Jardins de Joan Maragall

Avinguda de l'estadi (davant de l'Estadi Olímpic)
Sants - Montjuïc
08038
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-maragall-palauet-albeniz_92154102452.html


Latitude: 2.1539514415558
Longitude: 41.367274937795



  • Parc o jardí històric
  • Parc o jardí públic


S'hi s'entra per la porta que hi ha a l'avinguda de l'estadi; el primer que es troba el són gran parterres de gespa amb arbres altíssims. El cor dels jardins és el Palauet Albéniz.
L'esplanada que s'estén al davant de la façana principal del palauet està flanquejada per dues àmplies escalinates que baixen des de la terrassa a la vora de estanys amb brolladors i cascades i un llarg parterre de broderie.
Als costats d'aquest enjardinament afrancesat, dues avingudes de til·lers retallats envolten tanques vegetals que rodegen espais plens de flors. Al fons el terreny, cobert de gespa, s'enfila suaument i esdevé la peanya d'un templet on s'aixopluga Susanna al bany.
Arreu dels jardins hi ha amples camins de sauló. A l'entrada principal, una gran avinguda de magnòlies amb un llarg estany amb brolladors al mig condueix fins als peus de turó que hi ha davant del palauet. Al damunt, una plaça semicircular envoltada de xiprers i presidida per Serena fa d'avantsala d'un petit amfiteatre.

El comiat
Als costats del palauet hi ha placetes recollides, amb fonts i safarejos ornamentats amb dofins i putti grassonets. Al darrere de l'edifici s'estén una àmplia praderia ombrejada per enormes pins amb tauletes i cadires. Al final una escalinata que baixa fins a l'avinguda de Santa Madrona comunica amb els jardins de Laribal.

Vegetació
La vegetació dels Jardins de Joan Maragall és un bon exemple de la jardineria de principis del segle XX i un espai verd amb grans exemplars arboris.
Hi ha til·lers (Tilia tomentosa), magnòlies (Magnolia grandiflora), grans exemplars de coníferes, com el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), el cedre del Líban (Cedrus libani ssp.), el pi pinyer (Pinus pinea), el pi blanc (Pinus halepensis), la pinassa (Pinus nigra ssp. austriaca), el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer d'Arizona (Cupressus glabra) i el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa)
En aquest jardí hi ha oliveres (Olea europaea) i alzines (Quercus ilex), les Cycas revoluta, Trachycarpus fortunei i Rhapis excelsa. Un ginjoler (Zizipus jujuba) pertany al catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. Altres espècies arbòries són els pollancres (Populus alba, Populus alba pyramidalis, Populus simonii i Populus X canadensis), el taronger (Citrus aurantium), l'om (Ulmus minor) i el pebrer bord (Shinus molle).

Art i arquitectura
L'antic pavelló reial de Joan Moya de l’any 1929 és el Palauet Albéniz. És d’estil neoclàssic. El 1970 fou ampliat i remodelat.
Hi ha 32 escultures de diferents èpoques i autors. Destaquen Noia ajaguda (1950), de Joan Rebull; Nu a l'estany (1970), d'Antoni Casamor; Cérvols (1967), de Frederic Marès; L'aiguadora (1862), de Louis Sauregeau; Dos tritons (1929), de Josep Viladomat; Susanna al bany, de Theophile Eugène; Al·legoria de la sardana (1965), d'Ernest Maragall; dos nus femenins, l'un al davant de l'altre, anomenats Dona a la cascada (1) (1970), Dona a la cascada (2) (1970) i Nu femení (1965), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat; Serena (1970), de Pilar Francesch; Noia amb casquet de bany (1970), de Marifé Tey; Dona ajaguda (1970), d'Enric Monjo, i Dona amb nena i Dona amb nen (1970), de Luisa Granero.

Història
Els que va dissenyar Jean Claude Nicolas Forestier al voltant del Pavelló Reial dins el recinte de l'Exposició Internacional de 1929. L'objectiu era que Alfons XIII disposés d'un espai per a grans recepcions i fer lloc durant les seves visites a dita exposició.
Acabada la mostra, es va pensar ubicar-hi el Museu de la Música, però no va reeixir, d’aquí el nom d’Albéniz del palauet. L'any 1970 els jardins es van ampliar i van passar a anomenar-se Joan Maragall. L’ampliació la va fer Joaquim M. Casamor i el Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. Actualment és la residència de la família reial quan són en visita oficial, dels convidats il·lustres i seu de recepcions municipals de rellevància. Raó per qual en ocasions estan tancats al públic.
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat

Jardins de Joan Maragall

Avinguda de l'estadi (davant de l'Estadi Olímpic)
Sants - Montjuïc / El Poble Sec
08038 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-maragall-palauet-albeniz_92154102452.html
S'hi s'entra per la porta que hi ha a l'avinguda de l'estadi; el primer que es troba el són gran parterres de gespa amb arbres altíssims. El cor dels jardins és el Palauet Albéniz.
L'esplanada que s'estén al davant de la façana principal del palauet està flanquejada per dues àmplies escalinates que baixen des de la terrassa a la vora de estanys amb brolladors i cascades i un llarg parterre de broderie.
Als costats d'aquest enjardinament afrancesat, dues avingudes de til·lers retallats envolten tanques vegetals que rodegen espais plens de flors. Al fons el terreny, cobert de gespa, s'enfila suaument i esdevé la peanya d'un templet on s'aixopluga Susanna al bany.
Arreu dels jardins hi ha amples camins de sauló. A l'entrada principal, una gran avinguda de magnòlies amb un llarg estany amb brolladors al mig condueix fins als peus de turó que hi ha davant del palauet. Al damunt, una plaça semicircular envoltada de xiprers i presidida per Serena fa d'avantsala d'un petit amfiteatre.

El comiat
Als costats del palauet hi ha placetes recollides, amb fonts i safarejos ornamentats amb dofins i putti grassonets. Al darrere de l'edifici s'estén una àmplia praderia ombrejada per enormes pins amb tauletes i cadires. Al final una escalinata que baixa fins a l'avinguda de Santa Madrona comunica amb els jardins de Laribal.

Vegetació
La vegetació dels Jardins de Joan Maragall és un bon exemple de la jardineria de principis del segle XX i un espai verd amb grans exemplars arboris.
Hi ha til·lers (Tilia tomentosa), magnòlies (Magnolia grandiflora), grans exemplars de coníferes, com el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), el cedre del Líban (Cedrus libani ssp.), el pi pinyer (Pinus pinea), el pi blanc (Pinus halepensis), la pinassa (Pinus nigra ssp. austriaca), el xiprer (Cupressus sempervirens), el xiprer d'Arizona (Cupressus glabra) i el xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa)
En aquest jardí hi ha oliveres (Olea europaea) i alzines (Quercus ilex), les Cycas revoluta, Trachycarpus fortunei i Rhapis excelsa. Un ginjoler (Zizipus jujuba) pertany al catàleg d'Arbres d'Interès Local de Barcelona. Altres espècies arbòries són els pollancres (Populus alba, Populus alba pyramidalis, Populus simonii i Populus X canadensis), el taronger (Citrus aurantium), l'om (Ulmus minor) i el pebrer bord (Shinus molle).

Art i arquitectura
L'antic pavelló reial de Joan Moya de l’any 1929 és el Palauet Albéniz. És d’estil neoclàssic. El 1970 fou ampliat i remodelat.
Hi ha 32 escultures de diferents èpoques i autors. Destaquen Noia ajaguda (1950), de Joan Rebull; Nu a l'estany (1970), d'Antoni Casamor; Cérvols (1967), de Frederic Marès; L'aiguadora (1862), de Louis Sauregeau; Dos tritons (1929), de Josep Viladomat; Susanna al bany, de Theophile Eugène; Al·legoria de la sardana (1965), d'Ernest Maragall; dos nus femenins, l'un al davant de l'altre, anomenats Dona a la cascada (1) (1970), Dona a la cascada (2) (1970) i Nu femení (1965), d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat; Serena (1970), de Pilar Francesch; Noia amb casquet de bany (1970), de Marifé Tey; Dona ajaguda (1970), d'Enric Monjo, i Dona amb nena i Dona amb nen (1970), de Luisa Granero.

Història
Els que va dissenyar Jean Claude Nicolas Forestier al voltant del Pavelló Reial dins el recinte de l'Exposició Internacional de 1929. L'objectiu era que Alfons XIII disposés d'un espai per a grans recepcions i fer lloc durant les seves visites a dita exposició.
Acabada la mostra, es va pensar ubicar-hi el Museu de la Música, però no va reeixir, d’aquí el nom d’Albéniz del palauet. L'any 1970 els jardins es van ampliar i van passar a anomenar-se Joan Maragall. L’ampliació la va fer Joaquim M. Casamor i el Servei de Parcs i Jardins de Barcelona. Actualment és la residència de la família reial quan són en visita oficial, dels convidats il·lustres i seu de recepcions municipals de rellevància. Raó per qual en ocasions estan tancats al públic.
 Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat