La geologia de Barcelona des del Mirador de Joan Sales

Camí de Can Móra, 1
Gràcia
08023
Barcelona

https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona


Latitude: 2.1530094822784
Longitude: 41.416250338706



  • Espai d'interès geològic
  • Vista panoràmica
  • Parc o jardí públic


Descripció
Vista panoràmica de 180o de la ciutat de Barcelona en direcció sudest. Al fons es veu la muntanya de Montjuïc. Cap al nordest és veu parcialment el turó de la Rovira, també conegut com a Turó de les bateries, on hi ha les restes de les bateries antiaèries  de la Guerra Civil espanyola. Aquest turó, juntament amb la part alta de Barcelona pertany a la serra de Collserola, la qual forma part d’una unitat de relleu de dimensions més grans que s’anomena Serralada Litoral.

El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona i esdevé pràcticament horitzontal a prop del mar. Crida l’atenció el turó de Montjuïc, lleugerament aixecat, tot i estar prop del mar.

L’ull del geòleg
El turó de la Rovira  està format per roques calcàries d’edat devoniana (Paleozoic 420 – 360 milions d’anys). Aquestes roques són dures i fan relleus marcats. El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona, la qual està constituïda per roques d’edat molt més jove (Miocè-actualitat).

Podem ajudar-nos d’un tall geològic per interpretar aquest paisatge. Els talls geològics combinen la informació observable a superfície amb la de subsòl i permeten fer una reconstrucció de l’estructura geològica en profunditat. Des del mirador de Joan Sales es pot fer un tall en direcció nord-oest – sud-est fins a Montjuïc. El tall ajuda a veure el canvi brusc de pendent entre les parts elevades de la Serra de Collserola, els turons com el de la Rovira o del Carmel i Montjuic i la plana.

Història i interpretació
El relleu de la part alta de Barcelona i la serra de Collserola es va formar per l’actuació de falles paral·leles a la línia de costa (en direcció nordest – sudoest) que van enfonsar la plana de Barcelona i els blocs del Vallès-Penedès. Aquestes falles tenen una edat neògena (fa aprox. 15 Ma) i esglaonen la ciutat des de la serra fins al mar. Als blocs aixecats de la part alta de Barcelona afloren roques més antigues i a la plana de Barcelona roques més modernes producte de l’erosió, transport i sedimentació dels materials provinents dels relleus més elevats adjacents.

La muntanya de Montjuïc està formada per materials d’edat neògena. Mirant a mar queda limitada per un espadat abrupte, mentre que cap a terra el relleu fa una baixada suau. L’espadat representa una falla amb direcció sudest, de la mateixa família de les que limiten la costa catalana.
 

La geologia de Barcelona des del Mirador de Joan Sales

Fotografia: Sergio Valenzuela García
Camí de Can Móra, 1
Gràcia / La Salut
08023 - Barcelona
 https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/es/atlas-de-biodiversidad-de-barcelona
Descripció
Vista panoràmica de 180o de la ciutat de Barcelona en direcció sudest. Al fons es veu la muntanya de Montjuïc. Cap al nordest és veu parcialment el turó de la Rovira, també conegut com a Turó de les bateries, on hi ha les restes de les bateries antiaèries  de la Guerra Civil espanyola. Aquest turó, juntament amb la part alta de Barcelona pertany a la serra de Collserola, la qual forma part d’una unitat de relleu de dimensions més grans que s’anomena Serralada Litoral.

El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona i esdevé pràcticament horitzontal a prop del mar. Crida l’atenció el turó de Montjuïc, lleugerament aixecat, tot i estar prop del mar.

L’ull del geòleg
El turó de la Rovira  està format per roques calcàries d’edat devoniana (Paleozoic 420 – 360 milions d’anys). Aquestes roques són dures i fan relleus marcats. El relleu es va suavitzant gradualment cap a la plana de Barcelona, la qual està constituïda per roques d’edat molt més jove (Miocè-actualitat).

Podem ajudar-nos d’un tall geològic per interpretar aquest paisatge. Els talls geològics combinen la informació observable a superfície amb la de subsòl i permeten fer una reconstrucció de l’estructura geològica en profunditat. Des del mirador de Joan Sales es pot fer un tall en direcció nord-oest – sud-est fins a Montjuïc. El tall ajuda a veure el canvi brusc de pendent entre les parts elevades de la Serra de Collserola, els turons com el de la Rovira o del Carmel i Montjuic i la plana.

Història i interpretació
El relleu de la part alta de Barcelona i la serra de Collserola es va formar per l’actuació de falles paral·leles a la línia de costa (en direcció nordest – sudoest) que van enfonsar la plana de Barcelona i els blocs del Vallès-Penedès. Aquestes falles tenen una edat neògena (fa aprox. 15 Ma) i esglaonen la ciutat des de la serra fins al mar. Als blocs aixecats de la part alta de Barcelona afloren roques més antigues i a la plana de Barcelona roques més modernes producte de l’erosió, transport i sedimentació dels materials provinents dels relleus més elevats adjacents.

La muntanya de Montjuïc està formada per materials d’edat neògena. Mirant a mar queda limitada per un espadat abrupte, mentre que cap a terra el relleu fa una baixada suau. L’espadat representa una falla amb direcció sudest, de la mateixa família de les que limiten la costa catalana.