Taronger de Lousiana Carrer Marià Montessori, Entre Carrer Lleida i Sta.Madrona (Arbre d'interès local)

Carrer Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)
Sants - Montjuïc
08038
Barcelona

https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona


Latitude: 2.1557026
Longitude: 41.3708318



  • Arbre d'interès


Taronger de Lousina (Maclura pomifera)
Situació: c. Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)
UTM (x,y): 429461:4580453
Núm. de catàleg: 0136-03-98
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 8,5 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,25 m.
Capçada (diàmetre): 10 m.
Any de catalogació: 1998
Data aproximada de naixement: 1948
Valoració:
Maclura pomifera és una espècie prou interessant de la flora de Barcelona. Amb peus ben conservats al Jardí d'Aclimatació, al Parc de la Ciutadella i als Jardins de Torre Girona, les proporcions i la forma curiosa del fruit -semblant en textura a un cervell- fa que aquest exemplar, situat al bell mig de la ciutat, fora d'un recinte tancat, mereixi ser inclòs dins el catàleg d'arbres d'interès local.
Els EEUU van patir una sèrie de sequeres continuades i la pèrdua de sòl en forma de tempestes de pols. Durant el mandat del president Franklin Delano Roosevelt, a l'any 1934 es va iniciar l'aixecament de la barrera verda de les Grans Prades del projecte WPA, per prevenir l'erosió del sòl en els estats de les Grans Planes. Es van plantar 30.233 cinturons de protecció que contenen 220 milions d'arbres que s'estenien per 29.900 km. Aquesta espècie va ser una de les més utilitzades.
La dispersió de llavors d'aquesta espècie estava lligat al consum dels seus grans fruits per l'extinta megafauna americana, com els gonfotèrids (una mena d'elefants) i els peresosos gegants. L'extermini d'aquests animals pels humans en estendre's pel continent americà va restringir la seva distribució geogràfica. Aquest mateix fenomen afecta al pawpaw (Asimina triloba) i al caqui de Virgínia (Diospyros virginiana). A Europa es possible que les pomeres que van donar lloc a les pomeres cultivades (afavorides posteriorment per hibridació amb espècies orientals) ja presentessin aquesta mida gran que els caracteritza també per ser dispersats per la megafauna

Taronger de Lousiana Carrer Marià Montessori, Entre Carrer Lleida i Sta.Madrona (Arbre d'interès local)

Carrer Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)
Sants - Montjuïc / El Poble Sec
08038 - Barcelona
Com s'hi va?

 https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/atles-de-biodiversitat-de-barcelona
Taronger de Lousina (Maclura pomifera)
Situació: c. Marià Montessori (c. Lleida/Sta.Madrona)
UTM (x,y): 429461:4580453
Núm. de catàleg: 0136-03-98
Districte: Sants-Montjuïc
Propietat: Públic
Característiques:
Alçària: 8,5 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,25 m.
Capçada (diàmetre): 10 m.
Any de catalogació: 1998
Data aproximada de naixement: 1948
Valoració:
Maclura pomifera és una espècie prou interessant de la flora de Barcelona. Amb peus ben conservats al Jardí d'Aclimatació, al Parc de la Ciutadella i als Jardins de Torre Girona, les proporcions i la forma curiosa del fruit -semblant en textura a un cervell- fa que aquest exemplar, situat al bell mig de la ciutat, fora d'un recinte tancat, mereixi ser inclòs dins el catàleg d'arbres d'interès local.
Els EEUU van patir una sèrie de sequeres continuades i la pèrdua de sòl en forma de tempestes de pols. Durant el mandat del president Franklin Delano Roosevelt, a l'any 1934 es va iniciar l'aixecament de la barrera verda de les Grans Prades del projecte WPA, per prevenir l'erosió del sòl en els estats de les Grans Planes. Es van plantar 30.233 cinturons de protecció que contenen 220 milions d'arbres que s'estenien per 29.900 km. Aquesta espècie va ser una de les més utilitzades.
La dispersió de llavors d'aquesta espècie estava lligat al consum dels seus grans fruits per l'extinta megafauna americana, com els gonfotèrids (una mena d'elefants) i els peresosos gegants. L'extermini d'aquests animals pels humans en estendre's pel continent americà va restringir la seva distribució geogràfica. Aquest mateix fenomen afecta al pawpaw (Asimina triloba) i al caqui de Virgínia (Diospyros virginiana). A Europa es possible que les pomeres que van donar lloc a les pomeres cultivades (afavorides posteriorment per hibridació amb espècies orientals) ja presentessin aquesta mida gran que els caracteritza també per ser dispersats per la megafauna