• 
• 
• 

Es visita dins el Programa Com Funciona Barcelona?

L'espai dividit en cinc peces. La més gran entre Llull, Josep Pla i del Taulat, i dues peces més entre Taulat, Josep Pla i el Parc Lineal Garcia Fària. Les dues restants, partides per Taulat, estan al costat de la Selva de Mar, amb el Parc Lineal Garcia Fària en una banda i Llull a l'altra.
Accessos inspirats en els patis de les cases, grans testos pengen de pèrgoles o bé reposen sobre rajols.
Hi ha turons coberts de gespa i parterres al gran llac de més d'una hectàrea.
Una zona graonada en una banda i un ample camí a l'altra donen accés a l'aigua. Estructures metàl·liques amb sortidors que alimenten el llac.
A l'esquerra del llac hi ha amples camins, arbres i llargs parterres plens d'arbustos. Al mig del llac una falca s’hi endinsa i és on acostumen a niar o a prendre el sol les aus aquàtiques.
A la dreta del llac hi ha turons coberts de gespa. El més alt és la Muntanya Màgica amb una tanca vegetal.
A l'altre extrem un pont comunica les ribes amb una cascada a sota. En creuar-lo, s’arriba a les dues noves peces del parc.
A banda i banda d'un triangle d’habitatges situat a la banda mar del carrer del Taulat hi ha dues peces més.
La de la dreta és la més "feréstega". En un costat del camí hi ha un estanyol molt natural, voltat d'espècies aquàtiques i un turó cobert de gespa. A l'altre costat del camí, hi ha un gran parterre resseguit per un llarg banc de formigó.
La peça de l'esquerra és oberta i conté un llac també amb brolladors. A l'esquerra, uns quants accedeixen a un parterre de gespa.
Les dues darreres peces sense tancaments i no vegetades són per fer esport.
En el disseny és sostenible amb espècies autòctones o aclimatades i reg és amb aigües freàtiques i de pluja.
Als parterres hi ha Hemerocallis sp., Hypericum sp., baladre nan (Nerium oleander 'Nana'), Callistemon speciosus, romaní reptant (Rosmarinus officinalis 'Prostatus'), abèlia (Abelia floribunda), espernallac (Santolina chamaecyparissus), llorer (Laurus nobilis) i Grevillea juniperina.
Són abundants les tipuanes (Tipuana tipu), i a la dreta de l'entrada principal Parkinsonia aculeata.
Vora l'aigua hi ha àlbers (Populus alba) i pollancres (Populus italica nigra), i en diferents llocs alzines (Quercus ilex i Quercus suber). També hi ha eucaliptus (Eucalyptus camaldulensis), pins blancs (Pinus halepensis), pinyers (Pinus pinea), i de Canàries (Pinus canariensis), oliveres (Olea europaea) i tamarius (Tamarix gallica) acàcies de tres punxes (Gleditsia triacanthos), para-sols de la Xina (Firmiana simplex), ailants (Ailanthus altissima), arbres del corall (Erythrina crista-galli), sòfores (Styphnolobium=Sophora japonica) i lledoners (Celtis australis).
De palmeres n’hi ha de Canàries (Phoenix canariensis), datileres (Phoenix dactylifera), algunes palmeres excelsa (Trachycarpus fortunei) margallons (Chamaerops humilis) i, sobretot, washingtònies (Washingtonia robusta).
De vegetació aquàtica hi ha xiprer calb o dels pantans (Taxodium distichum), àlber (Populus alba), pollancre (Populus italica nigra), jonqueres (Juncus effusus) i flors de l'estany (Iris pseudacorus).
L'exemplar de drago de Canàries (Dracaena draco) que hi ha en un costat de la peça principal del parc té una edat aproximada de 150 anys. Es va plantar el desembre de 2001.
Les estructures tubulars de les pèrgoles i de les fonts destaquen en originalitat. Els grans testos que hi ha als "patis" i els bancs de formigó reben el nom de lungomare.
La construcció del parc sobre antics terrenys industrials van permetre lligar la ciutat amb les noves platges fetes a finals del segle XX. El 25 de maig de 1999 es va col·locar la primera pedra amb una arca amb els diaris del dia, un full de calendari, les arres i la declaració de sostenibilitat firmada per l'Ajuntament i les empreses constructores. Conforma una àrea de més de 340.000 m2.
 
Hotel d'insectes apadrinat per l'Institut Barri Besòs.

Més informació a L'Atles de la Biodiversitat