Jardins de Can Sentmenat

Carrer de Can Caralleu, 16-18
Sarrià - Sant Gervasi
08017
Barcelona

http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-can-sentmenat_95081125600.html


Latitude: 2.1144085999999
Longitude: 41.4019697



  • Parc o jardí històric
  • Parc o jardí públic
  • Fauna


Jardí romàntic i afrancesat.
A banda i banda de l'edifici, els murs de tancament estan coberts d'enfiladisses i des de la terrassa es tenen vistes de Barcelona i Collserola.

Els parterres de broderie
Més enllà de la terrassa hi ha praderies de gespa amb palmeres i alguns arbres. Al centre hi ha un estany circular i al voltant vuit parterres de broderie  amb boles de boix retallats.

El jardí domèstic i el bosc
Al darrere de la mansió, dues terrasses acullen l'antic jardí i el que fou hort pel consum familiar i la plantació de flor tallada. Una cascada i un estany precedeixen la zona de bosc, de gairebé 9 hectàrees, i que s'enfila Collserola amunt. Un canal d'aigua procedent d'una mina marca la frontera entre la humanització i la naturalitat del bosc.

Vegetació
La vegetació és exuberant, amb moltíssims arbres i palmeres centenàries. Al darrere de les sis figures que voregen l'esplanada hi ha enormes til·lers (Tilia x europaea) i grans acàcies (Robinia pseudoacacia). Per la seva dimensió i la seva excepcionalitat, destaquen una fotínia (Photinia glabra) de 15 m de diàmetre de capçada i un sapinde de la Xina (Koelreuteria paniculata). En l'extrem del jardí sobresurt un gran cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), així com xiprers de Lambert (Cupresus macrocarpa), teixos (Taxus baccata) i tuies (Thuja orientalis).
Hi ha palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), datileres (Phoenix dactylifera), livistona (Livistona chinensis), margallons (Chamaerops humilis), palmeres excelses (Trachycarpus fortunei) i moltes washingtònies (Washingtonia robusta i W. filifera).
Pels murs s'hi enfilen la buguenvíl·lea (Bougainvillea sp), la filferrera (Muehlenbeckia complexa), la parra verge (Parthenocissus quinquefolia), la bignònia groga (Doxantha unguis-cati) i la bignònia roja (Tecomaria capensis).
En el bosc hi dominen els pins blancs (Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex), amb un exemplar excepcional. Està just a sobre del canal, i s'estima que va nàixer a finals de la dècada del 1870. Forma part del catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona. El sotabosc és ric en arboços (Arbutus unedo), galzerans (Ruscus aculeatus), arítjols (Smilax aspera) i lligabosc (Lonicera implexa). Bosc endins hi trobem llentiscles (Pistacia lentiscus), estepes blanques (Cistus albidus) i esparregueres de bosc (Asparagus acutifolius).
Entre la fauna destaca l'esquirol i l'eriçó.

Art i arquitectura
Davant del palau de Sentmenat, set figures femenines d'autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l'edifici. Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat: els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.
L'antiga residència dels marquesos va ser reconvertida en una mansió senyorívola d'estil neogòtic el 1779 pel mestre d'obres Andreu Bosch. Durant el segle XIX s'hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d'aspecte romàntic que és ara. També s'hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d'altres propietats dels Sentmenat.
Entre les obres de millora realitzades un cop l'edifici va ser de propietat municipal destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana i un mural d'Albert Ràfols Casamada, fundador de l'Escola Eina, a l'entrada.

Història
L'origen de la casa i els jardins és una masia de finals del segle XIV: el mas Teixidó, que va fer construir Guillem Teixidó després d'adquirir la finca a Berenguer Aymerich de Sarrià el 1325. Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc.
El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França i el 1974 el van vendre al promotor immobiliari Núñez i Navarro. L’any 1992 es va arribar a un acord de cessió amb la immobiliària. L'Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l'Escola Eina de Disseny i Art.
Per més informació podeu visitat L'Atles de la Biodiversitat
 
 

Jardins de Can Sentmenat

Carrer de Can Caralleu, 16-18
Sarrià - Sant Gervasi / Sarrià
08017 - Barcelona
Com s'hi va?

 http://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-can-sentmenat_95081125600.html
Jardí romàntic i afrancesat.
A banda i banda de l'edifici, els murs de tancament estan coberts d'enfiladisses i des de la terrassa es tenen vistes de Barcelona i Collserola.

Els parterres de broderie
Més enllà de la terrassa hi ha praderies de gespa amb palmeres i alguns arbres. Al centre hi ha un estany circular i al voltant vuit parterres de broderie  amb boles de boix retallats.

El jardí domèstic i el bosc
Al darrere de la mansió, dues terrasses acullen l'antic jardí i el que fou hort pel consum familiar i la plantació de flor tallada. Una cascada i un estany precedeixen la zona de bosc, de gairebé 9 hectàrees, i que s'enfila Collserola amunt. Un canal d'aigua procedent d'una mina marca la frontera entre la humanització i la naturalitat del bosc.

Vegetació
La vegetació és exuberant, amb moltíssims arbres i palmeres centenàries. Al darrere de les sis figures que voregen l'esplanada hi ha enormes til·lers (Tilia x europaea) i grans acàcies (Robinia pseudoacacia). Per la seva dimensió i la seva excepcionalitat, destaquen una fotínia (Photinia glabra) de 15 m de diàmetre de capçada i un sapinde de la Xina (Koelreuteria paniculata). En l'extrem del jardí sobresurt un gran cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), així com xiprers de Lambert (Cupresus macrocarpa), teixos (Taxus baccata) i tuies (Thuja orientalis).
Hi ha palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), datileres (Phoenix dactylifera), livistona (Livistona chinensis), margallons (Chamaerops humilis), palmeres excelses (Trachycarpus fortunei) i moltes washingtònies (Washingtonia robusta i W. filifera).
Pels murs s'hi enfilen la buguenvíl·lea (Bougainvillea sp), la filferrera (Muehlenbeckia complexa), la parra verge (Parthenocissus quinquefolia), la bignònia groga (Doxantha unguis-cati) i la bignònia roja (Tecomaria capensis).
En el bosc hi dominen els pins blancs (Pinus halepensis) i les alzines (Quercus ilex), amb un exemplar excepcional. Està just a sobre del canal, i s'estima que va nàixer a finals de la dècada del 1870. Forma part del catàleg d'arbres d'interès local de Barcelona. El sotabosc és ric en arboços (Arbutus unedo), galzerans (Ruscus aculeatus), arítjols (Smilax aspera) i lligabosc (Lonicera implexa). Bosc endins hi trobem llentiscles (Pistacia lentiscus), estepes blanques (Cistus albidus) i esparregueres de bosc (Asparagus acutifolius).
Entre la fauna destaca l'esquirol i l'eriçó.

Art i arquitectura
Davant del palau de Sentmenat, set figures femenines d'autor desconegut flanquegen el passeig que separa els jardins i l'edifici. Representen els símbols de les nissagues emparentades amb els Sentmenat: els Sarriera, els Sentmenat, els Ciutadilla, els Patiño, els Jordán de Urríes, els Osorio i els Despujol.
L'antiga residència dels marquesos va ser reconvertida en una mansió senyorívola d'estil neogòtic el 1779 pel mestre d'obres Andreu Bosch. Durant el segle XIX s'hi van fer noves modificacions que la van convertir en el palau d'aspecte romàntic que és ara. També s'hi van incorporar elements decoratius dels segles XV i XVI, sobretot marcs escultòrics de portes i finestres, procedents d'altres propietats dels Sentmenat.
Entre les obres de millora realitzades un cop l'edifici va ser de propietat municipal destaquen les gàrgoles de Sergi Aguilar a la façana i un mural d'Albert Ràfols Casamada, fundador de l'Escola Eina, a l'entrada.

Història
L'origen de la casa i els jardins és una masia de finals del segle XIV: el mas Teixidó, que va fer construir Guillem Teixidó després d'adquirir la finca a Berenguer Aymerich de Sarrià el 1325. Al començament del segle XVII va ser adquirida pels Sentmenat. Tenia una extensió aproximada de 10 hectàrees, amb jardí, horta i un gran bosc.
El 1960 els Sentmenat van llogar el palau al cònsol de França i el 1974 el van vendre al promotor immobiliari Núñez i Navarro. L’any 1992 es va arribar a un acord de cessió amb la immobiliària. L'Ajuntament va cedir el palau, durant 35 anys a comptar a partir del 1994, a l'Escola Eina de Disseny i Art.
Per més informació podeu visitat L'Atles de la Biodiversitat