Parc de la Font Florida

Carrer Mineria, 50
Sants - Montjuïc
08038
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-font-florida_95125123838.html


Latitude: 2.1400688
Longitude: 41.3666029



  • Parc o jardí públic


El Parc de la Font Florida és un espai de transició entre la ciutat edificada i la muntanya de Montjuïc. Aquest és un parc veïnal molt espaiós, una bona part del qual queda protegida per edificis d'habitatges. Això el converteix en un lloc ideal perquè hi jugui tranquil·lament la mainada.

Aquest parc té la forma d'una "c" allargada, al centre de la qual s'accedeix des de dos punts del carrer de la Mineria. El que hi ha al costat de la plaça de les Matemàtiques enceta el parc amb un espai dedicat sobretot als aficionats a les botxes. Hi ha un munt de pistes per jugar-hi, i bancs per seure i contemplar les partides. En un extrem, una filera de xicrandes guarneix el lloc a l'estiu amb les seves flors blaves.

Una mica més avall, a l'altura de la Gran Via de les Corts Catalanes, hi ha l'altra entrada. De fet, la principal. És un espai ampli on destaquen els lledoners i on comença el camí que comunica el parc amb el carrer de la Font Florida, just a sobre del talús que, juntament amb els edificis d'habitatges, delimita la part central i més gran del parc.

El cor del parc

És una esplanada pavimentada, ampla i allargassada. Una plaça arbrada molt extensa, en un dels costats de la qual hi ha bancs i jocs infantils ombrejats per tipuanes de capçades generoses, que fa goig de contemplar, sobretot a l'estiu, que és quan floreixen. El groc intens de les flors, que creen una delicada catifa en caure a terra, contrasta amb el verd del talús que hi ha al davant.

El talús s'eleva tot recuperant el perfil de la muntanya. És una mena de mur cobert de gespa, amb plantacions variades d'arbres i molts arbustos, amb un tractament natural que recorda la jardineria dissenyada per J. C. N. Forestier a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. El creua un ample camí que comunica el parc amb el carrer que li dóna nom i que permet passejar entre la vegetació.

Vegetació

Si les tipuanes (Tipuana tipu) de floració groga i espectacular són les protagonistes de la plaça arbrada, i els lledoners (Celtis australis) de fullatge verd intens de l'entrada principal del parc, al talús ho són els pins pinyers (Pinus pinea) i els pins blancs (Pinus halepensis) que donen frondositat a l'enjardinament.

Al talús, també, i al seu redós, hi ha alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Shinus molle), bellaombres (Phytolacca dioica), pollancres (Populus X canadensis) i eucaliptus (Eucaliptus camaldulensis). A sota, arbustos mediterranis com la ginesta (Spartium junceum) i aromàtiques com l'espigol (Lavandula officinalis). Dalt de tot, ornamentant la corba que fa el carrer de la Font Florida, les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) envolten l'espai.

Història

El Parc de la Font Florida és un bon exemple dels parcs urbans creats durant la dècada dels anys 1990, que van anar esponjant Barcelona omplint alhora de vegetació solars que, independentment de les seves dimensions, van permetre acostar cada cop més l'espai verd públic a la ciutadania.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat

Parc de la Font Florida

Carrer Mineria, 50
Sants - Montjuïc / La Font de la Guatlla
08038 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/parc-de-la-font-florida_95125123838.html
El Parc de la Font Florida és un espai de transició entre la ciutat edificada i la muntanya de Montjuïc. Aquest és un parc veïnal molt espaiós, una bona part del qual queda protegida per edificis d'habitatges. Això el converteix en un lloc ideal perquè hi jugui tranquil·lament la mainada.

Aquest parc té la forma d'una "c" allargada, al centre de la qual s'accedeix des de dos punts del carrer de la Mineria. El que hi ha al costat de la plaça de les Matemàtiques enceta el parc amb un espai dedicat sobretot als aficionats a les botxes. Hi ha un munt de pistes per jugar-hi, i bancs per seure i contemplar les partides. En un extrem, una filera de xicrandes guarneix el lloc a l'estiu amb les seves flors blaves.

Una mica més avall, a l'altura de la Gran Via de les Corts Catalanes, hi ha l'altra entrada. De fet, la principal. És un espai ampli on destaquen els lledoners i on comença el camí que comunica el parc amb el carrer de la Font Florida, just a sobre del talús que, juntament amb els edificis d'habitatges, delimita la part central i més gran del parc.

El cor del parc

És una esplanada pavimentada, ampla i allargassada. Una plaça arbrada molt extensa, en un dels costats de la qual hi ha bancs i jocs infantils ombrejats per tipuanes de capçades generoses, que fa goig de contemplar, sobretot a l'estiu, que és quan floreixen. El groc intens de les flors, que creen una delicada catifa en caure a terra, contrasta amb el verd del talús que hi ha al davant.

El talús s'eleva tot recuperant el perfil de la muntanya. És una mena de mur cobert de gespa, amb plantacions variades d'arbres i molts arbustos, amb un tractament natural que recorda la jardineria dissenyada per J. C. N. Forestier a la muntanya de Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. El creua un ample camí que comunica el parc amb el carrer que li dóna nom i que permet passejar entre la vegetació.

Vegetació

Si les tipuanes (Tipuana tipu) de floració groga i espectacular són les protagonistes de la plaça arbrada, i els lledoners (Celtis australis) de fullatge verd intens de l'entrada principal del parc, al talús ho són els pins pinyers (Pinus pinea) i els pins blancs (Pinus halepensis) que donen frondositat a l'enjardinament.

Al talús, també, i al seu redós, hi ha alzines (Quercus ilex), pebrers bords (Shinus molle), bellaombres (Phytolacca dioica), pollancres (Populus X canadensis) i eucaliptus (Eucaliptus camaldulensis). A sota, arbustos mediterranis com la ginesta (Spartium junceum) i aromàtiques com l'espigol (Lavandula officinalis). Dalt de tot, ornamentant la corba que fa el carrer de la Font Florida, les xicrandes (Jacaranda mimosifolia) envolten l'espai.

Història

El Parc de la Font Florida és un bon exemple dels parcs urbans creats durant la dècada dels anys 1990, que van anar esponjant Barcelona omplint alhora de vegetació solars que, independentment de les seves dimensions, van permetre acostar cada cop més l'espai verd públic a la ciutadania.
Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat