Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. 
Podeu obtenir més informació o bé conèixer com canviar la configuració del seu navegador.   Política de Cookies

Parc de la Ciutadella

Passeig Picasso, 1
Ciutat Vella / Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
08003 - Barcelona
 http://w110.bcn.cat/portal/site/MediAmbient/menuitem.0d4d06202ea41e13e9c5e9c5a2ef8a0c/?vgnextoid=3ca7b3d85e06a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&vgnextchannel=6de179583ad1a210VgnVCM10000074fea8c0RCRD&lang=ca_ES
El traçat és en part sinuós i en part clàssic i geomètric. Hi ha una cascada, un llac navegable a rem, i una glorieta de música. La plaça d'Armes de l’any 1916 per J.C.N. Forestier és rectangular amb un estany el·líptic.
Molta vegetació es va plantar al final del segle XIX. És un museu a l'aire lliure d'escultures i un arborètum de més d'un centenar d’espècies.
Hi han til·lers (Tilia X europaea i Tilia tomentosa i Tilia X euchlora), magnòlies (Magnolia grandiflora), àlbers (Populus alba i Populus alba "Pyramidalis") i plàtans (Platanus X hispanica). Els lledoners (Celtis australis) abunden a la glorieta d'Aribau i a la zona del llac. Prop de l'Umbracle hi ha paulònies (Paulownia tormentosa) i Prodocarpus neriifolius, i al costat del mamut arbres sagrats (Ginkgo biloba).
Altres espècies són l'acàcia (Robinia pseudoacacia), els xiprers (Cupressus macrocarpa i Cupressus sempervirens), el pi australià (Casuarina cunnighamiana), la bellaombra (Phytolacca dioica), els castanyers d'Índia (Aesculus hippocastanum) i tres exemplars de xiprer calb (Taxodium distichum de dins el llac.
Destaquen les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), les datileres (Phoenix dactylifera) i les iuques (Yucca elephatipes), i les palmeres blaves (Brahea armata). D’arbustos hi ha llorers (Laurus nobilis), tamarius (Tamarix gallica), baladres (Nerium oleander), i tanques de pitòspor (Pittosporum tobira) i d'evònim del Japó (Euonymus japonicus).
D’Arbres d'Interès Local de Barcelona hi ha una acàcia de Constantinopla (Albizia julibrissin), un taronger de Luisiana (Maclura pomifera), un pi australià (Casuarina cunninghamiana) i un Quercus polymorpha, plantats al final del segle XIX, i els xiprers calbs que hi ha al llac, plantats a principis del segle XX.
S’han vist més de 100 espècies d’ocells i una gran colònia de bernats pescaires. Població d'eriçó.
Va ser declarat monument historicoartístic el 1951, amb obres de Frederic Marès (estàtua eqüestre del general Prim), Eusebi Arnau (bust de Marià Aguiló), Josep Clarà (nu dedicat als Voluntaris Catalans de 1914), Josep Llimona (nu femení El desconsol), Pau Gargallo (bust de Lleó Fontoba), Manuel Fuxà (bustos de Milà i Fontanals, Víctor Balaguer i Joaquim Vayreda, i figura de Bonaventura Carles Aribau) i Eduard B. Alentorn (grup La cigonya i la guineu), entre d'altres.
La dama del paraigües, de Joan Roig Soler és a sobre una font ornamental de Fontseré. La Junta de Ciències Naturals va instal·lar al 1907 un mamut de pedra a mida natural.
La cascada de l'any 1881 és de Fontseré, amb ajut d'Antoni Gaudí autor de les rocalles i motius decoratius.
Moltes escultures són de catalans de final del segle XIX. L'element central és el Naixement de Venus, de Venanci Vallmitjana, i al capdamunt, La quadriga de l'Aurora, de Rossend Nobas, autor també de quatre grups de genis, dos faunes i de la figura d'Eros. A baix, quatre grius de Rafael Atché protegeixen la Venus.
De l'antiga ciutadella militar del 1715 queden la capella, de Pròsper Verboom (1728), el palau del governador, avui centre d’ESO i l'edifici de l'arsenal, actualment Parlament de Catalunya.
La resta d'edificis es van construir a finals del segle XIX, com el Museu Martorell de Geologia de l'any 1879  d’Antoni Rovira i Trias.
De l'Exposició Universal del 1888 es conserva l'Umbracle, de Fontseré (1883), l'Hivernacle, de Josep Amargós (1884) i el restaurant, de Domènech i Muntaner, conegut com el Castell dels Tres Dragons i  seu, des de l'any 1934 fins el seu trasllat al Fòrum, del Museu de Zoologia.
El parc es va fer al lloc on Felip V va fer construir una ciutadella militar per controlar la ciutat, després de rendir-la l'11 de setembre de 1714. També va enderrocar part de les muralles i 1.262 cases del barri de la Ribera.
L'any 1869 el general Prim va lliurar la ciutadella a Barcelona amb la condició que es fes un parc. Brigades de voluntaris van enderrocar la fortalesa.
El traçat es va modificar per acollir l'Exposició Universal de 1888 i, més tard, per instal·lar-hi el Zoo.