Un clot que està de celebració ple de terra de colors al cor de Barcelona.

Pg Mare de Déu del Coll 77
Gràcia
08023
Barcelona



Latitude: 2.1455354685089
Longitude: 41.418902164775



  • Vista panoràmica
  • Sender, pista o itinerari de natura
  • Espai d'interès geològic


L’explotació de la pedra per fer-ne material de construcció és l’origen d’aquesta pedrera. Sabem que es va comprar l’any 39 i fou fins a inicis dels 70 que la dinamita fou la manera d’esbotzar la pedra més dura feta per l’empresa Piedras y Derivados. La lluita dels veïns durant deu anys, feu que finalment enlloc de vivendes com proposava el llavors alcalde Porcioles, es convertís en un parc urbà en la línea d’altres de la zona -com el Carmel, el Parc Güell o el Putxet- per fer una corona de parcs proposada pel mestre jardiner Rubió i Tudurí.

Foren els Arquitectes Josep Martorell & David Mackay qui el Maig de l’any 87 deixaren enllestida l’obra, ara fa 30 anys.

Els orígens de la pedra els hem de buscar en sediments molt antics, anomenada l’era paleozoica que forma part de la serralada litoral i que com altres turons de la zona, provenien de les restes de les petxines i closques d’un mar antic que per la forta pressió d’una bossa de magma que va pujar es varen convertir en pissarres avui molt desfetes transformades en gresos o argiles. 

Un camí on si anem atents podem descobrir-hi diversos colors –gris/blavosos, ocres, rogencs o grisos/argentats- fruit del pas de temps, formació o alteració. Quan en sou capaços de trobar tot caminant?

També hi trobareu formes curioses de les capes, com aquests plegaments que teniu al davant que mostren quina força pot tenir la terra per capgirar-ne el sentit de les capes.

Què creieu que hi devia passar en aquest lloc?

Un clot que està de celebració ple de terra de colors al cor de Barcelona.

Pg Mare de Déu del Coll 77
Gràcia / El Coll
08023 - Barcelona
Com s'hi va?

L’explotació de la pedra per fer-ne material de construcció és l’origen d’aquesta pedrera. Sabem que es va comprar l’any 39 i fou fins a inicis dels 70 que la dinamita fou la manera d’esbotzar la pedra més dura feta per l’empresa Piedras y Derivados. La lluita dels veïns durant deu anys, feu que finalment enlloc de vivendes com proposava el llavors alcalde Porcioles, es convertís en un parc urbà en la línea d’altres de la zona -com el Carmel, el Parc Güell o el Putxet- per fer una corona de parcs proposada pel mestre jardiner Rubió i Tudurí.

Foren els Arquitectes Josep Martorell & David Mackay qui el Maig de l’any 87 deixaren enllestida l’obra, ara fa 30 anys.

Els orígens de la pedra els hem de buscar en sediments molt antics, anomenada l’era paleozoica que forma part de la serralada litoral i que com altres turons de la zona, provenien de les restes de les petxines i closques d’un mar antic que per la forta pressió d’una bossa de magma que va pujar es varen convertir en pissarres avui molt desfetes transformades en gresos o argiles. 

Un camí on si anem atents podem descobrir-hi diversos colors –gris/blavosos, ocres, rogencs o grisos/argentats- fruit del pas de temps, formació o alteració. Quan en sou capaços de trobar tot caminant?

També hi trobareu formes curioses de les capes, com aquests plegaments que teniu al davant que mostren quina força pot tenir la terra per capgirar-ne el sentit de les capes.

Què creieu que hi devia passar en aquest lloc?