Jardins del Palau Robert

Passeig de Gràcia, 107
Eixample
08008
Barcelona


https://palaurobert.gencat.cat


Latitude: 2.1595328
Longitude: 41.3960906


Facebook
Twitter

  • Centre social, cultural o de lleure
  • Indret cultural
  • Interior d'illa o plaça enjardinada
  • Parc o jardí públic
  • Mur verd
  • Arbre d'interès


El Palau Robert és un edifici situat al Passeig de Gràcia 107, de Barcelona, cantonada amb l'Avinguda Diagonal. Va ser construït entre 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb quatre sales, un espai per a conferències, el Centre d'Informació de Catalunya, l'oficina de turisme de Catalunya a Barcelona, jardins oberts al públic, i l'oficina d'Artur Mas que li pertoca per ser ex-president de la Generalitat de Catalunya. El 2013 va tenir 680.000 visitants.
L'edifici és un exemple d'arquitectura neoclàssica, fet amb pedra del Massís del Montgrí. El projecte va ser atorgat per concurs a l'arquitecte francès Henri Grandpierre, que havia treballat a l'Exposició Universal de París (1900), i les obres van ser dirigides entre 1898 i 1903 per l'arquitecte Joan Martorell i Montells. És un edifici de planta rectangular articulat a l'entorn d'un pati interior obert amb una claraboia. El seu estil classicista s'allunya del modernisme vigent a l'època. L'any 1904 va obtenir una menció en el Concurs anual d'edificis artístics instaurat per l'Ajuntament de Barcelona.

El jardí fou dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva, que posteriorment també dissenyà els de la Plaça de Catalunya. Les nombroses palmeres del jardí van procedir de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

L'any 2003 l'arquitecta Sílvia Farriol va remodelar les antigues cotxeres i el jardí. Les velles dependències destinades a guardar els vehicles dels propietaris es van convertir en dues sales polivalents. Es va enderrocar el mur del carrer Còrsega que fou substituït per una reixa que permet veure el jardí des del carrer.

Accedint pel carrer de Còrsega trobem  les fulles de saló (Aspidistra elatior), els paraigüets (Cyperus involucratus), les falgueres (Nephrolepis exaltata), un nesprer (Eriobotrya japonica) i una de les grans i centenàries palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) del jardí. Al davant, a la dreta, en un parterre cobert d'heura (Hedera helix) sobresurten un castanyer d'Índies (Aesculus hippocastanum) i, dos enormes còculs (Cocculus laurifolius). Els parterres interiors s’envolten de tanques vegetals de pitòspor (Pittosporum tobira). També hi ha troanes (Ligustrum lucidum), galzerans (Ruscus aculeatus i Ruscus hypoglossum) i l'aspidistra (Aspidistra elatior). Dins els parterres sovintegen les ciques (Cycas revoluta) i els agapants (Agapanthus africanus), conegut com la flor de l'amor. Als Jardins del Palau Robert hi ha sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), xiprers (Cupressus sempervirens), xiprers d'Arizona (Cupressus arizonica), plàtans (Platanus x hispanica), arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), magnòlies (Magnolia grandiflora), tells de fulla grossa (Tilia platyphyllos), tarongers amargs (Citrus aurantium) i tuies (Thuja orientalis). Quant a les palmeres, a més de les habituals de Canàries, datileres, washingtònies i margallons destaquen per rares, la palmera del Senegal (Phoenix reclinata) i la palmera blava (Brahea armata)
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat

 

Jardins del Palau Robert

Passeig de Gràcia, 107
Eixample / Dreta de l'Eixample
08008 - Barcelona
Com s'hi va?

 https://palaurobert.gencat.cat Facebook Twitter
El Palau Robert és un edifici situat al Passeig de Gràcia 107, de Barcelona, cantonada amb l'Avinguda Diagonal. Va ser construït entre 1898 i 1903 com a residència privada de Robert Robert i Surís, marquès de Robert, un aristòcrata influent, financer i polític d'origen gironí. L'edifici actualment pertany a la Generalitat de Catalunya i acull un centre d'exposicions amb quatre sales, un espai per a conferències, el Centre d'Informació de Catalunya, l'oficina de turisme de Catalunya a Barcelona, jardins oberts al públic, i l'oficina d'Artur Mas que li pertoca per ser ex-president de la Generalitat de Catalunya. El 2013 va tenir 680.000 visitants.
L'edifici és un exemple d'arquitectura neoclàssica, fet amb pedra del Massís del Montgrí. El projecte va ser atorgat per concurs a l'arquitecte francès Henri Grandpierre, que havia treballat a l'Exposició Universal de París (1900), i les obres van ser dirigides entre 1898 i 1903 per l'arquitecte Joan Martorell i Montells. És un edifici de planta rectangular articulat a l'entorn d'un pati interior obert amb una claraboia. El seu estil classicista s'allunya del modernisme vigent a l'època. L'any 1904 va obtenir una menció en el Concurs anual d'edificis artístics instaurat per l'Ajuntament de Barcelona.

El jardí fou dissenyat pel jardiner municipal Ramon Oliva, que posteriorment també dissenyà els de la Plaça de Catalunya. Les nombroses palmeres del jardí van procedir de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

L'any 2003 l'arquitecta Sílvia Farriol va remodelar les antigues cotxeres i el jardí. Les velles dependències destinades a guardar els vehicles dels propietaris es van convertir en dues sales polivalents. Es va enderrocar el mur del carrer Còrsega que fou substituït per una reixa que permet veure el jardí des del carrer.

Accedint pel carrer de Còrsega trobem  les fulles de saló (Aspidistra elatior), els paraigüets (Cyperus involucratus), les falgueres (Nephrolepis exaltata), un nesprer (Eriobotrya japonica) i una de les grans i centenàries palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) del jardí. Al davant, a la dreta, en un parterre cobert d'heura (Hedera helix) sobresurten un castanyer d'Índies (Aesculus hippocastanum) i, dos enormes còculs (Cocculus laurifolius). Els parterres interiors s’envolten de tanques vegetals de pitòspor (Pittosporum tobira). També hi ha troanes (Ligustrum lucidum), galzerans (Ruscus aculeatus i Ruscus hypoglossum) i l'aspidistra (Aspidistra elatior). Dins els parterres sovintegen les ciques (Cycas revoluta) i els agapants (Agapanthus africanus), conegut com la flor de l'amor. Als Jardins del Palau Robert hi ha sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica), xiprers (Cupressus sempervirens), xiprers d'Arizona (Cupressus arizonica), plàtans (Platanus x hispanica), arbres de l'amor (Cercis siliquastrum), magnòlies (Magnolia grandiflora), tells de fulla grossa (Tilia platyphyllos), tarongers amargs (Citrus aurantium) i tuies (Thuja orientalis). Quant a les palmeres, a més de les habituals de Canàries, datileres, washingtònies i margallons destaquen per rares, la palmera del Senegal (Phoenix reclinata) i la palmera blava (Brahea armata)
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat