s’omple de flors grogues.
Dades
Natusfera bioblitz 2018
Paisatgisme i disseny
Malgrat la inclinació del terreny, és un bon lloc per passejar-hi, i són força freqüentats pel veïnat per travessar-lo, ja sigui cap amunt o cap avall, tot evitant el trànsit.
Aquests jardins són molt més accessibles del que en principi pot semblar, ja que els camins sense obstacles sovintegen més que els trams d’escales. Llevat de l’accés a la part més alta del turó, els jardins es poden creuar d’una punta a l’altra sense trepitjar ni un graó.
El març del 2011 va augmentar la superfície dels jardins amb la incorporació al parc d’una nova àrea enjardinada d’1,2 hectàrees. Així doncs, els jardins han crescut fins a arribar a les 5,2 hectàrees d’espai verd, que han afegit noves vistes sobre la ciutat i la mar a les magnífiques panoràmiques que ja oferien sobre la ciutat.
L’ampliació ha ordenat aquesta part del parc en diferents nivells o terrasses. Aquestes terrasses estan interconnectades per rampes vorejades de les àrees enjardinades. La reorganització de l’espai ha permès obrir una nova àrea de jocs infantils, un espai de pícnic amb taules i una nova àrea de gossos.
Espai Casa del Guarda de Manacor 1. Espais enjardinats on
El Centre d'Acollida Assís hi fa pràctiques
Hotel d'insectes
apadrinat per
Escola Lexia.
Per més informació podeu visitar
L'Atles de la Biodiversitat