Plaça Comas
Les Corts
08028
Barcelona

https://ajuntament.barcelona.cat/lescorts/ca/noticia/la-placa-de-comas-un-dels-nuclis-mes-antics-de-les-corts_112278


Latitude: 2.1302568999999
Longitude: 41.3852997



  • Parc o jardí públic


Juntament amb la plaça de la Concòrdia i de Can Rosés, la plaça de Comas configura l’eix primigeni més autèntic de la històrica vila de les Corts.
La plaça està dedicada a Josep Comas i Masferrer, fill de Dolors Masferrer, la promotora de la urbanització d’aquesta zona, i d’un polític liberal que va presidir la Diputació.
La plaça i els carrers dels voltants van ser urbanitzats per iniciativa de la propietària de Can Sòl de Dalt, Dolors Masferrer i Bosch, que va proposar a l’Ajuntament de Barcelona de convertir les terres del seu mas en espai urbà. En primer lloc es va fer la Casa Consistorial i el 1981, la plaça.

Punt neuràlgic del poder local
Durant la dècada dels quaranta del segle XIX, les famílies terratinents de més pes que sempre havien estat partidàries de la independència, van plantejar la consolidació del municipi com a tal. Feia falta un cementiri, una parròquia i un ajuntament, indispensables per assumir el creixement urbanístic i demogràfic que provocava la industrialització.
L’edifici va ser construït el 1882 per Antoni Rovira i Rabassa per acollir l’ajuntament de la vila independent de les Corts, una institució que va tenir una curta durada atès que al 1897 la vila es va annexionar a Barcelona.
L’edifici històric, actualment seu del districte de les Corts, té un regust neoclàssic observable en els elements decoratius de la façana dels quals destaca el coronament en forma de frontó triangular amb l’escut de les Corts.
Als espais nobles (l’antiga sala del consell i els despatxos principals) hi ha una remarcable col·lecció de quadres d’Antoni M. Fabrés i Costa (1854-1936), propietat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. A la planta baixa hi ha l’Espai Expositiu Les Corts, un espai diàfan amb mostres artístiques temporals, i l’Arxiu Municipal de les Corts.
Davant la seu del districte hi trobem un pagès amb un got a la mà. Es tracta de Pau Farinetes, que la tradició ha volgut identificar amb Pau Piera i Piera (1850-1921), propietari del mas conegut com a Can Farinetes situat, aproximadament, a l’eix del camí de les Corts a Sarrià (al Torrent dels Morts), a la vora de la plaça Comas.
Fins a la remodelació de la plaça amb la seva secció actual, la figura era en un pedestal de pedra. La nova configuració de la plaça va situar la figura a peu de carrer, cosa que li ha atorgat un caràcter de proximitat encara més elevat del que ja tenia.
La vegetació està dominada per arbres de l'amor o de Judea (Cercis siliquastrum), amb algunes acàcies de tres punxes (Gleditsia triacanthos) i els lledoners d'alineació del carrer (Celtis autralis).

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat

Plaça Comas

Plaça Comas
Les Corts / Les Corts
08028 - Barcelona
Com s'hi va?

 https://ajuntament.barcelona.cat/lescorts/ca/noticia/la-placa-de-comas-un-dels-nuclis-mes-antics-de-les-corts_112278
Juntament amb la plaça de la Concòrdia i de Can Rosés, la plaça de Comas configura l’eix primigeni més autèntic de la històrica vila de les Corts.
La plaça està dedicada a Josep Comas i Masferrer, fill de Dolors Masferrer, la promotora de la urbanització d’aquesta zona, i d’un polític liberal que va presidir la Diputació.
La plaça i els carrers dels voltants van ser urbanitzats per iniciativa de la propietària de Can Sòl de Dalt, Dolors Masferrer i Bosch, que va proposar a l’Ajuntament de Barcelona de convertir les terres del seu mas en espai urbà. En primer lloc es va fer la Casa Consistorial i el 1981, la plaça.

Punt neuràlgic del poder local
Durant la dècada dels quaranta del segle XIX, les famílies terratinents de més pes que sempre havien estat partidàries de la independència, van plantejar la consolidació del municipi com a tal. Feia falta un cementiri, una parròquia i un ajuntament, indispensables per assumir el creixement urbanístic i demogràfic que provocava la industrialització.
L’edifici va ser construït el 1882 per Antoni Rovira i Rabassa per acollir l’ajuntament de la vila independent de les Corts, una institució que va tenir una curta durada atès que al 1897 la vila es va annexionar a Barcelona.
L’edifici històric, actualment seu del districte de les Corts, té un regust neoclàssic observable en els elements decoratius de la façana dels quals destaca el coronament en forma de frontó triangular amb l’escut de les Corts.
Als espais nobles (l’antiga sala del consell i els despatxos principals) hi ha una remarcable col·lecció de quadres d’Antoni M. Fabrés i Costa (1854-1936), propietat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. A la planta baixa hi ha l’Espai Expositiu Les Corts, un espai diàfan amb mostres artístiques temporals, i l’Arxiu Municipal de les Corts.
Davant la seu del districte hi trobem un pagès amb un got a la mà. Es tracta de Pau Farinetes, que la tradició ha volgut identificar amb Pau Piera i Piera (1850-1921), propietari del mas conegut com a Can Farinetes situat, aproximadament, a l’eix del camí de les Corts a Sarrià (al Torrent dels Morts), a la vora de la plaça Comas.
Fins a la remodelació de la plaça amb la seva secció actual, la figura era en un pedestal de pedra. La nova configuració de la plaça va situar la figura a peu de carrer, cosa que li ha atorgat un caràcter de proximitat encara més elevat del que ja tenia.
La vegetació està dominada per arbres de l'amor o de Judea (Cercis siliquastrum), amb algunes acàcies de tres punxes (Gleditsia triacanthos) i els lledoners d'alineació del carrer (Celtis autralis).

Més informació a L'Atlas de la Biodiversitat

Itineraris que contenen aquest punt d'interès   x 1